Famílies

Aquesta gran família està estesa principalment en zones tropicals i subtropicals; té a prop de 260 gèneres amb més de 2.700 espècies de les quals nosaltres només en tenim un, l'Acanthus mollis, que tot i sent utilitzat en jardineria es troba força naturalitzat.
Les Acantàcies poden ser arbres, arbusts o plantes herbàcies i les flors solen ser zigomorfes.

Família estesa per zones temperades del regne holàrtic, sud-est asiàtic, zones andines de Sud-amèrica i Austràlia, encara que només té cinc gèneres diversificats entre arbusts i arbres. A Catalunya només en tenim dos gèneres autòctons, Viburnum i Sambucus que són arbusts de fulla perenne amb flors hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Abans estaven dins de la família caprifoliàcies.

Aquesta família només es fa en terres seques subtropicals i malgrat que aquí a Catalunya en tenim algunes de naturalitzades, només hi ha una espècie autòctona en terres seques de Lleida, Aizoon hispanicum.
Són plantes reptants o erectes de fulles simples, crasses i flors vistoses.
Moltes són utilitzades en jardineria i algunes estan assilvestrades, cas de Carpobrotus edulis, agressiva i invasora.

Família de plantes aquàtiques o de terrenys molt humits pròpia de zones temperades de l'hemisferi boreal, que comprèn un centenar de gèneres i que a les nostres terres només en tenim cinc, Sagittaria, Damasonium, Luronium, Baldellia i Alisma. Són plantes monocotiledònies amb les fulles submergides o surant.
Algunes d’elles són molt rares o estan extingides pel canvi del seu hàbitat.

Aquesta família cosmopolita d’angiospermes és de tendència tropical o subtropical amb més de 180 gèneres dels quals catorze habita a les nostres terres. Es tracta de plantes herbàcies, rarament arbustives que en alguns casos no sobrepassen el metre d’alçada i que es desenvolupen en terrenys ruderals, calcigats i femers. Tenen les fulles simples, oposades o alternes i les flors estan disposades en inflorescències espiciformes o axil·lars, no són gens cridaneres per la manca de pètals.

 

Recentment s'ha incorporat la família Quenopodiàcies: Família d’angiospermes diversificada per les zones tropicals i subtropicals de plantes herbàcies o rarament arbustives, de mitjana alçada fins a 2 metres; ramificades, punxants o no, de tiges reptants o ascendents. Les fulles són enteres, dentades, lobulades i de disposició alterna, també poden ser oposades; blanes o suculentes i rarament piloses. Les flors són molt petites, poc aparents i estan reunides en inflorescències terminals o disposades a les axil·les foliars.  Són plantes considerades “males herbes” als camps de conreu, encara que algunes es cultiven per aliment, com els espinacs i les bledes; creixen en terrenys ruderals rics en nitrogen, marges de camí de bestiar, femers i altres també en terrenys força salins.

Família estesa per zones tropicals, subtropicals i temperades de tot el món i que a les nostres contrades té cinc gèneres amb una desena d'espècies. Són plantes herbàcies, perennes, monocotiledònies, amb els òrgans subterranis (geòfits), fulles estretes basals i les flors en inflorescències pauciflores o uniflores. Algunes són molt utilitzades en jardineria.

Família distribuïda per zones tropicals i subtropicals i també algunes per zones temperades de tot el món. A les nostres terres només en tenim un gènere (Pistacia) i un altre de naturalitzat, antigament utilitzat a la indústria (Rhus). Poden ser arbres i arbusts amb les flors petites reunides en panícules i fruits en drupa, alguns amb importància econòmica (anacard i festuc). En jardins es troba plantat Schinus molle, popularment pebrer del Perú.

Gran família d’angiospermes dicotiledònies distribuïda per les zones tropicals i subtropicals de tot el món amb més de 360 gèneres entre grans arbres, arbusts i plantes lianoides dels quals en tenim 6 de presents a Catalunya, alguns de naturalitzats com Gomphocarpus i Araujia. Les fulles són enteres, esparses o verticil·lades amb flors actinomorfes i pentàmeres;  fan el fruit en fol·licle o en càpsula.

Actualment, s’ha incorporat la família Asclepiadàcies que passa a ser una subfamília. Algunes solen utilitzar-se en jardineria, com Nerium i Vinca.

Aquesta família té una dispersió per zones tropicals i regions temperades, la majoria a Amèrica i només dos gèneres d'arbusts i arbres de fulla perenne i les flors són unisexuals en individus dioics.
Un únic representant a la nostra terra del gènere Ilex i altres utilitzats en jardineria.

Gran família tropical força diversificada amb més d'un centenar de gèneres i que a Catalunya només està representada per dos, Arum i Arisarum. Són plantes herbàcies, monocotiledònies amb els òrgans subterranis.
Les seves flors no tenen pètals i estan reunides en carnoses inflorescències (espàdix) i recobrint-les una bràctea grossa (espata) molt cridanera; altres tenen l'espata soldada en forma de tub encaputxat.
Moltes espècies s'utilitzen en jardineria i rarament poden naturalitzar-se, Zantedeschia o lliri d’aigua i Alocasia gigantea. Recentment, s'ha incorporat la família de Lemnàcies, formada per plantes aquàtiques.

Estesa família d'arbres i arbusts tropicals i que a les nostres terres només té un gènere representatiu, la coneguda Heura (Hedera helix) tenen les fulles esparses i les flors petites reunides en capítols esfèrics.
En jardineria sol cultivar-se Fatsia japonica de fulles molt més grans i palmades, també diverses heures i arbusts del gènere Schefflera.

Aquesta família de coníferes està pràcticament restringida a l’hemisferi austral, i consta de tres gèneres.
Poden tenir més de cinquanta metres i viure força anys, de capçada simètrica i cònica i a les nostres terres només es troben plantades en jardins i parcs.

Aquesta família de distribució tropical i de l'hemisferi sud, està formada per plantes molt altes amb la tija endurida, fulles pinnades al capdamunt de la tija i de port arbori, les inflorescències són en panícula o raïm de petites flors de tres pètals. El fruit pot ser sec (coco) o carnós (dàtil). El seu nom comú és Palma. A Catalunya només tenim el gènere Chamaerops.

Família estesa per les regions tropicals i temperades que té a prop de mig miler d'espècies en set gèneres. A Catalunya només està representada pel gènere Aristolochia amb quatre espècies. Són plantes poc cridaneres, però de flors peculiars que no tenen pètals, el calze està soldat i transformat fent una coberta als verticils fèrtils que també estan soldats en una peça columnar.
Tiges prostrades ascendents i volubles amb les fulles alternes i cordiformes.
Les flors poden estar soles o en grups de dos.

Família cosmopolita de plantes angiospermes monocotiledònies distribuïda per zones tropicals, intertropicals i temperades de l’hemisferi boreal. Són plantes herbàcies o subarbustives de tija erecta, ramificada o no, amb fulles enteres o dividides; les flors tenen 6 tèpals en dos verticils i es troben reunides en grans inflorescències (Agave) o més petites (Dipcadi); el fruit és en baia o en càpsula.