Famílies

Gutíferes

Estesa família cosmopolita de dicotiledònies distribuïda per zones intertropicals i temperades amb més cinquanta gèneres; a les nostres terres només tenim un gènere prou representatiu; es tracta de l'Hypericum, amb més de quinze espècies.

Les flors són actinomorfes, pentàmeres de pètals grocs, lliures i poden tenir unes petites glàndules negres o no; un gran nombre d’estams agrupats en feixos i les fulles oposades o verticil·lades amb glàndules negres o translúcides o no. Tija erecta o prostrada, glabra i ramificada en el terç superior i fan el fruit en càpsula.

Algunes espècies són emprades en jardineria per les seves flors tan cridaneres.


Hypericum androsaemum
Hypericum calycinum. (Orn)
Hypericum hirsutum
Hypericum hoockerianum. ( Orn)
Hypericum humifusum
Hypericum maculatum subsp. maculatum
Hypericum montanum
Hypericum nummularium
Hypericum perforatum
Hypericum perforatum subsp. veronense
Hypericum pulchrum
Hypericum richeri subsp. burseri
Hypericum tetrapterum subsp. tetrapterum
Hypericum tomentosum subsp. tomentosum

Haloragàcies

Petita família d’herbes aquàtiques i amb un sol gènere representatiu a les nostres aigües, Myriophyllum amb tres espècies força semblants.
Les petites flors gairebé sense periant són unisexuals i les fulles dividides en lacínies verticil·lades en nusos per tota la tija.


Myriophyllum spicatum
Myriophyllum verticillatum

Hidrangeàcies

Família d’angiospermes dicotiledònies amb disset gèneres de plantes herbàcies i arbres distribuïda per d’Àsia i Amèrica. A Catalunya no n’hi cap cap gènere d’autòcton i són cultivades en jardins. Tenen les flors actinomorfes, tetràmeres de pètals lliures i les fulles simples i enteres. El fruit és en drupa o en càpsula.


Deutzia ningpoensis. (Orn)
Hydrangea arborescens (Orn)
Hydrangea macrophylla. (Orn)
Philadelphus coronarius. (Orn)

iridàcies

Família cosmopolita de plantes herbàcies, perennes d’arrels bulboses (geòfits) amb més de seixanta gèneres, la major part en el continent africà; a les nostres terres en tenim quatre d’autòctons que rarament passen d’un metre d’alçada; les fulles surten de la base o de la part inferior de la tija i les flors poden estar soles al capdamunt de la tija o en inflorescències laxes; tenen dos verticils de tèpals sovint molt cridaners per la qual cosa són molt utilitzades en jardineria. El fruit és una càpsula.


Chamaeiris foetidissima
Chasmanthe aethiopica. (Orn)
Chasmanthe floribunda. (Orn)
Crocosmia crocosmiiflora. (Orn)
Crocus nevadensis subsp. marcetii
Crocus nudiflorus
Crocus sativus. (Cult)
Crocus vernus subsp. albiflorus
Crocus vernus subsp. albiflorus (alba)
Dietes bicolor
Freesia refracta. (Orn)
Gladiolus illyricus
Gladiolus italicus
Iris albicans. (Orn)
Iris germanica var. flaviflora (Orn)
Iris germanica. (Nat)
Iris japonica. (Orn)
Iris lutescens subsp chamaeiris
Iris lutescens subsp. chamaeiris var. albiflora
Iris lutescens subsp. chameiris var.flaviflora
Iris spuria subsp. maritima
Iris x hybridus. (Orn)
Limniris pseudacorus
Romulea columnae subsp. columnae
Romulea columnae subsp. columnae var. inmaculata
Tritonia crocata. (Orn)
Xiphion latifolium
Xiphion vulgare

Juglandàcies

Petita família d’angiospermes dicotiledònies, distribuïda per les zones temperades de l’hemisferi boreal amb vuit gèneres i un únic representant a les nostres terres (Juglans) Són arbres caducifolis amb les fulles pinnades i alternes; les flors són unisexuals i estan reunides en aments pènduls; són de disposició monoica. El fruit és una drupa dehiscent anomenada Trima.


Juglans regia. (Nat.)
Pterocarya fraxinifolia. (Orn)

Juncàcies

Petita família de plantes herbàcies i perennes distribuïda per les zones fredes i temperades, tant de l’hemisferi boreal com de l'austral amb nou gèneres i més de tres-centres vuitanta espècies. A Catalunya només en tenim dues, Juncus i Luzula, que generalment es fan a zones muntanyoses. Tenen flors hermafrodites, actinomorfes de sis tèpals, altres més poc aparents al final de la tija formen glomèruls, o panícules i fulles graminoides. El fruit és una càpsula.


Juncus acutus subsp. acutus
Juncus alpinoarticulatus
Juncus articulatus
Juncus balticus subsp. pyrenaeus
Juncus bufonius
Juncus effusus
Juncus filiformis
Juncus fontanesii subsp. fontanesii
juncus inflexus
Juncus maritimus
Juncus squarrosus
Juncus subnodulosus
Juncus tenuis
Juncus trifidus
Luzula campestris
Luzula forsteri
Luzula glabrata subsp. desvauxii
Luzula lutea
Luzula multiflora
Luzula nivea
Luzula nutans
Luzula pilosa
Luzula sylvatica subsp. sylvativa

Juncaginàcies

Petita família de plantes herbàcies distribuïda per zones fredes o temperades dels dos hemisferis; té quatre gèneres que acostumen a fer-se a llocs humits o aquàtics, tant a l'aigua dolça com al litoral. A Catalunya només tenim un gènere amb tres espècies que tenen mida petita, tija erecta i flors amb el periant poc vistós, en espiga o en raïm. El fruit és un fol·licle.


Triglochim palustre

Labiades

Família cosmopolita de plantes herbàcies o arbustives, dicotiledònies, distribuïdes per zones càlides o temperades de tot el món; té més de dos-cents gèneres i a Catalunya en tenim vint-i-sis. Són plantes de mida mitjana que no solen passar d’un metre, tenen les fulles oposades o verticil·lades, la tija erecta, quadrangular i les flors són zigomorfes i pentàmeres, tres pètals soldats formen el llavi superior i dos l’inferior, reunides en verticils o no. Moltes són aromàtiques i el fruit és una tetranúcula.


Ajuga chamaepitys subsp. chamaepitys
Ajuga iva
Ajuga pyramidalis
Ajuga pyramidalis var. rosea
Ajuga reptans
Ballota hirsuta
Ballota nigra subsp foetida. var. albiflora
Ballota nigra subsp. foetida
Betonica alopecuros
Betonica officinalis
Clinopodium grandiflorum
Clinopodium nepeta subsp. ascendens
Clinopodium nepeta subsp. sprunneri
Clinopodium nepeta subsp. sylvaticum
Clinopodium serpyllifolium subsp. fruticosum
Clinopodium vulgaris subsp. vulgaris
Dracocephalum austriacum
Dracocephalum austriacum var. albiflora
Galeopsis ladanum subsp. angustifolia
Galeopsis ladanum subsp. ladanum
Galeopsis pyrenaica
Galeopsis segetum
Galeopsis tetrahit
Galeopsis tetrahit var. albiflora
Glechoma hederacea subsp. hederacea
Hyssopus officinalis subsp. aristatus
Hyssopus officinalis subsp. canescens
Lamium album
Lamium amplexicaule subsp. amplexicaule
Lamium flexuosum
Lamium galeobdolon
Lamium galeobdolon subsp. montanum var. florentinum (Orn)
Lamium hybridum subsp. hybridum
Lamium maculatum
Lamium purpureum
Lavandula dentata.
Lavandula latifolia
Lavandula pedunculata
Lavandula pyrenaica
Lavandula pyrenaica var. albiflora
Lavandula stoechas
Leonotis leonorus. (Orn)
Leonotis leonurus ” Lyon white ” (Orn)
Lycopus europaeus
Marrubium alysson
Marrubium supinum
Marrubium vulgare
Melissa officinalis subsp. officinalis
Melittis melissophyllum subsp. melissophyllum
Mentha aquatica
Mentha arvensis subsp. arvensis
Mentha cervina
Mentha longifolia
Mentha pulegium
Mentha spicata
Mentha suaveolens
Micromeria graeca
Monarda didyma. (Orn)
Nepeta cataria
Nepeta faassenii. (Orn)
Nepeta latifolia
Nepeta nepetella subsp. amethystina
Nepeta nepetella subsp. nepetella
Nepeta sibirica. (Orn)
Nepeta tuberosa subsp. reticulata
Ocimum basilicum
Ocimum basilicum var. cinnamom. (Cult )
Origanum majorana
Origanum syriacum. (Cult)
Origanum vulgare
Perovskia atriplicifolia. (Orn)
Phlomis fruticosa. (Orn)
Phlomis herba-venti
Phlomis lychnitis
Phlomis purpurea var. alba (Orn)
Plectranthus australis. (Orn)
Plectranthus caninus. (Orn)
Plectranthus coleoides. (Orn)
Plectranthus rotundifolius
Prunella grandiflora subsp. grandiflora
Prunella grandiflora subsp. pyrenaica
Prunella hyssopifolia
Prunella laciniata
Prunella vulgaris
Prunella vulgaris var. albiflora
Salvia aethiopis
Salvia divinorum. (Orn)
Salvia farinacea. (Orn)
Salvia glutinosa
Salvia greggi “Moonlight” (Orn)
Salvia leucantha. (Orn)
Salvia microphylla var. hot lips (Orn)
Salvia microphylla. (Orn)
Salvia nemorosa Rose Queen. (Orn)
Salvia officinalis subsp. lavandulifolia
Salvia officinalis subsp. officinalis (Cult)
Salvia pratensis subsp. pratensis
Salvia pratensis subsp. pratensis var. albiflora
Salvia rosmarinus
Salvia rosmarinus var. albiflora
Salvia rosmarinus var. prostratus (Orn)
Salvia sclarea
Salvia sylvestris subsp. nemorosa
Salvia sylvestris subsp. valentina
Salvia uliginosa. (Orn)
Salvia verbenaca subsp. horminoides
Salvia verbenaca subsp. verbenaca
Salvia verbenaca subsp. verbenaca var. albiflora
Salvia x indigo spires. (Orn)
Satureja acinos subsp. meridionalis
Satureja alpina
Satureja hortensis
Satureja innota
Satureja montana subsp. montana
Scutellaria alpina
Sideritis bubanii
Sideritis emporitana
Sideritis hirsuta subsp. hirsuta
Sideritis hyssopifolia subsp. aranensis
Sideritis hyssopifolia subsp. hyssopifolia
Sideritis illicifolia
Sideritis montana
Sideritis romana
Sideritis scordioides
Sideritis spinulosa subsp. spinulosa
Sideritis tragoriganum
Solenostemom scutellarioides. (Orn)
Stachys alpina
Stachys annua
Stachys arvensis
Stachys bizantina
Stachys brachyclada
Stachys germanica
Stachys heraclea
Stachys maritima
Stachys ocymastrum
Stachys palustris
Stachys recta
Stachys sylvatica
Teucrium aragonense
Teucrium aureum
Teucrium botrys
Teucrium campanulatum
Teucrium chamaedrys subsp. pinnatifidum
Teucrium chamaedrys subsp. pinnatifidum var. albiflora
Teucrium dunense
Teucrium fruticans. (Orn)
Teucrium gnaphalodes
Teucrium montanum
Teucrium polium subsp. capitatum
Teucrium polium subsp. polium
Teucrium pseudochamaepytis
Teucrium pyrenaicum subsp. guarense
Teucrium pyrenaicum subsp. pyrenaicum
Teucrium scordium
Teucrium scorodonia
Thymus citriodorus. (Orn)
Thymus fontqueri
Thymus mastichina
Thymus nervosus
Thymus praecox
Thymus serpyllum subsp. caroli
Thymus serpyllum subsp. chamaedrys
Thymus vulgaris subsp palearensis
Thymus vulgaris subsp. vulgaris
Thymus vulgaris subsp. vulgaris var. albiflora
Thymus willkommii
Thymus zygis
Westringia fruticosa. (Orn)

Lauràcies

Família de distribució tropical i subtropical amb una trentena de gèneres d'arbres i arbusts, i a Catalunya només n'hi ha un (Laurus), el popular llorer, de fulles fosques i coriàcies conegut pel seu valor culinari.
Malgrat que ha estat cultivat, hi ha bosquets de llorer silvestres molt característics en fondalades mediterrànies. El fruit és una baia.


Laurus nobilis
Persea americana. ( Cult.)

Lentibulariàcies

Família cosmopolita distribuïda per tot el món, amb només quatre gèneres, dels quals en tenim dos (Pinguicula i Utricularia).
Són plantes herbàcies, perennes amb les fulles simples, esparses o basals; les flors poden estar soles a l'àpex de la tija o en inflorescències laxes i tenen la corol·la zigomorfa dividida en dos llavis.
Viuen en molleres i llocs humits i es caracteritzen per ser carnívores, atrapen a petits insectes que s’enganxen a les fulles i els digereixen per mitjà d’enzims secretats. El fruit és una càpsula.


Pinguicula alpina
Pinguicula dertosensis
Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora
Pinguicula grandiflora var. albiflora
Pinguicula vulgaris
Utricularia australis
Utricularia minor

Licopodiàcies

Els Lycopodis van tenir el seu màxim desenvolupament durant el període Devonià fins al Carbonifer arribant fins als nostres dies, encara que de morfologia diferent; el cas és que són un fòssil vivent emparentat amb Selaginel·la i Isoetes. A Catalunya tenim un sol gènere amb quatre espècies, que es desenvolupen en boscs de coníferes a zones de muntanya. Són plantes vasculars encara que no fan ni flor ni llavors i es troben integrades en Pteridòfits junt amb les falgueres. Tenen la tija erecta ramificada o no, no passen dels trenta centímetres i les fulles són molt petites, lanceolades i agudes, alternes o esparses molt aglomerades a la tija. Es reprodueix per espores.


Huperzia selago
Lycopodium clavatum

Liliàcies

Gran família cosmopolita d’angiospermes monocotiledònies amplament estesa, amb més se dos-cents vuitanta gèneres de plantes herbàcies, perennes o anuals amb bulb o rizoma; les fulles solen  estar disposades a la roseta o a la part inferior de la tija i les flors són actinomorfes amb sis tèpals en dos verticils. El fruit és capsular.

Antigament en aquesta família es van posar moltes espècies basant-se els amb aspectes morfològics com tenir sis tèpals i ser geòfits i anys després en els darrers estudis s'han separat diverses plantes en noves famílies molt més properes o en gèneres monotípics com Asparagàcies, Asphodelàcies, Colchicàcies, Melanthiàcies, Narteciàcies, Tofieldiàcies, reorganitzant les liliàcies.


Erythronium dens-canis
Fritillaria lusitanica
Fritillaria pyrenaica
Gagea lacaitae
Gagea liotardii
Gagea lutea subsp. lutea
Gagea reverchonii
Gagea villosa
Leopoldia comosa
Lilium candidum. (Nat.)
Lilium martagon
Lilium nepalense
Lilium pyrenaicum
Lilium tigrinum. (Orn)
Muscari armeniacum. (Orn)
Muscari atlanticum
Muscari macrocarpum. (Orn)
Muscari neglectum
Streptopus amplexifolius
Tulipa fosteriana var. flava (Orn)
Tulipa fosteriana. (Orn)
Tulipa sylvestris subsp. australis
Tulipa west point. (Orn)

Linàcies

Petita família pròpia de zones temperades i càlides amb tretze gèneres, i a Catalunya en tenim dos (Linum, Radiola).
Són plantes herbàcies de tija erecta, a vegades ramificades, amb fulles simples, esparses i estretes, rarament passen de cinquanta centímetres, tret de Linum suffruticosum que pot arribar a un metre.
Les flors són pentàmeres, actinomorfes, hermafrodites amb els pètals lliures, i reunides en una petita inflorescència laxa. El fruit és una càpsula.
Alguna espècie en concret és conreada per la indústria tèxtil.


Linum alpinum
Linum austriacum subsp. collinum
Linum campanulatum
Linum catharticum
Linum maritimum
Linum narbonense
Linum narbonense var. albiflora
Linum strictum
Linum tenuifolium subsp. appressum
Linum tenuifolium subsp. milletii
Linum tenuifolium subsp. suffruticosum
Linum trigynum
Linum usitatissimum subsp. angustifolium
Linum viscosum