Famílies

Aquesta gran família està estesa principalment en zones tropicals i subtropicals; té a prop de 260 gèneres amb més de 2.700 espècies, de les quals nosaltres només en tenim un; Acanthus mollis, que tot i sent utilitzat en jardineria, es troba naturalitzat. Les Acantàcies poden ser arbres, arbusts o plantes herbàcies i les flors solen ser zigomorfes .

Petita família d'arbres i arbusts repartits per l'hemisferi boreal i Xina, la majoria són caducifolis amb les fulles amples, generalment simples, palmatilobades; les flors, pentàmeres o tetràmeres es troben reunides en petits corimbes pènduls. A Catalunya només tenim un sol gènere (Acer) amb 5 espècies, i altres de cultivats en parcs i avingudes. La seva fusta és utilitzada en fusteria. Recentment aquesta família ha passat a formar part de Sapindàcies.

Aquesta família d'origen tropical i subtropical viu en zones àrides de Sud-amèrica i Mèxic; no hi ha cap gènere a Europa i aquí només tenim el gènere Agave, amplament naturalitzat en platges i terres seques interiors, sent una espècie invasora. Les flors són actinomorfes, diapètales, reunides en panícules o espigues.  Poden ser plantes arbustives o arbres. Altres s'utilitzen en jardineria.

Aquesta família només es fa en terres seques subtropicals i malgrat que en tenim algunes de naturalitzades, només hi ha una espècie autòctona en terres seques de Lleida. Aizoon hispanicum. Plantes reptants o erectes de fulles simples, crasses i flors vistoses. Sovint moltes són utilitzades en jardineria i algunes assilvestrades, cas de Carpobrotus edulis, agressiva i invasora.

Família de plantes aquàtiques o de terrenys molt humits pròpia de zones temperades de l'hemisferi boreal, que comprèn un centenar de gèneres i que en les nostres terres només en tenim cinc, Sagittaria, Damasonium, Luronium, Baldellia i Alisma. Monocotiledònies, amb les fulles submergides o natans. Algunes d’elles, molt rares o extingides per el canvi del seu hàbitat.

Aquesta família de tendència tropical o subtropical té a prop d'una dotzena d'espècies en les nostres terres, en dos gèneres, Amaranthus i Alternanthera. Es tracta de plantes herbàcies que poques vegades sobrepassen el metre d’alçada i que es desenvolupen en terrenys ruderals, calcigats i femers. Les seves flors, gens cridaneres, s'agrupen en inflorescències espiciformes, ramificades o no.

Família estesa per zones tropicals, subtropicals i temperades de tot el món i que en les nostres contrades té cinc gèneres amb una desena d'espècies. Són plantes herbàcies, perennes, monocotiledònies, amb els òrgans subterranis (geòfits), fulles estretes i les flors en inflorescències pauciflores o uniflores. Algunes són molt utilitzades en jardineria.

Família distribuida per zones tropicals i subtropicals i algunes per zones temperades de tot el món. En les nostres terres només tenim un gènere (Pistacia) i altre de naturalitzat per ser utilitzat en la industria (Rhus). Poden ser arbres i arbusts amb les flors petites reunides en panícules i fruits en drupa, alguns amb importància econòmica (anacard, festuc). En jardins es trova plantat Schinus molle, populament pebrer del Perú.

Família estesa por zones tropicals i temperades i que a Catalunya només en tenim dos gèneres, (Nerium i Vinca). Són arbustives, arbres i herbes lianoides amb fulles enteres, oposades o verticil•lades i les flors són actinomorfes, pentàmeres i poden ser solitàries o reunides en petits ramells. Algunes espècies solen plantar-se en parcs i jardins.

Aquesta família té una dispersió per zones tropicals i regions temperades, la majoria a Amèrica i només dos gèneres d'arbusts i arbres de fulla perenne i flors dioïques. Un únic representant en la nostra terra, del gènere Ilex i altres utilitzats en jardineria.

Gran família tropical força diversificada amb més d'un centenars de gèneres i que a Catalunya només està representada per dos. Arum i Arisarum. Són plantes herbàcies, monocotiledònies amb els òrgans subterranis. Les seves flors no tenen pètals, si no les flors reunides en carnoses inflorescències (espàdix) i recobrint-les una bràctea grossa (espata) molt cridanera; altres tenen l'espata soldada en forma de tub encaputxat. Moltes espècies s'utilitzen en jardineria i rarament poden naturalitzar-se, Zantedeschia o lliri d’aigua i Alocasia gigantea.

Estesa família d'arbres i arbusts tropicals i que a Europa i a les nostres terres només té un gènere representatiu, la coneguda heura (Hedera helix) ; tenen les fulles esparses i flors petites reunides en capítols esfèrics de flors pedicel·lades. En jardineria sol cultivar-se la Fatsia japonica de fulles molt més grans i palmades, diverses heures i arbusts del gènere Schefflera.

Aquesta família de coníferes està pràcticament restringida a l’hemisferi austral, tenint tres gèneres. Poden tenir més de cinquanta metres i viure força anys, de capçada simètrica i cònica i en les nostres terres només es troben plantades en jardins i parcs.

Aquesta família de distribució tropical i de l'hemisferi sud, està formada per plantes molt altes amb la tija endurida, fulles pinnades al capdamunt de la tija i de port arbori, inflorescències en panícula o raïm de petites flors de tres pètals. El fruit pot ser sec (coco) o carnós (dàtil ). El seu nom comú és Palma.

Herbes poc cridaneres, però de flors peculiars. Tiges prostrades ascendents amb les fulles alternes i cordiformes. Les flors poden ser solitàries o en grups de dos i no tenen cobertes exteriors (pètals, sèpals), però sí una peça columnar on romanen els estams. Aquestes extravagants flors son molt apreciades de jardineria.