Adaptació de l’arrel

Segons com siguin les arrels i a on es desenvolupin poden tenir diferents missions:

Tuberosa: Són arrels més gruixudes i carnoses plenes de nutrients. No confondre amb els veritables tubercles, que disposen de gemmes.
Napiforme o carnosa: Són unes arrels principals, de forma cònica, gruixudes i encarregades d’emmagatzemar reserves.
Haustori: Són arrels xucladores molt especialitzades, per tant, de penetrar i absorbir els nutrients de la planta hoste i molt pròpies de les plantes paràsites.
Adherent: Aquestes es desenvolupen al llarg de la tija, són molt rígides i curtes i no absorbeixen nutrients, sinó que tenen la missió d’elevar la planta, arrapant-se en murs, arbres i roques.

Aquàtica: Aquestes arrels, clarament són les que es desenvolupen a les plantes que suren a l’aigua o estan fixades al fons.

Fúlcria: Arrels que creixen en el darrer nus per tal de donar suport a la tija, que és més gruixuda.

Aèries: Altres tipus d’arrels que es desenvolupen en algunes plantes tropicals, com orquídies epífites i que no tenim a la nostra terra, encarregades de captar els nutrients de sobre de les branques.

Tabulars: Són arrels de suport que creixen a la part inferior del tronc, es desenvolupen formant contraforts gruixuts per tal de donar suport a arbres de gran mida.

Respiratòries: Solen desenvolupar-se en plantes que habiten en substrats negats, pobres d’oxigen i treuen les ramificacions fora de l’aigua per captar oxigen.