Disseminació de les llavors

Descripció

Cada planta té el seu propi sistema per dispersar les seves llavors; aquestes poden ser….
– Anemocòria. És quan les llavors són transportades per l’aire o el vent, ja sigui les que disposen d’un papus, ( Taraxacum, Valeriana ), com les que tenen unes ales membranoses ( Acer, Ulmus ).

– Baricòria. Quan les plantes deixen caure llurs fruits per gravetat i aquestes cauen rodolant més lluny; poden germinar a pocs metres, com ser menjades per animals o arrossegades per l’aigua.

– Antropocòria. És quan en la dispersió, entra la ma de l’home, ja sigui casual o voluntària. Hidrocòria. La dispersió és afavorida per l’aigua, que les transportarà molt més lluny. També l’aigua de la pluja, ajuda a les hepàtiques a deixar anar a les espores, amb les seves esquitxades.

– Autocòria. És quan és la mateixa planta la que té un sistema per dispersar les llavors, ja sigui per tensió higroscòpica, i al tocar-les, aquestes llencen un fluid amb les llavors ( Ecballium elaterium ), com per tensió elàstica ocasionada per la torsió del fruit i al donar-li un cop casual, llencen les llavors ( Impatiens ) ; altres plantes rupícoles aconsegueixen amagar les llavors en les esquerdes; altres les enterren ( Trifolium subterraneum );

– Zoocòria. És quan en la dispersió entra l’efecte dels animals, ja sigui mecànics, com:

– Epizoocòria, per que els fruits tenen ganxos per arrapar-se als pèls o a la llana com en el cas de Xanthium, agrimonia , com fiso-químics.

– Endozoocòria, que utilitza, l’olor, sabor, color dels seus fruit, per ser més atraients als animals, que se’ls mengen i disseminen llurs llavors.

Inici - Contacte - Índex científic - Famílies  - Explicacions - Vocabulari