Estesa família cosmopolita de dicotiledònies distribuïda per zones intertropicals i temperades amb més cinquanta gèneres; a les nostres terres només tenim un gènere prou representatiu; es tracta de l'Hypericum, amb més de quinze espècies.
Les flors són actinomorfes, pentàmeres de pètals grocs, lliures i poden tenir unes petites glàndules negres o no; un gran nombre d’estams agrupats en feixos i les fulles oposades o verticil·lades amb glàndules negres o translúcides o no. Tija erecta o prostrada, glabra i ramificada en el terç superior i fan el fruit en càpsula.
Algunes espècies són emprades en jardineria per les seves flors tan cridaneres.
Haloragàcies
Petita família d’herbes aquàtiques i amb un sol gènere representatiu a les nostres aigües, Myriophyllum amb tres espècies força semblants.
Les petites flors gairebé sense periant són unisexuals i les fulles dividides en lacínies verticil·lades en nusos per tota la tija.
Myriophyllum spicatum | Myriophyllum verticillatum |
Hidrangeàcies
Família d’angiospermes dicotiledònies amb disset gèneres de plantes herbàcies i arbres distribuïda per d’Àsia i Amèrica. A Catalunya no n’hi cap cap gènere d’autòcton i són cultivades en jardins. Tenen les flors actinomorfes, tetràmeres de pètals lliures i les fulles simples i enteres. El fruit és en drupa o en càpsula.
Deutzia ningpoensis. (Orn) Hydrangea arborescens (Orn) | Hydrangea macrophylla. (Orn) Philadelphus coronarius. (Orn) |
iridàcies
Família cosmopolita de plantes herbàcies, perennes d’arrels bulboses (geòfits) amb més de seixanta gèneres, la major part en el continent africà; a les nostres terres en tenim quatre d’autòctons que rarament passen d’un metre d’alçada; les fulles surten de la base o de la part inferior de la tija i les flors poden estar soles al capdamunt de la tija o en inflorescències laxes; tenen dos verticils de tèpals sovint molt cridaners per la qual cosa són molt utilitzades en jardineria. El fruit és una càpsula.
Juglandàcies
Petita família d’angiospermes dicotiledònies, distribuïda per les zones temperades de l’hemisferi boreal amb vuit gèneres i un únic representant a les nostres terres (Juglans) Són arbres caducifolis amb les fulles pinnades i alternes; les flors són unisexuals i estan reunides en aments pènduls; són de disposició monoica. El fruit és una drupa dehiscent anomenada Trima.
Juglans regia. (Nat.) | Pterocarya fraxinifolia. (Orn) |
Juncàcies
Petita família de plantes herbàcies i perennes distribuïda per les zones fredes i temperades, tant de l’hemisferi boreal com de l'austral amb nou gèneres i més de tres-centres vuitanta espècies. A Catalunya només en tenim dues, Juncus i Luzula, que generalment es fan a zones muntanyoses. Tenen flors hermafrodites, actinomorfes de sis tèpals, altres més poc aparents al final de la tija formen glomèruls, o panícules i fulles graminoides. El fruit és una càpsula.
Juncaginàcies
Petita família de plantes herbàcies distribuïda per zones fredes o temperades dels dos hemisferis; té quatre gèneres que acostumen a fer-se a llocs humits o aquàtics, tant a l'aigua dolça com al litoral. A Catalunya només tenim un gènere amb tres espècies que tenen mida petita, tija erecta i flors amb el periant poc vistós, en espiga o en raïm. El fruit és un fol·licle.
Triglochim palustre |
Labiades
Família cosmopolita de plantes herbàcies o arbustives, dicotiledònies, distribuïdes per zones càlides o temperades de tot el món; té més de dos-cents gèneres i a Catalunya en tenim vint-i-sis. Són plantes de mida mitjana que no solen passar d’un metre, tenen les fulles oposades o verticil·lades, la tija erecta, quadrangular i les flors són zigomorfes i pentàmeres, tres pètals soldats formen el llavi superior i dos l’inferior, reunides en verticils o no. Moltes són aromàtiques i el fruit és una tetranúcula.
Lauràcies
Família de distribució tropical i subtropical amb una trentena de gèneres d'arbres i arbusts, i a Catalunya només n'hi ha un (Laurus), el popular llorer, de fulles fosques i coriàcies conegut pel seu valor culinari.
Malgrat que ha estat cultivat, hi ha bosquets de llorer silvestres molt característics en fondalades mediterrànies. El fruit és una baia.
Laurus nobilis | Persea americana. ( Cult.) |
Lentibulariàcies
Família cosmopolita distribuïda per tot el món, amb només quatre gèneres, dels quals en tenim dos (Pinguicula i Utricularia).
Són plantes herbàcies, perennes amb les fulles simples, esparses o basals; les flors poden estar soles a l'àpex de la tija o en inflorescències laxes i tenen la corol·la zigomorfa dividida en dos llavis.
Viuen en molleres i llocs humits i es caracteritzen per ser carnívores, atrapen a petits insectes que s’enganxen a les fulles i els digereixen per mitjà d’enzims secretats. El fruit és una càpsula.
Pinguicula alpina Pinguicula dertosensis Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora Pinguicula grandiflora var. albiflora | Pinguicula vulgaris Utricularia australis Utricularia minor |
Licopodiàcies
Els Lycopodis van tenir el seu màxim desenvolupament durant el període Devonià fins al Carbonifer arribant fins als nostres dies, encara que de morfologia diferent; el cas és que són un fòssil vivent emparentat amb Selaginel·la i Isoetes. A Catalunya tenim un sol gènere amb quatre espècies, que es desenvolupen en boscs de coníferes a zones de muntanya. Són plantes vasculars encara que no fan ni flor ni llavors i es troben integrades en Pteridòfits junt amb les falgueres. Tenen la tija erecta ramificada o no, no passen dels trenta centímetres i les fulles són molt petites, lanceolades i agudes, alternes o esparses molt aglomerades a la tija. Es reprodueix per espores.
Huperzia selago | Lycopodium clavatum |
Liliàcies
Gran família cosmopolita d’angiospermes monocotiledònies amplament estesa, amb més se dos-cents vuitanta gèneres de plantes herbàcies, perennes o anuals amb bulb o rizoma; les fulles solen estar disposades a la roseta o a la part inferior de la tija i les flors són actinomorfes amb sis tèpals en dos verticils. El fruit és capsular.
Antigament en aquesta família es van posar moltes espècies basant-se els amb aspectes morfològics com tenir sis tèpals i ser geòfits i anys després en els darrers estudis s'han separat diverses plantes en noves famílies molt més properes o en gèneres monotípics com Asparagàcies, Asphodelàcies, Colchicàcies, Melanthiàcies, Narteciàcies, Tofieldiàcies, reorganitzant les liliàcies.
Linàcies
Petita família pròpia de zones temperades i càlides amb tretze gèneres, i a Catalunya en tenim dos (Linum, Radiola).
Són plantes herbàcies de tija erecta, a vegades ramificades, amb fulles simples, esparses i estretes, rarament passen de cinquanta centímetres, tret de Linum suffruticosum que pot arribar a un metre.
Les flors són pentàmeres, actinomorfes, hermafrodites amb els pètals lliures, i reunides en una petita inflorescència laxa. El fruit és una càpsula.
Alguna espècie en concret és conreada per la indústria tèxtil.