Famílies

Acantàcies

Aquesta gran família esta principalment en zones tropicals i té a prop de 250 gèneres amb 2.500 espècies, de les quals nosaltres només tenim una; Acanthus mollis. Les acantàcies poden ser arbres, arbusts o plantes herbàcies, de fulles simples i oposades. Les flors són zigomorfes amb els sèpals parcialment soldats i la corol•la bilabiada; reunides en una espiga grossa i bracteada.


Acanthus mollis
Crossandra infundibuliformis
Jacobina carnea

Aceràcies

Petita família d’arbres i arbusts repartits per l’hemisferi boreal i Xina i utilitzats en fusteria; tenen fulles amples, generalment simples. Només tenim un gènere amb cinc espècies de planifolis i altres de cultivats en parcs i avingudes.


Acer campestre
Acer monspessulanum
Acer negundo
Acer opalus subsp. granatense
Acer opalus subsp. opalus
Acer platanoides
Acer platanoides Crimson King
Acer pseudoplatanus
Acer saccharinum

Agavàcies

Aquesta família d’origen tropical i subtropical viuen en zones àrides i no hi ha cap gènere en Europa, només tenim el gènere Agave, amplament naturalitzat en platges i terres seques interiors, sent una espècie invasora. Tenen fulles amples i llargues, plenes de dents punxants i reunides en roseta basal, florin en una inflorescència alta i atapeïda al cap d’alguns anys. Altres son utilitzats en jardineria.


Agave americana
Agave americana subsp. marginata
Agave attenuata
Agave salmiana var ferox
Yucca gloriosa
Yucca variegata

Aizoàcies

Aquesta família només es fa en terres seques subtropicals i malgrat en tenim algunes de naturalitzades, sol en hi ha una espècie autòctona en terres seques de Lleida. Aizoon hispanicum. Plantes reptants, fulles simples i crasses i flors vistoses. Moltes son emprades en jardineria i assilvestrades a sovint, cas de Carpobrotus edulis,agressiva i invasora cap les plantes autòctones del litoral.


Aizoon hispanicum
Aptenia cordifolia
Carpobrotus edulis var.flaviflora
Carpobrotus edulis
Drosanthemum floribundum
Lampranthus roseus
Ruschia uncinata

Alismatàcies

Família de plantes aquàtiques o de terrenys molt humits, que compren un centenars de gèneres i que en les nostres terres només en tenim cinc, Sagittaria, Damasonium, Luronium, Baldellia i Alisma. Algunes d’elles, molt rares o extingides per el canvi del seu habitat.


Alisma plantago-aquatica
Alisma plantago-aquatica var. albiflora
Baldellia ranunculoides
Butomus umbellatus
Luronium natans

Amarantàcies

Aquesta família de tendència tropical o subtropical té a prop d’una dotzena d’especies en les nostres terres, en dos gèneres, Amaranthus i Alternanthera. Es tracte de plantes herbàcies que no sobrepassen el metre d’alçada i que es desenvolupen en terrenys ruderals, calcigats i femers. Les seves flors, gens cridaneres tenen els tèpals membranosos i aguts com les bràctees.


Alternanthera pungens
Amaranthus albus
Amaranthus blitoides
Amaranthus blitum
Amaranthus deflexus
Amaranthus hybridus
Amaranthus muricatus
Amaranthus retroflexus
Amaranthus spinosus
Amaranthus viridis
Celosia argentea var. cristata
Celosía plumosa

Amaril·lidàcies

Família estesa per zones tropicals, subtropicals i temperades càlides i que en les nostres contrades té cinc gèneres amb una desena d’espècies. Tenen les fulles basals estretes, els òrgans subterranis (geòfits) i les flors molt cridaneres agrupades en petits ramells amb sis peces lliures disposades en dos verticils,(tèpals); algunes espècies tenen la corol•la soldada. Molt utilitzats en jardineria i a vegades assilvestrats; solen hibridar-se.


Clivia cyrtanthiflora
Clivia miniata
Galanthus nivalis
Hippeastrum vittatum
Leucojum aestivum
Narcissus assoanus
Narcissus dubius
Narcissus poeticus
Narcissus pseudonarcissus subsp. pallidiflorus
Narcissus pseudonarcissus subsp. bicolor
Narcissus pseudonarcissus subsp. moschatus
Narcissus psudonarcissus subsp. pseudonarcissus
Narcissus serotinus
Narcissus tazetta subsp. tazetta
Narcissus tazetta var. papyraceus
Pancratium maritimum
Sternbergia colchiciflora
Sternbergia lutea
Zephyranthes candida

Anacardiàcies

Família tropical i subtropical amb dos gèneres en les nostres terres, Pistacia i Rhus. Arbusts que poden arribar a vuit metres, encara que Rhus sol ser més petit. Flors molt petites en panícules molt vistents i fulles dividides en folíols. Un altres gènere sol estar present plantat en els jardins, Schinus molle, arbre de mitjana alçada i flors en raïms penjants.


Pistacia lentiscus
Pistacia terebinthus
Rhus coriaria
Rhus typhina
Schinus molle.

Apocinàcies

Estesa por zones tropicals i temperades, aquesta família té dos generes en la nostra terra, Nerium i Vinca. Son arbustives, arbres i herbes lianoides amb fulles enteres, oposades o verticil•lades, sent actinomorfes, pentàmeres i poden tenir flors solitàries o reunides en petits ramells. Algunes espècies solen plantar-se en parcs i jardins.


Carissa macrocarpa
Catharanthus roseus
Nerium oleander var. albiflora
Nerium oleander var. rosea
Nerium oleander
Trachelospermum jasminoides
Vinca difformis
Vinca difformis (4 pètals )
Vinca major
Vinca minor

Aquifoliàcies

Un únic representant en la nostra terra d’aquesta família d arbres i arbusts. Tenen la dispersió per les terres tropicals i regions temperades. Ilex aquifolium pot arribar a ser un arbret de 10 a 12 metres, amb fulles perennes.


Ilex aquifolium
Ilex x altaclerensis

Aràcies

Gran família tropical força diversificada i que en Catalunya només ens presenta dos gèneres. Arum i Arisarum. Les seves flors no tenen pètals, si no les flors reunides en carnoses inflorescències (espàdix) i recoberta una grossa bràctea (espata) molt cridanera; altres tenen l´espata soldada en forma de tub encaputxat. Tenen els òrgans subterranis. Moltes espècies s’utilitzen en jardineria i rarament poden naturalitzar-se, Zantedeschia o lliri d’aigua i Alocasia gigantea.


Alocasia macrorrhiza
Anthurium andreanum
Anthurium andreanum var. alba
Arum italicum
Colocasia esculenta
Spathyphyllum wallisii
Zantedeschia aethiopica
Zantedeschia elliottiana
Zantedeschia rehmannii

Araliàcies

Estesa família d´arbres i arbusts tropicals i que en Europa i les nostres terres només te un gènere representatiu, la coneguda heura ; tenen les fulles esparses i flors petites reunides en capítols. En jardineria sol cultivar-se Fatsia japonica de fulles molt més grans i palmades, diverses heures i arbusts del gènere Schefflera.


Fatsia japonica
Hedera hibernica
Hedera helix

Araucariàcies

Aquesta família de coníferes esta pràcticament restringida a l’hemisferi austral, tenint tres gèneres. Poden tenir més de cinquanta metres i viure força anys, de capçada simètrica i cònica i en les nostres terres només estan plantats en jardins i parcs.


Araucaria araucana
Araucaria excelsa.

Arecàcies

Denominació comú: Palmes.


Chamaerops humilis.
Cycas revoluta
Phoenix canariensis.
Trachycarpus fortunei.
Washingtonia filifera.

Aristoloquiàcies

Herbes poc cridaneres, però de flors peculiars. Tiges prostrades ascendents amb les fulles alternes i cordiformes. Les flors poden ser solitàries o en grups de dos i no tenen cobertes exteriors (pètals, sèpals), però si una peça columnar on romanen els estams. Aquestes extravagants flors son molt apreciades de jardineria.


Arisarum vulgare subsp. vulgare
Aristolochia clematitis
Aristolochia longa subsp. paucinervis
Aristolochia pistolochia
Aristolochia rotunda

Asclepiadàcies

Família intertropical diversificada d’arbres, arbust, lianes i herbes i que en les nostres terres té quatre gèneres, alguns d’ells força naturalitzats. Gomphocarpus, Araujia, Cynanchum i Vincetoxicum. Tenen les fulles enteres, simples i estan oposades o verticil•lades; les flors son radiades amb cinc pètals.


Araujia sericifera
Cynanchum acutum
Gomphocarpus fruticosus
Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium
Vincetoxicum nigrum

Azol·làcies

Família propera a les falgueres amb un sol gènere en tot el mon i set espècies. Es desenvolupa en medis aquàtics, tant rius com estanys o embassaments i pot resultar com una mala herba, com pot servir fer fertilitzar camps d’arròs.



Balsaminàcies

Família estesa per tot el mon i que només té dos gèneres; flors zigomorfes amb els pètals soldats i els sèpals lliures ; en les nostres terres només una espècie ens visita i força rara, Impatiens noli-tangere, que creix al nord-oest. En jardineria esta cultivada Impatiens glandulifera i es pot trobar naturalitzada.


Impatiens balfourii
Impatiens glandulifera
Impatiens noli-tangere

Basel·làcies

Família tropical amb més d´un vintena de gèneres i que no té cap gènere autòcton en les nostres terres, tret del gènere Boussingaultia que en els darrers anys, sent una planta de jardí, s´ha naturalitzat notablement en tanques, murs i horts de les contrades marítimes. Son plantes herbàcies, perennes o anuals.


Boussingaultia cordifolia

Begoniàcies

Familia estesa per la zona tropical humida, sense cap representant autòcton; son herbàcies o arbustives i tenen les fulles simples, alternes i molt asimètriques i encara que son perennes i molt ramificades, en les zones més fredes acostumen a perdre la seva part aèria. Les flors tenen dos pètals i dos sèpals petaloides i son molt utilitzades en jardineria.


Begonia Bowerae
Begonia Coccinea
Begonia Elatior var. ilona
Begonia pendula
Begonia semperflorens
Begonia semperflorens var. albiflora

Berberidàcies

Un sol gènere a les nostres terres. Plantes arbustives amb les branquetes espinoses i flors amb sis pètals, actinomorfes. Fruits comestibles. Altres espècies utilitzades en jardineria.


Berberis thunbergii
Berberis vulgaris subsp. seroi
Berberis vulgaris subsp. vulgaris
Mahonia bealei
Mahonia aquifolium

Betulàcies

Aquesta família està estesa per l’hemisferi boreal, en zones temperades; tenint sis gèneres, dels quals quatre son espontanis a les nostres terres. Alnus, Corylus, Betula i més rar, Carpinus. Son arbusts i arbres, caducifolis, amb les fulles esparses i simples; les flors es reuneixen en ament poc cridaners.


Alnus glutinosa.
Alnus viridis
Betula pendula.
Betula pubescens
Carpinus betulus
Corylus avellana

Bignoniàcies

Família estesa per zones tropicals i càlides i que poden ser lianes, arbust i arbres. Tenen les fulles oposades, sent simples o pinnades i les flors, molt cridaneres i vistoses, son zigomorfes reunint-se en raïms i panícules. En Catalunya es troben plantades en parcs i avingudes, algunes de les quals son molt utilitzades en jardineria.


Campsis radicans
Campsis x tagliabuana
Jaracanda mimosifolia.
Podranea ricasoliana2
Podranea ricasoliana

Bombacàcies

Família estesa per zones tropicals i especialment per sud-america, generalment arbres i que solen ser en ocasions, espinosos o engruixits per la part baixa del tronc. Les flors son molt cridaneres, actinomorfes i les fulles son alternes, simples o compostes. En Catalunya només es troben plantats en parcs i avingudes, sent el més conegut el gènere Chorisia.


Chorisia insignis
Chorisia speciosa

Boraginàcies

Familia força estesa per tot el mon, generalment herbes i arbusts i que en les nostres contrades té a prop de vint gèneres amb una cinquantena d’espècies. Es tracten de plantes de mitjana alçada que no acostumen a sobrepassen el metre, amb fulles oposades o alternes, simples, enteres i de tacte aspre; a sovint cobertes de pels híspids. Les flors, actinomorfes i pentàmeres, més rarament zigomorfes, es reuneixen en inflorescències terminals, a vegades escorpioides.


Alkanna lutea
Alkanna tinctoria
Anchusa arvensis
Anchusa italica
Asperugo procumbens
Borago officinalis var. albiflora
Borago officinalis
Cerinthe major subsp. gymnandra
Cynoglossum cheirifolium
Cynoglossum creticum
Cynoglossum dioscoridis
Cynoglossum officinale
Echium arenarium
Echium calycinum
Echium creticum
Echium italicum subsp. italicum
Echium italicum subsp. pyrenaicum
Echium plantagineum
Echium sabulicola
Echium vulgare subsp. argentae
Echium vulgare subsp. vulgare
Echium vulgare subsp vulgare var. rosea
Heliotropium curassavicum
Heliotropium europaeum
Lappula deflexa
Lappula squarrosa
Lithospermum apulum
Lithospermum arvense subsp. arvense
Lithospermum arvense subsp. gasparrinii
Lithospermum fruticosum
Lithospermum fruticosum var. rosea
Lithospermum officinale
Lithospermum oleifolium
Lithospermum purpurocaeruleum
Myosotis alpestris subsp. alpestris
Myosotis alpestris subsp. pyrenaica
Myosotis arvensis subsp. arvensis
Myosotis discolor
Myosotis ramosissima subsp. ramosissima
Myosotis scorpioides subsp. lamottiana
Myosotis scorpioides subsp. tuxeniana
Myosotis stricta
Myosotis sylvatica subsp. teresiana
Nonea micrantha
Onosma tricerosperma subsp. alpicola
Onosma tricerosperma subsp. catalaunica
Pulmonaria affinis
Pulmonaria longifolia
Pulmonaria longifolia var. rosea
Symphytum officinale
Symphytum officinale var. albiflora
Symphytum tuberosum subsp tuberosum

Bromeliàcies

Família estesa per zones tropicals i temperades d’Amèrica i Antilles; són plantes monocotiledònies, perennes, epífites o terrestres; arbusts que no passen dels quatre metres. Tenen les flors molt vistoses, així com les bràctees i per aquest motiu son utilitzades en jardineria.


Guzmania sanguinea
Tillandsia aeranthos
Wriesia splendens

Buddleiàcies

Aquesta família d’origen asiàtic només te un gènere introduït a les nostres terres i cultivat com ornamental, estant bastant naturalitzat en les contrades mediterrànies plujoses i l’estatge montà. Buddleja davidii.


Buddleja davidii
Buddleja davidii var. albiflora

Buxàcies

Família de moderada distribució en el mon i en Catalunya només té un sol gènere, Buxus sempervirens; arbust de fulla perenne, ramificat i molt foliós. Pot arribar a l’estatge subalpí i baixar fins la muntanya mediterrània.


Buxus sempervirens

Cactàcies

Es tracte d´una familia estesa per el nou continent i que en les nostres terres no té cap gènere autòcton, només cultivades en jardineria; i que rarament es poden assilvestrar; son de climes àrids i força resistents. Son plantes suculentes i molt espinoses amb les tiges gruixudes per l´emmagatzenament d’aigua i flors cridaneres, actinomorofes.


Chamaecereus silvestrii
Echinocactus grusonii
Opuntia maxima
Opuntia màxima.
Rhopsalidopsis gaertneri

Caesalpinàcies

Subfamilia dins de les Fabàcies d´arbres i arbusts, que nomès té un gènere autòcton en les nostres terres, Ceratonia siliqua; altres estan plantats en parcs i jardins i molt rarament poden arribar a assilvestrar-se com Caesapinia, Parkinsonia, Gleditsia , Cercis entre altres.



Cal·litricàcies

Petita família estesa per tot el mon, amb un sol gènere amb més de trenta espècies. Es tracte d’herbes anuals o perennes, molt ramificades que poden ser terrestres o aquàtiques, submergides totalment o surant,refereixen les aigües estagnants o de curs lent. Les fulles son oposades, sent linears, espatulades o ovades i tenen les flors molt petites, gens cridaneres.


Callitriche palustris
Callitriche stagnalis

Campanulàcies

Característica família estesa per arreu del mon, agrupades en setanta gèneres, dels quals sis estant presents en les nostres terres . Tenen caràcter herbaci i solen ser anual o vivaces, generalment erectes amb les fulles alternes, simples i les flors són actinomorfes amb els pètals soldats o no i s’agrupen en la part final de la tija; altres al llarg d´ella i altres en capítols.


Campanula cochlearifolia subsp. cochlearifolia
Campanula erinus
Campanula erinus var. albiflora
Campanula fastigiata
Campanula glomerata
Campanula latifolia var. albiflora
Campanula latifolia
Campanula muralis
Campanula patula subsp. patula
Campanula persicifolia
Campanula precatoria
Campanula rapunculoides
Campanula rapunculus var. albiflora
Campanula rapunculus
Campanula rotundifolia subsp. catalanica
Campanula rotundifolia subsp. rotundifolia
Campanula scheuchzeri
Campanula speciosa subsp. affinis
Campanula speciosa subsp. speciosa
Campanula trachelium
Campanula trachelium var. albiflora
Campanunla medium
Canarina canariensis
Jasione crispa subsp. crispa
jasione crispa subsp. sessififlora
Jasione laevis subsp. laevis
Jasione montana
Legousia hybrida
Legousia scabra
Lobelia cardinalis
Lobelia erinus
Phyteuma charmelii
Phyteuma globulariifolium
Phyteuma hemisphaericum
Phyteuma hemisphaericum var. albiflora
Phyteuma orbiculare
Phyteuma spicatum
Platycodon grandiflorus
Trachelium caeruleum

Cannabàcies

Dos gèneres resten per les nostres terres; Humulus i Cannabis. Humulus lupulus es una planta enfiladissa amb les fulles oposades i les flors son dioiques agrupant-se en aments verdosos. S´utilitza per la preparació de la cervesa. L’altre espècie es el conegut cànem, Cannabis sativa, força cultivat amb finalitats tèxtils. I finalment i d’una manera clandestina es cultivat l’espècie kif per els seus efectes narcòtics, encara que tòxics.


Cannabis indica
Humulus lupulus

Cannàcies

Família tropical estesa per terres càlides i humides d’Amèrica central, sense cap representant en les nostres terres, tret de ser amplament cultivada l’espècie Canna indica i naturalitaza per les terres del delta de l´Ebre. Tenen flors cridaneres, que van de vermell a groc o ataronjat; hermafrodites i zigomorfes de grans pètals.


Canna indica

Capparàcies

Família estesa per les zones eixutes tropicals i subtropicals i que només tenim en dos gèneres en Catalunya. Capparis i Cleone ( aquesta pot haver estat introduïda). Solen ser herbàcies i arbustives amb les fulles alternes, sent simples o compostes, a vegades estipulades. Les flors poden ser actinomorfes o zigomorfes, vistoses.


Capparis spinosa subsp. canescens
Capparis spinosa subsp. rupestris

Caprifoliàcies

Família estesa per les terres temperades de l’hemisferi boreal i que en Catalunya tenim tres gèneres, Viburnum, Lonicera i Sambucus, amb una quinzena d’espècies. La majoria són arbust, arbres o enfiladisses, amb les fulles oposades, actinomorfes, pentàmeres ( Viburnum, Sambucus) o zigomorfes (Lonicera). Algunes són utilitzades en jardineria, V. opulus i L. Japonnica, a sovint naturalitzada.


Abelia chinensis
Abelia grandiflora
Lonicera alpigena
Lonicera biflora
Lonicera etrusca
Lonicera implexa subsp. implexa
Lonicera implexa subsp implexa
Lonicera japonica
Lonicera nigra
Lonicera periclymenum subsp. periclymenum
Lonicera pyrenaica
Lonicera xilosteum
Sambucus ebulus
Sambucus nigra
Sambucus racemosa
Symphoricarpos albus
Viburnum lantana
Viburnum lucidum
Viburnum opulus
Viburnum opulus
Viburnum pragense
Viburnum tinus subsp. tinus
Weigelia florida

Celastràcies

Família d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals i que en les nostres terres només té un gènere autòcton; Evonymus europaeus. Es una espècie euro-siberiana de fullatge caducifoli, propi de boscs caducifolis i bardisses de l’estatge montà.


Evonymus europaeus
Evonymus japonicus

Ceratofil·làcies

Petita família de plantes aquàtiques, que en les nostres contrades només tenen un representant, Ceratophyllum i que sense estar arrelat creix en aigües estagnants o lentes, mesurant poc més d’un metre.


Ceratophyllum demersum
Ceratophyllum submersum

Ciperàcies

Gran família estesa en la major part, per l’hemisferi boreal i que en les nostres terres esta representada per nou gèneres amb més d’un centenars d’espècies. Són plantes vivaces, herbàcies, erectes, no ramificades i de secció trígona, sense nusos. La majoria tenen fulles, que són basals, estretes, graminoides i creixen en terrenys humits, entollats o molleres, també algunes en terreny eixuts. Les flors no són gens vistents i s’agrupen en inflorescències espiciformes, glomèruls, espigues o panícules, hermafrodites o unisexuals, sortint de la base d´una petita bràctea o no.


Carex caryophyllea
Carex digitata
Carex echinata
Carex flacca
Carex flava
Carex halleriana
Carex humilis
Carex mairei
Carex muricata
Carex nigra
Carex ornithopoda
Carex ovalis
Carex pendula
Carex rostrata
Carex vulpina subsp. cuprina
Cladium mariscus
Cyperus flavescens
Cyperus alternifolius subsp. flabelliformis
Cyperus capitatus
Cyperus eragrostis
Cyperus flavidus
Cyperus fuscus
Cyperus laevigatus subsp. distachyos
Cyperus longus
Cyperus papyrus
Cyperus rotundus
Cyperus serotinus
Eleocharis palustris
Eleocharis quinqueflora
Eriophorum angustifolium
Eriophorum latifolium
Eriophorum scheuchzeri
Schoenus nigricans
Scirpus cespitosus subsp. cespitosus
Scirpus holoschoenus
Scirpus lacustris subsp. tabernaemontani
Scirpus littoralis
Scirpus maritimus
Scirpus mucronatus
Scirpus setaceus
Scirpus sylvaticus

Cistàcies

Petita família d’arbusts que voregen la mediterrània i amb només 4 gèneres, te prop d’una trentena d especies en les nostres terres; Cistus, Halimium, Helianthemum i Fumana, Fan flors pentàmeres grosses en el cas de Cistus i Halimium i més petites en Helianthemum i Fumana, que van de rosat intens a blanc pur passant per groc; fulles enteres, oposades amb estipules o no; coriàcies. Poden aguantar l’estiu més sec, però no el fred intents, per el que romanen per brolles i pradells terofítics, tret d’algun Helianthemum més pirinenc .


Cistus albidus
Cistus clusii
Cistus crispus
Cistus ladanifer
Cistus laurifolius
Cistus monspeliensis
Cistus populifolius
Cistus purpureus
Cistus salviifolius
Fumana laevipes
Fumana procumbens
Fumana scoparia
Fumana thymifolia
Halimium halimifolium subsp. halimifolium
Helianthemum apenninum subsp. apenninum
Helianthemum apenninum subsp. apenninum var. taronja
Helianthemum apenninum subsp. pilosum
Helianthemum guttatum
Helianthemum guttatum subsp. guttatum
Helianthemum ledifolium
Helianthemum marifolium subsp. marifolium
Helianthemum nummularium
Helianthemum nummularium subsp. pyrenaicum
Helianthemum oelandicum subsp. alpestre
Helianthemum oelandicum subsp. italicum
Helianthemum origanifolium subsp. molle
Helianthemum salicifolium
Helianthemum squamatum
Helianthemum syriacum
Helianthemum tuberaria

Cneoràcies

Petita família amb un sol gènere i a la nostra terra en tenim una sola espècie. Cneorum tricoccon; es fa un arbust que no passa d’un metre, amb fulles esparses i creix entre brolla mediterrània, més freqüent en les Illes Balears.


Cneorum tricoccon

Compostes

És la família més nombrosa dintre de les dicotiledònies, diversificada en morfologia, habitat i formes vitals, per el que no és d’estranyar que sigui la més estesa. Aquí tenim més d’un centenar de gèneres, dispersos per tots els habitats, des de les platges, a les crestes del Pirineu, passant per molleres, terrenys guixencs etc. Són plantes herbàcies a sovint ramificades; anuals i vivaces, també matollets; tenen fulles esparses, simples o compostes, rarament oposades (Arnica). Les flors, agrupades en capítols cridaners, poden ser tubuloses o ligulades, sempre rodejades per bràctees que formen el involucre. Els capítols poden tenir només flors ligulades ( Hieracium, Crepis ), flors tubuloses( Carduus, Cirsium, Santolina) o ambdues ( Inula, Matricaria ) i resten sols al capdamunt de la tija o més habitualment formant inflorescències racemoses.


Achillea ageratum
Achillea chamaemelifolia
Achillea millefolium subsp. ceretanica
Achillea millefolium subsp. millefolium
Achillea odorata subsp. odorata
Achillea ptarmica subsp. pyrenaica
Achillea ptarmica var. boule de neige
Adenostyles alliariae subsp. alliariae
Aetheorhiza bulbosa subsp. bulbosa
Ageratum mexicanum
Ambrosia coronopifolia
Ambrosia tenuifolia
Anacyclus clavatus
Anacyclus radiatus
Anacyclus valentinus
Anacyclus x malvasiensis
Andryala integrifolia
Andryala ragusina
Antennaria carpatica
Antennaria dioica
Anthemis arvensis
Anthemis cretica subsp. carpatica
Anthemis cretica subsp. saxatilis
Anthemis maritima
Anthemis triumfetti subsp. triumfetti
Arctium lappa
Arctium minus
Arctotheca calendula
Arnica montana subsp. montana
Arnoseris minima
Artemisia absinthium
Artemisia alba
Artemisia annua
Artemisia arborescens
Artemisia campestris subsp. glutinosa
Artemisia eriantha
Artemisia gallica
Artemisia umbelliformis
Artemisia verlotiorum
Artemisia vulgaris
Aster alpinus
Aster alpinus var. albiflora
Aster amellus
Aster aragonensis
Aster linosyris
Aster novi-belgii
Aster pilosus
Aster sedifolius
Aster squamatus
Aster tripolium subsp. pannonicus
Aster willkommii subsp. catalaunicus
Asteriscus aquaticus
Asteriscus maritimus
Atractylis cancellata subsp. cancellata
Atractylis humilis subsp. humilis
Bellis annua subsp. annua
Bellis perennis
Bellis perennis var. habanera
Bellis sylvestris
Bidens aurea
Bidens cernua
Bidens frondosa
Bidens pilosa
Bidens subalternans
Brachycome iberidifolia
Calendula arvensis
Calendula officinalis
Carduncellus monspelliensium
Carduus bourgeanus
Carduus carlinoides subsp. carlinoides
Carduus crispus subsp. occidentalis
Carduus defloratus subsp. argemone
Carduus defloratus subsp. carlinifolius
Carduus nigrescens subsp. nigrescens
Carduus nigrescens subsp. vivariensis
Carduus nutans subsp. nutans
Carduus picnocephalus
Carduus tenuiflorus
Carduus tenuiflorus var. albiflora
Carlina acanthifolia subsp. cynara
Carlina acaulis subsp. caulescens
Carlina corymbosa subsp. hispanica
Carlina lanata
Carlina vulgaris subsp. vulgaris
Carpesium cernuum
Carthamus lanatus subsp. lanatus
Catananche caerulea
Centaurea alba
Centaurea aspera subsp. aspera
Centaurea aspera subsp. aspera var. albiflora
Centaurea aspera subsp. stenophylla
Centaurea boissieri subsp. spachii
Centaurea calcitrapa
Centaurea collina
Centaurea intybacea
Centaurea intybacea var. albiflora
Centaurea jacea subsp. dracunculifolia
Centaurea jacea subsp. vinyalsii
Centaurea lagascana subsp. podospermifolia
Centaurea linifolia subsp. caballeroi
Centaurea linifolia subsp. linifolia
Centaurea linifolia subsp. linifolia var. albiflora
Centaurea melitensis
Centaurea montana subsp. lingulata
Centaurea montana subsp. montana
Centaurea montana subsp. semidecurrens
Centaurea montana var. albiflora
Centaurea nigra
Centaurea ornata subsp. ornata
Centaurea paniculata subsp. hanrii
Centaurea paniculata subsp. leucophaea
Centaurea pectinata subsp. pectinata
Centaurea scabiosa subsp. scabiosa
Centaurea seridis
Centaurea solstitialis subsp. solstitialis
Centaurea tripontina
Centaurea uniflora subsp. emigrantis
Centaurea loscosii
Chamaemelum mixtum
Chondrilla juncea
Chrysanthemum coronarium var. bicolor
Chrysanthemum coronarium
Chrysanthemum frutescens
Chrysanthemum segetum
Cicerbita alpina
Cicerbita plumieri
Cichorium intybus
Cichorium intybus var. albiflora
Cirsium acarna
Cirsium acaule subsp. acaule
Cirsium arvense
Cirsium echinatum
Cirsium eriophorum subsp. eriophorum
Cirsium eriophorum subsp. richterianum
Cirsium erisithales
Cirsium glabrum
Cirsium monspessulanum
Cirsium palustre
Cirsium pyrenaicum
Cirsium rivulare
Cirsium tuberosum subsp. tuberosum
Cirsium vulgare subsp. vulgare
Cnicus benedictus
Conyza bonariensis
Conyza canadensis
Conyza sumatrensis
Coreopsis lanceolata
Coreopsis tinctoria
Cosmos bipinnatus
Cotula australis
Crepis albida subsp. albida
Crepis albida subsp. macrocephala
Crepis biennis
Crepis bursifolia
Crepis capillaris
Crepis conyzifolia
Crepis foetida subsp. foetida
Crepis lampsanoides
Crepis nicaeensis
Crepis pulchra
Crepis pygmaea subsp. pygmaea
Crepis pyrenaica
Crepis sancta subsp. sancta
Crepis setosa
Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia
Crupina vulgaris
Cynara cardunculus
Cynara scolymus
Dahlia x Brigitta Alina ( Jardi )
Dahlia x Orange arabian
Delairea odorata
Dimorphoteca aurantiaca
Dimorphoteca fruticosa
Doronicum austriacum
Doronicum grandiflorum
Doronicum pardalianches
Doronicum plantagineum
Echinacea paradoxa
Echinacea purpurea
Echinops ritro subsp. ritro
Echinops sphaerocephalus subsp. sphaerocephalus
Eclipta prostrata
Erigeron acer
Erigeron alpinum var. albiflora
Erigeron alpinum
Erigeron annuus
Erigeron atticus
Erigeron glabratus
Erigeron karvinskianus
Erigeron uniflorus subsp. aragonensis
Eupatorium cannabinum
Euryops pectinatus
Evax lusitanica
Evax pygmaea subsp. pygmaea
Farfugium japonicum
Felicia amelloides
Filago arvensis
Filago congesta
Filago gallica
Filago pyramidata subsp. pyramidata
Gaillardia aristata
Galactites tomentosa
Galactites tomentosa var. albiflora
Galinsoga ciliata
Galinsoga parviflora
Gazzania splendens
Gazzania leucolaea
Gerbera jamesonii
Gnaphalium norvegicum
Gnaphalium subfalcatum
Gnaphalium sylvaticum
Gnaphalium uliginosum
Hedypnois rhagadioloides
Helianthus annuus
Helianthus tuberosus
Helichrysum italicum subsp. serotinum
Helichrysum stoechas
Hibiscus syriacus var. albiflora
Hieracium amplexicaule
Hieracium aragonense
Hieracium breviscapum
Hieracium candidum
Hieracium cerinthoides
Hieracium saxifragum
Hieracium glaucinum
Hieracium lachenalii
Hieracium lactucella
Hieracium laniferum
Hieracium murorum
Hieracium peleterianum
Hieracium pilosella
Hieracium prenanthoides
Hieracium pseudopilosella
Hieracium sabaudum
Hieracium sonchoides
Hieracium tardans
Hieracium umbellatum
Homogyne alpina
Hyoseris radiata
Hyoseris scabra
Hypochoeris glaba
Hypochoeris maculata
Hypochoeris radicata
Inula conyza
Inula crithmoides
Inula graveolens
Inula helenoides
Inula helvetica
Inula montana
Inula salicina
Inula viscosa
Jasonia saxatilis
Jasonia tuberosa
Jurinea humilis
Kerria japonica
Lactuca perennis
Lactuca saligna
Lactuca serriola
Lactuca tenerrima
Lactuca viminea subsp. chondrilliflora
Lactuca virosa
Lapsana communis subsp. communis
Launaea fragilis subsp. fragilis
Launaea fragilis subsp. pumila
Leontodon autumnalis subsp. autumnalis
Leontodon crispus subsp. crispus
Leontodon duboisii
Leontodon hispidus subsp. hispidus
Leontodon pyrenaicus subsp. pyrenaicus
Leontodon taraxacoides subsp. hispidus
Leontodon tuberosus
Leontopodium alpinum subsp. alpinum
Leucanthemopsis alpina
Leucanthemum monspeliense
Leucanthemum vulgare subsp. barrelieri
Leucanthemum vulgare subsp. catalaunicum
Leucanthemum vulgare subsp. maximum
Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum
Leucanthemum vulgare subsp. vogtii
Leuzea centauroides
Leuzea conifera
Liatris spicata ( Jardi )
Mantisalca duriaei
Mantisalca salmantica
Matricaria discoidea
Matricaria maritima subsp. inodora
Matricaria recutita
Micropus discolor
Micropus erectus
Mycelis muralis
Onopordum acanthium
Onopordum acaulon
Onopordum corymbosum
Onopordum illyricum
Onopordum macracanthum
Onopordum nervosum
Otanthus maritimus
Othonnopsis cheirifolia
Pallenis spinosa
Petasites paradoxus
Petasites pyrenaicus
Phagnalon rupestre subsp. rupestre
Phagnalon saxatile
Phagnalon sordidum
Picris echioides
Picris hieracioides sp 1
Picris hieracioides sp 2
Picris hieracioides sp 3
Picris hieracioides subsp. rielii
Picris hieracioides subsp. villarsii
Picris hispanica
Prenanthes purpurea
Pulicaria dysenterica
Pulicaria odora
Pulicaria sicula
Reichardia picroides subsp. picroides
Rhagadiolus stellatus subsp. edulis
Rhagadiolus stellatus subsp. stellatus
Santolina chamaecyparissus subsp. pecten
Santolina chamaecyparissus subsp. squarrosa
Saussurea alpina subsp. alpina
Scolymus hispanicus
Scolymus maculatus
Scorzonera angustifolia
Scorzonera aristata
Scorzonera hirsuta
Scorzonera hispanica subsp. crispatula
Scorzonera hispanica subsp. glastifolia
Scorzonera laciniata
Senecio adonidifolius
Senecio auricula
Senecio cinerea subsp. cinerea
Senecio cruentus
Senecio doria
Senecio doronicum subsp. doronicum
Senecio doronicum subsp. gerardii
Senecio erucifolius
Senecio inaequidens
Senecio jacobaea
Senecio leucophyllus
Senecio lividus
Senecio pterophorus
Senecio pyrenaicus subsp. pyrenaicus
Senecio angulatus
Senecio viscosus
Senecio vulgaris
Serratula flavescens subsp. leucantha
Serratula nudicaulis
Serratula tinctoria
Silybum eburneum
Silybum marianum
Solidago canadensis subsp. altissima
Solidago canadensis subsp. canadensis
Solidago virgaurea subsp. minuta
Solidago virgaurea subsp. virgaurea
Sonchus asper
Sonchus crassifolius
Sonchus maritimus subsp. aquatilis
Sonchus maritimus subsp. maritimus
Sonchus oleraceus
Sonchus tenerrimus
Sonchus tenerrinus var. pectinatus
Staehelina dubia
Stevia rebaudiana
Tagetes minuta
Tagetes patula
Tagetes tenuifolium
Tanacetum cinerarifolium
Tanacetum corymbosum subsp. corimbosum
Tanacetum parthenium
Tanacetum vulgare
Taraxacum alpinum
Taraxacum dissectum
Taraxacum laevigatum
Taraxacum megalorrhizon
Taraxacum obovatum
Taraxacum officinale
Taraxacum serotinum subsp. pyropappum
Tolpis barbata subsp. umbellata
Tragopodon crocifolius
Tragopodon dubius
Tragopodon porrifolius subsp. australis
Tragopodon pratensis
Tussilago farfara
Tyrimnus leucographus
Urospermum dalechampii
Urospermum picroides
Xanthium echinatum
Xanthium spinosum
Xanthium strumarium
Xeranthemum inapertum
Zinnia elegans

Convolvulàcies

Petita família de plantes enfiladisses amb les flors molt vistoses. També erectes. Algunes poden tenir més de dos metres, tret de Ipomea indica que pot arribar a cobrir les façanes de les cases. Les tiges herbàcies tenen fulles alternes i enteres; lobulades o no i les seves flors tenen 5 pètals soldats formant una embut ( campaneta) i els sèpals soldats fins la meitat del calze, no massa aguts. L’espècie Cuscuta és parasita de determinades plantes. L’espècie Ipomea batatas és àmpliament conreada per els seus tubercles ( moniato) i Ipomea indica i Ipomea purpurea son cultivades en jardins per les seves flors, estant força naturalitzades en tanques, marges i murs abandonats per tot el litoral.


Calystegia sepium subsp. sepium
Calystegia sepium subsp. silvatica
Calystegia soldanella
Convolvulus althaeoides
Convolvulus arvensis
Convolvulus arvensis var. albiflora
Convolvulus betonicifolius
Convolvulus cantabrica
Convolvulus cantabrica ( Pètals lliures )
Convolvulus cneorum
Convolvulus lanuginosus
Convolvulus lineatus
Convolvulus sabatius
Convolvulus siculus subsp. siculus
Convolvulus tricolor
Cuscuta campestris
Cuscuta epithymum
Cuscuta europaea
Dichondra micrantha
Ipomoea batatas
Ipomoea indica
Ipomoea purpurea
Ipomoea sagittata

Coriariàcies

Un sol gènere en Catalunya, de tendència temperada, encara que pot enfilar-se fins l’estatge montà des de les contrades més seques. Arbust molt foliós, caducifoli, de fruits molt tòxics fins a 2 metres i flors poc vistoses. Antigament utilitzada en industria per el seu contingut en tanins.


Coriaria myrtifolia

Cornàcies

Petita família d’arbres i arbusts que creixen entre zones boreals a tropicals, encara que només tenim un sol gènere a les nostres contrades. Cornus , arbrets que no passen de 5 metres amb fulles oposades i enteres i les flors agrupades en petits pomets.


Cornus mas
Cornus sanguinea

Crassulàcies

Família pròpia de terres tropicals i subtropicals, que en Catalunya te una trentena d’espècies en cinc gèneres, Crassula, Umbilicus, Mucizonia, Sempervivum i Sedum. Tenen poca alçada, fulles suculentes, generalment enteres i les flors solen ser pentàmeres, estrellades i reunides en inflorescències terminals. Acostumen a viure entre roques, murs o prats secs i pedregosos.


Aeonium arboreum
Cotyledon macrantha
Crassula campestris subsp. campestris
Crassula lycopodioides
Crassula ovata
Crassula tillaea
Echeveria Blue waves
Echeveria setosa
Graptopetalum paraguayense
Kalanchoe blossfeldiana
Kalanchoe x houghtonii
Lampranthus glaucoides ( Jardi )
Mucizonia sedoides
Sedum acre
Sedum album subsp. album
Sedum alpestre
Sedum andegavense
Sedum anglicum subsp. anglicum
Sedum anglicum subsp. pyrenaicum
Sedum annuum
Sedum atratum subsp. atratum
Sedum brevifolium
Sedum caespitosum
Sedum cepaea
Sedum dasyphyllum
Sedum hirsutum
Sedum palmeri
Sedum rosea
Sedum rubens
Sedum rupestre subsp. montanum
Sedum rupestre subsp. reflexum
Sedum sediforme
Sedum sieboldii
Sedum spectabile ” Iceberg”
Sedum telephium subsp. maximum
Sedum telephium subsp. fabaria
Sedum villosum subsp. villosum
Sempervivum arachnoideum
Sempervivum montanum
Sempervivum tectorum
Umbilicus rupestris subsp. rupestris

Crucíferes

Gran família extensa per arreu, amb més de 60 gèneres . La majoria tenen un marcat caràcter herbaci, mesurant entre els 5 cm de matollets saxícoles i altes herbes ruderals que poden passar de 1 metre. Tiges erectes i ramificades, altres poden ser prostrades, tenint les fulles alternes i poden ser simples o compostes, a vegades dentades o lobulades; no hi ha estipules, però poden ser piloses o no. Les flors tenen 4 pètals iguals, altres quasi iguals ( Iberis) i 4 sèpals, sent actinomorfes. Els fruits, silícules i siliquës, típiques en aquests gèneres. Moltes d’aquestes espècies han estat conreades des de temps antics per l’alimentació de l’home.


Lepidium subulatum
Aethionema saxatile subsp. ovalifolium
Aethionema saxatile subsp. saxatile
Alliaria petiolata
Alyssum alpestre subsp. serpyllifolium
Alyssum alyssoides
Alyssum cuneifolium subsp. cuneifolium
Alyssum granatense
Alyssum lapeyrousianum
Alyssum linifolium
Alyssum maritimum subsp. maritimum
Alyssum maritimum subsp. maritimum var. rosea
Alyssum montanum subsp. montanum
Alyssum simplex
Alyssum spinosum
Arabidopsis thaliana
Arabis alpina subsp. alpina
Arabis auriculata
Arabis ciliata
Arabis glabra
Arabis hirsuta subsp. gerardi
Arabis hirsuta subsp. hirsuta
Arabis pauciflora
Arabis soyeri subsp. soyeri
Arabis turrita
Arabis verna
Aubrieta deltoidea
Barbarea intermedia
Barbarea verna
Barbarea vulgaris
Biscutella auriculata subsp. auriculata
Biscutella cichoriifolia
Biscutella laevigata subsp. brevifolia
Biscutella laevigata subsp. cuneata
Biscutella laevigata subsp. flexuosa
Biscutella laevigata subsp. mediterranea
Biscutella laevigata subsp. pyrenaica
Biscutella laevigata subsp. stenophylla
Boleum asperum
Brassica fruticulosa subsp. fruticulosa
Brassica napus
Brassica nigra
Brassica oleracea subsp oleracea
Brassica oleracea subsp oleracea. var botrytis
Brassica oleracea subsp. robertiana
Brassica oleracea var. acephala
Brassica rapa subsp. oleifera
Brassica repanda subsp. cadevalli
Brassica repanda subsp. dertosensis
Bunias erucago
Cakile maritima subsp. maritima
Cakile maritima subsp maritima var. albiflora
Capsella bursa-pastoris subsp. bursa-pastoris
Capsella bursa-pastoris subsp. rubella
Cardamine amara subsp. amara
Cardamine amara subsp. olotensis.
Cardamine bellidifolia subsp. alpina
Cardamine flexuosa
Cardamine heptaphylla
Cardamine hirsuta
Cardamine impatiens subsp. impatiens
Cardamine pentaphyllos
Cardamine pratensis subsp. nuriae
Cardamine raphanifolia subsp. raphanifolia
Cardamine resedifolia
Cheiranthus cheiri
Clypeola jonthlaspi subsp. jonthlaspi
Clypeola jonthlaspi subsp. microcarpa
Cochlearia officinalis subsp. pyrenaica.
Coincya cheiranthos
Conringia orientalis
Coronopus didymus
Descurainia sophia
Diplotaxis erucoides
Diplotaxis muralis
Diplotaxis tenuifolia
Diplotaxis viminea
Diplotaxis virgata
Draba aizoides
Draba dubia subsp. dubia
Draba hispanica subsp. hispanica
Draba nemorosa
Erophila verna subsp. verna
Erophila verna subsp. spathulata
Eruca vesicaria subsp. vesicaria
Erucastrum nasturtiifolium
Erysimum grandiflorum subsp. collisparsum
Erysimum grandiflorum subsp. dertosense
Erysimum grandiflorum subsp. medio-hispanicum
Erysimum incanum subsp. aurigeranum
Erysimum sylvestre subsp. pyrenaicum
Erysimum virgatum
Hesperis laciniata subsp. laciniata
Hesperis matronalis subsp. candida
Hirschfeldia incana
Hornungia petraea subsp. petraea
Hugueninia tanacetifolia subsp. suffruticosa
Hymenolobus procumbens subsp pauciflorus
Hymenolobus procumbens subsp. procumbens
Iberis amara subsp. amara
Iberis amara subsp. forestieri
Iberis ciliata subsp. ciliata
Iberis linifolia subsp. dunalii
Iberis pinnata
Iberis saxatilis subsp. saxatilis
Iberis sempervirens
Iberis spathulata
Isatis tinctoria
Kernera saxatilis subsp. saxatilis
Lepidium campestre
Lepidium draba
Lepidium graminifolium
Lepidium heterophyllum
Lepidium villarsii subsp. villarsii
Lunaria annua subsp. annua
Malcolmia africana
Maresia nana
Matthiola fruticulosa subsp. fruticulosa
Matthiola fruticulosa subsp. fruticulosa var. flaviflora
Matthiola incana. subsp. annua
Matthiola incana subsp. incana var. albiflora
Matthiola incana subsp. incana
Matthiola sinuata subsp. sinuata
Matthiola sinuata subsp. sinuata var. albiflora
Moricandia arvensis subsp. arvensis
Moricandia moricandioides subsp. cavanillesiana
Murbeckiella pinnatifida
Neslia paniculata subsp. thracica
Petrocallis pyrenaica
Pritzelago alpina
Raphanus raphanistrum subsp. landra
Raphanus raphanistrum subsp. raphanistrum
Raphanus raphanistrum subsp. sativus
Rapistrum rugosum
Rorippa aspera subsp praeterita
Rorippa islandica
Rorippa nasturtium-aquaticum
Rorippa pyrenaica
Rorippa sylvestris
Sinapis alba subsp mairei
Sinapis arvensis
Sisymbrium austriacum subsp. chrysanthum
Sisymbrium erysimoides
Sisymbrium irio
Sisymbrium officinale
Sisymbrium orientale subsp. orientale
Sisymbrium orientale subsp. macroloma
Sisymbrium runcinatum
Succowia balearica
Teesdalia coronopifolia
Teesdalia nudicaulis
Thlaspi arvense
Thlaspi caerulescens subsp. brachypetalum
Thlaspi caerulescens subsp. caerulescens
Thlaspi perfoliatum

Dioscoreàcies

Família estesa per les zones tropicals del mon i algunes es desenvolupen en zones més temperades, amb prop de 600 espècies. En les nostres terres es representada per dos gèneres, Tamus i Borderea; generalment son plantes enfiladisses amb fulles alternes i flors poc cridaneres amb sis pètals, la major part son dioiques, altres monoiques.


Borderea chouardii
Tamus communis

Droseràcies

Petita família repartida per terres temperades, majoritàriament en Austràlia i que a casa nostra nomes te un sol gènere amb tres espècies. Plantetes de flors pentàmeres, actinomorfes i fulles basals amb forces pels glandulosos amb els que atrapa als insectes; no solen tenir més de 10 cm . Viuen preferentment en molleres i prats torbosos.


Drosera longifolia
Drosera rotundifolia

Ebenàcies

Família de distribució tropical que compren dos gèneres i prop de 600 espècies; generalment són arbres i arbusts amb fulles simples, enteres i flors unisexuals, actinomorfes. Només hi ha un gènere conreat en les nostres terres, per els seus fruits i que a vegades poden créixer assilvestrat. Arbres molt preuats per la seva fusta d’alta qualitat.


Diospyros kaki.
Diospyros lotus

Euforbiàcies

4 gèneres tenim a casa nostre, gairebé totes tenen caràcter herbaci, tret d’alguna euphorbia arbustiva. Tenen la tija erecta o prostrada que no passa de 1 metre, sent ramificades o no i manquen de pilositat, a vegades pubescents. ( Mercurial tomentosa ) pilositat abundant. Les fulles son enteres i estan alternes amb estipules o no. Les flors no tenen ni pètals ni sèpals, ja que les peces florals resten en una mena de petita inflorescència anomenada “Ciati “, groguenca i poc cridanera. El gènere euphorbia duu un làtex blanc en la tija de caràcter tòxic o irritant. Una planta bastant naturalitzada per marges del litoral és el Ricí i del que es treia un oli medicinal, encara que la planta és tòxica


Andrachne telephioides
Chrozophora tinctoria subsp. tinctoria
Euphorbia amygdaloides
Euphorbia biumbellata
Euphorbia characias subsp. characias
Euphorbia cyparissias
Euphorbia dendroides
Euphorbia dulcis subsp. angulata
Euphorbia exigua subsp. exigua
Euphorbia falcata
Euphorbia falcata var. rubra
Euphorbia flavicoma subsp. brittingeri
Euphorbia flavicoma subsp. flavicoma
Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia
Euphorbia hirsuta
Euphorbia hyberna
Euphorbia isatidifolia
Euphorbia lagascae
Euphorbia lathrys
Euphorbia maculata
Euphorbia minuta
Euphorbia nevadensis subsp. bolosii
Euphorbia nicaeensis subsp. nicaeensis
Euphorbia nutans
Euphorbia palustris
Euphorbia paralias
Euphorbia peplis
Euphorbia peplus
Euphorbia platyphyllos
Euphorbia prostrata
Euphorbia pulcherrima
Euphorbia segetalis subsp. segetalis
Euphorbia serpens
Euphorbia serrata
Euphorbia serrata var. phylloclada
Euphorbia terracina
Euphorbia villosa
Mercurialis annua subsp. annua
Mercurialis annua subsp. huetii
Mercurialis perennis
Mercurialis tomentosa
Ricinus communis

Frankeniàcies

Família pròpia de regions temperades i que només té un gènere representatiu en les nostres contrades, Frankenia , amb tres espècies prou semblants. Aquestes plantetes prefereixen els sòls fortament salins del litoral i contrades interiors, tenen les fulles petites i piloses; Les flors tenen els sèpals soldats i pètals lliures. Algun gènere prou conegut en jardineria.


Frankenia laevis subsp. intermedia
Frankenia pulverulenta

Gencianàcies

Familia estesa per les zones temperades del mon; en les nostres terres tenim sis gèneres, Gentiana, Blackstonia, Swertia, Cicendia, Exaculum, Centaurium. Son plantes herbàcies que no solen pujar més de dos pams, tret de les gencianes grogues; flors pentàmeres amb pètals lliures, fulles enteres en roseta basal i les caulinars, oposades i enteres. Gentiana i Swertia solen créixer en l’alta muntanya, Centaurium i Blackstonia en terrens no massa secss i Cicendia i Exaculum son rarísimes.


Centaurium pulchellum ( 4 pètals )
Blackstonia perfoliata subsp. perfoliata
Blackstonia perfoliata subsp. serotina
Centaurium erythraea subsp. majus
Centaurium maritimum
Centaurium pulchellum subsp. pulchellum
Centaurium pulchellum subsp. tenuiflorum
Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri
Gentiana acaulis subsp. acaulis
Gentiana acaulis subsp. acaulis var. albiflora
Gentiana acaulis subsp. alpina
Gentiana burseri subsp. burseri
Gentiana campestris
Gentiana campestris Var. albiflora
Gentiana ciliata
Gentiana cruciata subsp. cruciata
Gentiana lutea subsp. lutea
Gentiana nivalis
Gentiana pneumonanthe
Gentiana pyrenaica
Gentiana tenella
Gentiana verna
Swertia perennis
Swertia perennis

Geraniàcies

Petita família amb dos gèneres i una trentena d’espècies; Tenen un marcat caràcter herbaci amb la tija erecta o prostrada; solen estar ramificades i poden tenir pilositat. Les fulles estan peciolades i tenen el limbe mig arrodonit amb entrants irregulars que li donen un aspecte lobulat o palmades ( Geranium) o amb el limbe més allargat, incís -lobulat ( Erodium). Els fruit son allargats, popularment anomenats “agulletes”.


Erodium chium
Erodium ciconium
Erodium cicutarium subsp. cicutarium
Erodium foetidum subsp. celtibericum
Erodium foetidum subsp. glandulosum
Erodium foetidum subsp. rupestre
Erodium malacoides subsp. malacoides
Erodium moschatum
Erodium sanguis-christi
Geranium colombinum
Geranium dissectum
Geranium dissectum var. albiflora
Geranium lucidum
Geranium molle subsp. molle
Geranium nodosum
Geranium phaeum
Geranium pratense
Geranium pusillum
Geranium pyrenaicum
Geranium robertianum subsp. purpureum
Geranium robertianum subsp. robertianum
Geranium rotundifolium
Geranium rotundifolium var. albiflora
Geranium sanguineum
Geranium sylvaticum subsp. sylvaticum
Pelargonium radula
Pelargonium zonale ( Jardí )

Gesneriàcies

Aquesta família es de caràcter tropical i resta en serralades europees dispersa, com un mut testimoni de la flora pre-quaternària . En Europa hi ha quatre gèneres i només un en Catalunya; Ramonda myconi. Son plantes llenyoses o herbàcies, de fulles enteres, oposades o en roseta i les seves flors son pentàmeres de color lila intens i llarg peduncle.


Columnea arguta
Ramonda myconi

Globulariàcies

Petita família amb només dos gèneres dels qual sol tenim un en les nostres contrades, Globularia , que te quatre espècies. Es tracte de plantes herbàcies o arbustives que no tenen més de seixanta cm. Tija erecta o ascendent, ramificada amb les fulles enteres, esparses o en roseta i les flors, d’un color blau intens o a vegades pàl•lid s’agrupen en un capítol terminal rodejat de petites bràctees.


Globularia alypum
Globularia cordifolia subsp. repens
Globularia cordifolia subsp. repens
Globularia nudicaulis subsp. nudicaulis
Globularia vulgaris subsp. vulgaris
Globularia vulgaris subsp. willkommii

Gutíferes

Estesa família per arreu i que te més de cinquanta gèneres; en les nostre terres només tenim un, prou representatiu; Es tracte del gènere Hypericum, amb més de quinze espècies. Totes tenen cinc pètals grocs, lliures i poden tenir unes petites glàndules negres o no; gran nombre d’estams agrupats en feixos i les fulles oposades o verticil•lades amb glàndules negres o translúcides o no. Tija erecta, glabra i ramificada en el terç superior. Algunes espècies son emprades en jardineria per les seves flors tan cridaneres.


Hypericum androsaemum
Hypericum calycinum
Hypericum hirsutum
Hypericum hoockerianum
Hypericum humifusum
Hypericum maculatum subsp. maculatum
Hypericum montanum
Hypericum nummularium
Hypericum perforatum
Hypericum perforatum var. angustifolium
Hypericum pulchrum
Hypericum richeri subsp. burseri
Hypericum tetrapterum subsp. tetrapterum
Hypericum tomentosum subsp. tomentosum

Haloragàcies

Petita família d’herbes aquàtiques i amb un sol gènere representatiu en les nostres aigües, Myriophyllum amb tres espècies força semblants. Les petites flors gairebé sense periant son unisexuals i les fulles dividides en lacínies, estan verticil•lades per tota la tija.


Myriophyllum spicatum
Myriophyllum verticillatum

Hippocastanàcies

Aquesta família nomes disposa d’un gènere en els Països Catalans, Aesculus; arbre d’ampla capçada i fulles palmades, caduques. Dues especies acostumen a compartir els carrers i jardins, Fa uns fruits semblants a la castanya i qui els prova, segurament mai més s’equivocarà.


Aesculus carnea.
Aesculus hippocastanum.

Lauràcies

Família arbustiva que sol ser tropical i d´altres zones càlides i que a Catalunya, tant com tot el mediterrani, només en hi ha un sol gènere; Laurus, el popular llorer, de fulles fosques i coriàcies,conegut per el seu valor culinari. Malgrat ha estat plantat, en hi ha bosquets de Llorer silvestres molt característics en fondalades mediterrànies.


Laurus nobilis

Lentibulariàcies

Familia distribuïda per tot el mon, amb només quatre gèneres, dels quals tenim dos representant a Catalunya. Pinguicula i Utricularia. Son plantes herbàcies, perennes amb les fulles simples, esparses o basals; tenen la corol•la zigomorfa dividida en dos llavis. Viuen en molleres i llocs humits i es caracteritzen per ser carnívores, atrapant a petits insectes que s’enganxen en les seves fulles i digerint-los per mitjà d’enzims secretats.


Pinguicula alpina
Pinguicula grandiflora var. albiflora
Pinguicula grandiflora subsp. dertosensis
Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora
Pinguicula vulgaris
Utricularia australis
Utricularia minor

Linàcies

Petita família que compte amb dos gèneres en Catalunya. Son herbàcies i a vegades ramificades des de mitja tija, que es prima i potser pilosa o glabra. Rara vegada passen de 50 o 60 cm, tret de Linum suffruticosum que pot arribar a 1 metre. Les fulles primes o lanceolades, petites i agudes, poden estar oposades o esparses. Les flors son pentàmeres, amb els pètals lliures,a vegades solapats i els sèpals aguts, curtament pedicel•lades i reunides en una petita inflorescencia terminal. Alguna espècie en concret ha estat conreada per la industria tèxtil.


Linaria vulgaris
Linum campanulatum
Linum catharticum
Linum maritimum
Linum narbonense
Linum narbonense var. albiflora
Linum perenne subsp. alpinum
Linum perenne subsp. austriacum
Linum strictum
Linum tenuifolium subsp. appressum
Linum tenuifolium subsp. milletii
Linum tenuifolium subsp. suffruticosum
Linum trigynum
Linum usitatissimum subsp. angustifolium
Linum viscosum

Litràcies

Família arbustiva estesa per zones tropicals i temperades i a casa nostra te tres representants, Ammannia, Lythrum i Peplis. Plantes que prefereixen els llocs entollats i marges d’aigua Peplis te flors petites i gairebé postrada en les mulladius; Ammannia introduïda i ara assilvestrada per els arrossars i Lythrum en marges i pradells inundats, amb flors molt vistoses agrupades en espigues ramificades.


Ammannia robusta
Lagerstronemia indica
Lagerstronemia speciosa
Lythrum hissopifolia
Lythrum junceum
Lythrum salicaria
Peplis portula

Malvàcies

Una família ben cosmopolita i que en les nostres terres tenim set gèneres; Malva, Lavatera, Althaea, Abutilon, Kosteletzkya, Sida i Hibiscus. Plantes arbustives, pentàmeres amb un segon calze anomenat calicle, que solen passar d’un metre segons l’espècie i flors rosades, pàl•lides. La tija erecta potser pilosa o no, amb fulles enteres o dividides i acostuma a créixer en llocs ruderals i calcigats; altres en llocs més humits ( malví) i algunes en roques litorals, (malva d’arbre) i fins hi tot en hi ha en l’estatge montà fins 1.900 metres. Algunes especies, Malope, Hibiscus, Althaea son cultivades en jardineria i rarament aconsegueixen naturalitzar-se.


Abutilon hybridum
Abutilon megapotamicum
Abutilon pictum
Abutilon teophrasti
Althaea cannabina
Althaea hirsuta subsp. hirsuta
Althaea hirsuta subsp. hirsuta var. albiflora
Althaea officinalis
Althaea rosea
Firmiana simplex.
Gossypium hirsutum
Hibiscus rosa-sinensis
Hibiscus rosa-sinensis. var. flaviflora
Hibiscus syriacus
Kosteletzkya pentacarpa
Lavatera arborea
Lavatera cretica
Lavatera maritima
Lavatera mauritanica
Lavatera olbia
Lavatera trimestris
Malva aegyptia subsp trifida
Malva alcea subsp. fastigiata
Malva moschata subsp. moschata
Malva neglecta
Malva nicaeensis
Malva parviflora
Malva sylvestris
Malva sylvestris var. albiflora
Malvaviscus arboreus

Mirtàcies

Important família a arreu del mon d’arbust i arbres i que en les nostres terres només te un gènere autòcton, Myrtus i altres arbres introduïts com el conegut Eucalyptus. Myrtus prefereix el clima càlid i temperat; es un arbust molt foliós amb flors blanques, pentàmeres amb molts estams.



Musàcies

Aquesta família estesa per les zones tropicals, és prou coneguda per els seus fruits, el plàtan o la banana. Son plantes herbàcies i a vegades llenyoses, monocotiledònies amb grans i llargues fulles curtament peciolades, disposades esparsament per tota la lignificada tija. Es troba plantada en jardins per la seva exòtica bellesa


Strelitzia alba
Strelitzia nicolai
Strelitzia reginae

Nimfeàcies

Tenim un sol gènere en les nostres terres i és força rar. Es tracte de plantes aquàtiques que tenen fulles simples i flors amb 20 o 25 pètals i sèpals caducs. Creixen en aigües tranqui-les i quietes. Hi ha moltes especies utilitzades en jardineria.


Nymphaea alba
Nymphaea pygmaea var rubra

Ofioglossàcies

Família estesa per terres temperades de l’hemisferi boreal i que en les nostres terres esta representada per dos gèneres. Botrychium i Ophioglossum. Emparentades amb les falgueres, tenen el rizoma curt, canós i sense esquames, amb les fulles consistents en una làmina estèril i una altre fèrtil espiciforme. Els esporangis són sèssils i grossos.



Oleàcies

Família estesa pel SE asiàtic i Austràlia i que malgrat te cinc gèneres en les nostres terres, el gènere Olea és el més conegut arreu del mon gràcies al seu preuat fruit i el seu oli. També en hi ha, Jasminum, Fraxinus, Phillyrea i Ligustrum. Son arbusts i arbres de fulles oposades, simples o compostes i les flors, tetràmeres o pentàmeres s’agrupen en raïms o panícules. També tenim alguns gèneres cultivats com ornamentals com Forsythia i Syringa; aquest darrer a vegades assilvestrat.


Forsythia suspensa
Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia
Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa
Fraxinus excelsior.
Fraxinus ornus.
Jasminum azoricum
Jasminum fruticans
Jasminum grandiflorum
Jasminum mesnyi
Jasminum nudiflorum
Jasminum odoratissimum
Ligustrum japonica.
Ligustrum vulgare
Olea europaea var. europaea
Olea europaea var. sylvestris.
Phillyrea angustifolia
Phillyrea latifolia
Syringa vulgaris

Onagràcies

Aquesta família, en la seva majoria en el continent americà, només té quatre gèneres en les nostres contrades i altres cultivats en jardineria. Ludwigia, Oenothera, Epilobium i Circaea, totes herbàcies amb fulles oposades o esparses, amb flors tetràmeres ( Circaea 2 pètals) amb pètals prou vistosos. En el cas d´Oenothera, hi han algunes al·loctones que es troben assilvestrades en les contrades mediterrànies. O. glazioviana.


Circaea lutetiana
Epilobium alsinifolium
Epilobium anagallidifolium
Epilobium angustifolium
Epilobium collinum
Epilobium hirsutum
Epilobium lanceolatum
Epilobium montanum
Epilobium obscurum
Epilobium palustre
Epilobium parviflorum
Epilobium parviflorum var. albiflora
Epilobium tetragonum
Fuchsia hybrida
Gaura lindheimeri
Gaura lindheimeri var. gaudi red
Ludwigia palustris
Ludwigia peploides
Oenothera biennis subsp suaveolens
Oenothera biennis subsp biennis
Oenothera glazioviana
Oenothera rosea
Oenothera speciosa

Orobancàcies

Família pròpia de les terres temperades de l’hemisferi boreal que compren 17 gèneres, en Catalunya només te un representant, Orobanche amb una quinzena d’espècies bastant semblant a primera vista. Son plantes herbàcies , tenen la tija erecta, no ramificada, que no passen de 50 cm i piloses o glanduloses , les fulles bastant atrofiades esquamiformes i les flors tenen cinc pètals soldats, sent zigomorfes, en aparença bilabiades i rodejades amb dues petites bràctees; totes son sèssils i agrupades en una inflorescència terminal molt atapeïda. Cada planta parasita a un hoste en particular.


Orobanche amethystea subsp amethystea
Orobanche artemisae-campestris
Orobanche artemisae-campestris subsp santolinae
Orobanche caryophyllacea
Orobanche crenata
Orobanche elatior
Orobanche gracilis
Orobanche hederae
Orobanche laserpitii-sileris
Orobanche latisquama
Orobanche purpurea
Orobanche arenaria
Orobanche ramosa
Orobanche rapum-ginestae

Osmundàcies

Aquesta família emparentada amb les falgueres, pròpiament dites, només té un gènere en les nostres contrades amb una sola espècie. Vegeu Osmunda regalis.


Osmunda regalis

Oxalidàcies

Petita família amb un sol gènere a les nostres terres…Oxalis. Son petites plantes que no passen de 30 cm, herbàcies amb una sola tija, erecta i prima, a vegades ramificada. Les fulles solen tenir un llarg pecíol i son trifoliades en tres lòbuls amb el punt de inserció en el mateix pecíol i el marge rectilinis i l’exterior arrodonit i emarginats Les flors tenen cinc pètals amb la ungla més estreta que el limbe i els sèpals obtusos. Totes es fan en contrades marítimes i litorals, tret de O. Acetosella, que pot arribar a l’estatge montà i subalpí.


Oxalis acetosella
Oxalis articulata
Oxalis bowiei
Oxalis corniculata subsp. corniculata
Oxalis debilis subsp. corymbosa
Oxalis debilis var. albiflora
Oxalis Deppei
Oxalis pes-caprae

Papaveràcies

Una familia no gaire nombrosa i que a casa nostre només te, prop d’una vintena de gèneres entre dues subfamílies properes i que alguns autors les inclouen. Papaveròidies i Fumariòidies. Son plantes herbàcies de poca alçada, flors tetràmeres, vistents i fulles dividides, sèpals caducs durant la floració. En les Fumariòidies les flors son més petites, completament zigomorfes i s’agrupen en petits raïms. Unes creixen en sembrats, meses i camins, altres en murs de roca i fins hi tot, les hi ha en tarteres pirinenques.


Chelidonium majus
Corydalis solida subsp. solida
Eschscholzia californica
Fumaria bastardii
Fumaria capreolata
Fumaria capreolata var rubriflora
Fumaria densiflora subsp. densiflora
Fumaria officinalis subsp. officinalis
Fumaria parviflora
Fumaria petteri subsp calcarata
Glaucium corniculatum
Glaucium corniculatum var. bicolor
Glaucium flavum
Hypecoum procumbens subsp. grandiflorum
Meconopsis cambrica
Papaver alpinum subsp. rhaeticum
Papaver alpinum subsp. suaveolens
Papaver argemone
Papaver dubium subsp. dubium
Papaver dubium subsp. lecoqii
Papaver hybridum
Papaver hybridum ( 5 pètals )
Papaver pinnatifidum
Papaver rhoeas
Papaver somniferum subsp. setigerum
Papaver somniferum subsp. somniferum
Papaver somniferum subsp somniferum var. albiflora
Platycapnos spicata subsp. grandiflora
Platycapnos spicata subsp. spicata
Roemeria hybrida
Sarcocapnos enneaphylla subsp. enneaphylla
Sarcocapnos enneaphylla subsp. enneaphylla var. albiflora

Papilionàcies

Amb més de 40 gèneres, aquesta família es una de les més cridaneres en les nostres terres, per les seves flors i inflorescències, a diferencia de les humils crucíferes. Poden ser arbustives com Genista, Spartium, Sarothamnus o herbàcies com Trifolium, Vicia, Lathyrus; també arbres. Les fulles solen ser compostes i poden tenir estipules; alternes i la tija pot ser erecta o prostrada, ascendent, a vedades alada. Algunes espècies son enfiladisses gràcies als circells que duen al final de les fulles. Les flors, zigomorfes, tenen cinc pètals que formen la flor que caracteritza aquesta família; el pètals superior o estendard, els dos laterals anomenats ales i els dos inferiors soldats en la carena. Aquestes poden estar solitàries o en raïms. Moltes d’aquestes espècies estan conreades per l’aliment de l’home i altres formen part dels jardins com especies ornamentals.


Adenocarpus telonensis
Albizia julibrissin
Amorpha fruticosa
Anagyris foetida
Anthyllis cytisoides
Anthyllis gerardi
Anthyllis montana
Anthyllis tetraphylla
Anthyllis vulneraria subsp. alpestris
Anthyllis vulneraria subsp. font-queri
Anthyllis vulneraria subsp. vulneraioides
Anthyllis vulneraria subsp. sampaioana
Arachis hypogaea
Argyrolobium zanonii
Astragalus alopecuroides subsp. alopecuroides
Astragalus alpinus
Astragalus australis
Astragalus austriacus
Astragalus danicus
Astragalus echinatus
Astragalus glycyphyllos
Astragalus granatensis subsp. granatensis
Astragalus hamosus
Astragalus incanus
Astragalus monspessulanus subsp. gypsophylus
Astragalus monspessulanus subsp. monspessulanus
Astragalus sempervirens subsp. catalaunicus
Astragalus sesameus
Astragalus stella
Astragalus tragacantha
Astragalus turolensis
Biserrula pelecinus
Caesalpinia gilliesii
Calicotome spinosa subsp. spinosa
Ceratonia siliqua.
Cercis siliquastrum.
Chamaecytisus supinus subsp. supinus
Chamaespartium sagittale subsp . sagittale
Cicer arietinum
Colutea arborescens subsp. arborescens
Colutea arborescens subsp. gallica
Coronilla emerus subsp. emerus
Coronilla juncea
Coronilla minima subsp. lotoides
Coronilla minima subsp. minima
Coronilla repanda subsp. dura
Coronilla scorpioides
Coronilla valentina subsp. glauca
Coronilla varia
Cytisophyllum sessilifolium
Dorycnium hirsutum
Dorycnium pentaphyllum subsp. gracile
Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum
Dorycnium rectum
Emex spinosa
Erinacea anthyllis
Erinacea anthyllis var. albiflora
Erythrina crista-galli.
Genista anglica
Genista balasae subsp. europaea
Genista biflora
Genista cinerea subsp. ausetana
Genista hispanica subsp. hispanica
Genista horrida
Genista linifolia subsp. linifolia
Genista monspessulana
Genista patens
Genista patens var. albiflora
Genista pilosa
Genista scorpius subsp. scorpius
Genista tinctoria
Genista triflora
Genista umbellata. ( Accidental )
Genista x porlock
Gleditsia triacanthos.
Glycyrrhiza glabra
Hedysarum boveanum subsp. europaeum
Hedysarum coronarium
Hedysarum spinosissimum subsp. spinosissimum
Hippocrepis comosa subsp. comosa
Hippocrepis comosa subsp. scabra
Hippocrepis comosa subsp. scorpioides
Hippocrepis multisiliquosa subsp. ciliata
Hippocrepis unisiliquosa subsp. biflora
Laburnum anagyroides
Lathyrus angulatus
Lathyrus annus
Lathyrus aphaca
Lathyrus cicera
Lathyrus cirrhosus
Lathyrus clymenum
Lathyrus filiformis
Lathyrus hirsutus
Lathyrus inconspicuus
Lathyrus laevigatus subsp. occidentalis
Lathyrus latifolius
Lathyrus linifolius
Lathyrus niger subsp. niger
Lathyrus ochrus
Lathyrus pannonicus subsp. longestipulatus
Lathyrus pratensis
Lathyrus pratensis *
Lathyrus saxatilis
Lathyrus setifolius
Lathyrus sphaericus
Lathyrus sylvestris subsp. pyrenaicus
Lathyrus tingitanus
Lathyrus tuberosus
Lathyrus vernus subsp. vernus
Lens culinaris subsp. culinaris
Lens culinaris subsp. nigricans
Lotus angustissimus
Lotus berthelotii
Lotus corniculatus subsp. corniculatus
Lotus corniculatus subsp. alpinus
Lotus corniculatus subsp. delortii
Lotus corniculatus subsp tenuifolius
Lotus creticus subsp. cytisoides
Lotus edulis
Lotus ornithopodioides
Lotus parviflorus
Lotus pedunculatus
Lupinus albus
Lupinus angustifolius
Lupinus polyphyllus
Medicago arabica
Medicago arborea subsp. citrina
Medicago arborea subsp arborea
Medicago hybrida
Medicago littoralis
Medicago lupulina
Medicago marina
Medicago minima
Medicago orbicularis
Medicago polymorpha
Medicago rigidula
Medicago sativa subsp. sativa
Medicago sativa subsp. sativa var. albiflora
Medicago sativa subsp. varia
Medicago scutellata
Medicago suffruticosa subsp. suffruticosa
Medicago suffruticosa subsp leiocarpa
Medicago truncatula
Medicago tuberculata
Melilotus albus
Melilotus altissimus
Melilotus elegans
Melilotus indicus
Melilotus officinalis
Melilotus spicatus
Melilotus sulcatus
Onobrychis argentea subsp. hispanica
Onobrychis caput-galli
Onobrychis saxatilis
Onobrychis supina subsp. supina
Onobrychis viciifolia
Ononis aragonensis
Ononis cristata
Ononis fruticosa
Ononis minutisima
Ononis natrix subsp. natrix
Ononis natrix subsp. ramosissima
Ononis pubescens
Ononis pusilla
Ononis reclinata
Ononis rotundifolia
Ononis spinosa subsp. antiquorum
Ononis spinosa subsp. australis
Ononis spinosa subsp. spinosa
Ononis striata
Ononis tridentata subsp. tridentata
Ononis tridentata subsp. angustifolia
Ononis viscosa subsp. breviflora
Ornithopus compressus
Oxytropis campestris subsp. campestris
Oxytropis halleri subsp. halleri
Oxytropis neglecta subsp. pyrenaica
Parkinsonia aculeata.
Phaseolus acutifolius
Phaseolus coccineus
Phaseolus vulgaris
Pisum sativum subsp. elatius
Pisum sativum subsp. sativum
Psoralea bituminosa
Retama monosperma
Retama sphaerocarpa
Robinia hispida.
Robinia pseudoacacia.
Sarothamnus arboreus subsp. catalaunicus
Sarothamnus scoparius subsp. scoparius
Scorpiurus muricatus
Scorpiurus muricatus subsp. subvillosus
Scorpiurus muricatus subsp. sulcatus
Sophora japonica.
Spartium junceum
Tetragonolobus maritimus subsp. hirsutus
Tetragonolobus maritimus subsp. maritimus
Tipuana tipu.
Trifolium alpestre
Trifolium alpinum
Trifolium angustifolium
Trifolium arvense
Trifolium aureum
Trifolium badium
Trifolium campestre
Trifolium cherleri
Trifolium dubium
Trifolium fragiferum
Trifolium glomeratum
Trifolium hybridum
Trifolium incarnatum subsp. incarnatum
Trifolium incarnatum subsp. molineri
Trifolium medium subsp. medium
Trifolium montanum subsp. montanum
Trifolium nigrescens
Trifolium ochroleucon
Trifolium ornithopodioides
Trifolium patens
Trifolium pratense
Trifolium repens
Trifolium resupinatum
Trifolium rubens
Trifolium scabrum
Trifolium spadiceum
Trifolium stellatum
Trifolium striatum
Trifolium subterraneum
Trifolium suffocatum
Trifolium thalii
Trifolium tomentosum
Trigonella gladiata
Trigonella monspeliaca
Ulex parviflorus subsp. parviflorus
Vicia argentea subsp. canescens
Vicia benghalensis
Vicia bithynica
Vicia cracca subsp. cracca
Vicia cracca subsp. cracca var. albiflora
Vicia cracca subsp. incana
Vicia cracca subsp. tenuifolia
Vicia disperma
Vicia faba
Vicia hirsuta
Vicia hybrida
Vicia lathyroides
Vicia lutea
Vicia onobrychioides
Vicia orobus
Vicia pannonica subsp. striata
Vicia pannonica subsp. striata var. albiflora
Vicia peregrina
Vicia peregrina var. albiflora
Vicia pyrenaica
Vicia pyrenaica var. albiflora
Vicia sativa subsp. nigra
Vicia sativa subsp. sativa
Vicia sativa var. albiflora
Vicia sepium
Vicia tetrasperma subsp. gracilis
Vicia villosa subsp. pseudocracca
Vicia villosa subsp. triflora
Vicia villosa subsp. varia
Vicia villosa subsp. villosa
Wisteria sinensis

Peoniàcies

Un sol gènere en Catalunya i que no esta massa extens. Plantes de tija erecta, ramificades i pubescents i no sobrepassa els 70 cm Les fulles estan alternes i compostes, dividides en lòbuls i les flors tenen entre 6 i 10 pètals i els sèpals molt més petits i nombrosos estams. Solen ser emprades en jardineria.


Paeonia officinalis subsp. microcarpa
Paeonia suffruticosa

Platanàcies

Un sol gènere, d’origen americà i altres de sud est d’Europa, es troba en les nostres terres que reuneix en sis espècies d’arbres caducifolis. Aquest arbres es trobant a sovint plantats en carrers i avingudes per la seva ombra, altres en boscs caducifolis i frescals de les contrades mediterrànies. Poden arribar a mesurar 40 metres.


Platanus orientalis var. acerifolia

Plumbaginàcies

Son herbes o arbusts propis d’indrets àrids o salins i que en Catalunya només tenen quatre gèneres representatius. Plumbago , Limoniastrum, Limonium i Armeria. Tenen les flors liles, rosades, púrpura o blanquinoses, pentàmeres i actinomorfes, els sèpals soldats i rodejades de petites bràctees; fulles basals i caulinars alternes. Limonium esta força distribuït i es molt difícil de determinar per la seva hibridació, Encara que bastant afí a Limoniastrum. Armeria fa uns capítols florals molt atapeïts, te les fulles molt més primes moltes espècies semblants. Plumbago es més escàs i fa uns matolls amples de flors violàcies per els marges de camins. Una espècie es cultivada en jardineria i a sovint naturalitzada en molts indrets del litoral….Plumbago europaea.


Armeria alliacea
Armeria alliacea subsp. bupleuroides
Armeria alliacea subsp. ruscinonensis
Armeria alliacea subsp. littorifuga
Armeria maritima subsp. fontqueri
Limoniastrum monopetalum
Limonium gibertii
Limonium hibericum
Limonium minutum subsp. revolutum
Limonium narbonense
Limonium tremolsii
Plumbago auriculata.
Plumbago auriculata var. albiflora
Plumbago europaea

Poligalàcies

Un sol gènere creix en les nostres terres, de poca alçada i de caràcter herbaci; Polygala, amb nou espècies, flors cridaneres, de petita mida i zigomorfes. Algunes més son cultivades com ornamentals i rarament natutalitzades.


Polygala alpina
Polygala calcarea
Polygala exilis
Polygala monspeliaca
Polygala myrtifolia
Polygala rupestris
Polygala vayredae
Polygala vulgaris subsp. alpestris
Polygala vulgaris subsp. gerundensis
Polygala vulgaris subsp. vulgaris
Polygala vulgaris subsp vulgaris. var albiflora

Primulàcies

Família distribuïda per les regions temperades de l’hemisferi boreal i que deu gèneres comparteixen l’espai en les nostres terres. Primula, Androsace, Soldanella, Cyclamen, Lysimachia, Asterolinon, Anagallis, Coris i Samolus; Plantes herbàcies que no sobrepassen mig metre, tret de Lysimachia, fulles basals enteres, dentades o no i tija nua; les flors son pentàmeres, actinomorfes i poden estar emarginades o no. Les tres primeres creixen en l’alta muntanya i les altres en jonqueres, pradells humits, brolles àrides.


Anagallis arvensis subsp. arvensis
Anagallis arvensis subsp. arvensis var. albiflora
Anagallis arvensis subsp. arvensis var. coerulea
Anagallis arvensis subsp. foemina
Anagallis monelli subsp. monelli
Anagallis tenella
Androsace carnea subsp. carnea
Androsace carnea subsp. laggeri
Androsace cylindrica subsp. cylindrica
Androsace elongata subsp. breistrofferi
Androsace vandellii
Androsace villosa
Asterolinon linum-stellatum
Coris monspeliensis subsp monspeliensis
Coris monspeliensis subsp. monspeliensis var. albiflora
Cyclamen persicum
Lysimachia ephemerum
Lysimachia nemorum
Lysimachia nummularium
Lysimachia vulgaris
Primula acaulis subsp. acaulis
Primula elatior subsp. intrincata
Primula farinosa subsp. farinosa
Primula hirsuta
Primula integrifolia
Primula latifolia
Primula subpyrenaica
Primula veris subsp. columnae
Primula veris subsp. veris
Primula vitaliana
Primula x aranensis
Primula x polyanthus
Samolus valerandi
Soldanella alpina subsp. alpina

Punicàcies

Petita família d’arbres amb un sol gènere, però prou conegut a les nostres terres, Punica granatum, la popular magrana de flors molt vistoses, pètals vermells i arrugats amb fulles lluents i fosques. Cultivat des de temps antics i també assilvestrada per indrets del sud del país; També en te diverses especies nanes en jardineria.


Punica granatum.

Quenopodiàcies

Una dotzena de gèneres hi son en les nostres terres. Son plantes de mitjana alçada fins a 2 metres; ramificades, punxants o no, de tiges reptants o ascendents que poden ser pruïnoses o no. Les fulles son enteres, dentades o lobulades i de disposició alterna, algunes oposades; blanes o suculentes rarament piloses. Les flors son molt petites, poc aparents i estan reunides en inflorescències terminals o no; també disposades en les axil•les foliars. Son plantes considerades “males herbes” dins els camps de conreus, encara que algunes son força conreades per aliment, com espinacs i bledes: Creixen en terrenys ruderals rics en nitrogen, marges de camí de bestiar, femers etc etc i altres en terrenys força salins.


Arthrocnemum fruticosum
Atriplex halimus
Atriplex patula
Atriplex portulacoides
Atriplex prostrata
Beta patellaris
Beta vulgaris subsp. maritima
Beta vulgaris subsp. vulgaris
Beta vulgaris var. cicla
Chenopodium album subsp. album
Chenopodium ambrosioides
Chenopodium bonus-henricus
Chenopodium botrys
Chenopodium glaucum
Chenopodium hibridum
Chenopodium multifidum
Chenopodium murale
Chenopodium polyspermum
Chenopodium vulvaria
Einadia nutans
Kochia prostrata
Kochia scoparia
Kochia scoparia subsp. culta
Salicornia patula
Salsola kali subsp. ruthenica
Salsola kali subsp. tragus
Salsola soda
Salsola vermiculata
Spinacia oleracea
Suaeda maritima
Suaeda splendens
Suaeda vera

Rafflesiàcies

Sent una família tropical o subtropical, en Catalunya només tenim un gènere; Cytinus, gènere de plantes hemiparàsites del gènere Cistus, de curta alçada i que creix gairebé soterratat a la tija del seu hoste. Flors unisexuals, on les peces petaloides han substituït als pètals, estan rodejades de bràctees vermelles.


Cytinus hypocistis subsp. hypocistis
Cytinus ruber

Ranunculàcies

No és una família amb molt generes a Catalunya; no arriba a una vintena, però si te unes característiques molt interessants. Son plantes herbàcies amb la tija erecta i ramificada; també en hi ha de lianes de caràcter llenyós; poden ser piloses o no. Les fulles solen ser alternes i compostes, encara que les hi han de simples i les seves flors poden ser ctinomorfes ( Ranunculus, Adonis, Anemone…) o zigomorfes ( Aquilegia, Delphinium, Aconitum ..); poden tenir 5 sèpals lliures, alguns transformats amb peces petaloides ( tèpals); alguns tenen 5 pètals, alguns transformats en nectaris. En si tenen una diversitat estructural en les flors.


Aconitum anthora
Aconitum napellus subsp. vulgare
Aconitum vulparia
Actaea spicata
Adonis aestivalis subsp. squarrosa
Adonis annua subsp. cupaniana
Adonis flammea subso. flammea
Adonis microcarpa
Adonis pyrenaica
Adonis vernalis
Anemone alpina subsp. fontqueri
Anemone alpina subsp. apiifolia
Anemone hepatica
Anemone hepatica var. albiflora
Anemone narcissiflora
Anemone nemorosa
Anemone palmata
Anemone pulsatilla subsp. rubra
Anemone ranunculoides
Anemone vernalis
Aquilegia coerulea colorado ( Columbina )
Aquilegia pyrenaica subsp. pyrenaica
Aquilegia viscosa subsp. montsicciana
Aquilegia vulgaris subsp. paui
Aquilegia vulgaris subsp. vulgaris
Aquilegia x Mckana
Caltha palustris
Clematis flammula
Clematis recta
Clematis vitalba
Clematis viticella
Delphinium ajacis
Delphinium ajacis var. albiflora
Delphinium ajacis var. rosea
Delphinium elatum subsp. montana
Delphinium fissum subsp. bolosii
Delphinium peregrinum subsp. gracile
Delphinium peregrinum subsp. verdunense
Delphinium pubescens subsp. pubescens
Helleborus foetidus
Helleborus niger
Helleborus viridis subsp. occidentalis
Isopyrum thalictroides
Nigella damascena
Nigella damascena var. albiflora
Nigella gallica
Ranunculus aconitifolius subsp. aconitifolius
Ranunculus aconitifolius subsp. platanifolius
Ranunculus acris subsp. acris
Ranunculus acris subsp. despectus
Ranunculus alpestris subsp. alpestris
Ranunculus amplexicaulis
Ranunculus aquatilis subsp pseudofluitans
Ranunculus aquatilis subsp. baudotii
Ranunculus arvensis
Ranunculus auricomus subsp. envalirensis
Ranunculus bulbosus subsp. aleae
Ranunculus bulbosus subsp. bulbosus
Ranunculus ficaria subsp. ficaria
Ranunculus ficaria subsp. ficariiformis
Ranunculus flammula
Ranunculus glaciaris
Ranunculus gramineus
Ranunculus hederaceus subsp. hederaceus
Ranunculus monspeliacus
Ranunculus montanus subsp. gouanii
Ranunculus muricatus
Ranunculus ophioglossifolius
Ranunculus paludosus subsp. paludosus
Ranunculus parnassifolius subsp. heterocarpus
Ranunculus parnassifolius subsp. parnassifolius
Ranunculus pyrenaeus subsp. angustifolius
Ranunculus pyrenaeus subsp. pyrenaeus
Ranunculus repens
Ranunculus sardous subsp. sardous
Ranunculus sceleratus
Ranunculus thora
Ranunculus trichophyllus subsp. trichophyllus
Ranunculus tripartitus
Thalictrum alpinum
Thalictrum aquilegifolium
Thalictrum aquilegifolium var. albiflora
Thalictrum flavum subsp. glaucum
Thalictrum minus subsp. minus
Thalictrum morisonii subsp. maritimum
Thalictrum tuberosum
Trollius europaeus subsp. europaeus

Resedàcies

Aquesta família de caràcter mediterrani te dos gèneres en Catalunya, Reseda i Sesamoides, amb vuit espècies repartides per les contrades litorals i seques continentals, altres pujant fins l’estatge subalpí. Tenen fulles enteres o dividides, oposades o esparses i roseta basal; Les flors agrupades en espiga terminal, tenen els pètals dividits en lacínies curtes i primes.


Reseda alba subsp. alba
Reseda alba subsp. gayana
Reseda glauca
Reseda lutea
Reseda luteola subsp. luteola
Reseda phyteuma subsp. phyteuma
Reseda stricta
Reseda suffrticosa subsp. barrelieri
Sesamoides interrupta

Rutàcies

Estesa família més coneguda per els seus arbres fruiters que per altres plantes; A les nostres terres tenim tres gèneres, Ruda, Haplophyllum i Dictamnus, matollets que no sobrepassen el metre d’alçada. Cultivats per els seus fruits tenim Citrus , amb totes les seves varietats, taronger, mandariner, llimoner i aranger. Altres, del gènere Dictamnus son emprats en jardineria.


Citrus aurantifolia
Citrus aurantium.
Citrus deliciosa.
Citrus grandis
Citrus limon.
Citrus sinensis.
Dictamnus albus
Dictamnus hispanicus
Haplophyllum linifolium subsp. linifollium
Ruta chalepensis subsp. angustifolia
Ruta graveolens
Ruta montana

Sapindàcies

Família subtropical bastant introduïda per el seu caràcter ornamental, degut a la vistositat dels seus fruits i per la seva ombra en carrers i jardins. No arriba a naturalitzar-se.


Koelreuteria paniculata.

Simarubàcies

Un sol gènere en les nostres contrades, però força estés. Ailanthus, un arbre al•lòcton que pot arribar a 20 metres i plantat per evitar l’erosió del terra i amplament naturalitzat. Les flors son petites reunides en petis raïms, però els fruits quan son madurs son força cridaneres.


Ailanthus altissima.

Taxàcies

Família és molt antiga i estesa per zones temperades i subtropicals de l’hemisferi boreal,amb una sola espècie en Europa, Taxus baccara. Arbres i grans arbusts, generalment dioics, de fulla perenne i fulles estretes.


Taxus baccara.

Timeleàcies

Aquesta família bastant repartida per zones càlides i temperades de tot el mon, en les nostres terres te dos gèneres ben definits. Daphne i Thymelaea. Son arbustives i de mida mitjana; fulles alternes i les flors, amb 4 peces sepalines, que fan de corol•la, groguenques i no massa cridaneres en Thymelaea. Daphne te alguna espècie amb les flors rosades. Creixen de les contrades mediterrànies fins l’estatge subalpí, entre brolla, boscs humits i prats de muntanya.


Daphne alpina
Daphne eneorum
Daphne gnidium
Daphne laureola subsp. laureola
Daphne laureola subsp. philippii
Daphne mezereum
Daphne mezereum var. albiflora
Thymelaea dioica
Thymelaea hirsuta
Thymelaea pubescens subsp. pubescens
Thymelaea sanamunda
Thymelaea tinctoria subsp. nivalis
Thymelaea tinctoria subsp. tinctoria

Trapàcies

Aquesta petita família nomes te un sol gènere repartit per bona part d´Africa i Euràsia i nomes es troba surant en alguns llocs dels aiguamolls de l’Empordà, encara que recentment no ha estat retrobada. Trapa natans es una planta herbàcia aquàtica, amb flors radiades de 4 pètals i fulles en roseta.


Trapa natans

Umbel·líferes

Gran família molt característica per les seves inflorescències que li donen el nom. i que en el nostre país ens presenta més de seixanta gèneres. Com a característiques principals , tenen les flors pentàmeres, blanques, grogues o rosades, petites, reunides en una inflorescència més o menys atapeïda i rodejada de bràctees o no, amb forma de para-sol o ombrel•la i aquesta a la vegada amb un llarg peduncle anomenat radi, s’insereix en un punt terminal de la tija junt a altres radis, en aquest punt també poden haver bràctees. Ben mirat sembla com una gran ombrel•la formada per petites ombrel•les. Tiges erectes, ramificades o no; fulles alternes, dividides en folíols prims, altres d’amples i altres d’aguts; la tija generalment, glabrescents, pot estar solcada o no. Tenen uns fruits molt característics sense el que no es poden determinar les espècies. Creixen arreu, en prats de dalla, tarteres, marges d’aigua, herbassars ruderals, meses i roques litorals.


Aethusa cynapium
Ammi visnaga
Angelica razulii
Anthriscus caucalis
Anthriscus sylvestris subsp. sylvestris
Apium graveolens
Apium leptophyllum
Apium nudiflorum subsp. nudiflorum
Astrantia major
Astrantia minor
Bifora radians
Bifora testiculata
Bupleurum angulosum
Bupleurum baldense subsp. baldense
Bupleurum falcatum subsp. falcatum
Bupleurum fruticescens subsp. fruticescens
Bupleurum fruticosum
Bupleurum lancifolium
Bupleurum ranunculoides subsp. gramineum
Bupleurum rigidum subsp. rigidum
Bupleurum rotundifolium
Cachrys trifida
Carum carvi
Carum verticillatum
Caucalis platycarpos
Chaerophyllum aureum
Chaerophyllum hirsutum subsp. hirsutum
Chaerophyllum temulum
Conium maculatum
Conopodium majus subsp. majus
Conopodium majus subsp. ramosum
Coriandrum sativum
Crithmum maritimum
Daucus carota subsp. carota
Daucus carota subsp. maximus
Daucus carota subsp. sativus
Daucus gingidium
Dethawia splendens
Echinophora spinosa
Elaeoselinum asclepium subsp. asclepium
Endressia pyrenaica
Eryngium bourgatii
Eryngium campestre
Eryngium maritimum
Ferula communis subsp. catalaunica
Ferula loscosii
Foeniculum vulgare subsp. piperitum
Heracleum sphondylium subsp. granatense
Heracleum sphondyllum subsp. pyrenaicum
Laserpitium gallicum
Laserpitium latifolium subsp. latifolium
Laserpitium nestleri
Laserpitium siler
Ligusticum lucidum
Meum athamanticum subsp. athamanticum
Molopospermum peloponnesiacum
Myrrhis odorata
Oenanthe fistulosa
Oenanthe lachenalii
Oenanthe pimpinelloides
Opopanax chironium
Orlaya daucoides
Orlaya grandiflora
Pastinaca sativa subsp. sylvestris
Petroselinum crispum
Peucedanum alsaticum subsp. venetum
Peucedanum cervaria
Peucedanum hispanicum
Peucedanum officinale subsp. stenocarpum
Peucedanum oreoselinum
Peucedanum ostruthium
Peucedanum schottii
Pimpinella major
Pimpinella major var. albiflora
Pimpinella saxifraga
Pseudorlaya pumila subsp. pumila
Ptychotis saxifraga
Sanicula europaea
Scandix australis
Scandix pectem-veneris subsp. pectem-veneris
Selinum pyrenaeum
Seseli annuum subsp. annuum
Seseli libanotis subsp. pyrenaicum
Seseli montanum subsp. montanum
Seseli peucedanoides
Seseli tortuosum
Silaum silaus
Sison amomum
Smyrnium olosatrum
Thapsia villosa subsp. villosa
Tordylium maximum
Torilis arvensis subsp. neglecta
Torilis arvensis subsp. purpurea
Torilis arvensis subsp. recta
Torilis japonica
Torilis leptophylla
Torilis nudosa
Trinia glauca
Turgenia latifolia
Xatardia scabra

Urticàcies

Dos gèneres pertanyen a les nostres terres, Urtica i Parietaria. Tenen un caràcter herbaci; tenen la tija erecta sense ramificar-se i fulles oposades ( Urtica), dentades o serrades i ( Parietaria), totes enteres. Les flors, gens cridaneres, s’agrupen en petits raïms o per els voltants de la tija, sent plantes dioiques algunes. L’empipadora Urtica te la tija i fulles plena de pels hirsuts urticants i la Parietaria no.


Parietaria lusitanica subsp. lusitanica
Parietaria officinalis subsp. judaica
Urtica dioica
Urtica membrenacea
Urtica pilulifera
Urtica urens

Verbenàcies

Petita família de plantes herbàcies o arbustives amb 3 gèneres en el nostre país. Tenen les flors irregulars, sent zigomorfes i tenen 5 pètals desiguals i les fulles estan oposades o verticil•lades i son enteres o no. L’espècie Lantana camara emprada en jardineria i rarament naturalitzada,resulta tòxica. L’espècie Lippia triphylla, popularment coneguda com marialluïsa, es àmpliament utilitzada com medicinal.


Clerodendrom bungei
Duranta erecta
Glandularia pulchella
Lantana camara
Lantana camara var goldstone ( Jardi )
Lippia filiformis
Lippia triphylla
Verbena hybrida
Verbena litoralis
Verbena officinalis var. albiflora
Verbena officinalis
Verbena rigida
Verbena tenera
Vitex agnus-castus
Vitex agnus-castus var. albiflora

Violàcies

Família ben repartida per bona part del mon i en el nostre país, nomes un sol gènere amb una vintena d’espècies; Viola, encara que per la disposició dels pètals les flors poden ser Viola, dos a munt i tres a vall o Pensament si te quatre pètals a munt i un a vall. Plantetes herbàcies, zigomorfes, pentàmeres i amb fulles basals, estipulades o no; una sola espècie lignificada, V. Arborescens Tenen un espero característic on es guarda el nèctar Els pensaments son molt preuats en jardineria per els seus colors tan cridaners i acostumen a hibridar-se força.


Saintpaulia ionantha
Viola alba subsp. dehnhardtii
Viola arborescens
Viola biflora
Viola bubaniii
Viola canina subsp. canina
Viola cenisia subsp. lapeyrousiana
Viola cornuta
Viola hirta
Viola odorata
Viola palustris subsp. palustris
Viola pyrenaica
Viola rupestris subsp. rupestris
Viola suavis subsp. catalonica
Viola sylvestris subsp. riviana
Viola sylvestris subsp. sylvestris
Viola tricolor subsp. arvensis
Viola tricolor subsp. bellidioides
Viola tricolor subsp. minima
Viola tricolor subsp. subalpina
Viola willkommii
Viola x wittrockiana

Vitàcies

Un sol gènere cultivat en les nostres terres per els seus fruits, Vitis; liana amplament coneguda i que acostuma a escapar-se de conreu, naturalitzant-se per marges. També creixen races silvestres. Una altre gènere es cultivat com ornamental per el color del seu fullatge i a sovint naturalitzat en tanques, marges i bardisses. Parthenocissus.


Parthenocissus quinquefolia
Vitis vinifera

Zigofil·làcies

Petita família estesa per zones tropicals, subtropicals i temperades del planeta i que a Catalunya només esta representada per tres gèneres, entre herbes i matolls. Peganum, Tribulus i Zigophyllum. Es tracte de plantes que no passen de vuitanta centímetres i que creixen en terres ruderals i salines.


Peganum harmala
Tribulus terrestris subsp terrestris
Zygophyllum album
Zygophyllum fabago