Famílies

Família estesa per terres temperades de l'hemisferi boreal i que en les nostres terres està representada per dos gèneres. Botrychium i Ophioglossum.
Emparentades amb les falgueres, tenen el rizoma curt, carnós i sense esquames, les fulles són consistents amb una làmina estèril i una altra fèrtil espiciforme.
Els esporangis són sèssils i grossos.

Família estesa per zones temperades del Sud-est asiàtic, Austràlia, conca Mediterrània... etc, amb quasi trenta gèneres dels quals a Catalunya n'hi ha cinc (Olea, Jasminum, Fraxinus, Phillyrea i Ligustrum)
Són arbusts i arbres de fulles oposades, simples o compostes i les flors, tetràmeres o pentàmeres, s’agrupen en raïms, panícules o fasciculades. Els fruits estan diversificats en baia, drupa, càpsula o sàmara.
També tenim alguns gèneres ornamentals com Forsythia i Syringa; aquest darrer a vegades assilvestrat. Olea europaea té un important interès econòmic.

Família cosmopolita d'angiospermes distribuïda en la seva majoria al continent americà, amb una vintena de gèneres i a Catalunya només en té quatre (Ludwigia, Oenothera, Epilobium i Circaea), totes són plantes herbàcies amb fulles simples, oposades o esparses, amb flors actinomorfes, tetràmeres (excepte Circaea que en té dos) reunides en espigues, raïms o solitàries.
En el cas d'Oenothera, n'hi ha algunes al·lòctones que es troben assilvestrades a les contrades mediterrànies com O.glazioviana. Altres cultivades en jardineria. El fruit és una càpsula.

Família pròpia de les terres temperades de l'hemisferi boreal que comprèn disset gèneres, encara que a Catalunya només té un representant (Orobanche) amb una quinzena d'espècies molt semblants a primera vista.
Són plantes herbàcies, tenen la tija erecta, no ramificada, que no passen de cinquanta centímetres i piloses o glanduloses; les fulles bastant atrofiades, esquamiformes i les flors tenen cinc pètals soldats, són zigomorfes, en aparença bilabiades i envoltades amb dues petites bràctees; són sèssils i agrupades en una inflorescència terminal molt atapeïda.
Cada planta parasita a un hoste en particular.

Darrerament diverses espècies de la família Escrofulariàcies han passat a formar part d'aquesta família, encara que aquests no són holoparàsites, sinó hemiparàsites.

Extensa família d’angiospermes monocotiledònies distribuïda per zones intertropicals i temperades de les muntanyes de l’hemisferi boreal. A Catalunya està representada per vint-i-dos gèneres dels quals moltes espècies arriben a hibridar-se sovint. La majoria creixen en prats i brolles de tendència mediterrània i altres poden arribar a prats delta muntanya. Són plantes herbàcies de tija erecta i fulles basals; les flors són zigomorfes i es reuneixen en raïms o espigues; estan formades per dos verticils de tres peces, sent l’interior el que té el tèpal anomenat label, peça clau per cridar l’atenció dels pol·linitzadors amb els seus colors. El fruit és en càpsula.

Aquesta família emparentada amb les falgueres pròpiament dites, només té un gènere a les nostres contrades amb una sola espècie. Planta herbàcia, erecta i amb les fulles pinnades.
Vegeu Osmunda regalis.

Aquesta família té la distribució tropical i subtropical, tret de què algunes espècies estan en zones temperades, amb sis gèneres i només un a les nostres terres (Oxalis)
Són petites plantes que no passen de quaranta centímetres, herbàcies, tija erecta i prima.
Les fulles solen ser peciolades i trifoliades, basals; les flors tenen cinc pètals lliures, són hermafrodites i actinomorfes.
Totes es fan en contrades marítimes i litorals, tret de O. Acetosella, que pot arribar a l'estatge montà i subalpí. El fruit és en càpsula. Algunes d'al·lòctones força naturalitzades

Família no gaire nombrosa estesa per les regions temperades de l'hemisferi boreal; té prop de quaranta gèneres entre dues subfamílies properes i que alguns autors les inclouen (Papaveròidies i Fumariòidies).

Les Papaveròidies són plantes herbàcies de poca alçada, flors tetràmeres, actinomorfes, diapètales i sèpals caducs durant la floració. Les fulles són pinnades, alternes i el fruit en càpsula. Creixen de les platges litorals a les tarteres pirinenques.

Les Fumariòidies són herbàcies, enfiladisses o petits matollets ramificats; tenen les fulles dividides i les flors són més petites, completament zigomorfes, gamopètales i s’agrupen en raïms. El fruit és un aqueni. Es fan en terrenys ruderals, marges i murs.

Important família cosmopolita estesa per zones temperades amb gairebé uns 450 gèneres. A Catalunya en tenim 40. Són plantes diversificades, herbàcies, arbustives o petits arbrets amb les fulles simples o compostes, trifoliades i alternes o esparses; poden tenir circells o espines. La tija pot ser erecta, prostrada o ascendent i a vegades alada. Algunes espècies són enfiladisses gràcies als circells que duen al final de les fulles.
Les flors són zigomorfes amb cinc pètals lliures, el superior o estendard, els dos laterals anomenats ales i els dos inferiors soldats en la carena. Aquestes poden estar en raïms, glomèruls i altres inflorescències. Els fruits generalment són en llegum i altres en loment.
Moltes d'aquestes espècies estan conreades com aliment i altres formen part dels jardins com espècies ornamentals.

 

Caesalpiniàcies

Subfamília dins de les Fabàcies d’arbres i arbusts que només té un gènere autòcton en les nostres terres, Ceratonia siliqua i altres estan plantats en parcs i jardins i molt rarament arriben a assilvestrar-se, com Caesapinia, Parkinsonia, Gleditsia o Cercis entre altres.

 

Mimosàcies

Família d’angiospermes dicotiledònies que està distribuïda per zones tropicals i intertropicals amb més de 50 gèneres; te les fulles pinnades o bi-pinnades i les flors reunides en glomèruls estaminals i altres zigomorfes en raïms. El fruit pot ser en llegum o loment i són molt utilitzades en jardineria urbana com Acacia, Albizia, Leucaena. Recentment aquesta família ha passat formar part de Papilionàcies.

Aquesta petita família està estesa per zones temperades de l'hemisferi septentrional,
amb un sol gènere i poc estès a Catalunya. (Paeonia).
Plantes erectes, arbustives amb les fulles dividides, ramificades i alternes
i les flors són actinomorfes, diapètales i tenen entre sis i deu pètals,
els sèpals molt més petits i té nombrosos estams. El fruit és en fol·licle.
Solen ser utilitzades en jardineria.

Important família de gimnospermes amb més de deu gèneres, generalment arbres que formen boscos i es troba estesa per l’hemisferi boreal, muntanyes d’Àsia, Amèrica i nord d’Àfrica. A Catalunya en tenim dos d’importants i altres plantats per repoblament forestal. Són arbres monoics, que no fan tècnicament fruits, i desenvolupen estròbils. Les fulles són generalment perennes i aciculars tret del gènere Larix que són caduques.

Família de plantes angiospermes formades per nanofanerofits, macrofanerofits i lianes i distribuïda per les regions temperades d’Àfrica, Euràsia i Oceania. A casa nostra no hi ha cap planta autòctona d’aquesta família, només algunes ornamentals, encara que Pittosporum tobira es troba naturalitzat recentment.

 

Inicialment era una petita família de plantes herbàcies distribuïda per les zones intertropicals i temperades a les altes muntanyes, amb tres gèneres i el model bàsic era el plantago, de fulles basals, el llarg peduncle i la inflorescència en espiga o glomèrul, les flors hermafrodites tetràmeres i el fruit en càpsula. Ara amb el nou model de classificació s’han afegit les famílies de Globulariàcies, Hippuridàcies, Cal·litricàcies i diversos gèneres de la família Escrofulariàcies, que passaran a ser subfamílies.

Globulariàcies

Petita família amb dos gèneres dels quals només en tenim un a les nostres contrades, Globularia, que té quatre espècies. Es tracte de plantes herbàcies o arbustives que no passen dels 60 centímetres, de tija erecta, ramificada amb les fulles enteres, esparses o en roseta i les flors són hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres, agrupant-se en un capítol terminal rodejat per un involucre.

Cal·litricàcies

Petita família estesa per tot el món amb un sol gènere amb més de trenta espècies; es tracta d’herbes anuals o perennes molt ramificades que poden ser terrestres o aquàtiques, submergides totalment o surant, prefereixen les aigües estagnants o de curs lent. Les fulles són oposades, linears, espatulades o ovades i tenen les flors unisexuals axil·lars.

Hippuridàcies

Petita família cosmopolita monotípica amb una sola espècie que viu submergida en aigües dolces i tranquil·les de l’hemisferi boreal, generalment aigües fredes d’alta muntanya. Rarament floreix.