Famílies

Família d’angiospermes monocotiledònies estesa per zones tropicals i temperades formada per quinze gèneres, dels quals a Catalunya en tenim un, Asphodelus. Són plantes herbàcies, rizomatoses, de fulles enteres, crasses o foliàcies i flors hermafrodites de sis tèpals, reunides en raïm o panícula. El fruit és capsular. Algunes són molt utilitzades en jardineria.

Família estesa per zones tropicals i intertropicals que només té dos gèneres; a les nostres terres només un gènere ens visita, Impatiens, de tendència atlàntica i força rar. Les flors són zigomorfes amb els pètals soldats i els sèpals lliures, el posterior està acabat en un esperó i el fruit és una càpsula de dehiscència de tensió.
Algunes són utilitzades en jardineria, com Impatiens balfourii, Impatiens glandulifera, que esporàdicament podem trobar naturalitzades.

Família tropical amb cinc gèneres i sense cap d'autòcton a les nostres terres, tret del gènere Boussingaultia que en els darrers anys, tot i ser una planta de jardí, s'ha naturalitzat notablement en tanques, murs i horts de les contrades marítimes.
Són plantes herbàcies, perennes o anuals de fulles enteres, alternes o oposades i les flors estan disposades en raïms terminals o axil·lars.

Família estesa per les zones tropicals i humides de gairebé tot el mon; té dos gèneres, però cap representant a les nostres terres; són plantes herbàcies o arbustives i tenen les fulles simples, alternes i molt asimètriques; encara que són perennes a les zones més fredes acostumen a perdre la seva part aèria.
Les flors tenen dos pètals i dos sèpals petaloides i són molt utilitzades en jardineria.

Família de distribució a les zones temperades boreals i de sud-amèrica amb més de deu gèneres. Només té un sol gènere a les nostres terres bastant rar. (Berberis)
Són plantes arbustives o herbàcies amb les fulles alternes, simples o compostes, a vegades transformades amb espines i flors actinomorfes . El fruit és una baia. Algunes espècies són utilitzades en jardineria.

Aquesta família d'angiospermes dicotiledònies està estesa per les zones temperades de l’hemisferi boreal amb sis gèneres, dels quals tres són autòctons a les nostres terres. (Alnus, Corylus, Betula), el gènere Carpinus es troba rarament naturalitzat.
Són arbusts i arbres, caducifolis, amb les fulles esparses i simples; les flors es reuneixen en aments pènduls poc cridaners i sovint apareixen abans que les fulles. El fruit és una nou.

Família estesa per zones tropicals i càlides i que poden ser lianes, arbusts i arbres. Tenen les fulles oposades i poden ser simples o pinnades amb les flors zigomorfes molt cridaneres i vistoses, soles o reunides en raïms i panícules.
A Catalunya només estan plantades en parcs i avingudes, altres en tanques de jardí i no solen naturalitzar-se. Són molt utilitzades en jardineria.

Família estesa per zones tropicals i especialment per Sud-amèrica, acostumen a ser arbres i solen ser a vegades, espinosos o engruixits per la part baixa del tronc. Les flors són molt cridaneres, actinomorfes i les fulles són alternes, simples o compostes.
A Catalunya només estan plantats en parcs i avingudes, el més conegut és el gènere Chorisia.

Família força estesa per tot el món, generalment herbes i petits arbusts i que en les nostres contrades té prop de vint gèneres amb una cinquantena d'espècies.
Es tracta de plantes de mitjana alçada que no acostumen a sobrepassar el metre, amb fulles oposades o alternes, simples, enteres i de tacte aspre; sovint cobertes de pèls híspids.
Les flors són actinomorfes i pentàmeres, més rarament zigomorfes, es reuneixen en inflorescències terminals, a vegades en cimes escorpioides. El fruit és una tetranúcula. Algunes ocasionalment plantades en jardins.

Família estesa per zones tropicals i temperades d’Amèrica i Antilles; són plantes monocotiledònies, perennes, epífites o terrestres; arbusts que no passen dels quatre metres.
Tenen les flors molt vistoses, així com les bràctees i per aquest motiu són utilitzades en jardineria.

Família d'angiospermes monocotiledònies de distribució eurosiberiana amb una sola espècie a Catalunya (Butomus umbellatus); són plantes herbàcies aquàtiques, erectes amb fulles esparses i les flors tenen sis tèpals i es troben reunides a dalt de la tija en umbel·la, el fruit és en fol·licle.

Família de moderada distribució en el món i a Catalunya només en tenim un sol gènere, Buxus sempervirens; és un arbust de fulla perenne ramificat i molt foliós.
Pot arribar a l’estatge subalpí i baixar fins a la muntanya mediterrània. També pot estar plantat en jardins.

Es tracta d'una família estesa pel nou continent i que a les nostres terres no té cap gènere autòcton, totes són cultivades en jardineria; de climes àrids i força resistents a la sequera. Acostumen a ser plantes suculentes sense fulles pròpiament dites, ja que les espines són fulles transformades; tenen les tiges gruixudes per l'emmagatzemament d’aigua i són les encarregades de fer la fotosíntesi. Solen tenir les flors cridaneres, actinomorfes amb els pètals lliures. Malauradament, algunes han arribat a naturalitzar-se perillosament com a plantes invasores, cas d'Opuntia sp.

Característica família estesa arreu del món, agrupades en setanta gèneres, dels quals sis estan presents a les nostres terres.
Tenen caràcter herbaci i solen ser anuals o perennes, generalment erectes amb les fulles alternes, simples i les flors són actinomorfes amb els pètals soldats o no, s'agrupen a la part apical de la tija, altres al llarg de la tija i també en capítols.

Aquesta família està estesa per l'hemisferi boreal amb set gèneres i només en té dos a les nostres terres; (Humulus i Cannabis). Plantes herbàcies o lianoides de fulles oposades o alternes i flors unisexuals, dioiques. Humulus s'utilitza a la indústria cervesera i Cannabis a la indústria tèxtil. Recentment s'ha incorporat el gènere Celtis que abans estava a la família Ulmàcies.