Morfologia de la falguera

Rep aquest nom, les plantes vasculars que formen l’ordre de les Polipodiàcies i que conjuntament amb Licopodiàcies, Isoetàcies, Equisetàcies, Selaginel·làcies, Ofioglossàcies i Osmundàcies formen el grup de Pteridòfits.
Les Polipodiàcies pròpiament, ja estan una mica més desenvolupades i properes a les plantes angiospermes, pel fet que tenen un sistema radical (rizoma), desenvolupen  fulles i aquestes ja realitzen la funció clorofíl·lica; la reproducció és per espores i no fan fruit. Les altres pteridòfits tenen una morfologia semblant, encara que una mica més rudimentària, tret de les Osmundàcies que és gairebé com les Polipodiàcies.
Tenen un sistema radical (rizoma) pel que es nodreix; desenvolupa fulles, que poden ser grans i (també hi han espècies més petites), que creixen directament del rizoma (frondes) i aquestes poden estar dividides o no en folíols (pinnes), finalment aquestes encara poden estar dividides en uns petits folíols de darrer ordre anomenats pínnules.
El suport de la fronda o pecíol, pot tenir unes esquames o no, així com també, el raquis (l’eix de les frondes i de les pinnes); En el revers de les pinnes, estan els sorus, òrgans on es produeixen els esporangis (espores), i aquests a vegades, coberts per una membrana anomenada indusi, que els protegeix fins que maduren i llencen les espores.
Les falgueres acostumen a desenvolupar-se en lloc humits, boscs, roques i poden ser perennes o caduques.