Camèfit-a

Descripció Es diu a les plantes que durant l´època desfavorable tenen les seves gemmes situades entre els 25 i 40  cm i solen tenir un caràcter més arbustiu, ja sigui en la part inferior de la tija o tota sencera; poden ser dividides en grups segons el seu port.
Foto 1

A) Dendroides. Solen tenir forma de petits arbrets ramificats. Tenim l'exemple en els líquens del gènere Cladonia. B ) En forma de coixinet, formant mates llenyoses amples puntes dels branquillons i tiges acabades en espines i forma mig arrodonida per suportar els vents. l´exemple podria ser Erinacea anthyllis i altres socarrells.

Foto 2

C) Suculentes. Petites plantes que desenvolupen la tija o les fulles, crasses o greixoses i guarden aigua per els temps eixuts, s'assequen fàcilment, però a la que la climatologia ho permet, torner a brotar. Tenim l´exemple amb el sedum sp. D) Volubles. Petites enfiladisses que enlairades, queden protegides per les herbes més altes a les que es subjecten, ja sigui entre canyes, pals, o murs. L'exemple podria ser Cynanchum acutum

Foto 3

E) Esfagnoides. Molses que es desenvolupen en molleres i que tot i sent bastant altes, fan com una esponja, xuclant molta aigua i resten juntes i atapeïdes. L'exemple pot ser Sphagnum sp. F) Fruticosos. Desenvolupen petits matolls arbustius, amb llurs tiges sempre seques o gairebé i fulles petites. Tenim exemples en Thymus vulgaris.

Foto 4

G) Espartoides. Fan tofes de gramínies que solen tenir la base cespitosa i molt atapeïda amb restes de beines i fulles seques que les protegeixen; poden semblar plantes mortes, però a la que tenen l´aigua i el calor suficient, tornen a desenvolupar-se. Exemple en Lygeum spartium. H) Reptants. Fan matolls ajaguts i arbustius que creixen gairebé a ran de terra, aixecant llurs tiges, que estan molt lignificades.

Inici - Contacte - Índex científic - Famílies  - Explicacions - Vocabulari