Aquesta família, pròpia de zones temperades i càlides, només té un sol gènere i vuit espècies; a Catalunya només en tenim una sola espècie; Coriaria myrtifolia, arbust d'un a dos metres, fulles caduques, lanceolades i oposades; fa el fruit en aqueni.
Coriaria myrtifolia |
Cornàcies
Petita família de poc més d'un centenars de gèneres, d'arbres i arbusts que creixen entre zones boreals a tropicals, encara que només tenim una sola espècie a Catalunya. Cornus sanguinea. Les fulles són simples i oposades i les flors tenen quatre o cinc pètals, són actinomorfes i fan inflorescèncias en corimbe i el fruit en drupa. Hi ha una espècie bastant rara del sud d'Europa , Cornus mas, que pot haver estat assilvestrada molt localment; altres són utilitzades en jardineria.
Cornus mas | Cornus sanguinea |
Crassulàcies
Família pròpia de terres tropicals i subtropicals, que a Catalunya té una trentena d’espècies en cinc gèneres, Crassula, Umbilicus, Mucizonia, Sempervivum i Sedum.
Tenen poca alçada, fulles suculentes, generalment enteres i les flors solen ser pentàmeres, estrellades i reunides en inflorescències terminals.
Acostumen a viure entre roques, murs o prats secs i pedregosos. Altres són molt utilitzades en jardineria.
Crucíferes
Gran família cosmopolita, estesa generalment per l'hemisferi boreal amb més de seixanta gèneres .
La majoria tenen un marcat caràcter herbaci, mesurant entre els cinc cm de matollets saxícoles i altres herbes ruderals que no passen d'un metre.
Tiges erectes i ramificades, altres són prostrades; les fulles són alternes i poden ser simples o compostes, sense estipules.
Les flors són actinomorfes i tenen quatre pètals iguals, altres quasi iguals (Iberis) i quatre sèpals.
Els fruits són silícules (poc més llargues que amples) i siliqües (més llargues que amples), típiques en aquesta família.
Moltes d'aquestes espècies han estat conreades des de temps antics, servint d'aliment.
Cucurbitàcies
Família cosmopolita estesa per zones càlides i temperades, gairebé amb un centenar de gèneres, encara que a Catalunya només n’hi ha dos d’autòctons (Bryonia, Ecballium), un de naturalitzat (Sicyos) i diversos de cultivats (Citrullus, Cucurbita, Cucumis).
Generalment són plantes enfiladisses o prostrades, de fulles simples o lobulades, alternes i les flors són pentàmeres, gamopètales, actinomorfes, repartides al llarg de la tija, en axil·les foliars. El fruit és diu pepònide, una espècie de baia, i alguns són molt apreciats en l’alimentació i amplament conreats arreu del mon.
Cupressàcies
Família cosmopolita estesa per zones de clima càlid a temperat de l’hemisferi boreal, amb una vintena de gèneres i que a Catalunya només en té un d’autòcton (Juniperus) amb cinc espècies. Generalment són arbres i grans arbusts de fulla perenne, aciculars, oposades o verticil·lades, esquamiformes i imbricades; les flors estan disposades en estròbils. Alguns gèneres són molt utilitzats en jardineria com Cupressus i Thuja.
Cycadàcies
Família de monocotiledònies, monotípica estesa per la zona paleotropical del mon i encara que morfològicament tenen una certa similitud amb les palmeres (Arecàcies), no tenen res en comú. Són plantes dioiques. L’exemple pot ser Cycas revoluta.
Cycas revoluta. (Orn) |
Didiereàcies
Petita família d’angiospermes endèmica de Madagascar formada per quatre gèneres d’arbres i arbusts d’escorça espinosa i fulles suculentes; les flors són actinomorfes pentàmeres.
Portulacaria afra.(Orn) |
Dioscoreàcies
Família estesa per les zones tropicals i temperades, amb prop de sis-centes espècies.
A Catalunya està representada per dos gèneres, Tamus i Borderea (força rara) generalment són plantes perennes, enfiladisses amb fulles simples i alternes; les flors són poc cridaneres amb sis pètals, la major part són hermafrodites o unisexuals en panícules o espigues.
Borderea chouardii | Tamus communis |
Droseràcies
Petita família amb un centenar d'espècies repartida per terres temperades, majoritàriament a Austràlia i que a casa nostra només té un sol gènere amb tres espècies (Drosera).
Plantes de tendencia herbàcia i flors pentàmeres, actinomorfes; fulles basals amb forces pèls glandulosos amb els que atrapa als insectes; no solen tenir més de 10 cm .
Viuen preferentment en molleres i prats turbosos.
Dionaea miscipula. (Orn) Drosera longifolia | Drosera rotundifolia |
Ebenàcies
Família de distribució tropical que comprèn dos gèneres i prop de 600 espècies;
generalment són arbres i arbusts amb fulles simples, enteres amb flors unisexuals i actinomorfes.
Només hi ha un gènere conreat a les nostres terres, pels seus fruits i que rarament pot créixer assilvestrat.
Arbres molt preuats per la seva fusta d'alta qualitat.
Diospyros kaki. (Cult.) | Diospyros lotus. (Cult) |
Efedràcies
Petita família amb un sol gènere, de distribució per zones àrides i estepàries d’Amèrica, Àsia i regió mediterrània. A Catalunya en tenim tres espècies (Ephedra). Plantes arbustives, erectes o prostrades i la tija està formada per ramells foliacis, estrets i rígids; les fulles són oposades, convertides en beines reduïdes. Les flors són dioiques.
Ephedra distachya subsp. distachya Ephedra fragilis subsp. fragilis | Ephedra nebrodensis subsp. nebrodensis |
Eleagnàcies
Petita família de fanerògames dicotiledònies, estesa per zones temperades de l’holàrtic i paleotropicals arribant fins Austràlia; només té tres gèneres entre arbusts i arbres amb més de quaranta espècies, algunes d’elles utilitzades en jardineria. Flors tetràmeres, gamopètales i fruits en drupa.
Elaeagnus angustifolia. (Orn) | Elaeagnus ebbingei. (Orn) |
Equisetàcies
Actualment aquesta família només té un sol gènere amb quinze espècies, encara que el seu màxim desenvolupament el va tenir durant l’era Primària entre el període Devonià i Carbonífer creant autèntics boscs; ara a Catalunya tenim vuit espècies totes morfològicament molt semblants i que es fan en llocs humits, marges de rierols i boscs. L’equiset (equisetum) és una planta vascular que primer desenvolupa les tiges fèrtils i quan ja ha disseminat les espores creixen les tiges estèrils sense esporangis.
Equisetum arvense Equisetum fluviatile Equisetum hyemale | Equisetum palustre Equisetum ramosissimum subsp. ramosissimum Equisetum telmateia |
Ericàcies
Extensa família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies que es distribueix per les zones temperades i fredes de tot el mon i a la zona equatorial només en muntanya; són arbres, arbusts i plantes llenyoses i arbustives i té més de cent trenta gèneres. A Catalunya en tenim onze, ja que recentment han incorporat la família de Pirolàcies i Empetràcies
Són plantes arbustives, erectes, ramificades amb fulles petites, estretes, oposades, esparses o verticil·lades; les flors són hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, altres tenen els pètals soldats en una corol·la urceolada. El fruit pot ser en baia o en càpsula.
Pirolàcies és una petita subfamília de plantes herbàcies que no solen passar de trenta centímetres, amb les fulles basals ovades i flors en raïm, rarament amb una sola flor (Moneses).