Famílies

Aquesta família, pròpia de zones temperades i càlides, només té un sol gènere i vuit espècies; a Catalunya només en tenim una sola espècie; Coriaria myrtifolia, arbust d'un a dos metres, fulles caduques, lanceolades i oposades; fa el fruit en aqueni.

Petita família de poc més d'un centenars de gèneres, d'arbres i arbusts que creixen entre zones boreals a tropicals, encara que només tenim una sola espècie a Catalunya. Cornus sanguinea. Les fulles són simples i oposades i les flors tenen quatre o cinc pètals, són actinomorfes i fan inflorescèncias en corimbe i el fruit en drupa. Hi ha una espècie bastant rara del sud d'Europa , Cornus mas, que pot haver estat assilvestrada molt localment; altres són utilitzades en jardineria.

Família pròpia de terres tropicals i subtropicals, que a Catalunya té una trentena d’espècies en cinc gèneres, Crassula, Umbilicus, Mucizonia, Sempervivum i Sedum.
Tenen poca alçada, fulles suculentes, generalment enteres i les flors solen ser pentàmeres, estrellades i reunides en inflorescències terminals.
Acostumen a viure entre roques, murs o prats secs i pedregosos. Altres són molt utilitzades en jardineria.

Gran família cosmopolita, estesa generalment per l'hemisferi boreal amb més de seixanta gèneres .
La majoria tenen un marcat caràcter herbaci, mesurant entre els cinc cm de matollets saxícoles i altres herbes ruderals que no passen d'un metre.
Tiges erectes i ramificades, altres són prostrades; les fulles són alternes i poden ser simples o compostes, sense estipules.
Les flors són actinomorfes i tenen quatre pètals iguals, altres quasi iguals  (Iberis) i quatre sèpals.
Els fruits són silícules (poc més llargues que amples) i siliqües (més llargues que amples), típiques en aquesta família.
Moltes d'aquestes espècies han estat conreades des de temps antics, servint d'aliment.

Família cosmopolita estesa per zones càlides i temperades, gairebé amb un centenar de gèneres, encara que a Catalunya només n’hi ha dos d’autòctons (Bryonia, Ecballium), un de naturalitzat (Sicyos) i diversos de cultivats (Citrullus, Cucurbita, Cucumis).
Generalment són plantes enfiladisses o prostrades, de fulles simples o lobulades, alternes i les flors són pentàmeres, gamopètales, actinomorfes, repartides al llarg de la tija, en axil·les foliars. El fruit és diu pepònide, una espècie de baia, i alguns són molt apreciats en l’alimentació i amplament conreats arreu del mon.

Família cosmopolita estesa per zones de clima càlid a temperat de l’hemisferi boreal, amb una vintena de gèneres i que a Catalunya només en té un d’autòcton (Juniperus) amb cinc espècies. Generalment són arbres i grans arbusts de fulla perenne, aciculars, oposades o verticil·lades, esquamiformes i imbricades; les flors estan disposades en estròbils. Alguns gèneres són molt utilitzats en jardineria com Cupressus i Thuja.

Família de monocotiledònies, monotípica estesa per la zona paleotropical del mon i encara que morfològicament tenen una certa similitud amb les palmeres (Arecàcies), no tenen res en comú. Són plantes dioiques. L’exemple pot ser Cycas revoluta.

Petita família d’angiospermes endèmica de Madagascar formada per quatre gèneres d’arbres i arbusts d’escorça espinosa i fulles suculentes; les flors són actinomorfes pentàmeres.

Família estesa per les zones tropicals i temperades, amb prop de sis-centes espècies.
A Catalunya està representada per dos gèneres, Tamus i Borderea (força rara) generalment són plantes perennes, enfiladisses amb fulles simples i alternes; les flors són poc cridaneres amb sis pètals, la major part són hermafrodites o unisexuals en panícules o espigues.

Petita família amb un centenar d'espècies repartida per terres temperades, majoritàriament a Austràlia i que a casa nostra només té un sol gènere amb tres espècies (Drosera).
Plantes de tendencia herbàcia i flors pentàmeres, actinomorfes; fulles basals amb forces pèls glandulosos amb els que atrapa als insectes; no solen tenir més de 10 cm .
Viuen preferentment en molleres i prats turbosos.

Família de distribució tropical que comprèn dos gèneres i prop de 600 espècies;
generalment són arbres i arbusts amb fulles simples, enteres amb flors unisexuals i actinomorfes.
Només hi ha un gènere conreat a les nostres terres, pels seus fruits i que rarament pot créixer assilvestrat.
Arbres molt preuats per la seva fusta d'alta qualitat.

Petita família amb un sol gènere, de distribució per zones àrides i estepàries d’Amèrica, Àsia i  regió mediterrània. A Catalunya en tenim tres espècies  (Ephedra). Plantes arbustives, erectes o prostrades i la tija està formada per ramells foliacis, estrets i rígids; les fulles són oposades, convertides en beines reduïdes. Les flors són dioiques.

Petita família de fanerògames dicotiledònies, estesa per zones temperades de l’holàrtic i paleotropicals arribant fins Austràlia; només té tres gèneres entre arbusts i arbres amb més de quaranta espècies, algunes d’elles utilitzades en jardineria. Flors tetràmeres, gamopètales i fruits en drupa.

Actualment aquesta família només té un sol gènere amb quinze espècies, encara que el seu màxim desenvolupament el va tenir durant l’era Primària entre el període Devonià i Carbonífer creant autèntics boscs; ara a Catalunya tenim vuit espècies totes morfològicament molt semblants i que es fan en llocs humits, marges de rierols i boscs. L’equiset  (equisetum) és una planta vascular que primer desenvolupa les tiges fèrtils i quan ja ha disseminat les espores creixen les tiges estèrils sense esporangis.

Extensa família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies que es distribueix per les zones temperades i fredes de tot el mon i a la zona equatorial només en muntanya; són arbres, arbusts i plantes llenyoses i arbustives i té més de cent trenta gèneres. A Catalunya en tenim onze, ja que recentment han incorporat la família de Pirolàcies i Empetràcies

Són plantes arbustives, erectes, ramificades amb fulles petites, estretes, oposades, esparses o verticil·lades; les flors són hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, altres tenen els pètals soldats en una corol·la urceolada. El fruit pot ser en baia o en càpsula.

Pirolàcies és una petita subfamília de plantes herbàcies que no solen passar de trenta centímetres, amb les fulles basals ovades i flors en raïm, rarament amb una sola flor (Moneses).