Nervadura foliar

Descripció El limbe de la fulla ( la part plana ) no és de caràcter uniforme, si no que està recorreguda per un sistema de venes, anomenades nervis, més prominents en el revers i que en la seva ramificació li donarà consistència a la fulla; del pecíol o de la tija ja ve el nervi principal que recorrerà la fulla i depenent les ramificacions donarà el nom: hi han tres classes bàsiques de nervadura : Pinnada, Palmada i Paral•lela. En la nervadura pinnada els nervis secundaris surten del nervi principal, durant el seu recorregut fins l'àpex i van fins al marge del limbe; en les fulles palmades, no hi ha cap preponderat, si no que tots els nervis principals parteixen del final del pecíol, recorrent els lòbuls fins l'àpex del limbe. ( com una mà oberta ); la paral•lela, està clar que els nervis parteixen del final del pecíol i recorren tot el limbe en paral•lel fins l'àpex. Dintre d'aquestes hi han algunes variabilitats; tenim les fulles anomenades uninèrvies i que només tenen un sol nervi prominent ; Hi ha unes fulles de limbe flabel•lat ( Gingo biloba ) i que els nervis també van en paral•lel, però a tots els punts del marge; no a l'àpex. Tenim unes fulles de limbe arrodonit i que els nervis surten de gairebé el centre i van al marge, fent una nervadura radial o radiada; finalment hi ha una nervadura pinnada, però en que els nervis son bastant prominents, i creen una xarxa com una retícula, i les anomenarem reticulades.

Inici - Contacte - Índex científic - Famílies  - Explicacions - Vocabulari