Famílies

Família monotípica estesa per zones de l'hemisferi boreal amb un sol gènere, (Platanus) d'origen americà i altres del sud-est d’Europa, que reuneix sis espècies d’arbres caducifolis amb fulles enteres, palmades i les flors reunides en inflorescències esfèriques.
Aquests arbres es troben sovint plantats en carrers i avingudes per la seva ombra, altres en boscs caducifolis i frescals de les contrades mediterrànies.
Poden arribar a mesurar quaranta metres.

Família d'herbes o arbusts propis d'indrets àrids o salins amb vint-i-quatre gèneres i que a Catalunya només té quatre gèneres representatius (Plumbago , Limoniastrum, Limonium i Armeria).
Tenen les flors pentàmeres i actinomorfes, gamopètales i els sèpals soldats amb petites bràctees a la base; fulles basals en roseta i caulinars enteres i alternes.
Limonium està força distribuït pel litoral i terres seques de l'interior.
Limoniastrum és bastant rar en contrades litorals.
Armeria fa uns capítols florals molt atapeïts, té les fulles molt més primes i
moltes espècies semblants.
Plumbago és més escàs, arbustiu i ramificat. Una espècie es cultivada en jardineria i sovint naturalitzada en indrets del litoral (Plumbago europaea).

Família cosmopolita distribuïda per zones temperades i càlides, formada per disset gèneres diversificats en plantes herbàcies i arbusts. A Catalunya només n’hi ha un (Polygala) amb vuit espècies. Són plantes anuals o perennes, de tija erecta, ramificades, fulles simples i alternes. Les flors són zigomorfes, hermafrodites, distribuïdes en raïms apicals. El fruit és en càpsula. Algunes s’utilitzen en jardineria. Polygala myrtifolia.

Família d’angiospermes dicotiledònies estesa per les zones temperades i fredes dels dos hemisferis, amb trenta gèneres dels quals a Catalunya en tenim cinc; són plantes herbàcies de fulles simples i alternes; les flors poden ser unisexuals o hermafrodites reunides en panícules, espigues o raïms i el fruit en aqueni. Algunes són utilitzades com farratge.

Família de plantes vasculars inclosa en el grup de pteridòfits, estesa per boscos humits, roques i algunes que són aquàtiques; compren més de seixanta gèneres dels quals a Catalunya en tenim divuit. Són plantes de morfologia més primitiva que els espermatòfits, encara que disposen de fulles, tija i arrels i es reprodueixen per espores, cosa que els diferencia de les angiospermes; les fulles (frondes) són erectes i pinnades amb els esporangis situats a l’anvers i disposen de rizoma en la part subterrània.

Família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies amb una vintena de gèneres, de plantes herbàcies a petits arbusts i que a les nostres terres només està representat per dos gèneres, Portulaca de tendència ruderal i Montia que prefereix els llocs mullats i rieres. Les flors són hermafrodites, actinomorfes, de pètals lliures i les fulles són enteres, alternes o oposades. El fruit és en càpsula.

Família monotípica d’angiospermes monocotiledònies amb un sol gènere i nou espècies de plantes aquàtiques que viuen submergides en el fons marí; tenen les fulles acintades i les flors són hermafrodites, reunides en espiga. El fruit és en baia.

Petita família d’angiospermes monocotiledònies, generalment plantes herbàcies aquàtiques perennes amb fulles submergides o surant, oposades o alternes. Les flors són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes de mida petita i es reuneixen en espigues o glomèruls. El fruit és en núcula o en drupa. Recentment s’ha incorporat la família de Zanniquel·liàcies.

Petita subfamília d’angiospermes monocotiledònies formada per quatre gèneres dels quals a Catalunya n'hi ha presents dos (Zannichellia i Cymodocea) són plantes aquàtiques; la primera pot desenvolupar-se tant en aigües dolces com salabroses i la segona en el fons marí. Tenen les fulles primes i poden estar alternes o verticil·lades. Les flors són unisexuals.

Família distribuïda per les regions temperades de l’hemisferi boreal, especialment en zones de muntanya.
Té vint-i-quatre gèneres dels quals a Catalunya n'hi ha vuit.
Primula, Androsace, Soldanella, Lysimachia, Asterolinon, Anagallis, Coris i Samolus; Són plantes herbàcies que no sobrepassen el mig metre, tret de Lysimachia; les fulles són enteres, simples, en disposició alterna, oposada o en roseta basal.
Les flors són pentàmeres, actinomorfes, hermafrodites i amb els pètals soldats i fa el fruit en càpsula. Algunes varietats són molt utilitzades en jardineria.

Família de plantes angiospermes formades per nanofanerofits, macrofanerofits i lianes i distribuïda per les regions temperades d’Àfrica, Euràsia i Oceania. A casa nostra no hi ha cap planta autòctona d’aquesta família, només algunes ornamentals, encara que Pittosporum tobira es troba naturalitzat recentment.

Família subcosmopolita d’angiospermes dicotiledònies estesa per zones tropicals i subtropicals formada per arbrets i arbusts, amb més de cinquanta gèneres dels quals n'hi ha dos de presents a Catalunya (Rhamnus i Paliurus) i altres de cultivats pels seus fruits. Les flors poden ser unisexuals dioiques, apètales o tetràmeres i poc vistoses reunides en petits grups, les fulles són enteres i coriàcies, sovint espinoses. Els fruits són en drupa (Rhamnus) o una petita nou amb una ala marginal (paliurus).

És una família cosmopolita distribuïda especialment per les zones temperades de l'hemisferi boreal amb uns vuitanta gèneres ben diversificats. A Catalunya en tenim disset repartits per tots els hàbitats.

Són plantes herbàcies o arbustives amb la tija erecta i ramificada que no solen passar d'un metro d'alçada; també n'hi ha de lianes de caràcter llenyós.

Les fulles poden ser simples o compostes, alternes (rarament oposades) i les seves flors poden ser actinomorfes (Ranunculus, Adonis, Anemone…) o zigomorfes (Aquilegia, Delphinium, Aconitum) gairebé totes les seves espècies són tòxiques.

El fruit pot ser en fol·licle, aqueni o càpsula. Algunes són utilitzades en jardineria.

Aquesta família de caràcter mediterrani té dos gèneres a Catalunya (Reseda i Sesamoides) amb vuit espècies repartides per les contrades litorals i terres seques continentals, altres pujant fins a l’estatge subalpí.
Són plantes herbàcies o subarbustives i les fulles enteres o pinnades, oposades o esparses i amb roseta basal. Les flors agrupades en espiga terminal, tenen els pètals dividits en lacínies curtes, primes i són zigomorfes. El fruit és en càpsula o fol·licle.

Gran família cosmopolita d’angiospermes dicotiledònies de distribució mundial amb més d’un centenar de gèneres entre plantes herbàcies, arbust i arbres. A Catalunya en tenim vint-i-dos. Les flors són actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres i hermafrodites; les fulles poden ser simples o compostes i té una gran diversitat de fruits, des de cinorròdon, aqueni, drupa, fol·licle.  Molts arbres dels quals es cultiven pels seus fruits pertanyen a aquesta família, així mateix hi ha una gran diversitat de plantes utilitzades en jardineria, en especial, Rosa.