Famílies

Gran família cosmopolita de plantes angiospermes dicotiledònies estesa per zones tropicals i subtropicals amb més sis-cents gèneres i que a Catalunya en tenim vuit; són herbes i arbusts, perennes o anuals de mida petita amb les fulles enteres, oposades o verticil·lades i tenen les flors actinomorfes, tetràmeres i diapètales, reunides en petits verticils o en inflorescències ramificades en dicasi; altres en panícula. El fruit en esquizocarp o baia.

Petita família d’angiospermes monocotiledònies amb un sol gènere de plantes aquàtiques i a Catalunya tenim dues espècies de plantes herbàcies amb les fulles linears o graminoides, submergides o surant tant en aigua dolça com salobre; les flors estan reunides en una curta espiga.

Família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies estesa per regions tropicals i temperades, amb més de cent cinquanta gèneres entre arbres, arbust i herbes; a les nostres terres en tenim quatre que són autòctons (Ruda, Haplophyllum, Dictamnus i Cneorum); són plantes herbàcies que rarament sobrepassen el metre d’alçada; les fulles poden ser enteres o pinnades, alternes o oposades i les flors són hermafrodites actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres o zigomorfes. El fruit és en càpsula o fol·licle.
Cultivats pels seus fruits tenim el gènere Citrus, amb totes les seves varietats (taronger, mandariner, llimoner i aranger) i el fruit és en Hesperidi. Altres del gènere Dictamnus són emprats en jardineria.

Família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones temperades i fredes, principalment de l’hemisferi boreal encara que també està representada a Sud-amèrica i Àfrica. Té més de cinquanta gèneres d’arbres i arbusts i a Catalunya en tenim dos, Salix i Populus, de fullatge caducifoli amb les fulles enteres i alternes; les flors són unisexuals reunides en aments dioics i el fruit és capsular. Solen formar boscos.

Petita família dins de les falgueres distribuïda per les zones tropicals amb dos gèneres i a prop d’una vintena d’espècies i que acostumen a desenvolupar-se en medis aquàtics, actuant a vegades com plantes invasores. No arrelen a terra, ja que són hidròfits natans.

Família d’angiospermes dicotiledònies de plantes herbàcies, arbusts i arbres, estesa per zones tropical i intertropicals temperades i que a Catalunya té dos gèneres, Osyris i thesium. Són plantes hemiparàsites que no passen de cinquanta centímetres en el cas de Thesium, tot i que Osyris pot passar de dos metres. Fan flors unisexuals o hermafrodites diapètales i les fulles són simples, oposades o esparses i el fruit és en drupa a l'Osyris i una petita núcula a Thesium.

Gran família d’arbres, arbusts i lianes distribuïda per les zones càlides i subtropicals del món i només un sol gènere autòcton a Catalunya. Acer, amb cinc espècies d’arbres caducifolis de fulles palmatilobades o pinnaticompostes i les flors poden ser hermafrodites o unisexuals; sense pètals o tetràmeres o pentàmeres reunides en panícules o corimbes pènduls i el fruit en disàmara.

Altres de plantats en parcs i jardins. La seva fusta és molt apreciada en fusteria.

 

Família d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones temperades de l’hemisferi boreal i Amèrica andina amb vuitanta gèneres dels quals a Catalunya en tenim quatre (Ribes, Parnassia, Saxifraga i Chrysosplenium); són plantes herbàcies o arbustives de mida petita tret de Ribes que és un arbust caducifoli. Tenen les flors pentàmeres, diapètales i soles o en inflorescències discretes, les fulles són enteres, perennes o caduques, alternes o en roseta basal i el fruit és en càpsula o en baia. Alguns autors inclouen el gènere Ribes en Grossularàcies.

Petita família de plantes vasculars monotípica (Selaginella) del grup dels pteridòfits i que a Catalunya està representada per dues espècies prou rares i protegides en algunes zones. Té petites fulletes imbricades, viu en llocs ombrívols més o menys humits o en prats de muntanya i es reprodueix per espores.

Família de distribució tropical i subtropical, cosmopolita, d'arbres i arbusts de la que en les nostres terres només en tenim un gènere (Ailanthus).
Les fulles són alternes, imparipinnades i les petites flors són unisexuals, actinomorfes i pentàmeres; fan el fruit en sàmara.

Família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies estesa per tot arreu amb la màxima presència a Sud-amèrica i Amèrica central amb un centenar de gèneres de plantes herbàcies i arbustives. Generalment tenen les flors actinomorfes pentàmeres, gamopètales, les fulles enteres i alternes i el fruit en càpsula (Datura) o en baia (Solanum). Moltes són conreades com aliment, altres són molt tòxiques pels seus alcaloides i altres utilitzades en jardineria.

Petita família d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones càlides de l’hemisferi boreal i zona mediterrània, amb cinc gèneres i més d’un centenar d’espècies d’arbres i arbusts. A Catalunya en tenim dos, Myricaria i Tamarix, que solen créixer en terrens humits i salobres en el cas de Tamarix. Tenen les fulles imbricades i esquamiformes i les flors actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres en espigues i el fruit en càpsula. Algunes espècies de Tamarix s’utilitzen a parcs urbans i al litoral marítim per fixar la rereduna.

Família estesa per zones temperades i subtropicals de l'hemisferi boreal, amb una sola espècie a Europa
(Taxus baccara).
Arbres i grans arbusts, generalment dioics amb les fulles simples, perennes i dístiques.

Petita família distribuïda per zones temperades de tot el món amb només dos gèneres (Typha, Sparganium) són plantes perennes, herbàcies i aquàtiques amb rizoma; les fulles són lanceolades estretes submergides o surant i flors unisexuals monoiques reunides en inflorescència globosa o espiciforme.

Família repartida per zones càlides i temperades del sud-est d’Àsia, Àfrica tropical i Austràlia amb més de cinquanta gèneres i a Catalunya en tenim dos ben definits (Daphne i Thymelaea) Plantes arbustives de fulla entera, simples i esparses, les flors són hermafrodites amb quatre peces sepaloides i corol·la actinomorfa, diapètala. El fruit és en núcula o drupa. Creixen de les contrades mediterrànies fins a l'estatge subalpí, entre brolla, boscos humits i prats de muntanya.