Utilització

Sóc conscient de la dificultat d’identificar una planta o una flor a la qual hem fet una fotografia en les nostres passejades i excursions. És difícil esbrinar el que tenim davant nostre amb un cop d ‘ull.

Com que la part més cridanera als nostres ulls és la flor o millor dit els seus pètals, m’he decantat en presentar-vos-les per colors.

No és un sistema infal·lible, ja que les flors es desenvolupen constantment des de que surten de la poncella fins que cauen i això fa que vagin canviant de colors i tonalitats, per el que a vegades no trobarem la flor blava en l’apartat blau, perquè la foto ha estat feta amb molta llum i pot sortit més tirant a blanc, o bé que la flor que hem retratat comença a estar pansida, mullada, glaçada o malmesa per el vent i el sol.

De fet hi ha molts incidents per que la flor no la puguem reconèixer a primera vista.
Hi ha flors que caminen entre el groc pàl·lid i el blanc; altres són vermelloses i a vegades poden ser rosades; blaves que amb el temps esdevenen vermelloses…

Altres, d´una manera més capritxosa poden canviar i ser blanques o quasi blanques; un fet bastant corrent anomenat albinisme i això ens farà ballar una mica el cap.

En primer lloc, estan separades pels colors clàssics que ens presenta la natura, BLANC, GROC, TARONJA, VERMELL, ROSA, BLAU, LILA, VERD, BEIG, MULTICOLOR i finalment MARRÓ.

Lògicament a cada color hi pot haver diferencia de tonalitats, blau, blau cel, blanc, blavós, vermell pàl·lid, vermell rosat, blanc groguenc, groc pàl·lid etc…

Amb tot això vull dir que si la flor no està en un apartat, es pot buscar en un altre, ja que no totes les tonalitats són iguals en cada planta ni en cada moment.

En el color VERD, hi poso les espècies que no tenen pètals o que aquests solen caure més aviat, deixant la planta una mica nua de colorit i el color va dictat per els sèpals, o bé que fan les flors en inflorescències poc cridaneres, els aments i que en un primer moment ens poden confondre i ens pot semblar que no en tenen . Està clar que si la planta fa fruits, té flors.

La natura també ens presenta unes plantes que fan les flors molt bigarrades i degut als seus colors, ens poden fer dubtar, llavors les he col·locat en l’apartat (MULTICOLOR ).

Hi ha plantes molt comuns per tot arreu, marge de camins, camps, conreus, prats, rierols… que poden mesurar entre els deu centímetres i passar dels dos metres ( en el cas de la popular canya o el blat ) i que tenen un denominador en comú, gens científic… són molt primes, amb unes inflorescències amb flors petites, absents de pètals cridaners, de fulles més o menys estretes i en les que el color varia des de verd pàl·lid a verd intens, vermellós o canyella. Aquestes plantes que generalment pertanyen a la mateixa família, les he agrupat en l’apartat(BEIG), un cop en aquest apartat ens podem decantar per les plantes més baixetes i que clarament desenvolupen una tija, sense ramificacions (Simples) o anar a l’apartat anomenat (Compostes), on hi hauran les plantes més altes i més ramificades; aquesta divisió dicotòmica no té res de científic, però ens ajudarà a separar-les a l´hora de cercar. Aquest tipus de plantes son una mica difícils d’esbrinar sense uns certs coneixements de botànica, per el que les cercarem dins d’aquestes dues divisions.

Finalment he volgut col·locar el color marró; aquí estan les plantes anomenades Criptògames. En aquest color, hi hauran les plantes que no fan flors, que creixen per arreu i no els hi donem massa atenció…com poden ser les Falgueres, Briòfits, Algues, Líquens i Fongs . A la vegada i per donar més facilitat a la recerca, les he subdividit; per exemple els Briòfits els he dividit en molses, que son més o menys ramificades i que el fruit (esporòfit) està enlairat i les Hepàtiques, que son més arrapades al substrat, dividides dicotòmicament i el fruit es desenvolupa a ras de tal·lus.

Els líquens, així mateix estan dividits per la seva manera de desenvolupar-se en el substrat, els crustacis es troben pràcticament enganxats a la roca i només poden veure la seva capa superior; els foliacis, que ja estan menys enganxats i de marges lleugerament aixecats i que amb cura podem aixecar-los i observar la seva part inferior y els fruticulosos, que es troben ramificats, penjant dels arbres o escorça i que clarament els podem observar per tots costats.

També els Fongs es troben dividits més fàcilment entre els típics que coneixem, que tenen un barret i un peu que els hi fa de suport, (bolets) y Altres, en que es poden presentar en diverses formes, inclús en les fulles.

Normalment pot ser difícil reconèixer-les sense coneixements o estudis i es pot recórrer a l’ajut d’un expert. Podeu veure “Explicacions”.


Un cop tinguem clara la classificació a on buscar, passem al següent pas que serà esbrinar com és la flor.

A primera vista poden ser de dues formes clarament diferenciables.

Una més o menys plana o no, amb diversos plans de simetria, anomenada actinomorfa o radiada; el model clàssic podria ser la margarita o ravenissa o la clavellina, encara que n’hi ha que tenen els pètals soldats i això els hi dona una forma de campaneta. L’altra més irregular i que si ens hi fixem una mica, no pot tenir més que un pla de simetria vertical, dividint en dues parts laterals a la flor; llavors rep el nom de zigomorfa, aquesta podria ser la flor del romaní, una viola o senzillament una ginesta.

Cal adonar-se que moltes plantes no fan només una flor, sinó que en fan moltes de petites i agrupades que anomenem inflorescències, com poden ser el trèvol, l’heura o les sempre difícils de distingir, umbel·líferes que formen umbel·les de petites flors. ( fonoll, api ).

Hi ha moltes plantes que sembla que tinguin una sola flor i si mirem amb atenció, podem arribar a descobrir-ne una munió.

Vull aclarir que moltes flors que podem trobar, ens poden semblar pètals, i no ho son, ja que en realitat son flors ligulades; aquests exemples poden ser la típica margarida, l’empipador card i altres, i que generalment pertanyen a la família de les compostes.

Aquestes estan en l’apartat (capítols) per no confondre-les amb flors amb pètals pròpiament dits. Podeu mirar en “Explicacions” per assabentar-vos millor.

Vull remarcar que la finalitat d’aquest recull no és l’ensenyament de botànica en sí, si no més bé que es puguin identificar les flors d´una manera senzilla.


Ara que ja estem més assabentats del que tenim fotografiat, anem al pas següent.

Guaitem la flor amb una mica més d’atenció i la comparem amb les icones que seguidament us he col·locat amb la forma de la flor, per a més facilitat. Les icones que presento són ben senzilles, dins de les actinomorfes podem diferenciar les de tres pètals, quatre pètals, les de cinc, les de sis, capítols, umbel·líferes i les que tenen els pètals soldats i formen una campaneta; finalment hi ha una icona “altres”, en que hi poso les que son diferents.

En les zigomorfes apareixen les icones següents:una Viola, una Orquídia (generalment en una inflorescència allargada i terminal atapeïda), una Labiada (flor dividida en dues meitats o llavis, una superior i una inferior), una Papilionàcia, una flor que vagament es pot semblar a una papallona com la típica ginesta, , estaminal, que en sí és una inflorescència globosa on les flors no presenten pètals, si no estams; espandix on les flors estan embolcallades per una grossa bràctea; Esperonades; on la corol·la a la part de darrere desenvolupa una mena d´esperó; Personades, que tenen una mena de boca amb un bony a la gola; Fumariòides, corol·la típica de la Fumaria i a la vegada, en cada subdivisió, hi ha una icona anomenada “altres”.

L’apartat ” altres ” és com una mena de calaix de sastre on poso les flors que tenen la corol·la d’altre forma a les mostrades per les icones.

Per exemple, la flor que tenim fotografiada és de color vermell rosat; ens col·locarem dins de la icona del color vermell o del rosat si hi ha dubte i seguidament optarem per la forma de la flor. La que tenim només té un pla de simetria vertical, llavors entrarem en la icona de zigomorfes i compararem la seva forma amb les icones que es mostren. Si aquesta té la forma de papallona, llavors ens col·locarem en la icona Papilionàcia i seguidament apareixeran una sèrie de fotografies molt semblants. Llegirem la descripció amb l’ajuda del vocabulari si cal, i ens anirem fixant en un seguit de detalls, com pot ser la forma de la tija, les fulles, si és pilosa, si és enfiladissa o és ajaguda.

Després de comparar alguns detalls evidents, arribarem a una flor que s’assembla molt a la que tenim fotografiada i sabrem que s’anomena Lathyrus latifolius, pèsol bord en català.

De fet, en realitat no és tan fàcil, ja que dintre de cada gènere, hi hauran moltes espècies semblants i això ens farà dubtar; està clar que per esbrinar l’espècie, hauríem de prendre les dades dels fruit ( si és possible ), dels sèpals, de la forma de la tija, de les fulles superiors, de les inferiors, del medi ambient on es desenvolupa i tot el que ens cridi l’atenció i ens pugui ajudar. Tot menys fer malbé la planta o arrencar-la.

És molt interessant i a la vegada del tot necessari, prendre nota de tots els detalls de la planta a la que anem a fotografiar, per evitar-nos errades a l’hora de buscar-la. Aconsello dur sempre una senzilla llibreta i una inseparable lupa juntament amb la càmera.

També he cregut necessari incloure un petit vocabulari sobre els termes més emprats en la descripció de les espècies i un apartat de fitxes per fer-vos més còmode la seva comprensió. Poden semblar termes una mica estranys o difícils de llegir, però no és així; només cal llegir-los un parell de vegades i entendre’ls.

Totes les espècies de plantes que fan flors, estan en l’ÍNDEX FANERÒGAMES i a la vegada dividides en silvestres i ornamentals. Les plantes silvestres està clar que son les que es desenvolupen en l´habitat que els hi és favorable. I per que he posat ornamentals si és un recull de flors silvestres? aquí es mostren les plantes de jardí i que a vegades poden trobar escapades i naturalitzades per els marges de masies, camps abandonats on havia conreus i als voltants d´on vivim. i ens pot semblar que és silvestre. Les plantes que no fan flor estan posades en l’ÍNDEX CRIPTÒGAMES .

Hi ha un índex de noms vernacles en ÍNDEX CATALÀ i també CASTELLÀ, per buscar-les a partir del nom que coneixem, per descomptat hi ha un ÍNDEX CIENTÍFIC.

Una BIBLIOGRAFIA recomanada, en cas de cercar algun llibre per les vostres necessitats, tant com per estudiar com per guia de camp.

També he posat un INDEX DE FAMÍLIES, on s’agrupen totes les espècies retratades de cada família, explicant les seves característiques en general, per si ens cal.

Un llistat d’ARBRES, tant si són de la nostre terra com si són plantats, ens ajudarà a conèixer millor a aquests gegants callats i que sempre ens acompanyen. Tanmateix he volgut posar un recull de plantes REMEIERES I COMESTIBLES , que ens han servit durant cents d’anys i formen part de la nostre cultura; n’hi ha moltes que són perilloses d’utilitzar sense supervisió d’un expert i he preferit ometre-les. Altres que es poden consumir en menjars i quesovint les ignorem. Per qualsevol dubte millor dirigir-vos a la companya Carme Bosch en www.carmebosch.cat.

També he col·locat, per contraposició, un apartat anomenat TÒXIQUES, on poso les plantes que ens poden ser perjudicials, tant ingerint-les com tocant-les i que ens limitarem a guaitar-les i estudiar-les. Per descomptat que hi ha molts fruits cridaners que ens poden enganyar a simple vista o confondre i que no cal provar.

Sovint ens podem trobar unes formacions, o millor dit, deformacions d’origen tumoral, en plantes i arbres i que son originades per diversos fongs o insectes que les infecten, depositant els seus ous i crec que és interessant conèixer-les. Les podeu identificar en AGALLES I ANOMALIES.

Un Índex de PLANTES PROTEGIDES per les lleis particulars, ja sigui PEIN (Pla d´espais d’interès natural), els Espais Naturals de Protecció Especial, Xarxa Natura 2000, les lleis vigents dintre dels Parcs Naturals i la llei estatal dels Parcs Nacionals. Així mateix he cregut oportú, afegir les plantes rares (RR) i les molt rares (RRR) i que es mereixen un acurat respecte degut a la seva raresa o distribució. De fet hem de ser prou conscients de no malmetre cap tipus de planta.

Un índex de PLANTES PARÀSITES per la nostra millor informació, que està dividit en Holoparàsites i Hemiparàsites.

I que menys que dedicar una ullada a aquest diminuts insectes, bonics i empipadors que a vegades ens fan la guitza a l’hora de retratar les flors. Sense la seva tasca silenciosa i callada, la natura no seria la mateixa.

Podem trobar un apartat anomenat ARTRÒPODES, amb les seves divisions i subdivisions, on podreu mirar des de les simpàtiques papallones, les misterioses aranyes i les espavilades marietes.

Finalment, i amb l’ànim de compartir, he col·locat un llistat de fotografies fetes per l’autor que he cregut boniques, sobre paisatges i altres, i que es poden descarregar fàcilment com fons de pantalla per l’ordinador. No són les millors, però si són de bons records.


A continuació incloc les abreviatures més corrents emprades en els texts, per facilitar-vos la lectura.

  • Ca…. Calcari, roques bàsiques, substrat bàsic. > 7..Bàsic
  • Cont…..Continentals
  • Contr…. Contrades.
  • Est…. Estatge.
  • Fls…. Flors.
  • Inf…. Inferior.
  • Infls…..Inflorescència/ es
  • Marít.. Maritím/ es.
  • Med… Mediterrànies.
  • Munt… Muntanya/ es.
  • Pluj… Plujós/ plujoses.
  • Si…. Silici, roques àcides, substrat àcid. < 7…àcid
  • Submed… Submediterrani.
  • Sup… Superior.

Us voldria donar un darrer consell, molt personal; en les plantes que volguéssim determinar amb més rigor, és bastant important saber com són les seves arrels o els tubercles o el rizoma; jo m´he negat a saber quina planta tinc al davant, si a canvi he de fer-la malbé; crec que és millor admirar la planta viva, que saber el que és, morta.

Vull dir que no cal fer malbé cap ser viu, per satisfer els nostres coneixements; poden arrancar una fulla, una flor, un fruit, però no cal fer malbé amb cap planta.

De fet, només els experts, per dur a terme els seus estudis, necessiten agafar mostres de les plantes; així i tot, algunes plantes bastant rares, han sofert una excessiva recol·lecció en nom de la ciència.

Voldria remarcar que, per molt bonica o interessant que veiem una planta, arrancada i plantada en una torreta, és molt possible que no tiri endavant.

Crec que és molt millor veure-la sempre en el seu lloc, que tenir-la per uns dies.

Lamentablement aquí no puc mostrar-vos més que les espècies que creuen davant meu, en les meves excursions i de segur que trobareu la planta que se m´ha escapat. Només amb el temps aniré omplint aquest recull.

Gràcies.