Famílies

Rubiàcies

Gran família cosmopolita de plantes angiospermes dicotiledònies estesa per zones tropicals i subtropicals amb més sis-cents gèneres i que a Catalunya en tenim vuit; són herbes i arbusts, perennes o anuals de mida petita amb les fulles enteres, oposades o verticil·lades i tenen les flors actinomorfes, tetràmeres i diapètales, reunides en petits verticils o en inflorescències ramificades en dicasi; altres en panícula. El fruit en esquizocarp o baia.


Asperula arvensis
Asperula cynanchica subsp. brachysiphon
Asperula cynanchica subsp. pyrenaica
Asperula hirta
Asperula laevigata
Crucianella angustifolia
Crucianella maritima
Cruciata glabra
Cruciata laevipes
Galium aparine subsp. aparine
Galium brockmannii
Galium cometerhizon
Galium fruticescens
Galium lucidum subsp. lucidum
Galium maritimum
Galium murale
Galium odoratum
Galium palustre
Galium parisiense
Galium pumilum subsp. pinetorum
Galium pusillum
Galium pyrenaicum
Galium rotundifolium
Galium scabrum
Galium uliginosum
Galium verrucosum
Galium verticillatum
Galium verum subsp. verum
Pentes lanceolata. (Orn)
Rubia peregrina subsp. longifolia
Rubia peregrina subsp. peregrina
Rubia tinctorum
Sherardia arvensis
Sherardia arvensis var. albiflora
Valantia hispida
Valantia muralis

Ruppiàcies

Petita família d’angiospermes monocotiledònies amb un sol gènere de plantes aquàtiques i a Catalunya tenim dues espècies de plantes herbàcies amb les fulles linears o graminoides, submergides o surant tant en aigua dolça com salobre; les flors estan reunides en una curta espiga.


Ruppia maritima

Rutàcies

Família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies estesa per regions tropicals i temperades, amb més de cent cinquanta gèneres entre arbres, arbust i herbes; a les nostres terres en tenim quatre que són autòctons (Ruda, Haplophyllum, Dictamnus i Cneorum); són plantes herbàcies que rarament sobrepassen el metre d’alçada; les fulles poden ser enteres o pinnades, alternes o oposades i les flors són hermafrodites actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres o zigomorfes. El fruit és en càpsula o fol·licle.
Cultivats pels seus fruits tenim el gènere Citrus, amb totes les seves varietats (taronger, mandariner, llimoner i aranger) i el fruit és en Hesperidi. Altres del gènere Dictamnus són emprats en jardineria.


Agathosma serpyllacea. (Orn)
Citrus aurantifolia. (Cult.)
Citrus aurantium. (Orn)
Citrus deliciosa. (Cult.)
Citrus grandis. (Cult.)
Citrus lima. ( Cult. )
Citrus limon. (Cult.)
Citrus sinensis. (Cult.)
Cneorum tricoccon
Coleonema pulchellum. (Orn)
Dictamnus albus
Dictamnus hispanicus
Haplophyllum linifolium subsp. linifollium
Ruta angustifolia
Ruta graveolens
Ruta montana

Salicàcies

Família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones temperades i fredes, principalment de l’hemisferi boreal encara que també està representada a Sud-amèrica i Àfrica. Té més de cinquanta gèneres d’arbres i arbusts i a Catalunya en tenim dos, Salix i Populus, de fullatge caducifoli amb les fulles enteres i alternes; les flors són unisexuals reunides en aments dioics i el fruit és capsular. Solen formar boscos.


Populus alba
Populus nigra
Populus tremula.
Populus x canadensis. (Orn)
Salix alba subsp. alba
Salix atrocinerea
Salix aurita
Salix babylonica. (Orn)
Salix bicolor
Salix caprea
Salix daphnoides.
Salix elaeagnos subsp. angustifolia
Salix fragilis
Salix hastata
Salix herbacea
Salix purpurea
Salix pyrenaica
Salix reticulata
Salix retusa subsp. retusa
Salix tarraconensis

Salviniàcies

Petita família dins de les falgueres distribuïda per les zones tropicals amb dos gèneres i a prop d’una vintena d’espècies i que acostumen a desenvolupar-se en medis aquàtics, actuant a vegades com plantes invasores. No arrelen a terra, ja que són hidròfits natans.


Azolla filiculoides
Salvinia natans

Santalàcies

Família d’angiospermes dicotiledònies de plantes herbàcies, arbusts i arbres, estesa per zones tropical i intertropicals temperades i que a Catalunya té dos gèneres, Osyris i thesium. Són plantes hemiparàsites que no passen de cinquanta centímetres en el cas de Thesium, tot i que Osyris pot passar de dos metres. Fan flors unisexuals o hermafrodites diapètales i les fulles són simples, oposades o esparses i el fruit és en drupa a l'Osyris i una petita núcula a Thesium.


Osyris alba
Thesium alpinum
Thesium catalaunicum
Thesium humifusum
Thesium humile
Thesium pyrenaicum

Sapindàcies

Gran família d’arbres, arbusts i lianes distribuïda per les zones càlides i subtropicals del món i només un sol gènere autòcton a Catalunya. Acer, amb cinc espècies d’arbres caducifolis de fulles palmatilobades o pinnaticompostes i les flors poden ser hermafrodites o unisexuals; sense pètals o tetràmeres o pentàmeres reunides en panícules o corimbes pènduls i el fruit en disàmara.

Altres de plantats en parcs i jardins. La seva fusta és molt apreciada en fusteria.

 


Acer campestre
Acer monspessulanum
Acer negundo. (Nat)
Acer opalus subsp. granatense
Acer opalus subsp. opalus
Acer platanoides
Acer platanoides Crimson King. ( Orn )
Acer pseudoplatanus
Acer saccharinum. ( Orn )
Aesculus carnea. (Orn)
Aesculus hippocastanum. (Orn)
Koelreuteria paniculata. (Orn)

Saxifragàcies

Família d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones temperades de l’hemisferi boreal i Amèrica andina amb vuitanta gèneres dels quals a Catalunya en tenim quatre (Ribes, Parnassia, Saxifraga i Chrysosplenium); són plantes herbàcies o arbustives de mida petita tret de Ribes que és un arbust caducifoli. Tenen les flors pentàmeres, diapètales i soles o en inflorescències discretes, les fulles són enteres, perennes o caduques, alternes o en roseta basal i el fruit és en càpsula o en baia. Alguns autors inclouen el gènere Ribes en Grossularàcies.


Bergenia crassifolia. (Orn)
Chrysosplenium oppositifolium
Deutzia magnifica. (Orn)
Escallonia rubra. (Orn)
Heuchera sanguinea. (Orn)
Heuchera x midnight rose (Orn)
Micranthes clusii
Micranthes stellaris
Parnassia palustris subsp. palustris
Ribes alpinum
Ribes petraeum
Ribes rubrum
Ribes uva-crispa
Saxifraga aizoides
Saxifraga aquatica
Saxifraga arendsii. (Orn)
Saxifraga aspera
Saxifraga bryoides
Saxifraga caesia
Saxifraga catalaunica
Saxifraga fragilis
Saxifraga fragosoi
Saxifraga genesiana
Saxifraga geranioides
Saxifraga granulata subsp. granulata
Saxifraga intricata
Saxifraga longifolia
Saxifraga media
Saxifraga moschata
Saxifraga oppositifolia
Saxifraga paniculata subsp. paniculata
Saxifraga pentadactylis subsp. pentadactylis
Saxifraga praetermissa
Saxifraga pubescens subsp. iratiana
Saxifraga pubescens subsp. pubescens
Saxifraga rotundifolia subsp. rotundifolia
Saxifraga stolonifera. (Orn)
Saxifraga tridactylites
Saxifraga umbrosa
Saxifraga vayredana.

Selaginel·làcies

Petita família de plantes vasculars monotípica (Selaginella) del grup dels pteridòfits i que a Catalunya està representada per dues espècies prou rares i protegides en algunes zones. Té petites fulletes imbricades, viu en llocs ombrívols més o menys humits o en prats de muntanya i es reprodueix per espores.


Selaginella denticulata
Selaginella selaginoides

Simarubàcies

Família de distribució tropical i subtropical, cosmopolita, d'arbres i arbusts de la que en les nostres terres només en tenim un gènere (Ailanthus).
Les fulles són alternes, imparipinnades i les petites flors són unisexuals, actinomorfes i pentàmeres; fan el fruit en sàmara.


Ailanthus altissima. ( Nat.)

Solanàcies

Família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies estesa per tot arreu amb la màxima presència a Sud-amèrica i Amèrica central amb un centenar de gèneres de plantes herbàcies i arbustives. Generalment tenen les flors actinomorfes pentàmeres, gamopètales, les fulles enteres i alternes i el fruit en càpsula (Datura) o en baia (Solanum). Moltes són conreades com aliment, altres són molt tòxiques pels seus alcaloides i altres utilitzades en jardineria.


Atropa baetica
Atropa belladonna
Aucuba japonica var. crotonifolia (Orn)
Brugmansia aurea. (Orn)
Brugmansia candida. (Orn)
Brugmansia versicolor. (Orn)
Calibrachoa hybrida var. flaviflora (Orn)
Calibrachoa hybrida. (Orn)
Capsicum annuum. (Cult)
Capsicum frutescens. (Cult)
Cestrum elegans. (Orn)
Cestrum nocturnum. (Orn)
Cestrum parqui. (Orn)
Cestrum x Orange peel. (Orn)
Datura ferox
Datura inoxia
Datura stramonium
Hyoscyamus albus
Hyoscyamus niger
Lycianthes rantonnetii. (Orn)
Lycium chinense. (Orn)
Lycium europaeum
Nicotiana glauca
Nicotiana rustica. (Nat.)
Nicotiana tabacum. (Cult.)
Petunia hibrida
Petunia x hybrida. (Orn)
Physalis alkekengi
Physalis minima. (Orn)
Salpichroa origanifolia
Solandra grandiflora. (Orn)
Solanum capsicastrum. (Orn)
Solanum chenopodioides. (Nat)
Solanum crispum. (Orn)
Solanum dulcamara
Solanum elaeagnifolium
Solanum jasminoides. (Orn)
Solanum lycopersicum ( 6 pètals )
Solanum lycopersicum var. cherry (Cult)
Solanum lycopersicum. (Cult.)
Solanum melongera. (Cult)
Solanum nigrum subsp miniatum var. miniatum
Solanum nigrum subsp. nigrum
Solanum nigrum subsp.miniatum var. villosum
Solanum tuberosum. (Cult)
Whitania somnifera

Tamaricàcies

Petita família d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones càlides de l’hemisferi boreal i zona mediterrània, amb cinc gèneres i més d’un centenar d’espècies d’arbres i arbusts. A Catalunya en tenim dos, Myricaria i Tamarix, que solen créixer en terrens humits i salobres en el cas de Tamarix. Tenen les fulles imbricades i esquamiformes i les flors actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres en espigues i el fruit en càpsula. Algunes espècies de Tamarix s’utilitzen a parcs urbans i al litoral marítim per fixar la rereduna.


Myricaria germanica
Tamarix africana
Tamarix boveana
Tamarix canariensis

Taxàcies

Família estesa per zones temperades i subtropicals de l'hemisferi boreal, amb una sola espècie a Europa
(Taxus baccara).
Arbres i grans arbusts, generalment dioics amb les fulles simples, perennes i dístiques.


Taxus baccata.

Tifàcies

Petita família distribuïda per zones temperades de tot el món amb només dos gèneres (Typha, Sparganium) són plantes perennes, herbàcies i aquàtiques amb rizoma; les fulles són lanceolades estretes submergides o surant i flors unisexuals monoiques reunides en inflorescència globosa o espiciforme.


Sparganium angustifolium
Typha angustifolia
Typha latifolia

Timeleàcies

Família repartida per zones càlides i temperades del sud-est d’Àsia, Àfrica tropical i Austràlia amb més de cinquanta gèneres i a Catalunya en tenim dos ben definits (Daphne i Thymelaea) Plantes arbustives de fulla entera, simples i esparses, les flors són hermafrodites amb quatre peces sepaloides i corol·la actinomorfa, diapètala. El fruit és en núcula o drupa. Creixen de les contrades mediterrànies fins a l'estatge subalpí, entre brolla, boscos humits i prats de muntanya.


Daphne alpina
Daphne cneorum
Daphne gnidium
Daphne laureola subsp. laureola
Daphne laureola subsp. philippii
Daphne mezereum
Daphne mezereum var. albiflora
Daphne odora. (Orn)
Thymelaea dioica
Thymelaea hirsuta
Thymelaea nivalis
Thymelaea passerina
Thymelaea pubescens subsp. pubescens
Thymelaea sanamunda
Thymelaea tinctoria