Tal·lus

Descripció

Els líquens segons la seva organització, es poden dividir en :                                              –Crustacis. Aquests creixen arrapats al substrat en tota la seva extensió en forma de crosta; a les roques, a l’escorça dels arbres, a la terra o a la fusta morta, per això no disposen de còrtex  inferior ja que són les hifes les que subjecten el tal·lus directament al substrat i alguns poden desenvolupar una línia perifèrica més fosca que els delimita, anomenada línia hipotal·lina.                                                                                      El tal·lus no és llis i pot estar format per arèoles poligonals, globoses, a vegades amuntegades per pressió. És molt difícil de separar-los sense fer-los malbé i ben mirat a l’hora d’estudiar-los només tenen una dimensió. Són els més nombrosos.                      Depenent del substrat on es desenvolupin poden ser :

Saxícoles :

-Epilítics :  Es desenvolupen damunt de la roca nua. (Caloplaca)

-Endolítics : Es desenvolupen dins de la roca. (Bagliettoa)

-Lepraroides : Creixen damunt de terra, roques i tenen aspecte pulverulent i disgregat. (Lepraria)                                                                                                               -Cortícoles : Es desenvolupen a l’escorça dels arbres (Lecanora)                                  -Gelatinosos: Es desenvolupen generalment damunt de roca, el tal·lus està format d’algues cianofícies que a l’estar humit o hidratat li dona una textura carnosa o gelatinosa. En estat sec és impossible de separar dels substrat sense fer-lo malbé. (Collema)                                                                                                                                -Esquamulosos. Aquests líquens arrapats a terra, presenten el tal·lus format per esquames més o menys desordenades o imbricades amb els marges lleugerament aixecats. (thalloidima).  Aquest líquens estan a un pas entre els crustacis i els foliosos.  -Terrícoles. Creixen directament damunt del terra terra.                                                       -Lignícoles. Són els líquens que es desenvolupen damunt de trocs i fusta morta la fusta morta.

Foliacis. Són els que es desenvolupen enganxats al substrat mitjançant les rizines amb el tal·lus sempre lobulat, amb plecs que poden estar lleugerament aixecats al marge i disposen d’un còrtex inferior diferenciat; es poden desenvolupar tant damunt de roques, com a l’escorça o a les branques; a l’hora d’estudiar-los es poden separar del substrat amb cura. Tenen dos dimensions.                                                                          Dintre d’aquest grup podríem incloure als líquens umbilicats, que generalment creixen damunt de roca, subjectant-se amb un sol punt i deixant sovint el marge una mica aixecat. (Umbilicaria, Lasallia, Dermatocarpon ).

Fruticulosos : Aquests líquens presenten el tal·lus ramificat com un petit arbret i units al substrat en un sol punt anomenat disc basal. (Ramalina). Aquí també podríem incloure als líquens laciniats, que subjectats en un sol punt pengen de les branques,  dividits en estretes lacínies cilíndriques i ramificades. (Usnea)

-Compostos.  El liquen està format per un tal·lus primari que pots tenir esquames o no i un tal·lus secundari més o menys fruticulós en forma de copa, banya o ampolla invertida anomenat podeci. (Cladonia).

 

 

Inici - Contacte - Índex científic - Famílies  - Explicacions - Vocabulari