Famílies

Família cosmopolita que es distribueix per zones temperades i fredes amb gairebé tres-cents gèneres, dels quals a Catalunya en tenim vint-i-tres d’autòctons. Són plantes herbàcies o arbusts amb fulles oposades o esparses, enteres o dividides; algunes poden passar d’un metre d’alçada i altres són més petites. Les flors poden ser tetràmeres o pentàmeres, gamopètales amb la corol·la actinomorfa (verbascum) o zigomorfes (Scrophularia) hermafrodites. El fruit és en càpsula. Recentment, han traspassat la família Buddlejàcies amb deu gèneres i a prop de cent cinquanta espècies.

Distribuïda per zones tropicals i subtropicals del món, aquesta família que abans estava dins de les liliàcies; té quatre gèneres i a Catalunya, un (Smilax) Són plantes enfiladisses, lianoides amb tiges espinoses i fulles enteres, esparses i coriàcies i les flors molt petites, pentàmeres, actinomorfes i en llargs raïms. El fruit és una baia.

Petita família de monocotiledònies estesa per zones tropicals de Sud-amèrica i Àfrica i que només té tres gèneres amb set espècies. Són plantes herbàcies o arbòries amb rizomes (geòfit) i les flors són hermafrodites, zigomorfes molt cridaneres i utilitzades en jardineria.

Família estesa per zones tropicals i temperades, a Catalunya en tenim tres gèneres (Euphorbia, Chrozophora i Mercurialis), gairebé totes tenen caràcter herbaci, tret d’alguna euphorbia arbustiva com Ricinus communis, que es troba naturalitzada pel litoral. Acostumen a créixer per llocs ruderals i tenen la tija erecta o prostrada, que no passa d'un metre, ramificada o no i les fulles són enteres, alternes amb estípules o no.
Les flors no tenen ni pètals ni sèpals, ja que les peces florals resten en una mena de petita inflorescència anomenada “Ciati “, groguenca o verdosa i poc cridanera. El fruit és una càpsula en esquizocarp que a la maturitat es divideix en tres cocs.
El gènere Euphorbia duu un làtex blanc a la tija de caràcter tòxic o irritant; altres arbres tenen molta importància econòmica per l'obtenció del cautxú.

Família estesa per zones temperades de l’hemisferi boreal, amb vuit gèneres. A Catalunya en tenim tres (Fagus, Quercus i Castanea) amb una dotzena d’espècies. Són generalment arbres caducifolis que acostumen a formar boscos; tenen les fulles enteres, esparses, simples i estípules caduques. Les flors són unisexuals reunides en aments monoics i el fruit és una nou.

Família estesa per zones tropicals i subtropicals amb més de cinquanta gèneres i formada per arbres, arbusts i plantes herbàcies. Abans estava inclosa com subfamília dins d’Euforbiàcies. A Catalunya només en tenim una sola espècie de tendència mediterrània. Andracne telephioides, no gaire comú.

Petita família originària d’Amèrica tropical, estesa per zones subtropicals i temperades i que té una vintena de gèneres en tot el món. A Catalunya només tenim el gènere Phytolacca, força naturalitzat en boscs humits i frescals de les comarques mediterrànies.  Les plantes poden ser arbres, arbusts, lianes i herbes, de fulles enteres, simples i esparses; les flors són petites, pentàmeres, actinomorfes o amb pètals caducs i es troben reunides en raïms o panícules laxes. En parcs i jardins es troba cultivat Phytolacca dioica. El fruit és una baia.

Família pròpia de regions càlides i que només té un sol gènere (Frankenia) i a Catalunya tenim tres espècies prou semblants.
Aquestes plantes prefereixen els sòls fortament salins del litoral i contrades interiors; tenen les fulles simples, oposades i les flors són actinomorfes, hermafrodites i tenen els sèpals soldats i pètals lliures. El fruit és una càpsula.

Família estesa per diverses zones temperades del món, amb gairebé vuitanta gèneres i a les nostres terres en tenim sis (Gentiana, Blackstonia, Swertia, Cicendia, Exaculum, Centaurium).
Són plantes herbàcies, perennes o anuals amb les flors pentàmeres o tetràmeres i gamopètales; les fulles són oposades i enteres amb roseta basal. El fruit és una càpsula.
Gentiana i Swertia solen créixer a l'alta muntanya; Centaurium i Blackstonia en terrenys no massa secs i Cicendia i Exaculum són raríssimes.

Família estesa per zones temperades i subtropicals dels dos hemisferis, amb dos gèneres (Erodium, Geranium) i una trentena d’espècies a Catalunya; tenen un marcat caràcter herbaci amb la tija erecta o prostrada i solen estar ramificades. Les fulles són enteres o pinnades i les flors, diapètales, pentàmeres i actinomorfes. El fruit és un esquizocarp.

Aquesta família és de tendència tropical i resta en serralades europees dispersa, com a mut testimoni de la flora pre-quaternària . A Europa hi ha quatre gèneres i només un a Catalunya, Ramonda myconi.
Són plantes herbàcies o arbustives, de fulles enteres, oposades o en roseta i les seves flors són pentàmeres, hermafrodites i zigomorfes. El fruit és capsular, a vegades és una baia.

Petita família de gimnospermes, monotípica amb un sol gènere actualment, ja que és un fòssil vivent; aquesta família ja estava força desenvolupada durant l’era secundària. Ginkgo biloba està distribuït pel Japó, Xina i zones d’Àsia i molt utilitzat en jardineria urbana.

Petita família distribuïda per la regió mediterrània amb només dos gèneres dels quals a Catalunya només en tenim un (Globularia), que té quatre espècies.
Es tracta de plantes herbàcies o arbustives que no tenen més de seixanta centímetres.
Tija erecta o ascendent, ramificada o no, amb les fulles enteres, esparses o en roseta i les flors són pentàmeres, zigomorfes i s’agrupen en un capítol terminal; els fruits són en aqueni. Recentment, aquesta família ha passat a ser una subfamília dins de les Plantaginàcies

Petita família d’angiospermes estesa majoritàriament per Austràlia i zones tropicals d’Àfrica. Són plantes herbàcies o arbustives que solen viure a llocs secs a àrids tret d’algunes a boscs humits d’Àfrica. Té dotze gèneres i més de quatre-centes espècies, algunes de les quals s’utilitzen en jardineria.

Gran família d’angiospermes monocotiledònies diversificada en tots els ambients, la més estesa en tot el món compren a la vora de set-cents gèneres amb unes onze mil espècies. A Catalunya tenim més d’un centenar de gèneres autòctons tret d’alguns que estan naturalitzats. La seva morfologia és molt semblant, plantes herbàcies de tiges primes, fistuloses o no, ramificades amb fulles sèssils i estretes; les flors són poc cridaneres, inconspícues i reunides en espigues o panícules; poden tenir d’un pam a tres metres, en cas de la popular canya (Arundo donax); de color marró pàl·lid i de canyella a verd. Moltes tenen una gran importància econòmica i són cultivades per alimentació. El fruit és cariopsi.