Famílies

iridàcies

Família cosmopolita de plantes herbàcies, perennes d’arrels bulboses (geòfits) amb més de 60 gèneres, la major part en el continent africà; a les nostres terres en tenim 4 d’autòctons que rarament passen d’un metre d’alçada; les fulles surten de la base o de la part inferior de la tija i les flors poden estar soles al capdamunt de la tija o en inflorescències laxes; tenen dos verticils de tèpals sovint molt cridaners per qual cosa són molt utilitzades en jardineria. El fruit és en càpsula.


Chasmanthe aethiopica. (Orn)
Chasmanthe floribunda. (Orn)
Crocosmia crocosmiiflora. (Orn)
Crocus nevadensis subsp. marcetii
Crocus nudiflorus
Crocus sativus. (Cult)
Crocus vernus subsp. albiflorus
Crocus vernus subsp. albiflorus (alba)
Dietes bicolor
Freesia refracta. (Orn)
Gladiolus illyricus
Gladiolus italicus
Iris albicans. (Orn)
Iris foetidissima
Iris germanica. (Nat)
Iris germanica var. flaviflora (Orn)
Iris japonica. (Orn)
Iris latifolia
Iris lutescens subsp. chamaeiris var. albiflora
Iris lutescens subsp chamaeiris
Iris lutescens subsp. chameiris var.flaviflora
Iris pseudacorus
Iris spuria subsp. maritima
Iris x hybridus. (Orn)
Iris xiphium
Romulea columnae subsp. columnae
Romulea columnae subsp. columnae var. inmaculata
Tritonia crocata. (Orn)

Juglandàcies

Petita família d’arbres, distribuïda per les zones temperades de l’hemisferi boreal amb vuit gèneres i un únic representant en les nostres terres ( Juglans ). Són arbres caducifolis, amb les fulles pinnades, alternes; les flors són unisexuals i estan reunides en aments pènduls; són de disposició monoica. El fruit és una drupa dehiscent anomenada Trima


Juglans regia. (Nat.)
Pterocarya fraxinifolia. (Orn)

Juncàcies

Petita família de plantes herbàcies i perennes distribuïda per les zones fredes i temperades, tan de l’hemisferi boreal com de l'austral amb 9 gèneres i més de 380 espècies. A Catalunya només en tenim dos, Juncus i Luzula, que generalment es fan en zones muntanyoses. Tenen flors hermafrodites, actinomorfes de sis tèpals, altres més poc aparents al final de la tija formant glomèruls, o panícules i fulles graminoides. El fruit és en càpsula.


Juncus acutus subsp. acutus
Juncus alpinus
Juncus articulatus
Juncus balticus subsp. pyrenaeus
Juncus bufonius
Juncus effusus
Juncus filiformis
juncus inflexus
Juncus maritimus
Juncus subnodulosus
Juncus tenuis
Juncus trifidus
Luzula campestris
Luzula forsteri
Luzula glabrata subsp. desvauxii
Luzula lutea
Luzula multiflora
Luzula nivea
Luzula nutans
Luzula sylvatica subsp. sylvativa

Juncaginàcies

Petita família de plantes herbàcies distribuïda per zones fredes o temperades dels dos hemisferis; té 4 gèneres que acostumen a fer-se a llocs humits o aquàtics tan en aigua dolça com al litoral. A Catalunya només tenim un gènere amb tres espècies, que tenen un petita mida, tija erecta i flors amb el periant poc vistós en espiga o raïm. El fruit és un fol·licle.


Triglochim palustre

Labiades

Gran família cosmopolita de plantes herbàcies o arbustives, dicotiledònies distribuïdes per zones càlides o temperades de tot el món; té més de 200 gèneres i a Catalunya en tenim 26. Són plantes de mida mitjana que no sol passar d’un metre, tenen les fulles oposades o verticil·lades, la tija erecta,  quadrangular i les flors són zigomorfes pentàmeres, tres pètals soldats formen el llavi superior i dos l’inferior, reunides en verticils o no. Moltes són aromàtiques i el fruit és un tetraqueni


Ajuga chamaepitys subsp. chamaepitys
Ajuga iva
Ajuga pyramidalis
Ajuga pyramidalis var. rosea
Ajuga reptans
Ballota hirsuta
Ballota nigra subsp. foetida
Ballota nigra subsp foetida. var. albiflora
Dracocephalum austriacum
Dracocephalum austriacum var. albiflora
Galeopsis ladanum subsp. angustifolia
Galeopsis ladanum subsp. ladanum
Galeopsis ladanum subsp. pyrenaica
Galeopsis segetum
Galeopsis tetrahit var. albiflora
Galeopsis tetrahit
Glechoma hederacea subsp. hederacea
Hyssopus officinalis subsp. aristatus
Hyssopus officinalis subsp. canescens
Lamium album
Lamium amplexicaule subsp. amplexicaule
Lamium flexuosum
Lamium galeobdolon
Lamium galeobdolon subsp. montanum var. florentinum (Orn)
Lamium hybridum subsp. hybridum
Lamium maculatum
Lamium purpureum
Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica
Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica var. alba
Lavandula dentata. (Orn)
Lavandula latifolia
Lavandula stoechas subsp. pedunculata
Lavandula stoechas subsp. stoechas
Leonotis leonorus. (Orn)
Leonotis leonurus ” Lyon white ” (Orn)
Lycopus europaeus
Marrubium alysson
Marrubium supinum
Marrubium vulgare
Melissa officinalis subsp. officinalis
Melittis melissophyllum subsp. melissophyllum
Mentha aquatica
Mentha arvensis subsp. arvensis
Mentha cervina
Mentha longifolia
Mentha pulegium
Mentha spicata
Mentha suaveolens
Monarda didyma. (Orn)
Nepeta cataria
Nepeta faassenii. (Orn)
Nepeta nepetella subsp. amethystina
Nepeta nepetella subsp. nepetella
Nepeta nuda subsp. latifolia
Nepeta sibirica. (Orn)
Nepeta tuberosa subsp. reticulata
Ocimum basilicum
Ocimum basilicum var. cinnamom. (Cult )
Origanum majorana
Origanum syriacum. (Cult)
Origanum vulgare
Perovskia atriplicifolia. (Orn)
Phlomis fruticosa. (Orn)
Phlomis herba-venti
Phlomis lychnitis
Phlomis purpurea var. alba (Orn)
Plectranthus australis. (Orn)
Plectranthus caninus. (Orn)
Plectranthus coleoides. (Orn)
Prunella grandiflora subsp. grandiflora
Prunella grandiflora subsp. pyrenaica
Prunella hyssopifolia
Prunella laciniata
Prunella vulgaris var. albiflora
Prunella vulgaris
Rosmarinus officinalis
Rosmarinus officinalis var. albiflora
Rosmarinus officinalis var. prostratus (Orn)
Salvia aethiopis
Salvia divinorum. (Orn)
Salvia farinacea. (Orn)
Salvia glutinosa
Salvia greggi “Moonlight” (Orn)
Salvia leucantha. (Orn)
Salvia microphylla. (Orn)
Salvia microphylla var. hot lips (Orn)
Salvia nemorosa Rose Queen. (Orn)
Salvia officinalis subsp. officinalis (Cult)
Salvia officinalis subsp. lavandulifolia
Salvia pratensis subsp. pratensis
Salvia pratensis subsp. pratensis var. albiflora
Salvia sclarea
Salvia sylvestris subsp. nemorosa
Salvia sylvestris subsp. valentina
Salvia uliginosa. (Orn)
Salvia verbenaca subsp. verbenaca
Salvia verbenaca subsp. horminoides
Salvia verbenaca subsp. verbenaca var. albiflora
Salvia x indigo spires. (Orn)
Satureja acinos subsp. meridionalis
Satureja calamintha subsp. ascendens
Satureja calamintha subsp. glandulosa
Satureja calamintha subsp. sylvatica
Satureja fruticosa subsp. fruticosa
Satureja graeca subsp. graeca
Satureja grandiflora
Satureja hortensis
Satureja montana subsp. innota
Satureja montana subsp. montana
Satureja vulgaris subsp. vulgaris
Scutellaria alpina
Sideritis hirsuta subsp. bubanii
Sideritis hirsuta subsp. emporitana
Sideritis hirsuta subsp. hirsuta
Sideritis hyssopifolia subsp. aranensis
Sideritis hyssopifolia subsp. hyssopifolia
Sideritis montana subsp. ebracteata
Sideritis romana subsp. romana
Sideritis scordioides
Sideritis spinulosa subsp. illicifolia
Sideritis spinulosa subsp. spinulosa
Sideritis tragoriganum
Solenostemom scutellarioides. (Orn)
Stachys alopecuros subsp. godroni
Stachys alpina
Stachys annua
Stachys arvensis
Stachys bizantina
Stachys brachyclada
Stachys germanica
Stachys heraclea
Stachys maritima
Stachys ocymastrum
Stachys officinalis
Stachys palustris
Stachys recta
Stachys sylvatica
Teucrium botrys
Teucrium campanulatum
Teucrium chamaedrys subsp. pinnatifidum var. albiflora
Teucrium chamaedrys subsp. pinnatifidum
Teucrium fruticans. (Orn)
Teucrium montanum
Teucrium polium subsp. aragonense
Teucrium polium subsp. aureum
Teucrium polium subsp. capitatum
Teucrium polium subsp. dunense
Teucrium polium subsp. gnaphalodes
Teucrium polium subsp. polium
Teucrium pseudochamaepytis
Teucrium pyrenaicum subsp. guarense
Teucrium pyrenaicum subsp. pyrenaicum
Teucrium scordium subsp. scordioides
Teucrium scorodonia subsp. scorodonia
Thymus citriodorus. (Orn)
Thymus mastichina
Thymus serpyllum subsp. caroli
Thymus serpyllum subsp. chamaedrys
Thymus serpyllum subsp. fontqueri
Thymus serpyllum subsp. nervosus
Thymus vulgaris subsp. vulgaris var. albiflora
Thymus vulgaris subsp. vulgaris
Thymus vulgaris subsp palearensis
Thymus willkommii
Thymus zygis
Westringia fruticosa. (Orn)

Lauràcies

Família de distribució tropical i subtropical amb una trentena de gèneres d'arbres i arbusts, i a Catalunya només n'hi ha un ( Laurus ), el popular llorer, de fulles fosques i coriàcies conegut pel seu valor culinari. Malgrat ha estat cultivat, hi ha bosquets de llorer silvestres molt característics en fondalades mediterrànies. El fruit és una baia.


Laurus nobilis
Persea americana. ( Cult.)

Lentibulariàcies

Família cosmopolita distribuïda per tot el món, amb només quatre gèneres, dels quals en tenim dos. ( Pinguicula i Utricularia ) . Són plantes herbàcies, perennes amb les fulles simples, esparses o basals; les flors poden estar soles a l'àpex de la tija o en inflorescències laxes i tenen la corol•la zigomorfa dividida en dos llavis. Viuen en molleres i llocs humits i es caracteritzen per ser carnívores, atrapant a petits insectes que s’enganxen a les fulles i digerint-los per mitjà d’enzims secretats. El fruit és en càpsula.


Pinguicula alpina
Pinguicula grandiflora var. albiflora
Pinguicula grandiflora subsp. dertosensis
Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora
Pinguicula vulgaris
Utricularia australis
Utricularia minor

Licopodiàcies

Els Lycopodis van tenir el seu màxim desenvolupament durant el període Devonià fins el Carbonifer arribant fins els nostres dies, encara que de morfologia diferent; el cas és que són un fòssil vivent emparentat amb Selaginel·la i Isoetes. A Catalunya tenim un sol gènere amb quatre espècies que es desenvolupen en boscs de coníferes en zones de muntanya. Són plantes vasculars encara que no fan ni flor ni llavors i es troben integrades en Pteridòfits junt a les falgueres. Tenen la tija erecta ramificada o no, no passen dels 30 cm i les fulles són molt petites, lanceolades i agudes, alternes o esparses molt aglomerades a la tija. Es reprodueix per espores.


Lycopodium clavatum
Lycopodium selago

Linàcies

Petita família pròpia de zones temperades i càlides amb tretze gèneres, i a Catalunya en tenim dos ( Linum, Radiola ). Són plantes herbàcies de tija erecta, a vegades ramificades, amb fulles simples, esparses i estretes, rara vegada passen de cinquanta cm, tret de Linum suffruticosum que pot arribar a un metre. Les flors són pentàmeres, actinomorfes, hermafrodites amb els pètals lliures, i reunides en una petita inflorescència laxa. El fruit és en càpsula. Alguna espècie en concret és conreada per la industria tèxtil.


Linum campanulatum
Linum catharticum
Linum maritimum
Linum narbonense
Linum narbonense var. albiflora
Linum perenne subsp. alpinum
Linum perenne subsp. austriacum
Linum strictum
Linum tenuifolium subsp. appressum
Linum tenuifolium subsp. milletii
Linum tenuifolium subsp. suffruticosum
Linum trigynum
Linum usitatissimum subsp. angustifolium
Linum viscosum

Litràcies

Família distribuïda per regions tropicals i temperades amb més d'una vintena de gèneres, de tendència herbàcia, arbustiva o arbòria i a Catalunya només tenim tres representants (Ammannia, Lythrum i Peplis). Plantes que prefereixen els llocs entollats i marges d'aigua; poden ser erectes o prostrades amb les fulles enteres, simples, oposades o verticil·lades. Peplis té flors petites i gairebé prostrada en les mulladius; Ammannia, introduïda i ara assilvestrada pels arrossars i Lythrum en marges de recs i pradells inundats, amb flors molt vistoses agrupades en espigues ramificades. El fruit és capsular.                                                                    Darrerament amb els estudis filogenètics portats a terme han incorporat diverses famílies com :                                                                                      Punicàcies                                                                                                                      Petita família d’arbres i arbust formada per dos gèneres i a Calalunya només en tenim una espècie, Punica granatum                                            Trapàcies                                                                                                            Aquesta petita família nomes té un sol gènere repartit per bona part d’Àfrica i Euràsia i nomes es troba surant en alguns llocs dels aiguamolls de l’Empordà, encara que recentment no ha estat retrobada. Trapa natans es una planta herbàcia aquàtica, amb flors radiades de 4 pètals i fulles en roseta.


Ammannia robusta. (Nat )
Lagerstronemia indica. (Orn)
Lythrum hissopifolia
Lythrum junceum
Lythrum salicaria
Peplis portula
Punica granatum. ( Cult.)
Trapa natans

Anterior | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent