Inflorescència

Descripció

No podem pensar de cap manera, que les flors surten per casualitat en el lloc que les veiem; totes segueixen un ordre, segons la planta; hi ha plantes que en tenen poques, una, dos etc; altres en tenen moltes agrupades.

Les flors s’ordenen en inflorescències constants a cada planta i les hem de conèixer per poder conèixer a la planta.

Espiga : Està formada per flors sèssils inserides en un peduncle, a banda i banda de l’eix.

Raïm : Formada damunt de peduncle herbaci, amb flors pedicel•lades a cada costat de l’eix de diferent llargada.

Ament: És una mena d’espiga invertida, molt atapeïda de flors unisexuals, sèssils; no tenen periant.

Espàdix : És una inflorescència carnosa de flors sèssils molt atapeïda poc aparent embolcallada per l’ espata.

Umbel•la : Formada per flors pedunculades que parteixen del mateix punt de la tija i arriben a un mateix pla, com una mena de paraigüet.

Corimbe : És bastant semblant a una umbel•la, però en aquest cas, les flors surten de diferents punts de la tija.

Capítol : Les flors, sèssils, s’ insereixen en una mena de coixinet pla o una mica convex.
Panícula : Aquí les flors, són pedunculades, i queden inserides en eixos secundaris que surten ramificats del principal; és com un raïm de raïms.

Cima unípara : Desprès de fer la primera flor, el creixement es limita i la posterior surt de la bràctea immediata cap un costat; aquesta també acaba el seu creixement i l’altre surt de la bràctea superior cap el mateix costat i així successivament.
Cima bípara : Després de fer la primera flor, s’atura el desenvolupament apical i les flors següents surten de l’axil•la de la bràctea cap el costat exterior, fent les flors a banda i banda, completament oposades.

Hi ha alguns tipus d’ inflorescències compostes, umbel•la composta, espiga composta, etc.

Inici - Contacte - Índex científic - Famílies  - Explicacions - Vocabulari