Famílies

Estrelitziàcies

Petita família de monocotiledònies estesa per zones tropicals de sud-america i Àfrica i que només té tres gèneres amb set espècies. Són plantes herbàcies o arbòries amb rizomes (geòfit) i les flors són hermafrodites, zigomorfes molt cridaneres i utilitzades en jardineria


Strelitzia alba. (Orn)
Strelitzia nicolai. (Orn)
Strelitzia reginae. (Orn)

Euforbiàcies

Família estesa per zones tropical i temperades, que a Catalunya té tres gèneres ( Euphorbia, Chrozophora i Mercurialis ), gairebé totes tenen caràcter herbaci, tret d’alguna euphorbia arbustiva com Ricinus communis, que es troba naturalitzada pel litoral. Acostumen a crèixer per llocs ruderals i tenen la tija erecta o prostrada, que no passa d'un metre, ramificada o no i les fulles són enteres, alternes amb estipules o no. Les flors no tenen ni pètals ni sèpals, ja que les peces florals resten en una mena de petita inflorescència anomenada “Ciati “, groguenca i poc cridanera. El gènere Euphorbia duu un làtex blanc en la tija de caràcter tòxic o irritant; altres arbres amb molta importància econòmica pel cautxú.


Chrozophora tinctoria subsp. tinctoria
Euphorbia amygdaloides
Euphorbia biumbellata
Euphorbia characias subsp. characias
Euphorbia cyparissias
Euphorbia dendroides
Euphorbia dulcis subsp. angulata
Euphorbia exigua subsp. exigua
Euphorbia falcata
Euphorbia falcata var. rubra
Euphorbia flavicoma subsp. brittingeri
Euphorbia flavicoma subsp. flavicoma
Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia
Euphorbia hirsuta
Euphorbia hyberna
Euphorbia isatidifolia
Euphorbia lagascae
Euphorbia lathrys
Euphorbia maculata
Euphorbia milii var.splendens. (Orn)
Euphorbia minuta
Euphorbia nevadensis subsp. bolosii
Euphorbia nicaeensis subsp. nicaeensis
Euphorbia nutans
Euphorbia palustris
Euphorbia paralias
Euphorbia peplis
Euphorbia peplus
Euphorbia platyphyllos
Euphorbia prostrata
Euphorbia pulcherrima. (Orn)
Euphorbia segetalis subsp. segetalis
Euphorbia serpens
Euphorbia serrata
Euphorbia serrata var. phylloclada
Euphorbia terracina
Euphorbia villosa
Mercurialis annua subsp. annua
Mercurialis annua subsp. huetii
Mercurialis perennis
Mercurialis tomentosa
Ricinus communis. ( Nat )

Fagàcies

Família estesa per zones temperades de l’hemisferi boreal, amb vuit gèneres. A Catalunya en tenim tres ( Fagus, Quercus i Castanea ) amb una dotzena d’espècies. Són generalment arbres caducifolis que acostumen a formar boscos; tenen les fulles enteres, esparses, simples i estipules caduques. Les flors són unisexuals reunides en aments monoics i el fruit és en núcula.


Castanea sativa.
Fagus sylvatica.
Quercus cerrioides
Quercus coccifera
Quercus faginea subsp. faginea
Quercus ilex subsp. ballota
Quercus ilex subsp. ilex
Quercus petraea.
Quercus pubescens.
Quercus pyrenaica.
Quercus robur subsp. robur
Quercus rubra. (Orn)
Quercus suber.

Fil·lantàcies

Família estesa per zones tropicals i subtropicals amb més de 50 gèneres i formada per arbres, arbusts i plantes herbàcies. Abans estava inclosa com subfamília dins d’Euforbiàcies. A Catalunya només tenim una sola espècie de tendència mediterrània. Andracne telephioides, no gaire comú.


Andrachne telephioides

Fitolacàcies

Petita família originaria d’Amèrica tropical, estesa per zones subtropicals i temperades i que té una vintena de gèneres en tot el món. A Catalunya només tenim el gènere Phytolacca, força naturalitzat en boscs humits i frescals de les comarques mediterrànies.  Les plantes poden ser arbres, arbusts, lianes i herbes, de fulles enteres, simples i esparses; les flors són petites, pentàmeres, actinomorfes o amb pètals caducs i es troben reunides en raïms o panícules laxes. En parcs i jardins es troba cultivat Phytolacca dioica. El fruit és una baia.


Phytolacca americana
Phytolacca dioica. (Orn)

Frankeniàcies

Família pròpia de regions càlides i que només té un sol gènere ( Frankenia ) i a Catalunya té tres espècies prou semblants. Aquestes plantetes prefereixen els sòls fortament salins del litoral i contrades interiors; tenen les fulles simples, oposades i les flors són actinomorfes, hermafrodites i tenen els sèpals soldats i pètals lliures. El fruit és una càpsula.


Frankenia laevis subsp. intermedia
Frankenia pulverulenta

Gencianàcies

Família estesa per diverses zones temperades del món, amb gairebé vuitanta gèneres i en les nostres terres en tenim sis ( Gentiana, Blackstonia, Swertia, Cicendia, Exaculum, Centaurium ). Són plantes herbàcies, perennes o anuals amb les flors pentàmeres o tetràmeres, gamopètales; les fulles caulinars, oposades i enteres amb roseta basal. El fruit és en càpsula. Gentiana i Swertia solen créixer en l'alta muntanya; Centaurium i Blackstonia en terrenys no massa secs i Cicendia i Exaculum són raríssimes.


Blackstonia perfoliata subsp. perfoliata
Blackstonia perfoliata subsp. serotina
Centaurium pulchellum ( 4 pètals )
Centaurium erythraea subsp. majus
Centaurium maritimum
Centaurium pulchellum subsp. pulchellum
Centaurium pulchellum subsp. tenuiflorum
Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri
Gentiana acaulis subsp. acaulis
Gentiana acaulis subsp. acaulis var. albiflora
Gentiana acaulis subsp. alpina
Gentiana burseri subsp. burseri
Gentiana campestris
Gentiana campestris Var. albiflora
Gentiana ciliata
Gentiana cruciata subsp. cruciata
Gentiana lutea subsp. lutea
Gentiana nivalis
Gentiana pneumonanthe
Gentiana pyrenaica
Gentiana tenella
Gentiana verna
Swertia perennis
Swertia perennis. ( 4 pètals)

Geraniàcies

Família estesa per zones temperades i subtropicals dels dos hemisferis, amb dos gèneres ( Erodium, Geranium ) i una trentena d’espècies a Catalunya; tenen un marcat caràcter herbaci amb la tija erecta o prostrada i solen estar ramificades. Les fulles són enteres o pinnades i les flors, diapètales, pentàmeres i actinomorfes. El fruit és un esquizocarp.


Erodium chium
Erodium ciconium
Erodium cicutarium subsp. cicutarium
Erodium foetidum subsp. celtibericum
Erodium foetidum subsp. glandulosum
Erodium foetidum subsp. rupestre
Erodium malacoides subsp. malacoides
Erodium moschatum
Erodium sanguis-christi
Geranium colombinum
Geranium dissectum
Geranium dissectum var. albiflora
Geranium lucidum
Geranium molle subsp. molle
Geranium nodosum
Geranium phaeum
Geranium pratense
Geranium pusillum
Geranium pyrenaicum
Geranium robertianum subsp. purpureum
Geranium robertianum subsp. robertianum
Geranium rotundifolium
Geranium rotundifolium var. albiflora
Geranium sanguineum
Geranium sylvaticum subsp. sylvaticum
Pelargonium crispum.(Orn)
Pelargonium peltatum. (Orn)
Pelargonium radula. (Orn)
Pelargonium zonale. (Orn)

Gesneriàcies

Aquesta família és de tendència tropical i resta en serralades europees dispersa, com un mut testimoni de la flora pre-quaternària . A Europa hi ha quatre gèneres i només un a Catalunya, Ramonda myconi. Són plantes herbàcies o arbustives, de fulles enteres, oposades o en roseta i les seves flors són pentàmeres, hermafrodites i zigomorfes. El fruit és capsular, a vegades en baia.


Columnea arguta. (Orn)
Ramonda myconi
Saintpaulia ionantha. (Orn)

Ginkgoàcies

Petita família de gimnospermes, monotípica amb un sol gènere actualment, ja que és un fòssil vivent; aquesta família ja estava força desenvolupada durant l’era secundaria. Ginkgo biloba està distribuït per Japó, Xina i zones d’Àsia i molt utilitzat en jardineria urbana.


Ginkgo biloba. (Orn)

Globulariàcies

Petita família distribuida per la regió mediterrània amb només dos gèneres dels quals, a Catalunya només tenim un ( Globularia ), que té quatre espècies. Es tracta de plantes herbàcies o arbustives que no tenen més de seixanta cm. Tija erecta o ascendent, ramificada o no, amb les fulles enteres, esparses o en roseta i les flors són pentàmeres, zigomorfes i s’agrupen en un capítol terminal; fa els fruits en núcula. Recentment aquesta família ha passat a ser un gènere dins de la família de les Plantaginàcies



Goodeniàcies

Petita família d’angiospermes estesa majoritàriament per Austràlia i zones tropicals d’Àfrica. Són plantes herbàcies o arbustives que solen viuen a llocs secs a àrids tret d’algunes a boscs humits d’Àfrica. Té dotze gèneres i més de 400 espècies, algunes de les quals s’utilitzen en jardineria


Scaevola aemula. (Orn)

Graminíes

Gran família d’angiospermes monocotiledònies diversificada en tots els ambients, la més estesa en tot el mon compren a la vora de 700 gèneres amb unes 11.000 espècies. A Catalunya tenim més d’un centenar de gèneres autòctons tret d’alguns que estan naturalitzats. La seva morfologia és molt semblant, plantes herbàcies de tiges primes, fistuloses o no, ramificades amb fulles sèssils i estretes; les flors són poc cridaneres, inconspícues i reunides en espigues o panícules; poden tenir d’un pam a tres metres, en cas de la popular canya (Arundo donax); de color marró pàl·lid i de canyella a verd. Moltes tenen una gran importància econòmica i són cultivades per aliment de l’home.


Agrostis stolonifera
Achnatherum calamagrostis
Aegilops geniculata
Aegilops triuncialis
Agrostis capillaris subsp. capillaris
Aira caryophyllea subsp. caryophyllea
Aira cupaniana
Alopecurus alpinus
Alopecurus myosuroides
Ammophila arenaria subsp. arundinacea
Ampelodesmos mauritanica
Anthoxanthum odoratum
Arrhenatherum elatius
Arundo donax
Avena barbata
Avena sativa. (Cult)
Avena sterilis
Avenula pratensis
Avenula versicolor
Bellardiochloa variegata
Brachypodium phoenicoides
Brachypodium pinnatum subsp. rupestre
Brachypodium retusum
Brachypodium sylvaticum
Briza maxima
Briza media
Briza minima
Bromus catharticus
Bromus diandrus subsp. maximus
Bromus erectus
Bromus hordeaceus subsp. hordeaceus
Bromus madritensis
Bromus rubens
Bromus sterilis
Catabrosa aquatica
Catapodium marinum
Catapodium rigidum subsp. rigidum
Cenchrus incertus
Chloris gayana. (Nat.)
Cortaderia selloana. (Nat.)
Cutandia maritima
Cynodon dactylon
Cynosurus cristatus
Cynosurus echinatus
Dactylis glomerata
Danthonia decumbens
Deschampsia flexuosa
Dichanthium ischaemum
Digitaria sanguinalis
Echinaria capitata
Echinochloa colona
Echinochloa crus-galli
Eleusine tristachya subsp. barcinonensis
Elymus farctus subsp. farctus
Elymus repens
Gaudinia fragilis
Glyceria fluitans
Hainardia cylindrica
Holcus lanatus
Hordeum murinum
Hordeum vulgare
Hyparrhenia hirta subsp. hirta
Hyparrhenia hirta subsp. pubescens
Imperata cylindrica
Lagurus ovatus
Lamarckia aurea
Lolium multiflorum
Lolium perenne
Lolium rigidum
Lygeum spartum
Melica ciliata subsp. ciliata
Melica ciliata subsp. magnolii
Melica minuta subsp. majus
Melica minuta subsp. minuta
Melica nutans
Melica uniflora
Mibora minima
Milium vernale
Milium effusum
Molinia coerulea
Narduroides salzmannii
Nardus stricta
Oplismenus undilatifolius
Oreochloa disticha subsp. blanka
Oryza sativa. (Cult.)
Oryza sativa var. rufipogon (Cult.)
Oryzopsis miliacea
Panicum repens
Parapholis incurva
Paspalum dilatatum
Paspalum distichum
Pennisetum setaceum var. rubrum (Nat. )
Pennisetum villosum
Phalaris aquatica
Phalaris arundinacea
Phalaris canariensis subsp brachystachys
Phleum alpinum subsp. rhaeticum
Phleum phleoides
Phleum pratense
Phragmites australis subsp. australis
Poa alpina subsp. alpina
Poa annua subsp. annua
Poa bulbosa
Poa trivialis subsp. trivialis
Polypogon monspeliensis
Polypogon viridis
Saccharum ravennae
Secale cereale. (Cult.)
Sesleria caerulea subsp. caerulea
Setaria italica
Setaria parviflora
Setaria verticillata
Setaria viridis
Sorghum bicolor. (Cult.)
Sorghum halepense
Sporobolus indicus
Sporobolus pungens
Stipa capillata
Stipa offneri
Stipa pennata
Stipa tenacissima
Tragus racemosus
Trisetum flavescens
Triticum aestivum
Triticum aestivum var. spelta
Wangenheimia lima
Zea mays (Cult.)

Gutíferes

Estesa família cosmopolita de dicotiledònies distribuïda per zones intertropicals i temperades amb més 50 gèneres; en les nostres terres només tenim un gènere prou representatiu; Es tracte d´Hypericum, amb més de quinze espècies.

Les flors són actinomorfes, pentàmeres de pètals grocs, lliures i poden tenir unes petites glàndules negres o no; un gran nombre d’estams agrupats en feixos i les fulles oposades o verticil·lades amb glàndules negres o translúcides o no. Tija erecta o prostrada, glabra i ramificada en el terç superior.

Algunes espècies són emprades en jardineria per les seves flors tan cridaneres.


.


Hypericum androsaemum
Hypericum calycinum. (Orn)
Hypericum hirsutum
Hypericum hoockerianum. ( Orn)
Hypericum humifusum
Hypericum maculatum subsp. maculatum
Hypericum montanum
Hypericum nummularium
Hypericum perforatum
Hypericum perforatum var. angustifolium
Hypericum pulchrum
Hypericum richeri subsp. burseri
Hypericum tetrapterum subsp. tetrapterum
Hypericum tomentosum subsp. tomentosum

Haloragàcies

Petita família d’herbes aquàtiques i amb un sol gènere representatiu en les nostres aigües, Myriophyllum amb tres espècies força semblants. Les petites flors gairebé sense periant són unisexuals i les fulles dividides en lacínies verticil•lades en nusos, per tota la tija.


Myriophyllum spicatum
Myriophyllum verticillatum

Anterior | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent