VOCABULARI

Aquests poden ser alguns dels termes més utilitzats en Botànica i que podem trobar en l’explicació de cada planta. Només llegint-los atentament podrem arribar a entendre el seu significat i així comprendre millor l’explicació.

GLOSSARI

A  B  C  D  E  F  G  H  I  L  M  N  NY  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

 

A

Acaule

Es diu de la planta que té la tija molt curta o pràcticament no en té.  (Vegeu fitxa)

Acícula

Aculi o agulló més prim i feble. També reben aquest nom, les fulles de les coníferes.

Acicular

Fulla molt estreta i acabada en punxa com una agulla. (Vegeu fitxa)

Aciculifoli-a

Es refereix a les plantes (arbusts o arbres), que tenen les fulles primes i punxants com acícules. (Vegeu fitxa)

Acidòfil-a

Es diu al vegetal (planta o liquen) que es desenvolupa en terreny àcid. Calcifug-a

Acrescent

Es diu de la peça o òrgan, que segueix creixent quan ja ha complert el seu desenvolupament normal. (Vegeu fitxa)

Acrocàrpic-a

Es diu dels briòfits que desenvolupen l’esporòfit verticalment, sortint de l’àpex del gametòfit i que queda perpendicularment al substrat.  (Vegeu fitxa)

Actinomorf-a

Es diu de la peça ( flor, corol·la, calze) que es pot dividir en diversos plans de simetria. Radiada. (Vegeu fitxa)

Aculi

Formació vegetal punxent, rígida o corbada, de caràcter epidèrmic que tenen algunes plantes a les tiges o tanys. Agulló.    (Vegeu fitxa)

Acuminat-ada

Que acaba gradualment en punta. (Vegeu fitxa “Àpex foliar”).

Adventícia

Es diu a les arrels accidentals o casuals que poden créixer en els nusos d’una tija ajaguda o estolons, per contacte directe amb el substrat.  (Vegeu fitxa)

Afil·le-a

Que no té fulles; tija sense cap fulla o amb alguna fulla molt reduïda. (Veure fitxa)

Agut-da

Es diu de la peça o òrgan foliar en que el seu àpex acaba en una punta més o menys, pronunciada, en angle recte o menys. (Vegeu fitxa)

Ala

Dilatació foliàcia o membranosa que s’estén pel marge d’alguns fruits, al llarg de la tija o en altres  parts. (Vegeu fitxa)

Alas

Nom amb el que s’anomenen els dos pètals laterals de la corol·la papilionàcia. (Vegeu fitxa “Morfologia de Papilionàcia“) També s’anomenen així, a les peces de la flor de la Polígala. (Vegeu fitxa “Morfologia de la Polígala“)

Albinisme

Es diu al fet de que una planta canvi espontàniament el color de les seves flors pel color blanc. (Vegeu fitxa)

Alpestre

Es diu dels indrets propis de l’alta muntanya, de l’estatge subalpí i alpí i de les flors que en ells es desenvolupen. (Vegeu fitxa)

Altern-a

Disposició de les fulles o altres òrgans que surten de la tija a diferent nivell i oposada direcció, formant un angle de 180º aproximadament.  (Vegeu fitxa “Disposició foliar“)

Alveòl

Reb aquest nom l’obertura més o menys sinuosa i petita en alguns òrgans; com en el receptacle del capítols de les compostes; aquí es refereix al tal·lus d’alguns líquens fruticulosos, que és un caràcter diferencial.  Cetraria (Vegeu fitxa)

Ament

Inflorescència densa, pendula i de flors petites unisexuals que no tenen ni pètals ni sèpals, només una petita bràctea amb estams o estigmes, generalment poc cridaneres i més pròpia d’alguns arbres i grans arbusts. (Vegeu fitxa)

Amplexicaule

Es diu de la fulla o altres òrgans que s’implanten a la tija abraçant-la. (Vegeu fitxa “Inserció a la tija“)

Anamorf-a

Dintre del grup de fongs Ascomycetes (alguns  Basidiomycetes) es diu a la seva fase asexual.

Androceu

És el verticil exterior, fèrtil, de la flor completa, format per unes peces anomenades estams. (Vegeu fitxa)

Anemocòria

Es diu quan intervé l’efecte de l’aire o el vent per dispersar les llavors. (Vegeu fitxa   “Disseminació de les llavors “), (Vegeu fitxa).

Amfigastri

Rep aquest nom les peces de caràcter foliaci, situades en la part ventral del caulidi de les hepàtiques folioses i disposades entre els fil·lidis. (Vegeu fitxa)

Angulós-osa

De la tija o altre òrgan, que no és cilíndric i té cantells més o menys pronunciats. (Vegeu fitxa)

Angustifolia

Ve referit a la fulla o fulles que són estretes. (Vegeu fitxa)

Antera

És la peça apical de l’estam, on es forma el pol·len i es troba dividida en dos peces anomenades  “teques” (Vegeu fitxa)

Antesi

És el pas de la poncella a obrir-se plenament en flor, ja preparada per rebre als pol·linitzadors. (Vegeu fitxa)

Antropocòria

Es diu quan a la dispersió de les llavors (o dels fruits) entra la mà de l’home.      (Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors “) (Vegeu fitxa)

Antrors-a

Es diu a la peça o òrgan que va dirigit cap a la part apical del lloc on està inserit. (Vegeu fitxa)

Anvers

Cara superior de la fulla; la que mira amunt. (Veure fitxa)

Anual

La planta només viu un període vegetatiu, desenvolupant-se i  disseminant les llavors, morint al finalitzar la temporada. Teròfit.

Apètal-a

Es diu de la planta o millor dit, de la flor que no presenta pètals; no confondre amb la flor que té els pètals caducs. (Vegeu fitxa)

Àpex

Part superior d’una peça o òrgan. Apical.  (Vegeu fitxa)

Apical

Relatiu a l’àpex. Oposat a basal.

Apoteci

Fructificació al tal·lus del liquen, en forma de disc aplanat, copa, o ramificat, on es desenvolupen els òrgans fructífers.  (Vegeu fitxa)

Aqueni

Es diu del fruit sec i indehiscent, que prové d’un ovari súper amb un sol carpel i que la llavor no está soldada al pericarpi. (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Aranéos-osa

Indument format per pèls llargs, prims i desordenats, que li donen una textura semblant a una teranyina. (Vegeu fitxa)

Arbre

Planta vivaç de gran grandària, que pot viure força anys i té la tija grossa i dura, anomenada tronc. (Vegeu fitxa)

Arbust

Planta de menys grandària que l’arbre, ramificat des de la base, que pot arribar a viure bastants anys, tenint la tija coriàcia i pot atènyer el metre i mig, fàcilment. (Vegeu fitxa)

Arenícola

Es diu a la planta que es desenvolupa en terrenys sorrencs o arenosos. Sabulícola.  (Vegeu fitxa)

Arrel

Es diu a la part de la planta que neix i es desenvolupa, generalment soterrada, en sentit contraria a la tija. (Vegeu fitxa)

Arvense

Relatiu als camps de conreu. Es diu a les plantes silvestres que hi viuen, sovint als marges o entre els cultius. Generalment solen ser teròfits. (Vegeu fitxa)

Atenuat-ada

Es diu de la peça o òrgan foliar que s’estreny gradualment. (Vegeu fitxa) Vegeu fitxa “Base del limbe“)

Aurícula

Es diu de les peces o òrgans petits situats a la base del limbe de les fulles; poden ser arrodonides com una orelleta o agudes i asimètriques. (Vegeu fitxa)

Autocòria.

Es diu quan és la pròpia planta la que dispersa les llavors. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Axil·la foliar

Lloc format en l’angle d’inserció entre la tija i la fulla o el seu pecíol. (Vegeu fitxa)

B

Baccifer-a

Es diu a la peça o òrgan que té l’aparença d’una baia.

Baia

Es diu del fruit carnós i indehiscent que prové d’un ovari súper, amb un sol carpel o diversos, tenint el mesocarpi i l’endocarpi carnosos. (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Balàustia

Reb aquest nom, el fruit del magraner; és una baia complexa que prové d’un ovari ínfer, on les llavors carnoses estan separades per diverses membranes.  (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Bardisses

Es diu de l’associació vegetal de certes plantes (arbusts, mates o lianes), que generalment es desenvolupen en els marges de camins, camps, carreteres o entre camps de conreus, masies abandonades etc.  (Vegeu fitxa)

Baricòria

Es diu quan la dispersió de les llavors, és produïda per la caiguda dels mateixos fruits a terra. (Vegeu fitxa “Disseminació de les llavors“)

Basal

Relatiu a la base.  En aquest cas va referit a les fulles que creixen en la part inferior de la planta i poden arribar a formar una roseta.  (Vegeu fitxa)

Beina

Part basal d’algunes fulles, eixamplada i consistent que envolta, total o parcialment la tija. (Vegeu fitxa)

Biennal

La planta viu dos períodes vegetatius, florint i donant fruits el segon any. (Vegeu fitxa)

Bilabiat-ada

Es diu de l’òrgan, generalment calze o corol·la que es troba dividit en dues parts o llavis. (Vegeu fitxa)

Bolet

Es diu vulgarment a la part del fong que surt del terra.  (Vegeu fitxa)

Bràctea

Òrgan foliaci prop de la flor o inflorescència, de forma i color diferent a les pròpies fulles. (Vegeu fitxa)

Bracteïforme

Es diu de la peça o òrgan semblant a una bràctea, més petita. (Vegeu fitxa)

Bracteòla

Peça o òrgan foliaci  de morfologia anàloga a les bràctees; són unes bràctees de segon ordre. (Vegeu fitxa)

Braquiblastos

Parts de la planta que tenen el creixement limitat. (Vegeu fitxa)

Brolla

És el conjunt de formes vitals que poden crear un habitat cobrint-ho tot (camefits, nanofaneròfits, gramínies cespitoses) peró deixant l’espai més o menys esclarissat. És típic de les contrades mediterrànies amb plantes com gàrric, romaní, aladern, cistus, entre diverses gramínies com llistó i fenàs. (Vegeu fitxa)

Bulb

Es diu de l’òrgan subterrani format per fulles carnoses i gruixudes situat al final de la tija, s’anomena popularment ceba. (Vegeu fitxa)

Bulbil

Es diu a l’òrgan de reproducció vegetativa, que tenen diverses plantes i que germina a la pròpia planta. (Vegeu fitxa)

C

Caduc-a

Es diu de la peça o òrgan que té una certa durada, més o menys curta a altres anàlegs. (Vegeu fitxa)

Caducifoli-a

Ve referit a les plantes (arbusts o arbres) que perden la fulla durant l’època desfavorable. (Vegeu fitxa)

Calcicola

Es diu al vegetal (planta o liquen) que es desenvolupa en terrenys calcaris.

Calcigat

Ve referit als llocs o indrets trepitjats a sovint pel pas de bestiar o persones, on les plantes que hi creixen, generalment de tendència ruderal, solen resistir el trepig per disseminar les seves sements. (Veure fitxa)

Calicle

És un embolcall extrafloral semblant al calze, una mica més petit, que neix sota el veritable calze; pot tenir la forma i consistència semblant o no. (Vegeu fitxa)

Caliptra

Es diu de l’embolcall o coberta  que protegeix la càpsula de l’esporòfit. (Vegeu fitxa)(Vegeu fitxa)

Calze

Coberta externa de la flor formada per uns òrgans foliacis anomenats sèpals, generalment de color verd. (Vegeu fitxa)

Camèfit-a

Planta que durant el seu cicle vital, passa l’època desfavorable amb les seves gemmes persistents per sota dels 40 cm d’alçària. (Vegeu fitxa)

Caniculat-ada

Es diu a la peça o òrgan que està recorregut per una canaleta o canicula, generalment ens referirem a peduncle, pecíol etc. (Vegeu fitxa)

Cantell

Es diu a l’angle sortint entre dues cares o superfícies; aquí ve referit a la tija, pecíol, peduncle etc.   (Vegeu fitxa)

Canyissar

Es diu de l’hàbitat propi de les zones humides on prolifera la canya i altres. (Vegeu fitxe)

Capell

Es diu capell o més popularment barret, a la part superior d’un bolet, generalment suportat per un peu, poden tenir diverses formes. Tècnicament és un carpòfor. (Vegeu fitxa)

Capítol

Es diu a la inflorescència densa on les flors són sèssils i estan inserides en un receptacle gairebé pla i ample o una mica convex, dit capítol acostuma a estar embolcallat per un conjunt de bràctees. (Vegeu fitxa)

Càpsula ( angiospermes )

És el fruit sec i dehiscent que prové d’un ovari súper amb els carpels soldats, que conté més d’una llavor. (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Càpsula ( molses )

Es diu a la peça o òrgan on s’originen i guarden les espores, en els briòfits.  (Vegeu fitxa)

Cardassar

Terreny onles plantes dominants són cards i plantes afins. (Vegeu fitxa)

Carena

Nom que rep la peça formada pels dos pètals inferiors de la corol·la de les papilionàcies que romanen soldats. (Vegeu “Morfologia de Papilionàcia”). També rep aquest nom el pètal inferior de la corol·la de Polígala (Vegeu fitxa).

Cariopsi

Es diu del fruit sec i indehiscent, que prové d’un ovari amb un sol carpel, en el que la llavor està soldada al pericarpi; és el fruit típic de les gramínies. (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Carpòfor

S’anomena a la part fructífera i visible dels fongs superiors. En algunes flors, la part superior del receptacle que suporta el gineceu i després el fruit. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Casc

Nom que rep la peça (sepaloide, petaloide) superior d’algunes flors. (Vegeu fitxa)

Caulescent

Es diu de l’òrgan que té una una tija aparent. Oposat a acaule.

Caulidi

Es diu a tija de les molses i hepàtiques folioses, que fa de suport als fil·lidis; veritablement no és una tija. (Vegeu fitxa)

Caulinar

Es diu a la fulla que creix al llarg de la tija. Relatiu a la tija.

Cauloide

Es diu a l’estructura que simula una tija en els briòfits.  (Vegeu fitxa)

Cefalodi

Es diu a l’estructura pustulosa, que es desenvolupa tant a l’interior com a la superfície del tal·lus de certs líquens, que tenen com simbiont tant algues verdes com cianobacteris i aquests líquens tenen la facilitat de fixar el nitrògen. (Vegeu fitxa)

Cespitós-osa

Relatiu a la gespa. De la planta que creix força atapeïda. (Vegeu fitxa)

Ciati

Es diu al tipus d’inflorescència pròpia de l’Euphorbia. (Vegeu fitxa)

Cilis

Es diu als pèls, curts i fins que es desenvolupen en el marge d’alguns òrgans foliars. Reben aquest nom, les estructures filiformes en els líquens. (Vegeu fitxa)

Cima

Inflorescència de certes plantes, en que quan arriben a un creixement limitat,  continuen creixent per eixos laterals secundaris i així successivament. (Vegeu fitxa)

Cinoròdon

És un fruit poliaqueni, en el que els veritables fruits queden embolcallats pel seu receptacle, que segueix acrescent. (Vegeu fitxa) Vegeu (Classificació dels fruits)

Cípsela

És un fruit com un aqueni, sec i indehiscent, que prové d’un ovari ínfer amb una sola llavor i està format per més d’un carpel, a diferència de l’aqueni que prové d’un ovari supero amb un sol carpel. És propi de les Compostes. ( Vegeu fitxa ) (Vegeu Classificació dels fruits)

Circell

Es diu de l’òrgan que desenvolupen certes plantes per enfilar-se en un suport.  (Vegeu fitxa)

Cirrós-osa

Ve referit a la planta o a la fulla que desenvolupa circells. (Vegeu fitxa)

Cladodi

Es diu de la tija comprimida i transformada en un òrgan foliar de creixement limitat i que pot tenir petites fulles caduques. (Vegeu fitxa)

Cocleariforme

Peça o òrgan foliaci que té forma de cullera. (Vegeu fitxa)

Còfia

Es diu de la cobertura apical cònica que cobreix la punta de l’arrel. (Vegeu fitxa)

Coma

Es diu a les bràctees que es desenvolupen damunt de la inflorescència. (Vegeu fitxa)

Compost-a

Es diu de la peça formada per altres porcions independents, com les fulles formades per folíols o els capítols, formats per diversos tipus de flors…etc. Oposat a simple.

Conceptacle

Es diu de l’estructura membranosa en forma de copa o mitja lluna, que apareix damunt del tal·lus d’algunes hepàtiques; dins seu es formen els propàguls.  (Vegeu fitxa)

Concolor

Es diu a la peça o òrgan que té totes les parts del mateix color. (Vegeu fitxa)

Concrescent

Es diu dels òrgans que es desenvolupen soldats entre ells mateixos.

Connat-a

Es diu de les peces o òrgans que s’han desenvolupat junts i romanen soldats (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Copròfil-a.

Es diu dels fongs que es desenvolupen en fems de certs animals, nodrint-se de les substancies alliberades quan plou i els fems queden esmicolats. (Vegeu fitxa)

Cordiforme

Peça o òrgan que té forma de cor. Cordat. (Vegeu fitxa)

Coriaci-àcia

Que té una textura semblant al cuir ressec. (Vegeu fitxa)

Corimbe

Inflorescència en la que les flors queden en un mateix pla i els peduncles de diferent mida, inserint-se en la tija en llocs diferents.  (Vegeu fitxa)

Corol·la

Es diu de la coberta interna i estèril de la flor, formada per uns òrgans molt cridaners, anomenats pètals. Corol·la gamopètala actinomorfa (Vegeu fitxa) Corol·la gamopètala zigomorfa (Vegeu fitxa) Corol·la diapètala actinomorfa (Vegeu fitxa) Corol·la diapètala zigomorfa (Vegeu fitxa)

Corona

Es diu de la peça formada per apèndixs petaloides, soldats a la gorja de la corol·la en forma de coroneta. (Vegeu fitxa)

Corticícola

Que viu i es desenvolupa a l’escorça dels arbres. (Vegeu fitxa)

Cotiledons

Es diu al primer parell de fulles que surten de  l’embrió. (Vegeu fitxa)

Cras-ssa

Es diu de la textura carnosa o suculenta d’algunes plantes, formada per teixits que emmagatzemen aigua . (Vegeu fitxes  ” Suculent-a ” ,  ” Diversitat foliar “)

Crassifoli-òlia

Es diu de les fulles que són crasses. (Vegeu fitxa)

Cremocarp

Es diu del fruit esquizocarp de les umbel·líferes; sec, dehiscent i dividit en dos mericarps que queden soldats per la part superior. (Vegeu fitxa)

Crenat-ada

Es diu de la fulla o altre òrgan amb el marge proveït de dents poc pronunciades i arrodonides. Fistonat. (Vegeu fitxa)

Cruciforme

Es diu a la peça en forma de creu; a la flor que té els pètals de la corol·la actinomorfa disposats en creu. (Vegeu fitxa)

Cucul·lat-ada

Es diu a la peça o òrgan que té forma de caputxa.

Cúpula

Es diu a la peça llenyosa formada per les bràctees acrescents de l’involucre i que recobreix i protegeix els fruits, a la família de les fagàcies.  (Vegeu fitxa)

D

Decumbent

De la tija o de la  planta, que creix  horitzontalment de jove i desprès s’aixeca inclinada o gairebé vertical. Ascendent. (Vegeu fitxa)

Decurrent

Quan el limbe de les fulles sèssils, baixa enganxat a la tija un cert tram. (Vegeu fitxa)

Decussat-ada

Es diu de les fulles que estan oposades en el nus i aquestes estan en creu respecte les dels altres nusos.  (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Deflex-a

Es diu de l’òrgan que creix enfora i avall. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Dehiscent

Es diu de l’òrgan que s’obre espontàniament. (Vegeu fitxa)

Deltoide

Es diu a la fulla o altre òrgan foliar que té el  limbe triangular o semblant. (Vegeu fitxa)

Dentat-ada

Es diu de la peça o òrgan que està proveït de dents. (Vegeu fitxa)

Denticulat-ada

Es diu de la peça o òrgan que està proveït de dents molt fines i petites. (Vegeu fitxa)

Diandre

Es diu a la flor que disposa de dos estams en l’androceu. (Vegeu fitxa)

Diapètal-a

Ve referit a la corol·la que té els seus pètals lliures. (Vegeu fitxa)

Diasèpal-a

Ve referit al calze que té els seus sèpals lliures. (Vegeu fitxa)

Dicotòmic-a

Es diu a la divisió de conceptes per triar un o altre camí o resposta, solució etc. Aquí ve referit a la divisió dels nervis de la fulla flabel·lada en que els nervis surten del final del pecíol i van al marge del limbe dividits dicotòmicament i cadascun és divideix dues vegades. (Vegeu fitxa)

Digitat-ada

Es diu de la peça o òrgan foliaci, compost de segments disposats com els dits d’una mà oberta. (Vegeu fitxa)

Dioic-a

Referent a la planta que té els òrgans reproductors en diferents individus, pel que té en una planta flors masculines i en altre planta, les femenines. (Vegeu fitxa)

Disc estigmàtic

Ve referit a la manera de disposar-se els estigmes. (Vegeu fitxa)

Discolor

Es diu de la peça que té dos colors, com les fulles que canvia el color de l’anvers i del revers. (Vegeu fitxa)

Disperm-a

Es diu al fruit que porta dues llavors.

Dístic-a

Es diu de les peces, òrgans, fulles etc que es troben disposades a banda i banda d’un eix o raquis. (Vegeu fitxa)

Divaricat-ada

Es diu a la branca o ramificació que divergeix molt respecte el seu lloc d’origen, fent un angle molt obert. (Vegeu fitxa)

Drupa

És un tipus de fruit carnós i indehiscent, que prové d’un ovari súper amb un sol carpel; té el mesocarpi carnós i l’endocarpi llenyós (pinyol). (Vegeu fitxa) (Vegeu (Classificació dels fruits)

Duna

E

Ebracteada

Es diu de la planta o tija que està desproveïda de bràctees; oposat a bracteada, que té bràctees.  (Vegeu fitxa)

Eglandular

Que no disposa de glàndules.

Elateri

Es diu al tipus de fruit semblant a una càpsula, que està formada per tres o cinc carpels concrescents i que a la maturitat es parteixen independentment. (Vegeu fitxa) Vegeu (Classificació dels fruits)

El·líptic-a

Es diu a la fulla o altre òrgan foliar que té  forma d’el·lipse, sense tenir la punta molt marcada i l’amplada al mig.  (Vegeu fitxa)

Emarginat-ada

Referent a la peça que acaba en una petita entrada poc pronunciada; generalment són els pètals o les fulles. Escotat. (Vegeu fitxa  ” Àpex foliar ” i Àpex dels pètals)

Endocarpi

Es diu la part interior del pericarpi, que està en contacte amb la llavor. (Vegeu fitxa)

Endolític-a

Es diu de l’organisme que es desenvolupa dins de les roques, a diferència de rupestre, que són les plantes que viuen en escletxes o fissures entre les roques; aquí ve referit als líquens que estan enfonsats dins del substrat. (Vegeu fitxa)

Enèrvi-a

Es diu a la fulla que no té nervis manifestos a simple vista. (Vegeu fitxa)

Ensiforme

Que té forma d’espasa. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Enter-a

Referent a la peça o òrgan que no és ni ramificada ni dividida, com les fulles o la tija. Simple.

Entrenús

Es diu de l’espai de la tija que està entre dos nusos consecutius. (Vegeu fitxa)

Epicarpi

Es diu de la part externa del pericarpi, vulgarment correspon a la pell o a la closca. (Vegeu fitxa)

Epífit-a

Es diu de la planta que es desenvolupa damunt d’una altra (arbust, arbre), sense causar-li cap mal i no sent paràsita; en la nostre flora, no tenim cap planta vascular i només alguns briòfits creixen a l’escorça o al peu dels troncs i líquens penjant a les branques i escorça;   (Vegeu fitxa)

Equiset

Ve referit al gènere Equisetum dins del grup dels pteridòfits. (Vegeu fitxa)

Erecte-a

Es diu de la peça que no està tombada ni ajaguda. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Eriòpoda

Es diu de la planta que desenvolupa una borra densa de llargs pèls a la base.(Vegeu fitxa)

Erm

Es diu al terreny que per les característiques del sòl és estèril, no hi creixen plantes i no pot ser cultivat per la seva baixa o nul·la productivitat. (Vegeu fitxa)

Escabre-a

Es diu de la peça o òrgan que té la superficie rasposa.

Escapós-osa

Es diu a la planta erecta, sense ramificacions amb fulles basals, però sense fulles caulinars i que només desenvolupa poques flors o capítols. (Vegeu fitxa)

Escariós-osa

Es diu de la textura membranosa més o menys translúcida. (Vegeu fitxa)

Esciòfil-a 

Es diu a les plantes que requereixen de l’ombra per poder desenvolupar-se, que viuen en llocs ombrívols, com boscos tancats, balmes etc. (Vegeu fitxa)

Esclerofil·le-a

Ve referit a les fulles d’alguns arbusts o arbres perennes, què tenen consistència coriàcia i són dures; aquests arbres solen fer-se en terrenys secs, amb llargs estius sense precipitacions i hiverns moderats (clima mediterrani) exemples : roure, olivera, garrofer, aladern, etc. (Vegeu fitxa)

Espars-a

Referent a la fulla que creix en el nus i va en diferent direcció de les altres. (Vegeu fitxa)

Espàdix

Inflorescència carnosa, gruixuda i atapeïda, de flors unisexuals sèssils que desenvolupen  certes espècies, generalment de la família d’Aràcies. (Veure fitxa)

Espata

Bràctea grossa i cridanera que envolta l’espàdix en la família de las Aràcies; també anomenarem a les bràctees membranoses que embolcallen la inflorescència del gènere Allium i altres inflorescències. (Veure fitxa)

Espatulat-ada

Peça o òrgan en forma d’espàtula.  (Vegeu fitxa)

Esperó

Es una prolongació tubulosa que tenen algunes flors a la part posterior, ja sigui de la corol·la o del calze; pot contenir el nèctar. (Veure fitxa)

Esperonat-ada

Es diu a la peça o òrgan que disposa d’un esperó.

Espiciforme

Que té forma o aparença d’espiga. (Vegeu fitxa)

Espiga

Es diu a la inflorescència estreta i allargada formada per flors sèssils, que s’agrupen a banda i banda de l’eix, anomenat raquis. (Vegeu fitxa )

Espina

És una formació vegetal punxant i rígida, formada amb el teixit vascular propi de la planta. (Vegeu fitxa)

Espinescent

Es diu a la peça o òrgan que duu un indument d’espines molt petites.

Espinós-osa

Es diu de la peça o òrgan foliar que està proveït d’espines punxents. (Vegeu fitxa)

Espinulós-a

Es diu de la peça o òrgan foliar que està proveït d’unes petites espines no tan punxents.(Vegeu fitxa)

Esporangi

Es diu a l’estructura vegetal on es formen i s’emmagatzemen  les espores. Es troba en falgueres, fongs, molses.  (Vegeu fitxa)

Esporòfit

Es diu a l’estructura encarregada de la formació d’espores en els briòfits. (Vegeu fitxa)(Vegeu fitxa)

Esquama

Es diu de la peça o òrgan que té més o menys forma d’escata de peix; generalment és prima i plana i pot ser membranosa o més gruixuda. (Veure fitxa)

Esquamós

Que té esquames.

Esquamiforme

Es diu de la peça que té forma o semblança a una esquama. (Vegeu fitxa)

Esquizocarp.

Es diu al fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d’un ovari pluricarpel·lar i que quan arriba a la maturitat es divideix en mericarps amb una sola llavor. (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Estam

Òrgan reproductor masculí format pel filament i l’antera. (Vegeu fitxa)

Estaminodi

Rep aquest nom, els estams que la flor pot desenvolupar sense l’antera, només mostrant el filament o una antera incomplerta i estèril. Estam avortat.

Estatge

Es diu a cadascun dels diferents nivells de comunitats vegetals, en zones climàtiques on es desenvolupa la vegetació condicionada pel canvi climàtic, degut a l’altitud i per conseqüència, la temperatura i altres factors. (Vegeu fitxa)

Estel·lat-ada

Es diu de la peça que té forma d’estel.

Estendard

Nom que rep el pètal superior de la corol·la de les flors papilionàcies. (Vegeu fitxa “Morfologia de Papilionàcia“)

Estigma

És la peça superior de l’estil, encarregada de recollir el pol·len; pot tenir diverses formes.   (Vegeu fitxa)

Estil

És la peça estreta i filiforme que surt de l’ovari i fa de suport a l’estigma. (Vegeu fitxa)

Estipula

Petits òrgans foliacis que creixen ambdós costats del lloc on s’insereix una fulla. (Veure fitxa)

Estoló

Es diu a les tiges reptants laterals de que disposen algunes plantes en el seu desenvolupament del qual poden néixer noves plantes, formant arrels adventícies en els nusos. (Vegeu fitxa)

Estolonifer-a

Es diu a la planta que desenvolupa estolons.

Estriat-ada

Es diu a la peça o òrgan recorregut per solcs fins; solcada, acanalada. (Vegeu fitxa)

Estròbil

És una estructura llenyosa formada per un eix en el qual als voltants i de forma helicoïdal, es desenvolupen les fulles fèrtils molt llenyoses i dures; generalment ho fan les coníferes i també rep el nom de con o pinya, encara que tècnicament no és un fruit. També es diu a l’òrgan reproductor dels equisets. (Vegeu fitxa).

Eteri

Es diu del fruit singular en poliaqueni que prové de flors amb els carpels independents i en el qual s’ha desenvolupat el receptacle floral engruixit i carnós, on estan inserits un gran nombre d’aquenis. És un fruit complex.  (Vegeu fitxa) Vegeu (Classificació dels fruits)

Excrescència

Es diu a la forma irregular de creixement o protuberancia que sobresurt d’una peça o òrgan. (Vegeu fitxa)

Exsert-a

Es diu de les peces o òrgans que sobresurten del lloc on estan inserits. (Vegeu fitxa)

F

Falcat-ada

Es diu de la peça en forma de falç. Falciforme. (Vegeu fitxa)

Falgars

Es diu del lloc en particular on es desenvolupen gran quantitat de falgueres, creant un habitat propi per les seves caracteristiques. (Vegeu fitxa)

Falguera

Nom popular que ve referit als Pteridòfits; plantes vasculars d’estructura molt primitiva que no fan fruit i no es reprodueixen per llavors, si no per espores. (Vegeu fitxa)

Faneròfit-a

Es diu de la planta que en el seu cicle vital, passa l’època desfavorable amb les seves gemmes perdurants situades per damunt dels 40 cm.  (Vegeu fitxa)

Fasciació

Es diu al desenvolupament anormal del meristema apical d’una planta, canviant la seva aparença. Crestació. (Vegeu fitxa)

Fasciculat-ada

Es diu de les peces o òrgans que  neixen i es desenvolupen en feixos. (Veure fitxa)

Fastigiat-ada

Es diu de la peça o òrgan que es desenvolupa molt atansada al llarg de l’eix del lloc d’origen. (Vegeu fitxa)

Fenassar

Es diu als prats on el fenàs és la planta dominant. (Vegeu fitxa)

Filament

És la peça estèril de l’estam, generalment és filiforme i poden estar lliures o soldades entre ells formant feixos. (Vegeu fitxa)

Fil·lidi

Es diu a l’òrgan laminar del gametòfit inserit en el caulidi a manera de fulletes, en les molses i altres briòfits.  (Vegeu fitxa)(Vegeu fitxa)

Fil·locladi

Es diu de la peça o òrgan foliaci que tot i sent una tija transformada laminar, té l’aparença d’una fulla i pot realitzar la fotosíntesi com tal, però de creixement limitat i definit. (Vegeu fitxa)

Fil·lòdia

Es diu al fenomen en que algunes plantes transformen els pètals o altres parts florals, tanmateix també altres parts de la planta, en pseudo-fulles. (Vegeu fitxa)

Fimbriat-ada

Es diu a l’òrgan o peça acabada en fímbries; marge fimbriat és aquell que acaba en peces llargues i estretes generalment desordenades com serrells.  (Veure fitxa)

Fistulós-a

Referent a la peça que és buida per dins; generalment és la tija, pecíols o receptacle. (Veure fitxa)

Flabel·lat-ada

Es diu a la fulla o altre òrgan foliar, que té forma de ventall obert. (Vegeu fitxa)

Flòscul

Es refereix a les flors centrals d’alguns capítols, inserides en el receptacle en forma de tub i embolcallades d’unes petites peces anomenades palletes, que simulen unes bràctees o un calze; són actinomorfes, hermafrodites, a vegades unisexuals i tenen quatre o cinc petits lòbuls; també poden restar soles en el capítol sense estar envoltades de flors ligulades. (Vegeu fitxa)

Foliaci

Es diu de la textura o aspecte propi de les fulles.

Folíol

Part del limbe en que està dividida una fulla composta; a primera vista ens pot semblar una fulleta. (Vegeu fitxa)

Fol·licle

És un fruit sec, dehiscent que prové d’un ovari súper amb un sol carpel, obrint-se per la sutura ventral. (Vegeu fitxa)

Fotosíntesi

Procés fonamental en la vida i desenvolupament de les plantes. (Vegeu fitxa)

Fronda

Es diu a la fulla de les falgueres. (Vegeu fitxa)

Fruit

S’anomena a l’òrgan format per l’ovari fecundat i sovint amb altres peces accessòries (calze, bràctees); l’ovari  desenvolupa diverses capes formant el pericarpi per protegir les llavors. (Vegeu fitxa)

Fruita         

Es diu dels fruits que són comestibles per l’ésser humà. (Vegeu fitxa)

Fruticós-osa

Es diu a la planta que té caràcter arbustiu.

Fruticulós-osa

Es diu del tal·lus dels líquens (fongs liquenitzats) semblant a petits arbres i units al substrat per un sol punt.  (Vegeu fitxa)

Fulla

Rep aquest nom, l’òrgan de caràcter laminar que neix a la tija o en branquillons de les plantes; encarregat de fer la fotosíntesi, tenint un creixement limitat i una certa durada a la planta.  (Vegeu fitxa)

G

Gala

Malformació tumoral ocasionada per certs insectes, fongs o bacteris, en arbres i plantes. Cecidis o malures. (Vegeu fitxa)

Gàlbul

Es diu de l’estròbil femení, indehiscent, propi del gènere Juniperus (ginebró, càdec, savina); té forma globulosa amb aspecte de baia, portant de tres a sis llavors per gàlbul. Tècnicament no és un fruit. (Vegeu fitxa)

Galeat-ada

Aquí ve referit al tipus de corol·la zigomorfa d’algunes plantes, com aconitum; que té forma d’elm. (Vegeu fitxa)

Gametòfit.

Es diu a l’organisme en que durant el seu cicle vital s’originen les cèl·lules reproductores, en els briòfits i altres.  (Vegeu fitxa)

Gamopètal-a

Ve referit a la corol·la que té els pètals soldats, totalment o en part. (Vegeu fitxa)

Gamosèpal-a

Ve referit al calze que té els sèpals soldats, totalment o en part.  (Vegeu fitxa)

Garriga

Es diu a l’hàbitat en que el gàrric és l’espècie predominant. (Vegeu fitxa)

Gasteromicets

Grup de fongs que pertanyen als basidiomicets. (Vegeu fitxa)

Gelatinós-osa

Es diu de l’estructura vegetal amb la textura semblant a la gelatina. (Vegeu fitxa)

Genistoide

Es diu a la planta que té aspecte o semblança a la ginesta.

Geòfit-a

Es diu de la planta que en el seu cicle vital passa l’època desfavorable amb les gemmes persistents soterrades. (Vegeu fitxa)

Gimnòpode-a

Es diu de l’òrgan o peça que està desproveïda de pèls llanosos a la base de la tija on surten les fulles basals. (Vegeu fitxa)

Gineceu

És el verticil fèrtil femení, el més interior de les flors completes (flors perfectes) encarregat de produir les llavors. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Gipsòfil-a

Es diu a la planta que té preferència pels terrenys guixencs i que es desenvolupa perfectamenta en aquest tipus de substrat amb el ph bastant baix en que moltes plantes no aguantarien bé.  (Vegeu fitxa)

Glabra

Que no té pèls. (Veure fitxa)

Glabrescent

Que gairebé no té pèls. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Glàndula

Petit òrgan encarregat de segregar un líquid a la part exterior de la planta. (Vegeu fitxa)

Glandulós-osa

Que disposa de glàndules. Glandular.

Glareícola

Es diu a les plants que viuen i es desenvolupen en les tarteres. (Vegeu fitxa)

Glauc-a

Es diu del color incert que va del blau verdós al verd blavós. (Vegeu fitxa)

Glomèrul

Inflorescència d’aspecte globulós formada per flors sèssils o curtament pedicel·lades. (Veure fitxa)

Glutinós-osa

Es diu a la qualitat de ser enganxifós, viscós. (Vegeu fitxa)

Graminoide

Es diu a la planta semblant a una gramínia; sobretot de les fulles llargues i estretes com les de les gramínies. (Vegeu fitxa)

Guixenc-a

Es diu del terreny format per guix o de la planta que hi viu en ell. Gipsòfil.

H

Halòfil-a

Es diu a les plantes que viuen en llocs salins. (Vegeu fitxa)

Hastat-ada

Es diu a la peça o òrgan foliar que té forma de punta d’alabarda. Alabardat-a (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Haustori

Són els òrgans vegetals que desenvolupen diverses plantes holoparàsites per nodrir-se, com falses arrels, per les quals absorbeixen els nutrients de l’hoste. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Heliòfil-a

Es diu a les plantes que necessiten de la llum directa del sol per seu desenvolupament, ja sigui prats oberts, roques exposades etc. (Vegeu fitxa)

Helòfit-a

Es diu a les plantes que no sent aquatiques, viuen en terrenys inundats i xops, però mantenint la part aeria fora de l’aigua. (Vegeu fitxa)

Hemicriptòfit-a

Es diu de la planta que durant el seu cicle vital, passa l’època desfavorable, amb les gemmes situades arran de terra.  (Vegeu fitxa)

Hemiparàsit-a

Es diu a les plantes paràsites que fan la funció clorofíl·lica. (Vegeu fitxa)

Herbaci-àcia

Es diu a la textura semblant a les herbes; feble i sense gaire consistència. (Vegeu fitxa)

Hermafrodit-a

Es diu de la planta que té els òrgans sexuals reproductors en la mateixa flor, disposats en verticils consecutius. (Vegeu fitxa)

Hesperidi

Es diu del fruit carnós i indehiscent que prové d’un ovari súper amb diversos carpels; tenint l’epicarpi molt prim, el mesocarpi esponjós i l’endocarpi membranós separat per grills; és un fruit típic de les rutàcies. (Vegeu fitxa) Vegeu (Classificació dels fruits)

Heterocarp-a

Es diu a la planta que pot desenvolupar els fruits de diferent manera en les mateixes condicions vitals. (Vegeu fitxa)

Heterofília

Es la característica que tenen certes plantes, a presentar les fulles diferents en la mateixa planta. Oposat a Homofília. (Vegeu fitxa)

Hibridació

Acció d’hibridar.

Hibridar

És quan diferents espècies d’un mateix gènere, creuen les seves característiques, creant un organisme nou i estable.

Hidrocòria

Es diu quan en la dispersió de les llavors intervé l’efecte de l’aigua. (Vegeu fitxa)

Hidròfit-a

Planta que en el seu cicle vital passa l’època desfavorable amb les gemmes persistents dins de l’aigua. (Vegeu fitxa)

Hifa

Es diu als segments allargats i cilíndrics que formen l’estructura del miceli o cos dels fongs pluricel·lulars.  (Vegeu fitxa)

Higròfil-a

Són les plantes que es desenvolupen en medis humits o molt humits. (Vegeu fitxa)

Himeni

Es diu a la part fèrtil  dels cossos fructífers dels fongs i dels líquens. (Vegeu fitxa)

Hipogin-ògina

Es diu de les flors que tenen l’ovari súper.

Hirsut-a

Pilositat formada per pèls llargs i més o menys flexuosos que donen una textura suau a la peça on estan disposats.

Híspid-a

Es diu dels pèls rígids i durs, gairebé punxents que donen un tacte aspre a la peça on estan disposats. (Vegeu fitxa)

Holoparàsit-a

Es diu a les plantes paràsites que no tenen ni arrels ni fan fotosintesi. (Vegeu fitxa)

I

Imparipinnat-ada

Es diu de la fulla composta dividida en folíols de nombre imparell.   (Vegeu fitxa  ” Diversitat foliar “) (Vegeu fitxa)

Imbricat-ada

Referent a la manera de col·locar-se certes peces; una muntada al costat de l’altre, com les teules. (Vegeu fitxa)

Incís-a

Dividit poc profundament. Emarginat-ada. (Vegeu fitxa)

Inclús-usa

Oposat a exsert. (Vegeu fitxa)

Inconspicu-ícua

Es diu a l’òrgan o peça poc aparent. (Vegeu fitxa)

Indehiscent

Es diu al fruit o òrgan que no s’obre espontàniament i roman tancat.(Vegeu fitxa)

Indument

Es diu a tot el conjunt de pèls que pot tenir una planta en les seves diverses parts, ja sigui la tija, fulles etc. (Veure fitxa)

Indusi

Membrana que protegeix als sorus, en el revers de les frondes de les falgueres. (Vegeu fitxa) )Vegeu fitxa “Morfologia de la falguera“)

Inerme

Es diu a la planta que no desenvolupa ni espines, ni agullons ni cap tipus d’excrecència. (Vegeu fitxa)

Inflorescència

Grup de flors més o menys pròximes entre sí, agrupades densament o no. (Vegeu fitxa)

Infundibuliforme

Es diu de la peça que té forma d’embut. (Vegeu fitxa)

Integrifoli-òlia

Es diu a la peça o òrgan de caràcter foliar en que té les fulles enteres.

Intricat-ada

Format per peces entrellaçades difícils de separar o distingir; aquí ve referit a les fulles de la planta.

Involucre

És el conjunt de bràctees que embolcallen un capítol o una inflorescència. (Vegeu fitxa)

Involucel

Es diu a un involucre petit, secundari o de segon ordre, generalment disposat en les umbel·les compostes. (Vegeu fitxa)

Involut-a

Es diu de la peça o òrgan en la qual els marges s’enrotllen vers la cara superior, la que mira amunt. Oposat a ” revolut “.  (Vegeu fitxa)

Isidi

Petita protuberància del tal·lus del liquen, de forma variable; estructura reproductora asexual del propi liquen. (Vegeu fitxa)

Jonquera

Es diu al terreny poblat de joncs i que és l’espècie dominant.

Junciforme

Es diu a la peça o planta que té una semblança amb el jonc.

L

Label

Tèpal diferenciat del periant de les orquidàcies; és l’inferior que mira avall, de colors cridaners i diferent als altres. (Veure fitxa  “Label”   (“Morfologia de l’Orquídia“)

Lacerat-ada

Es diu a la peça o òrgan foliaci que té el marge profundament retallat.

Làmina

En aquest cas va referit a la peça en forma de costella que està sota del capell o barret del bolet (Carpòfor) (Vegeu fitxa)

Lacínies

Es diu de cadascuna de les peces estretes més o menys llargues o no, en que es divideix el marge d’alguns òrgans laminars, fulles, pètals. (Vegeu fitxa)

Lanceolat-ada

Es diu de la peça en forma de llança. (Vegeu fitxa “Diversitat foliar“)

Lanuginós-a

Indument format per pèls llargs i densos, com la textura de la llana. (Vegeu fitxa)

Latifolia

Ve referit a la fulla o fulles que són amples. (Vegeu fitxa)

Lemma

Rep aquest nom, la glumel·la inferior de les flors de les gramínies. És una bràctea. (Vegeu fitxa)

Liana

És un nom popular referit a certes plantes i el seu desenvolupament aeri; són faneròfits que durant l’època desfavorable tenen les gemmes per damunt dels cinquanta centímetres  d’alçària. (Vegeu fitxa)

Lignificat-ada

De textura llenyosa com la fusta. (Vegeu fitxa)

Ligula

Es diu de la peça membranosa que està entre la beina i el limbe en les fulles de les gramínies. S’anomena lígula al tipus de flors zigomorfes dels capítols de les compostes. (Vegeu fitxa)

Liguliflor-a

Ve referit al capítol floral en què totes les flors són ligulades. (Veure fitxa) (Veure fitxa)

Limbe

Part laminar d’una fulla, pètal o òrgan foliaci. (Vegeu fitxa)

Linear

Fulla molt estreta i prima que pot acabar en una punta més o menys aguda o obtusa.  (Vegeu fitxa)

Lirat-ada                                                                                                

Es diu a l’òrgan laminar o fulla composta imparipinnada en que el lòbul terminal és més gran que els laterals. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Lirela

Es diu al tipus d’apotecis, allargats i estrets com uns signes d’escriptura.  (Vegeu fitxa)

Llanós-a.

Que té la textura com la llana. Lanuginós. (Veure fitxa)

Llavi

Ve referit a cadascuna de les peces diferents d’un calze o una corol·la de les flors labiades i altres. (Vegeu fitxa)

Llegum

És un tipus de fruit sec i dehiscent, que prové d’un ovari monocarpel·lar i que en la dehiscència s’obre tant com per la sutura ventral com pel nervi mitjà. És un fruit típic de la família de les papilionàcies o lleguminoses, tret del gènere Trifolium i Medicago, que fan els fruits en aqueni. (Vegeu fitxa) (Vegeu (Classificació dels fruits)

Lòbul

Part sortint d’un òrgan laminar (pètal, fulla, etc.)  (Vegeu fitxa)

Lobulat-ada

Referent a l’òrgan o estructura laminar que està proveïda de lòbuls. (Vegeu fitxa).

Loment

És un tipus de fruit sec, indehiscent que se sembla a la llegum, però que es parteix per les constriccions entre els segments; cada segment té una sola llavor. (Vegeu fitxa)(Vegeu Classificació dels fruits)

M

Macroblast

Part de la planta que té el seu desenvolupament il·limitat i els nusos molt separats. (Vegeu fitxa)

Macrofaneròfit-a

Es diu del faneròfit que en l’època desfavorable, té les seves gemmes persistents per damunt dels dos metres d’alçària. (Vegeu fitxa)

Maculat-ada

Taca, màcula. Ve referit a la peça o òrgan foliar que presenta taques. (Vegeu fitxa)

Màquia

Conjunt de plantes de clima mediterrani que formen una bosquina intrincada i densa (Vegeu fitxa)

Marcescent

Es diu de les peces o altres òrgans foliacis que durant l’època desfavorable es marcegen, però no cauen fins passat molt temps. Les fulles d’aquesta condició es consideren caduques. (Vegeu fitxa)

Marge hipotal·lí

Es diu a la línia fosca o diferenciada que delimita el tal·lus d’alguns líquens crustacis.  (Vegeu fitxa)

Margues

Es diu a un tipus de roques sedimentaries molt esmicolades que  estan formades per argila i carbonat càlcic. (Vegeu fitxa)

Matoll

Rep aquest nom popular l’arbust o planta arbustiva llenyosa i ramificada de forma variable i de mida petita. (Veure fitxa)

Matollar

Es diu a la zona poblada per petits arbusts  més o menys separats. Matolls. (Vegeu fitxa)

Megafòrbia

Ve referit a les plantes de grans dimensions que fàcilment superen el metre i mig i que són perennes, de fulles amples i solen créixer en zones humides o plujoses. (Vegeu fitxa)

Mericarp

Es diu del fragment en que es parteix espontàniament un fruit (loment, esquizocarp).(Vegeu fitxa)

Mesocarpi

Es diu a la part d’en mig del pericarpi que està situada entre l’epicarpi i l’endocarpi.    (Vegeu fitxa)

Mesòfil-a

Es diu a la planta que es desenvolupa en indrets no massa secs ni humits; en llocs temperats, de climatologia moderara.

Messes

És un altre nom en què es refereix als camps de conreus de cereals. (Vegeu fitxa)

Miceli

Es diu a l’entramat filamentós format per les hifes. (Vegeu fitxa)

Mollera

Es diu dels indrets on es desenvolupen comunitats hidròfiles que viuen entollades bona part de l’any. (Vegeu fitxa)

Monocèfal-a

Es refereix a la tija o planta que només desenvolupa un sol capítol. No confondre amb uniflora. (Vegeu fitxa)

Monoic-a

Es diu de la planta que té les flors masculines separades de les femenines, pol·linitzant-se pel vent o els insectes. (Vegeu fitxa)

Monopòdic-a

Es diu al model de ramificació més o menys indefinida, en les gemmes laterals fan altres ramificacions curts però que no ultrapassen a la principal. (Vegeu fitxa)

Monosperm-a

Que té una sola llavor; referit als fruits que duen una sola llavor. (Vegeu fitxa)

Morfologia de Carex

Són plantes perennes, herbàcies i cespitoses.(Vegeu fitxa)

Morfologia de Fumaria

Les fumariòidies és una subfamília dintre de les Papaveràcies amb flors zigomorfes de pètals lliures, que hem de conèixer per la seva singular morfologia. (Vegeu fitxa)

Morfologia d’Equiset

És un gènere de plantes dins del grup dels Pteridòfits amb una morfologia bastant rudimentaria, ja que no han evolucionat gaire des del periode carbonifer, tret en la mida, ja que abans eren molt grans i formaven boscs. Actualment la família de Equisetàcies és monotípica amb un sol gènere. Equisetum.  (Vegeu fitxa)

Morfologia d’Euphorbia

Plantes herbacies o arbustives amb una inflorescència singular. (Vegeu fitxa)

Morfologia de Gramínia 

Les graminíes és una família cosmopolita de les més extenses pel seu nombre de gèneres i la primera en l’activitat economica mundial. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Morfologia d’Orquídia

Plantes herbacies monocotiledonies, de flors zigomorfes molt cridaneres i singulars que cal conèixer .(Vegeu fitxa)

Morfologia de Papilionàcia

Aquesta corol·la tan peculiar, zigomorfa, li ve el nom de la família a que pertany. (Vegeu fitxa)

Morfologia de Polígala

Són petites plantes herbàcies o arbustives de flors zigomorfes singulars. (Vegeu fitxa)

Morfologia de Rumex

El gènere Rumex presenta generalment les flors en inflorescències espiciformes o en verticills aillats. (Vegeu fitxa)

Morfologia del fruit

Els fruits estan dividits al pericarpi (òrgan de protecció de la llavor) i la llavor pròpiament dita. (Vegeu fitxa)

Mucró

Punteta en que poden acabar algunes peces. (Vegeu fitxa)

Mucronat-ada

Es diu a la peça o òrgan que acaba en una petita punta, generalment a les fulles, pètals o sèpals. (Vegeu fitxa)

N

Nanofaneròfit-a

Es diu del faneròfit que passa el seu cicle vital, durant l’època desfavorable amb les gemmes situades als 2 m aproximadament. (Vegeu fitxa)

Napiforme

Es diu a l’òrgan que té forma de nap. (Vegeu fitxa)

Naturalitzat-ada

Es diu de la planta que ha estat introduïda per l’home i aconsegueix continuar el seu cicle vital fora de jardins i altres llocs on estava cultivada. Assilvestrada. (Veure fitxa)

Nectari

Són glàndules que segreguen un líquid ensucrat anomenat nèctar. (Vegeu fitxa)

Nervació

És la disposició del conjunt de nervis d’un òrgan foliaci o fulles i que estan més presents en el revers. (Vegeu fitxa)

Nervi

Es diu a cada una de les venes que formen la nervació que recorre el limbe de les fulles i altres òrgans de caràcter foliar; estan formats per teixits de conducció i generalment són visibles a simple vista. (Vegeu fitxa)

Nervi dels fil·lidis

Són d’aspecte semblant als nervis foliars, però diferents en les seves funcions. (Vegeu fitxa)

Nou

Ve referit al tipus de fruit sec, indehiscent, que prové d’un ovari ínfer amb una sola llavor lliure no soldada al pericarpi; té una coberta dura i consistent.  (Vegeu fitxa) ((Vegeu Classificació dels fruits)

Núcula

Es diu al fruit semblant a una nou, però molt més petita. (Vegeu fitxa) (Vegeu “Classificació dels fruits)

Nudicaule

Ve referit a la planta que té la tija nua; que no disposa de fulles.

Nus

Lloc de la tija on creixen les fulles. (Vegeu fitxa)

Nutant

Es diu de la peça o òrgan que penja cap a un costat.

O

Oblanceolat-ada

Es diu de la peça o òrgan foliar  que té la forma semblant a la punta de llança invertida.

Oblong-a

Es diu a la fulla allargada que és més ample en la part central, amb l’àpex i la base arrodonits, obtusos. (Vegeu fitxa  ” Diversitat foliar “)

Obtús-a

Es diu de la peça o òrgan laminar que acaba en un àpex arrodonit i sense cap punta, contràriament a agut. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Òcrea

És una peça membranosa formada per les estipules soldades a la tija.  (Vegeu fitxa)

Officinalis

En la nomenclatura binomial, que és la manera de referir-se a les plantes (i éssers vius) hi ha dues paraules; la primera és el gènere i la segona és l’espècie, que comparat seria el nom i el cognom. (Vegeu fitxa)

Oligocèfal-a

Es diu de la planta que desenvolupa pocs capítols. (Vegeu fitxa)

Oligosperm-a

Es diu al fruit que porta poques llavors.

Ondulat-ada

Es diu de la peça o òrgan laminar que té el limbe ondulat pels costats del marge.    (Vegeu fitxa)

Opercle

Es diu a la peça que fa de tapa a la càpsula de l’esporòfit en els briòfits.  (Vegeu fitxa)

Oposat-ada

Es diu de les fulles o altres òrgans que creixen en el mateix nus en sentit contrari, una de l’altre, tenint dues per nus i oposades 180º. (Vegeu fitxa “Disposició foliar”) (Vegeu fitxa)

Opositifoli-òlia

Es diu de la planta que disposa de les fulles oposades en cada nus.

Orbicular

Es diu a la peça o òrgan foliaci que té forma rodona o circular. (Vegeu fitxa)

Oròfit-a

Es refereix a les plantes que es desenvolupen en zones muntanyoses i són propies de l’alta muntanya.

Ovat-ada

Referent al limbe d’una fulla semblant al marge d’un ou. (Vegeu fitxa ” Diversitat foliar “)

P

Pàlea

Rep aquest nom la glumel·la superior de la flor disposada en l’espigueta de les gramínies. És la bràctea superior. (Vegeu fitxa)

Palleta

Es diu de les petites peces que simulen bràctees o esquames i que  estan en la base de les flors tubuloses (flòsculs), inserides en el receptacle. (Vegeu fitxa)

Palmat-ada

Es diu a la fulla composta amb els folíols bastant més amples, com una mà estesa. (Vegeu fitxa)

Palmaticompost-a

Es diu de la fulla composta en que tots els folíols arrenquen de l’àpex del pecíol. (Vegeu fitxa)

Palmatífit-ida

Es diu a la fulla composta, dividida com a màxim fins la meitat entre el marge del limbe i el nervi medial. (Vegeu fitxa)

Palmatilobulat-ada

Es diu a la fulla palmada que té els lòbuls poc pronunciats, no angulosos i que els entrants  arriben poc més enllà del marge del limbe. (Vegeu fitxa)

Palmatinervi-èrvia

Es diu de la fulla que té la nervació palmada. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Palmatipartit-ida

Es diu de l’òrgan laminar o fulla palmada, en que les divisions van més enllà de la meitat entre el marge del limbe i el nervi medial, però no l’atenyen. (Vegeu fitxa)

Palmatisecte-a

Es diu de la fulla palmada o altre òrgan laminar en que les divisions dels segments arriben a tocar al nervi medial. (Vegeu fitxa)

Palustre

Relatiu als pantans i les plantes que creixen en els seus voltants. (Vegeu fitxa)

Panduriforme

Es diu de la peça o òrgan amb una part més estreta al mig, com una guitarra o semblant. (Vegeu fitxa)

Panícula

És una inflorescència formada per un eix que duu raïms laterals; es podria dir que és com un raïm de raïms. (Vegeu fitxa)

Papilionàcia

Recordant vagament a la forma d’una papallona, es refereix a la forma de les flors d’aquesta família o a ella mateixa. (Vegeu fitxa)

Papus

Es diu a la peça accessòria d’alguns fruits, formada per pèls simples, plomosos, esquames, serrells, en forma de paraigüets o no; en sí es un calze modificat per la millor dispersió de les llavors. Vilà. (Vegeu fitxa)

Paral·lelinèrvia

Es diu de la fulla simple que té diversos nervis que discorren paral·lels pel revers del limbe arribant a l’àpex; són tots iguals i no hi ha cap de principal. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Paripinnat-ada

Referent a l’òrgan o peça de caràcter foliaci, composta i dividida en un nombre parell de folíols, trobant-se disposats a banda i banda de l’eix. (Vegeu fitxa ” Diversitat foliar “) (Vegeu fitxa)

Patent

Es diu de l’òrgan que creix formant un angle molt obert respecte a l’òrgan que li fa de suport. (Vegeu fitxa)

Patogen-a

Es diu a l’organisme o microrganisme que per la seva condició és capaç de causar greus danys o inclusiu la mort de la planta. (Veure fitxe)

Pauciflor-a

Ve referit a les plantes que desenvolupen poques flors.  (Vegeu fitxa)

Pecíol

Es diu a la cua de la fulla que s’implanta en la tija. (Vegeu fitxa)

Peciòlul

Es diu al petit pecíol que poden tenir els folíols de les fulles compostes. (Vegeu fitxa)

Pedat-ada

Es diu a la fulla composta i dividida en que de l’àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals, ramificant-se per la banda externa. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Pedicel

Es un peduncle primet; en les inflorescències és la peça que suporta a cada flor. (Vegeu fitxa)

Peduncle

Es la peça estreta que suporta a la flor o una inflorescència, sent més consistent que un pedicel.(Vegeu fitxa)

Peltat-ada

Es diu a la peça o òrgan foliar amb el pecíol inserit al mig del revers del limbe. (Vegeu fitxa)

Pepònide

Es diu del tipus de fruit carnós, indehiscent que prové d’un ovari ínfer; té una gran mida i amb l’epicarpi endurit i el mesocarpi carnós; és un fruit propi de les cucurbitàcies. (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Perenne

Referent a la planta que viu més de dos anys.

Perennifoli-a

Es refereix a les plantes (arbusts o arbres) que no perden les fulles durant l’època desfavorable, si més no, aquestes cauen i van brotant altres, estant sempre amb fullam. (Vegeu fitxa)

Perfoliat-ada

Es diu a la fulla sèssil que envolten completament a la tija de manera que sembla que la tija la travessa per mig del limbe. (Vegeu fitxa)

Periant

És el conjunt format per dos embolcalls estèrils, que en sí són fulles transformades i estan disposat en dos verticils sobreposats; l’exterior és el calze i està format per unes peces anomenades sèpals, generalment verdosos i l’interior format per peces de colors més cridaners, és diuen pètals; la seva missió és protegir el tàlem i cridar l’atenció dels pol·linitzadors. (Vegeu fitxa)

Pericarpi

Es diu a la part del fruit que embolcalla les llavors; pot tenir diferent consistència, ser membranosa, carnosa o llenyosa i dura. (Vegeu fitxa  ” Morfologia del fruit “)

Perigoni

És un periant en el que totes les peces són semblants i del mateix color, simulant a una veritable corol·la, quan en realitat estan disposades en dos verticils. És característic d’algunes monocotiledònies. (Vegeu fitxa )

Peristoma

Es diu a l’estructura formada per un cercle o dos, de dents triangulars i agudes que tanquen l’entrada a la càpsula de l’esporòfit, regulant la dispersió de les espores. (Vegeu fitxa)

Periteci

Es diu a la fructificació sexual més o menys globosa o forma d’ampolla immersa en el tal·lus d’alguns líquens i que no s’obre més que per un porus anomenat ostíol, sense marge ben diferenciat i acostumen a ser negres o foscs. (Vegeu fitxa)

Persistent

Referent a la planta o òrgan que sobreviu a altres anàlegs d’altres espècies.

Pètal

Cadascuna de les peces que forma la corol·la i està dividit en dues parts, el limbe que és la part plana i l’ungla que és la part més estreta que s’insereix a la flor. (Vegeu fitxa)

Petaloide

Es diu a la peça d’aparença semblant al pètal, en color, forma, textura, que simula a un veritable pètal. (Vegeu fitxa)

Picnidi

Es diu a l’òrgan globulós, ovoide que està immers en el tal·lus on es formen els conidis, que són cèl·lules asexuals.

Pilós-a

Planta o òrgan cobert de pèl. (Vegeu fitxa)

Pinna

Fulletes de les frondes de les falgueres, com els folíols de les fulles compostes a fanerògames. (Vegeu fitxa)

Pinnat-ada

Que està format en dues parts centrades per un eix.

Pinnatífit-ida

Es diu de la fulla o  altre òrgan laminar, dividit i que les divisions no ultrapassen la meitat entre el marge del limbe i el nervi medial. (Vegeu fitxa)

Pinnatilobat-ada

Es diu de la fulla o òrgan laminar semblant a pinnatífid, però amb els lòbuls més o menys arrodonits.

Pinnatinèrvi-a

Es diu a la fulla simple en que de la base del limbe, en  el revers, surt el nervi principal que arriba a l’àpex i que d’ell per ambdòs costats surten nervis secundaris més o menys ramificats que van al marge del limbe. (Vegeu fitxa).

Pinnatipartit-ida

Es diu a l’òrgan laminar o fulla, dividida i que les divisions passen de la meitat entre el marge del limbe i el nervi medial, però sense atènyer-lo. (Vegeu fitxa)(Vegeu fitxa)

Pinnatisecte-a

Es diu de la fulla o altre òrgan laminar que té les divisions profundes i aquestes atenyen al nervi medial. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Pínnula

Folíol secundari en que es divideix una pinna. (Vegeu fitxa )

Pistil

Òrgan reproductor femení format per l’estil, l’estigma i l’ovari. (Vegeu fitxa)

Placodiidiforme

Es diu a la peça o òrgan que té forma de placa. Aquí ve referit al tal·lus dels líquens crustacis o esquamulosos pel centre i lobulats pel marge, en el que els lòbulos estan força arrapats al substrat i no disposen de rizines.

Planifoli-a

Es refereix a les plantes (arbusts o arbres) que tenen les fulles planes; té una certa sinonímia amb caducifoli, emprades per designar alguns arbres. (Vegeu fitxa)

Pleurocàrpic-a

Es diu als briòfits en els quals l’esporòfit creix i es desenvolupa a partir d’una ramificació lateral paral·lela al terra. (Vegeu fitxa)

Pluricaule

S’anomena a la planta que desenvolupa diverses tiges. (Vegeu fitxa)

Pluriseriat-ada

Es diu al conjunt de peces que estan disposades en diverses files. (Vegeu fitxa)

Podeci

Es diu, dins dels líquens del  gènere Cladonia, al tal·lus secundari on es desenvolupen els apotecis. (Vegeu fitxa)

Poliaqueni

Es refereix al fruit sec i indehiscent que prové d’un ovari ínfer, pluricarpelar, en que cada carpel es converteix en un fruit en aqueni, originant-se una infructescència de fruits monosperms; és molt típic a les ranunculàcies i altres. (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits).

Policèfal-a

Es diu a la planta que desenvolupa molts capítols. (Vegeu fitxa)

Polidrupa

Es diu del fruit carnós i indehiscent format per diverses drupes. És d’origen pluricarpelar i que cada carpel forma un fruit, inserint-se en el mateix receptacle. Tenim exemples en el gènere rubus ( Rosàcies ) (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Polifol·licle

Es diu al tipus d’infrutescència formada per diversos fruits en fol·licle. (Vegeu fitxa)

Polimorfisme floral

Es diu al fet de que moltes plantes, a les inflorescències, desenvolupen les flors exteriors, diferents a les del centre. (Vegeu fitxa)

Polisperm-a

Ve referit al fruit que té moltess llavors.

Pom

Es diu al fruit carnós, indehiscent (no s’obra espontàniament) amb el mesocarpi carnós i l’endocarpi coriaci amb diverses llavors . (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Porus

Es diu a qualsevol petit orifici en una peça o òrgan que està a l’extrem d’un conducte; aquí ve referit als porus de l’himeni del carpòfor d’alguns fongs. (Vegeu fitxa)

Porus aerífers

Es diu a la petita obertura situada a la parts superior de les hepàtiques tal·loses que dona pas a la càmera aerífera, on es realitza la fotosíntesi i l’intercanvi de gasos. (Vegeu fitxa)

Propàguls

Es diu als gèrmens especialitzats pluricel·lulars que serveixen per la reproducció vegetativa en algunes plantes com líquens, hepàtiques o molses; en les hepàtiques es desenvolupen dins del conceptacle. (Vegeu fitxa)

Prostrat-ada

Tija o altre òrgan més o menys ajagut al terra. La tija procumbent es desenvolupa arran de terra però pot aixecar les extremitats, de manera que amb el temps, aquestes romanen prostrades i la part nova que creix sempre està aixecada. (Vegeu fitxa)

Pruïna

Coberta cerosa que recobreix certs òrgans, com en els fruits (Vitis, Prunus) o en parts de la planta (fulles, capítols); també es diu a la substancia que cobreix el disc de diversos apotecis, en els líquens. (Vegeu fitxa)

Pseudocifel·la

Es diu a certes estructures en forma de porus, arrodonits o allargats, que es poden desenvolupar tant en la part superior com a l’inferior del tal·lus.  (Vegeu fitxa)

Pubescent

Cobert d’un pèl curt i fi.

R

Radi

Es diu a cadascun dels peduncles de les umbel·les. (Vegeu fitxa) Radial Que té radis; en aquest cas va referit a les fulles que surten del punt d’insersió cap a totes direccions.  (Vegeu fitxa)

Radiat-ada

Es diu de la peça o òrgan que té radis; aquí va referit a la nervadura radiada de la fulla simple que té el limbe gairebé arrodonit i que el pecíol s’insereix al mig i els nervis surten cap el marge com radis. (Vegeu fitxa).

Radical

Relatiu a l’arrel. (Vegeu fitxa)

Radicel·la

Reb aquest nom, les arrels petites que creixen de la rel primària o secundària; són arrels de darrer ordre. (Vegeu fitxa)

Raïm

Inflorescència semblant a una espiga però amb les flors pedicel·lades. (Vegeu fitxa)

Rambla

És el lloc excavat pel curs d’un riu intermitent, en el que només circula aigua com el resultat de pluges torrencials. (Vegeu fitxa)

Raquis

Rep aquest nom l’eix de les fulles compostes; també l’eix principal de la inflorescència d’algunes gramínies. (Vegeu fitxa)

Receptacle

Es diu a la peça eixamplada en forma de petit coixinet que es troba a l’àpex del peduncle, just on està el capítol i és on estan inserides les flors o les peces florals. (Vegeu fitxa)

Reniforme

Es diu a la fulla o altre òrgan laminar que té forma d’un ronyó; arronyonada    (Vegeu fitxa)

Reproducció de les Gimnospermes

Les Gimnospermes són plantes vasculars que van apareixer en l’era paleozoica i que van tenir un gran desenvolupament durant l’era mesozoica i van ser les plantes dominants fins que van apareixer les plantes angiospermes, molt més evolucionades. (Vegeu fitxa)

Reticulat-ada

Es diu de la peça o òrgan recobert per una retícula o xarxa que li dona un aspecte superficial  irregular. (Vegeu fitxa)

Retrors-a

Es diu a la peça o òrgan que està dirigida cap a la base del lloc on es troba inserida. (Vegeu fitxa)

Retús-a

Es diu de la peça o òrgan que té l’àpex lleugerament emarginat. (Vegeu fitxa)

Revers

Cara inferior de la fulla; la que mira al terra. (Vegeu fitxa)

Revolut-a

Es diu a la peça o òrgan laminar que està enrotllada cap a vall, cap a la part inferior. Oposat a involut-a. (Vegeu fitxa)

Rizina

Estructura ramificada o no, a la part inferior del tal·lus de certs líquens foliacis per on es subjecte a una superfície. (Vegeu fitxa)

Rizoides

Es diu a l’estructura que simula les arrels ens els briòfits.  (Veure fitxa)

Rizoma

Es diu a la tija subterrània, gruixuda i de desenvolupament horitzontal. (Vegeu fitxa)

Romboide

Es diu a la fulla o altre òrgan laminar que té forma de rombe. (Vegeu fitxa)

Roseta

Conjunt de fulles basals que neixen a nivell de terra. (Vegeu fitxa)

Rosulat-ada

Es diu a la planta que desenvolupa fulles basals, una roseta basal. (Vegeu fitxa)

Rotaci-àcia

Es diu de la corol·la que és actinomorfa, té els pètals lleugerament soldats a la base, amb el limbe pla i patents respecte a la flor. Gamopètala (Vegeu fitxa)

Ruderal

Es diu dels ambients molt alterats per la mà de l’home i el bestiar, com al voltants dels pobles, masies, femers, indrets calcigats etc. Terres molt nitrogenades. (Vegeu fitxa)

Rugós-osa

Es diu de la peça o òrgan foliaci que presenta la superficie plena d’arrugues. (Vegeu fitxa)

Runcinada

Es diu de la fulla simple en la qual els lòbuls estan arquejats cap a la base; en forma de fletxa o arpó. (Vegeu fitxa “ Diversitat foliar “) (Vegeu fitxa).

Rupícola

Que es desenvolupa en un substrat rocallós. Rupestre.

S

Sabulícola

Sinònim d’arenícola. (Vegeu fitxa)

Sagitat-ada

Es diu a la fulla o òrgan laminar amb el limbe semblant a una punta de  sageta. (Veure fitxa)

Sàmara

Es diu del fruit sec, indehiscent tipo aqueni, que desenvolupa una ala membranosa per facilitar la seva dispersió.  (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Sapròfit-a

Es diu del fong que es desenvolupa nodrint-se de la fusta morta en descomposició. (Vegeu fitxa)

Saxícola

Que viu i es desenvolupa entre les roques o en elles. (Vegeu fitxa)

Segetal

Es diu a les plantes arvenses que creixen en les messes, entre els cereals; també anomenades “males herbes”. (Vegeu fitxa)

Sempervirens

Referent a les plantes o fulles que estan verdes tot l’any.

Sèpal

Cadascuna de les peces que formen el calze. (Vegeu fitxa)

Sepaloide

Es diu a la peça periantica que simula a la corol·la, formada per un verticil de pseudopètals verdosos. (Vegeu fitxa)

Sèssil

Referent a la fulla o altre òrgan desproveït de pecíol o peduncle. (Vegeu fitxa)

Seta

Es diu al peu que fa de suport a la càpsula dels briòfits i per on passen les substàncies nutritives que la nodreixen.  (Vegeu fitxa)

Siconi

Es diu a la infructescència complexa del gènere Ficus.  (Vegeu fitxa) (Vegeu Classsificació dels fruits)

Síliqua

Es diu del fruit allargat, característic de les Crucíferes, tres vegades més llarg que ampla aproximadament ( 3:1) .  (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Silícula

Es diu del fruit més o menys arrodonit, cordiforme o d’altres formes, però que és més curt que ample; és característic de les Crucíferes. (Vegeu fitxa) (Vegeu Classificació dels fruits)

Siliqüiforme

Es diu de la peça o fruit que té forma o aparença de silícua; semblant al fruit de les plantes crucíferes. (Vegeu fitxa)

Simple

Que no té parts. Entera.

Simpòdic-a

Es diu al model de ramificació en el què les gemmes superiors aturen el creixement quan arriben a una certa llargada i són les gemmes següents les que continuen creixent constantment. (Vegeu fitxa)

Sinus

Es diu de l’entrant corbat o angulós en el marge d’un òrgan foliaci o altre peça. Veure fitxa)

Sinuat-ada

Es diu a l’òrgan o peça laminar que té entrants poc marcats. (Vegeu fitxa)

Solitària

Sola. Referent a l’única flor de la planta o per tija. Uniflora.

Solcat-ada

Referent a la peça que està acanalada, recorreguda per estries. Estriada. Acanalada. (Vegeu fitxa)

Sorali

Lloc més o menys definit en el tal·lus dels líquens, on es fa una obertura per ruptura i a on es formen els soredis. (Vegeu fitxa)

Soredi

Estructura reproductora dels líquens, d’aspecte granulós situada dins dels soralis.

Sorosi

Es diu al fruit complex en que intervenen totes les parts de la inflorescència. (Vegeu fitxa)

Sorus

Grup d’esporangis situats al revers de les frondes de les falgueres. És on es produeixen els esporangis. (Vegeu fitxa)

Subsèssil

Es diu a la peça o òrgan que no té ni pecíol ni peduncle, que en aparença sembla sèssil, encara que no està en contacte directe amb la tija o altre peça. (Vegeu fitxa)

Suculent-a

Es diu a la peça que es gruixuda i plena de teixits aquïfers. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

 

 

T

Tàlem

Es diu a la peça eixamplada que està al final del peduncle, on descansa la flor i a on s’insereixen els verticils florals, depenent del tipus de flor. (Vegeu fitxa)

Tal·lus

Es diu al cos vegetatiu no diferenciat en parts; és propi dels fongs, algues, briòfits, líquens. Aquí ve referit pròpiament al tal·lus dels líquens; i pot ser crustaci, foliaci o fruticulós.  (Vegeu fitxa)

Tartera

Es diu al medi natural format per roques de petita grandària i mòbils, a causa del trencament de les roques dels cims i arestes. (Vegeu fitxa)

Tartera fixada

Es diu l’hàbitat format per grans roques, sense mobilitat i al seu resguard hi creixen plantes més grans (camèfits, falgueres…etc) (Vegeu fitxa)

Teca

Rep aquest nom, cada una de les dues parts en que es divideix l’antera. (Vegeu fitxa)

Telemorf-a

Es diu a la fase sexual del fong. Oposat a Anamorf.

Tèpals

Són les peces de textura foliàcia que formen el perigoni; pètals i sèpals són semblants. (Vegeu fitxa)

Ternades

Es diu quan les fulles són verticil·lades en nombre de tres. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Teròfit-a

Es diu a la planta que aconsegueix complir el seu cicle vital, durant l’època favorable, en un sol període vegetatiu i disseminant les llavors; desprès a l’arribar l’època desfavorable, es mor.  (Vegeu fitxa)

Tetranúcula

Fruit compost de quatre núcules. (Vegeu fitxa)

Tija

Part més consistent de la planta que enlaire a la resta, generalment és erecta, encara que també pot ser ascendent o prostrada. (Vegeu fitxa)

Timoneda

Es diu als indrets més o menys secs en que domina els matolls de farigola o timó. (Vegeu fitxa)

Toment

Pilositat curta i fina. (Vegeu fitxa)

Torulós-a

Es diu a la peça o òrgan generalment allargat que té constriccions més o menys regulars. (Vegeu fitxa)

Tricoma

Es diu als pèls que poden estar disposats en diferents parts de les plantes; són excrescències d’origen epidèrmic, de diferents formes i consistència. (Vegeu fitxa)

Trífid-a

Es diu a la peça o òrgan de caràcter foliaci que està dividit en tres lòbuls, a menys de la meitat de la seva longitut. (Vegeu fitxa)

Trifoliat-ada

Referent a la fulla composta per tres folíols. (Vegeu fitxa)

Trígon-a

Es diu de la peça que té tres angles o tres cares. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Trilobat-ada

Es diu a l’òrgan foliaci que disposa de tres lòbuls.

Trima

Es diu al fruit en drupa, dehiscent, bicarpelar i que té l’epicarpi llustrós, el mesocarpi  carnós i l’endocarpi tancat en pinyol; en el seu interior es troben les substàncies de reserva. És el fruit típic de la noguera (Juglans regia), que popularment anomenem nou, encara que no ho sigui tècnicament. (Vegeu fitxa)

Truncat-ada

Es diu de la peça o òrgan  en que la part apical sembla que hagi estat tallada o escapçada de sobte. (Vegeu fitxa)

Tubercle

Es diu a la tija subterranea modificada i engruixida on la planta emmagatzema els nutrients de reserva necessaris. (Vegeu fitxa)

Tuberós-a

Es diu a l’òrgan que desenvolupa tubercles.  (Vegeu fitxa)

 

U

Umbel·la

Referent a la inflorescència en la que tots els peduncles parteixen del mateix punt de la tija i les flors estan gairebé en un mateix pla. (Vegeu fitxa)

Umbèl·lula

Es diu de la inflorescència en umbel·la, secundaria i que forma part d’una umbel·la composta, disposades al final de cada radi; en el cas de les umbel·líferes, és una umbèl·lula la que forma l’umbel·la. (Vegeu fitxa)

Umbilicat-ada

Es diu a la peça fixada al substrat per un sol punt central. (Vegeu fitxa)

Uncinat-a

Es diu de la peça o altre òrgan que acaba en una punxa en forma de garfi. (Vegeu fitxa)

Ungla

S’anomena a la part inferior del pètal, que generalment és més estreta i s’insereix al periant; la part superior s’anomena limbe.  (Vegeu fitxa)

Unicaule

Es diu de la planta que només desenvolupa una sola tija. (Vegeu fitxa)

Uniflor-a

Es diu a la planta que només desenvolupa una sola flor. No confondre’s amb un capítol ja que aquesta seria monocèfala. (Vegeu fitxa)

Uninèrvia

Es diu a la fulla simple que només està recorreguda per un nervi principal que arriba al seu àpex, sense que n’hi hagi de secundaris visibles a simple vista. (Vegeu fitxa)

Uniseriat-ada

Es diu d’un conjunt de peces que es troben disposades en filera. (Vegeu fitxa)

 

Unisexual

Es diu la flor que només presenta un sol sexe, que només té gineceu o androceu, a diferència de la flor hermafrodita, que té els dos verticils androceu i gineceu. (Vegeu fitxa)

Urceolat-ada

Es diu a la peça en forma d’olla. Referent a les flors amb els pètals soldats en la major part de la seva longitud, formant un tub ample i ventrut i la gorja constreta, amb les dents poc desenvolupades. Flor típica a les ericàcies. (Vegeu fitxa)

Úrnula

Es diu a la peça formada pel receptacle endurit que tanca al fruit. (Vegeu fitxa)

Utricle

Es diu del fruit sec i indehiscent, com un aqueni, que es desenvolupa dins d’una mena de petit sac o vesícula; característic del gènere Carex i Fagopyrum. (Vegeu fitxa)

 

V

Vel

Es diu del teixit membranós que embolcalla al carpòfor dels fongs; a la part fructífera que surt del substrat, quan són joves i que amb el temps es trenca deixant restes a la seva base (volva) o en altres parts.  (Vegeu fitxa)

Vena

Es diu a un conducte, o també nervi, per on circula l’aliment; d’aquí ve la venació o nervadura que tenen les fulles. Alguns líquens foliosos desenvolupen un entramat de venes en la part inferior del tal·lus, d’on solen créixer les rizines.  (Vegeu fitxa)

Verticil

Conjunt d’òrgans que creixen al mateix nivell d’un eix o tija; aquest lloc rep el nom de nus. (Vegeu fitxa)

Verticil·lastre

Es diu al conjunt de flors curtament pedunculades, que formen un fals verticil; és una mena d’inflorescència. (Vegeu fitxa)

Voluble

Es diu de la planta que té poca consistència per aixecar-se i que aprofita qualsevol suport per entortolligar-se i aconseguir anar pujant. (Vegeu fitxa) (Vegeu fitxa)

Volva

Es diu a l’estructura més o menys carnosa, en forma de tassa que està en la base del peu de certs fongs (Amanitaceae) i que forma part del vel universal que els protegeix de joves.     (Vegeu fitxa)

Xeròfil-a

Ve referit a les plantes o èssers que viuen en terrens secs o molt secs. (Veure fitxa)

 

Z

Zigomorfa

Es diu de la peça o òrgan foliar que degut a la seva morfologia, només té un pla de simetria vertical. (Vegeu fitxa “Simetria floral“)

Zoocòria

Es diu quan en la dispersió de les llavors entra l’interacció dels animals. (Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors “).(Vegeu fitxa).

Aquests poden ser alguns dels termes més emprats en Botànica i que podem trobar en l’explicació de cada planta.