Famílies

Família tropical estesa per terres càlides i humides d’Amèrica central amb un sol gènere i sense cap representant a les nostres terres, tret de ser amplament cultivada l’espècie Canna indica i naturalitzada per les terres del delta de l'Ebre.
Tenen flors cridaneres amb grans pètals, que van de vermell a groc o ataronjat, hermafrodites i diapètales.

Família estesa per les zones eixutes tropicals i subtropicals de la que només tenim dos gèneres a Catalunya. Capparis i Cleone, encara que aquesta última podria haver estat introduïda accidentalment.
Solen ser plantes herbàcies i arbustives amb les fulles alternes, simples o compostes. Les flors són actinomorfes de pètals lliures i el fruit és una baia.

Caprifoliàcies

Família d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones temperades de l’hemisferi boreal, Nord-amèrica i Àsia formada per trenta gèneres dels quals a Catalunya en tenim deu, entre arbusts, plantes herbàcies i lianes. Les fulles són enteres o pinnades, algunes disposades en roseta basal i les flors són hermafrodites, actinomorfes pentàmeres o zigomorfes. El fruit pot ser en baia o aqueni. Recentment s’han incorporat Dipsacàcies i Valerianàcies que passen a ser subfamílies.

Dipsacàcies

Petita família distribuïda per Europa, Àsia i Àfrica, preferentment en zones temperades; té deu gèneres, dels quals cinc es troben a les nostres terres (Scabiosa, Dipsacus, Knautia, Succisa i Cephalaria). Són plantes herbàcies que poden passar del metre d’alçada, erectes, ramificades, amb les fulles oposades o verticil·lades, enteres o pinnades i les flors són hermafrodites, s’agrupen en capítols convexos o ovoides i les de l’exterior són zigomorfes i les del centre actinomorfes. El fruit és un aqueni.

Valerianàcies

Petita família d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones temperades amb tres gèneres a Catalunya; són plantes herbàcies de fulles pinnades i oposades; les flors són lleugerament zigomorfes reunides en petits ramells terminals. El fruit és una cípsela.

Família de distribució cosmopolita per zones temperades de l'hemisferi boreal i zona mediterrània amb més de vuitanta gèneres dels quals a la nostra terra en tenim trenta; generalment són plantes herbàcies anuals o perennes amb fulles oposades i enteres de flors pentàmeres o tetràmeres, gamopètales o diapètales i el fruit en càpsula.

Família d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals pròpia de l’hemisferi austral amb quatre gèneres i a prop de noranta espècies; veient els arbres ens pot induir a un error, ja que la seva semblança amb els pins ens pot fer pensar que són coníferes, quan en realitat són angiospermes, dicotiledònies amb flors unisexuals, dioiques i la seva infructescència és molt semblant a petites pinyes com si fossin estròbils. La morfologia de les fulles també és bastant singular i semblant al gènere equisetum, ja que el que semblen fulles verdes, en realitat són ramificacions de segon ordre i als nusos es disposen les veritables fulles fastigiades en verticils.

Família d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals amb més de cinquanta gèneres i que a les nostres terres només en tenim un d'autòcton (Euonymus europaeus). És una espècie euro-siberiana de fullatge caducifoli, propi de boscs temperats de l’estatge montà. Fa el fruit en càpsula.

Petita família cosmopolita de plantes aquàtiques amb un sol gènere, Ceratophyllum i que viuen arrelades en aigües estagnants o lentes, mesurant poc més d'un metre. Les fulles són linears i estan disposades en verticils.

Són algues verdes eucariotes, carofícies, la major part viuen a l’aigua dolça i tenen cloroplasts amb els quals poden fer la funció clorofíl·lica per la qual cosa estan més pròximes a les plantes terrestres, com els briòfits.  Aquestes algues bentòniques estan força desenvolupades “macro algues”, ja que passen del mig metre, creant microhàbitats dins de l’aigua i són indicadors de la qualitat d’aquesta. L’exemple típic seria Chara vulgaris.

Gran família cosmopolita estesa a la major part del món, en particular en els dos hemisferis, boreal i austral; a Catalunya en tenim vuit gèneres representatius amb més d'un centenar d’espècies. Són plantes herbàcies, anuals o perennes amb les fulles basals graminoides, erectes, no ramificades i la tija de secció trígona.
Creixen en terrenys humits, entollats o molleres, també algunes en terrenys eixuts.
Les flors no són gens vistoses i s'agrupen en inflorescències espiciformes, glomèruls, espigues o panícules, també poden ser hermafrodites o unisexuals.

Petita família d'arbusts que voregen la Mediterrània i de la qual a Catalunya en tenim quatre gèneres,  Halimium, Helianthemum, Cistus, i Fumana, amb una trentena d'espècies.
Fan flors pentàmeres grosses en el cas de Cistus i Halimium  que són arbusts de mida mitjana i flors més petites en el cas d'Helianthemum i Fumana; tenen les fulles enteres, oposades amb estípules o no i poden ser herbàcies o coriàcies i aguantar l'estiu més sec, però no el fred intens; viuen en brolles i pradells terofítics assolellats, tret d’algun Helianthemum més pirinenc. El fruit és en càpsula. Recentment Halimium ha passat al gènere cistus.

Petita família de plantes paràsites que no disposen de clorofil·la ni òrgans fotosintetitzadors i que està distribuïda per zones temperades i subtropicals arribant a la zona mediterrània. Té només tres gèneres amb més de deu espècies, dels quals un està present a Catalunya, Cytinus, amb dues espècies. Són plantes que es desenvolupen soterrades a prop de la tija de l’hoste i les flors són unisexuals, on els pètals han estat substituïts per peces petaloides envoltades de bràctees. Abans estava dins de la família Rafflesiàcies.

Família de plantes fanerògames monocotiledònies estesa per les zones paleotropicals i neotropicals del món, amb prop de quaranta gèneres i a la vora de sis-centes cinquanta espècies. La seva morfologia és molt notable dins de les angiospermes a causa de la seva gran diversificació entre arbusts, lianes i plantes herbàcies; acostumen a tenir el periant format per tres pètals i tres sèpals. Un exemple seria Tradescantia entre altres. Algunes són molt utilitzades en jardineria.

És la família més nombrosa dintre de les dicotiledònies, diversificada en morfologia, habitat i formes vitals, per això, no és d'estranyar que sigui la més estesa.
Aquí tenim més d'un centenar de gèneres, dispersos per tots els hàbitats, des de les platges, a les crestes del Pirineu, passant per molleres, terrenys guixencs, etc.
Són plantes herbàcies sovint ramificades; anuals o perennes, també matolls; tenen fulles esparses, simples o compostes, rarament oposades (Arnica).
Les flors, agrupades en capítols cridaners, poden ser tubuloses o ligulades, sempre envoltades per bràctees que formen l'involucre.
Els capítols poden tenir només flors ligulades (Hieracium, Crepis), flors tubuloses (Carduus, Cirsium, Santolina) o ambdues (Inula, Matricaria) i resten sols al capdamunt de la tija o més habitualment formant inflorescències racemoses. El fruit és una cípsela, encara que sovint i erròniament se li diu aqueni.

Petita família de plantes enfiladisses amb les flors molt vistoses. A Catalunya en tenim cinc gèneres. Cressa, Calystegia, Convolvulus, Ipomoea i Cuscuta.
Algunes poden tenir més de dos metres, tret de Ipomoea indica que pot arribar a cobrir les façanes de les cases.
Les tiges herbàcies tenen fulles alternes i enteres; lobulades o no i les seves flors tenen cinc pètals soldats formant un embut (campaneta) i els sèpals lliures.
El gènere Cuscuta té quatre espècies, totes elles són paràsites.
L’espècie Ipomoea batatas és àmpliament conreada pels seus tubercles  (moniato) i Ipomoea indica i Ipomoea purpurea son cultivades en jardins per les seves flors, estant força naturalitzades en tanques, marges i murs abandonats per tot el litoral.