Famílies

Família distribuïda per regions tropicals i temperades amb més d'una vintena de gèneres, de tendència herbàcia, arbustiva o arbòria i a Catalunya només en tenim tres representants (Ammannia, Lythrum i Peplis).
Plantes que prefereixen els llocs entollats i marges d'aigua; poden ser erectes o prostrades amb les fulles enteres, simples, oposades o verticil·lades.
Peplis té flors petites i gairebé prostrada en els mulladius; Ammannia, introduïda i ara assilvestrada pels arrossars i Lythrum en marges de recs i pradells inundats, amb flors molt vistoses agrupades en espigues ramificades. El fruit és capsular. Darrerament amb els estudis filogenètics portats a terme han incorporat diverses famílies com:

Punicàcies: Petita família d’arbres i arbusts formada per dos gèneres i a Catalunya només en tenim una espècie, Punica granatum, cultivat i assilvestrat.

Trapàcies: Aquesta petita família té un sol gènere repartit per bona part d’Àfrica i Euràsia i a Catalunya només es troba surant en alguns llocs dels aiguamolls de l’Empordà, encara que recentment no ha estat retrobada. Trapa natans és una planta herbàcia aquàtica, amb flors radiades de quatre pètals i fulles en roseta surant.

Família d’angiospermes estesa per zones tropicals i subtropicals d’Àsia i Sud-amèrica i Nord-amèrica, formada per arbres de fulles caduques, simples i flors hermafrodites molt cridaneres, per la qual cosa són utilitzades en jardineria urbana.

 

Gran família d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones tropicals i intertropicals del món amb més de dos-cents quaranta gèneres d’arbres, arbusts i plantes herbàcies. A Catalunya tenim nou gèneres autòctons i altres de naturalitzats; les fulles són enteres, alternes o esparses i les flors són hermafrodites, actinomorfes i pentàmeres. El fruit és un esquizocarp. Algunes utilitzades en jardineria per les seves flors, altres a la indústria tèxtil. Recentment, s’ha incorporat la família Tiliàcies i Esterculiàcies, que passaran a ser una subfamília.

Tiliàcies

Petita família d'angiospermes dicotiledònies estesa per zones temperades de l’hemisferi boreal, Nord-amèrica i que a Catalunya només té un gènere d’arbres, Tilia, amb dues espècies. Té les fulles enteres, alternes i les flors unisexuals reunides en cimes pèndules amb una gran bràctea. El fruit és una núcula.

Esterculiàcies

Família estesa per les zones tropicals i subtropicals, formada per grans arbres, arbusts i lianes amb més de seixanta gèneres i que a Catalunya no en tenim cap d’autòcton, si més no, són utilitzats en jardineria urbana per les seves flors, encara que no arriben a naturalitzar-se. Els més utilitzats són Brachychiton populneus i Brachychiton acerifolius. Recentment aquesta família ha estat traspassada a la família Malvàcies.

Petita família de pteridòfits cosmopolites distribuïda per zones temperades càlides o tropicals amb tres gèneres i que a Catalunya en tenim un sol gènere, Marsilea, amb dues espècies força rares; es fan arrelades a aigües estagnants o en indrets temporalment inundats.

Família d’angiospermes monocotiledònies estesa per zones temperades de l’hemisferi boreal; està formada per setze gèneres dels quals a Catalunya tenim, Paris i Veratrum; són plantes herbàcies de fulles simples, alternes o verticil·lades i flors hermafrodites. El fruit és en càpsula. Són plantes tòxiques.

Família d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones tropical i intertropicals amb 53 gèneres d'arbres i grans arbusts i plantes herbàcies. Catalunya no disposa de cap gènere autòcton, però en el cas de Melia que s’utilitza en jardineria urbana, a vegades pot trobar-se naturalitzat. Les flors poden ser hermafrodites o unisexuals, reunides en panícules o raïms i les fulles solen ser sovint perennes o més rarament caduques i compostes. El fruit en drupa, baia o càpsula.

És una petita família cosmopolita d’angiospermes aquàtiques estesa per zones temperades o fredes de l’hemisferi boreal i altres en zones tropicals. Té cinc gèneres dels quals un està a Catalunya, Menyanthes. Tenen les flors soles o en raïms erectes, hermafrodites o dioiques; les fulles esparses i fan el fruit en càpsula.

Família distribuïda per zones tropicals i subtropicals (Austràlia i Sud-amèrica) amb més d'un centenar de gèneres, generalment arbres i arbusts i a Catalunya només en tenim un d'autòcton (Myrtus) i altres arbres introduïts com el conegut Eucalyptus.
Les fulles són enteres, simples, alternes o oposades i les flors són actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres i hermafrodites amb feixos d'estams força exserts.
Algunes plantes són utilitzades per extreure els seus olis essencials, altres en jardineria i altres per repoblament forestal.

Aquesta família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies es troba molt estesa per tots els continents, té de quinze a disset gèneres segons els autors i generalment són plantes herbàcies. A Catalunya tenim dos gèneres, Glinus i Corrigiola, no massa comuns. Les flors són hermafrodites amb els pètals absents, molt petits o caducs i les fulles són simples, oposades o alternes. Els fruits són en càpsula o aqueni.

Família d’arbres i arbusts estesa per zones tropicals i intertropicals; són angiospermes dicotiledònies amb més de quaranta gèneres. A Catalunya no n’hi ha cap d’autòcton. S’acostumen a plantar en parcs i jardins els gèneres Morus i Brussonetia entre altres. El gènere Ficus es troba cultivat pels seus fruits, encara que força assilvestrat en murs de cases abandonades, roques i talussos. Les flors solen ser unisexuals i les fulles són simples, enteres o lobades. El fruit de Morus és una drupa composta i Ficus presenta un fruit complex en siconi.

Petita família d’angiospermes estesa per alguns llocs tropicals i de l’hemisferi boreal i que només té cinc gèneres; són plantes herbàcies monocotiledònies que no sobrepassen el metre d’alçada i les flors tenen sis tèpals i estan reunides en espigues. A Catalunya només en tenim una espècie (Narthecium ossifragum).

Família monotípica dintre de les Polipodiàcies amb només un sol gènere i a prop de trenta espècies. A Catalunya només tenim una sola espècie naturalitzada pels voltants de Barcelona. Nephrolepis cordifolia.

Família d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones tropicals i intertropicals amb 38 gèneres. A Catalunya no n’hi ha cap d’autòcton, però el gènere Mirabilis que està molt utilitzat en jardineria, es troba sovint naturalitzat als marges dels jardins i cases abandonades, cosa que no passa amb Boungainvilliea que utilitzada en tanques i murs que no arriba a naturalitzar-se mai. Poden ser plantes herbàcies, arbust o arbres i tenen les flors hermafrodites, gamopètales o diapètales, encara que no disposa de veritables pètals. Les fulles simples i oposades, alternes o verticil·lades i el fruit en aqueni.

Família tropical i subtropical distribuïda per tot arreu, amb sis gèneres dels quals a Catalunya només n'hi ha un i és força rar. (Nymphaea alba)
Són plantes aquàtiques que tenen fulles simples surant a l'aigua, flors amb vint o vint-i-cinc pètals i sèpals caducs.
Creixen en aigües tranquil·les i quietes.
Hi ha moltes espècies utilitzades en jardineria.

Petita família d’angiospermes dicotiledònies amb només tres gèneres i estesa per zones àrides i seques d’Àsia, nord d’Àfrica, sud d’Europa i altres parts del món. A Catalunya tenim un gènere autòcton amb una espècie que rareja bastant, Peganum harmala, de flors actinomorfes, pentàmeres i pètals lliures; fulles alternes dividides en lòbuls prims i el fruit és en càpsula. Abans estava en la família Zigofil·làcies.