Nervadura foliar

Descripció

El limbe de la fulla (la part plana) no és de caràcter uniforme, si no que està recorregut per un sistema de venes, anomenades nervis, més prominents en el revers i que en la seva ramificació li donarà consistència a la fulla; del pecíol o de la tija ja ve el nervi principal que recorrerà la fulla i depenent les ramificacions donarà el nom: hi han tres classes bàsiques de nervadura : Pinnada, Palmada i Paral•lela.
En la nervadura pinnada els nervis secundaris surten del nervi principal, durant el seu recorregut fins l’àpex i van fins al marge del limbe; en les fulles palmades, no hi ha cap preponderat, si no que tots els nervis principals parteixen del final del pecíol, recorrent els lòbuls fins l’àpex del limbe. (com una mà oberta); la paral•lela, està clar que els nervis parteixen del final del pecíol i recorren tot el limbe en paral•lel fins l’àpex.
Dintre d’aquestes hi han algunes variabilitats; tenim les fulles anomenades uninèrvies i que només tenen un sol nervi prominent ; Hi ha unes fulles de limbe flabel•lat ( Gingo biloba ) i que els nervis també van en paral•lel, però a tots els punts del marge; no a l’àpex. Tenim unes fulles de limbe arrodonit i que els nervis surten de gairebé el centre i van al marge, fent una nervadura radial o radiada; finalment hi ha una nervadura pinnada, però en que els nervis son bastant prominents, i creen una xarxa com una retícula, i les anomenarem reticulades.

Inici - Contacte - Índex científic - Famílies  - Explicacions - Vocabulari