Famílies

Crassulàcies

Família pròpia de terres tropicals i subtropicals, que a Catalunya té una trentena d’espècies en cinc gèneres, Crassula, Umbilicus, Mucizonia, Sempervivum i Sedum. Tenen poca alçada, fulles suculentes, generalment enteres i les flors solen ser pentàmeres, estrellades i reunides en inflorescències terminals. Acostumen a viure entre roques, murs o prats secs i pedregosos. Altres són molt utilitzades en jardineria.


Aeonium arboreum. (Orn)
Cotyledon macrantha. (Orn)
Crassula campestris subsp. campestris
Crassula lycopodioides. (Orn)
Crassula multicava. (Orn)
Crassula ovata. (Orn)
Crassula perforata. (Orn)
Crassula tillaea
Echeveria Blue waves. (Orn)
Echeveria derenbergii. (Orn)
Echeveria setosa. (Orn)
Graptopetalum paraguayense. (Orn)
Hylotelephium erythrostictum. (Orn)
Kalanchoe blossfeldiana. (Orn)
Kalanchoe x houghtonii. (Nat.)
Lampranthus glaucoides. (Orn)
Mucizonia sedoides
Sedum acre
Sedum album subsp. album
Sedum alpestre
Sedum andegavense
Sedum anglicum subsp. anglicum
Sedum anglicum subsp. pyrenaicum
Sedum annuum
Sedum atratum subsp. atratum
Sedum brevifolium
Sedum caespitosum
Sedum cepaea
Sedum dasyphyllum
Sedum hirsutum
Sedum palmeri. (Orn)
Sedum rosea
Sedum rubens
Sedum rupestre subsp. montanum
Sedum sediforme
Sedum sieboldii. (Orn)
Sedum spectabile ” Iceberg” (Orn)
Sedum telephium subsp. maximum
Sedum telephium subsp. fabaria
Sedum villosum subsp. villosum
Sempervivum arachnoideum
Sempervivum montanum
Sempervivum tectorum
Umbilicus rupestris subsp. rupestris

Crucíferes

Gran família cosmopolita, estesa generalment per l'hemisferi boreal amb més de 60 gèneres . La majoria tenen un marcat caràcter herbaci, mesurant entre els cinc cm de matollets saxícoles i altres herbes ruderals que no passen d'un metre. Tiges erectes i ramificades, altres són prostrades; les fulles són alternes i poden ser simples o compostes, sense estipules. Les flors són actinomorfes i tenen quatre pètals iguals, altres quasi iguals ( Iberis) i quatre sèpals. Els fruits són silícules (poc més llargues que amples ) i siliquës ( més llargues que amples ), típiques en aquesta família. Moltes d'aquestes espècies han estat conreades des de temps antics, servint d'aliment.


Aethionema saxatile subsp. ovalifolium
Aethionema saxatile subsp. saxatile
Alliaria petiolata
Alyssum alpestre subsp. serpyllifolium
Alyssum alyssoides
Alyssum cuneifolium subsp. cuneifolium
Alyssum granatense
Alyssum lapeyrousianum
Alyssum linifolium
Alyssum maritimum subsp. maritimum var. rosea
Alyssum montanum subsp. montanum
Alyssum simplex
Hormathophylla spinosa
Arabidopsis thaliana
Arabis alpina subsp. alpina
Arabis auriculata
Arabis ciliata
Arabis glabra
Arabis hirsuta subsp. gerardi
Arabis hirsuta subsp. hirsuta
Arabis pauciflora
Arabis soyeri subsp. soyeri
Arabis turrita
Arabis verna
Aubrieta deltoidea. (Orn)
Barbarea intermedia
Barbarea verna
Barbarea vulgaris
Biscutella auriculata subsp. auriculata
Biscutella cichoriifolia
Biscutella laevigata subsp. brevifolia
Biscutella laevigata subsp. cuneata
Biscutella laevigata subsp. flexuosa
Biscutella laevigata subsp. mediterranea
Biscutella laevigata subsp. pyrenaica
Biscutella laevigata subsp. stenophylla
Boleum asperum
Brassica fruticulosa subsp. fruticulosa
Brassica napus
Brassica nigra
Brassica oleracea subsp oleracea
Brassica oleracea subsp oleracea. var botrytis
Brassica oleracea subsp. robertiana
Brassica oleracea var. acephala (Orn)
Brassica rapa subsp. oleifera
Brassica repanda subsp. cadevalli
Brassica repanda subsp. dertosensis
Bunias erucago
Cakile maritima subsp. maritima
Cakile maritima subsp maritima var. albiflora
Capsella bursa-pastoris subsp. bursa-pastoris
Capsella bursa-pastoris subsp. rubella
Cardamine amara subsp. amara
Cardamine amara subsp. olotensis.
Cardamine bellidifolia subsp. alpina
Cardamine flexuosa
Cardamine heptaphylla
Cardamine hirsuta
Cardamine impatiens subsp. impatiens
Cardamine pentaphyllos
Cardamine pratensis subsp. nuriae
Cardamine raphanifolia subsp. raphanifolia
Cardamine resedifolia
Cheiranthus cheiri
Clypeola jonthlaspi subsp. jonthlaspi
Clypeola jonthlaspi subsp. microcarpa
Cochlearia officinalis subsp. pyrenaica.
Coincya cheiranthos
Conringia orientalis
Coronopus didymus
Descurainia sophia
Diplotaxis erucoides
Diplotaxis muralis
Diplotaxis tenuifolia
Diplotaxis viminea
Diplotaxis virgata
Draba aizoides
Draba dubia subsp. dubia
Draba hispanica subsp. hispanica
Draba nemorosa
Erophila verna subsp. verna
Erophila verna subsp. spathulata
Eruca vesicaria subsp. vesicaria
Erucastrum nasturtiifolium
Erysimum grandiflorum subsp. collisparsum
Erysimum grandiflorum subsp. dertosense
Erysimum grandiflorum subsp. medio-hispanicum
Erysimum incanum subsp. aurigeranum
Erysimum sylvestre subsp. pyrenaicum
Erysimum virgatum
Hesperis laciniata subsp. laciniata
Hesperis matronalis subsp. candida
Hirschfeldia incana
Hornungia petraea subsp. petraea
Hugueninia tanacetifolia subsp. suffruticosa
Hymenolobus procumbens subsp pauciflorus
Hymenolobus procumbens subsp. procumbens
Iberis amara subsp. amara
Iberis amara subsp. forestieri
Iberis ciliata subsp. ciliata
Iberis linifolia subsp. dunalii
Iberis pinnata
Iberis saxatilis subsp. saxatilis
Iberis sempervirens
Iberis spathulata
Isatis tinctoria
Kernera saxatilis subsp. saxatilis
Lepidium subulatum
Lepidium campestre
Lepidium draba
Lepidium graminifolium
Lepidium heterophyllum
Lepidium villarsii subsp. villarsii
Lobularia maritima
Lunaria annua subsp. annua (Nat.)
Malcolmia africana
Malcolmia littorea
Maresia nana
Matthiola fruticulosa subsp. fruticulosa
Matthiola fruticulosa subsp. fruticulosa var. flaviflora
Matthiola incana. subsp. annua (Orn)
Matthiola incana subsp. incana var. albiflora
Matthiola incana subsp. incana
Matthiola sinuata subsp. sinuata
Matthiola sinuata subsp. sinuata var. albiflora
Moricandia arvensis subsp. arvensis
Moricandia moricandioides subsp. cavanillesiana
Murbeckiella pinnatifida
Neslia paniculata subsp. thracica
Petrocallis pyrenaica
Pritzelago alpina
Raphanus raphanistrum subsp. landra
Raphanus raphanistrum subsp. raphanistrum
Raphanus raphanistrum subsp. sativus (Cult)
Rapistrum rugosum
Rorippa aspera subsp praeterita
Rorippa islandica
Rorippa nasturtium-aquaticum
Rorippa pyrenaica
Rorippa sylvestris
Sinapis alba subsp mairei
Sinapis arvensis
Sisymbrium austriacum subsp. chrysanthum
Sisymbrium erysimoides
Sisymbrium irio
Sisymbrium officinale
Sisymbrium orientale subsp. orientale
Sisymbrium orientale subsp. macroloma
Sisymbrium runcinatum
Succowia balearica
Teesdalia coronopifolia
Teesdalia nudicaulis
Thlaspi arvense
Thlaspi caerulescens subsp. brachypetalum
Thlaspi caerulescens subsp. caerulescens
Thlaspi perfoliatum

Cucurbitàcies

Família cosmopolita estesa per zones càlides i temperades, gairebé amb un centenar de gèneres, encara que a Catalunya només n’hi ha dos d’autòctons (Bryonia, Ecballium), un de naturalitzat (Sicyos) i diversos de cultivats (Citrullus, Cucurbita, Cucumis). Generalment són plantes enfiladisses o prostrades, de fulles simples o lobulades, alternes i les flors són pentàmeres, gamopètales, actinomorfes, repartides al llarg de la tija, en axil·les foliars. El fruit és diu pepònide, una espècie de baia, i alguns són molt apreciats en l’alimentació i amplament conreats a arreu del mon.


Bryonia cretica subsp. dioica
Citrullus colocynthis
Citrullus lanatus. (Cult)
Cucumis melo. (Cult.)
Cucumis metuliferus. (Cult.)
Cucumis sativus. (Cult)
Cucurbita ficifolia. (Cult.)
Cucurbita maxima
Cucurbita pepo
Ecballium elaterium
Sicyos angulatus. (Nat.)

Cupressàcies

Família cosmopolita estesa per zones de clima càlid a temperat de l’hemisferi boreal, amb una vintena de gèneres i que a Catalunya només en té un d’autòcton ( Juniperus ) amb cinc espècies. Generalment són arbres i grans arbusts de fulla perenne, aciculars, oposades o verticil·lades i esquamiformes, imbricades; les flors estan disposades en estròbils. Diversos gèneres són molt utilitzats en jardineria com Cupressus i Thuja.


Cryptomeria japonica. (Orn)
Cupressus arizonica. (Orn).
Cupressus macrocarpa. (Orn)
Cupressus sempervirens. (Orn)
Cupressus sempervirens var. horizontalis (Orn)
Cupressus sempervirens var. lugubris (Orn)
Juniperus communis subsp. alpina
Juniperus communis subsp. communis
Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus
Juniperus phoenicea subsp. phoenicea
Juniperus phoenicea subsp. turbinata
Juniperus thurifera
Libocedrus decurrens. (Orn)
Sequoia sempervirens. (Orn)
Thuja occidentalis.
Thuja orientalis

Cycadàcies

Família de monocotiledònies, monotípica estesa per la zona paleotropical del mon i encara que morfològicament tenen una certa similitud amb les palmeres (Arecàcies), no tenen res en comú. Són plantes dioiques. L’exemple pot ser Cycas revoluta.


Cycas revoluta. (Orn)

Didiereàcies

Petita família d’angiospermes endèmica de Madagascar formada per 4 gèneres d’arbres i arbusts d’escorça espinosa i fulles suculentes; les flors són actinomorfes pentàmeres.


Portulacaria afra.(Orn)

Dioscoreàcies

Família estesa per les zones tropicals i temperades, amb prop de 600 espècies. A Catalunya està representada per dos gèneres, Tamus i Borderea ( força rara ); generalment són plantes perennes, enfiladisses amb fulles simples i alternes; les flors poc cridaneres amb sis pètals, la major part són hermafrodites o unisexuals en panícules o espigues.


Borderea chouardii
Tamus communis

Droseràcies

Petita família amb un centenar d'espècies repartida per terres temperades, majoritàriament a Austràlia i que a casa nostra només té un sol gènere amb tres espècies ( Drosera ). Plantes de tendencia herbàcia i flors pentàmeres, actinomorfes; fulles basals amb forces pèls glandulosos amb els que atrapa als insectes; no solen tenir més de 10 cm . Viuen preferentment en molleres i prats torbosos.


Dionaea miscipula. (Orn)
Drosera longifolia
Drosera rotundifolia

Ebenàcies

Família de distribució tropical que comprèn dos gèneres i prop de 600 espècies; generalment són arbres i arbusts amb fulles simples, enteres i flors unisexuals, actinomorfes. Només hi ha un gènere conreat en les nostres terres, pels seus fruits i que rarament pot créixer assilvestrat. Arbres molt preuats per la seva fusta d'alta qualitat.


Diospyros kaki. (Cult.)
Diospyros lotus. (Cult)

Efedràcies

Petita família amb un sol gènere, de distribució per zones àrides i estepàries d’Amèrica, Àsia i  regió mediterrània. A Catalunya tenim tres espècies ( Ephedra ). Plantes arbustives, erectes o prostrades i la tija està formada per ramells foliacis, estrets i rígids; les fulles són oposades, convertides en beines reduïdes. Les flors són dioiques


Ephedra distachya subsp. distachya
Ephedra fragilis subsp. fragilis
Ephedra nebrodensis subsp. nebrodensis

Eleagnàcies

Petita família de fanerògames dicotiledònies, estesa per zones temperats de l’holàrtic i paleotropicals arribant fins Austràlia; només té tres gèneres entre arbusts i arbres amb més de quaranta espècies, algunes d’elles utilitzades en jardineria. Flors tetràmeres, gamopètales i fruit en drupa.


Elaeagnus angustifolia. (Orn)
Elaeagnus ebbingei. (Orn)

Equisetàcies

Actualment aquesta família només té un sol gènere amb quinze espècies, encara que el seu màxim desenvolupament el va tenir durant l’era Primària entre el període Devonià i Carbonífer creant autèntics boscs; ara a Catalunya tenim vuit espècies totes morfològicament molt semblants i que es fan en lloc humits, marge de rierols i boscs. L’equiset  (equisetum) és una planta vascular que primer desenvolupa les tiges fèrtils i quan ja ha disseminat les espores creixen les tiges estèrils sense esporangis.


Equisetum arvense
Equisetum fluviatile
Equisetum hyemale
Equisetum palustre
Equisetum ramosissimum subsp. ramosissimum
Equisetum telmateia

Ericàcies

Extensa família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies que es distribueix per les zones temperades i fredes de tot el mon, a la zona equatorial només en muntanya; són arbres, arbusts i plantes llenyoses i arbustives i té més de 130 gèneres. A Catalunya en tenim 11, ja que recentment han incorporat la família de Pirolàcies i Empetràcies Són plantes arbustives, erectes, ramificades amb fulles petites, estretes, oposades, esparses o verticil·lades; les flors són hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, altres tenen els pètals soldats en una corol·la urceolada. El fruit pot ser en baia o en càpsula. Pirolàcies és una petita subfamília de plantes herbàcies que no solen passar de 30 cm, amb les fulles basals ovades i flors en raïm, rarament amb una sola flor (Moneses).


Arbutus unedo.
Arctostaphylos alpinus
Arctostaphylos uva-ursi
Calluna vulgaris
Empetrum nigrum
Erica arborea
Erica carnea. (Orn)
Erica cinerea
Erica multiflora
Erica multiflora var. albiflora
Erica scoparia subsp. scoparia
Erica tetralix
Erica tetralix var. albiflora
Erica vagans
Loiseleuria procumbens
Monotropa hypopitys
Pieris japonica. (Orn)
Pyrola chlorantha
Pyrola minor
Pyrola secunda
Pyrola uniflora
Rhododendron ferrugineum
Rhododendron Japonicum. (Orn)
Rhododendron simsii. (Orn)
Vaccinium myrtillus
Vaccinium uliginosum subsp. microphyllum
Vaccinium vitis-idaea

Escrofulariàcies

Família cosmopolita que es distribueix per zones temperades i fredes amb gairebé 300 gèneres, dels quals a Catalunya en tenim 23 d’autòctons. Són plantes herbàcies o arbusts amb fulles oposades o esparses, enteres o dividides; algunes poden passar d’un metre d’alçada i altres són més petites. Les flors poden ser tetràmeres o pentàmeres, gamopètales amb la corol·la actinomorfa ( verbascum ) o zigomorfes ( Linaria ), hermafrodites. El fruit és en càpsula. Recentment han traspassat la família Buddlejàcies amb 10 gèneres i a prop de 150 espècies.


Angelonia salicariifolia. (Orn)
Buddleja davidii. (Nat.)
Buddleja davidii var. albiflora (Nat.)
Chaenorhinum origanifolium subsp. origanifolium
Chaenorhinum rubrifolium subsp. rubrifolium
Chaenostoma cordata. (Orn)
Gratiola officinalis
Lathraea clandestina
Lathraea squamaria
Myoporum acuminatum. (Orn)
Myoporum laetum. (Orn)
Myoporum parviflorum. (Orn)
Nemesia strumosa. (Orn)
Nemesia strumosa var. alba (Orn)
Nemesia strumosa var. flava (Orn)
Scrophularia alpestris
Scrophularia auriculata subsp. auriculata
Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata
Scrophularia canina subsp. canina
Scrophularia canina subsp. crithmifolia
Scrophularia nodosa
Scrophularia pelegrina
Verbascum blattaria
Verbascum boerhavii
Verbascum boerhavii var. albiflora
Verbascum chaixii subsp. chaixii
Verbascum lychnitis
Verbascum nigrum
Verbascum phlomoides
Verbascum pulverulentum
Verbascum sinuatum
Verbascum sinuatum var. albiflora
Verbascum thapsus
Verbascum virgatum

Esmilacàcies

Distribuïda per zones tropicals i subtropicals del món, aquesta família que abans estava dins de les liliàcies; té quatre gèneres i a Catalunya, un (Smilax ). Són plantes enfiladisses, lianoides amb tiges espinoses o no i fulles enteres, esparses i coriàcies i les flors molt petites, pentàmeres, actinomorfes, en llargs raïms. El fruit és en baia.


Smilax aspera
Smilax aspera var. altissima
Smilax rotundifolia. (Nat)

Anterior | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent