Famílies

Tofieldiàcies

Petita família repartida per l’hemisferi boreal en zones subàrtiques humides, mulladius i torberes. Amb quatre gèneres i a prop d’una vintena d’espècies.  Són plantes herbàcies de petita mida i tenen les flors hermafrodites hexàmeres. Una única espècie a Catalunya.


Tofieldia calyculata

Tropeolàcies

Petita família de plantes herbàcies, gimnospermes i  dicotiledònies, estesa per zones tropicals i intertropicals amb tres gèneres. Les flors són axil·lars, pentàmeres i zigomorfes; les fulles són alternes i peltades; el fruit és un esquizocarp. Tot i sent una planta ornamental , sovint es pot trobar assilvestrada als voltants de cases i jardins.


Tropaeolum majus var. variegata (Orn)
Tropaeolum majus. (Nat.)

Ulmàcies

Petita família d’angiospermes i dicotiledònies formada per set gèneres amb un total de seixanta espècies d’arbusts i arbres, estesa per l’hemisferi boreal i zones intertropicals. A Catalunya tenim el gènere Ulmus com autòcton i Celtis, cultivat i subespontani o naturalitzat. Són arbres caducifolis de fulles simples i les flors poden ser unisexuals o hermafrodites i els fruits en sàmara i drupa.


Ulmus glabra
Ulmus minor

Umbel·líferes

Gran família molt característica per les seves inflorescències que li donen el nom.
Està distribuïda per zones temperades i a Catalunya té més de seixanta gèneres.
Són plantes herbàcies, de tija erecta, ramificada i fulles alternes, inserides a la tija per una beina; les flors pentàmeres, actinomorfes i reunides en umbel·la, generalment composta.
El fruit és un esquizocarp en diaqueni.
Colonitzen gairebé tots els habitats, de contrades mediterrànies a l'alta muntanya, encara que a les terres seques i eixutes, n'hi ha poques.


Aethusa cynapium
Angelica razulii
Anthriscus caucalis
Anthriscus sylvestris subsp. sylvestris
Apium graveolens. (Cult.)
Astrantia major
Astrantia minor
Bifora radians
Bifora testiculata
Bupleurum angulosum
Bupleurum baldense
Bupleurum falcatum
Bupleurum fruticescens subsp. fruticescens
Bupleurum fruticosum
Bupleurum ranunculoides
Bupleurum rigidum subsp. rigidum
Bupleurum rotundifolium
Bupleurum subovatum
Cachrys trifida
Carum carvi
Caucalis platycarpos
Cervaria rivini
Chaerophyllum aureum
Chaerophyllum hirsutum subsp. hirsutum
Chaerophyllum temulum
Conium maculatum
Conopodium majus subsp. majus
Conopodium majus subsp. ramosum
Coriandrum sativum. (Cult)
Coristospermum-lucidum
Crithmum maritimum
Cyclospermum leptophyllum
Daucus carota subsp. carota
Daucus carota subsp. maximus
Daucus carota subsp. sativus (Cult.)
Daucus gingidium
Dethawia splendens
Dichoropetalum schottii
Echinophora spinosa
Endressia pyrenaica
Epikeros pyrenaeus
Eryngium bourgatii
Eryngium campestre
Eryngium maritimum
Eryngium x chevalieri
Ferula communis subsp. catalaunica
Ferula communis subsp. communis
Ferula loscosii
Foeniculum vulgare subsp. piperitum
Helosciadium nodiflorum
Heracleum pyrenaicum
Heracleum sphondylium subsp. granatense
Imperatoria hispanica
Imperatoria ostruthium
Laserpitium gallicum
Laserpitium latifolium subsp. latifolium
Libanotis pyrenaica
Meum athamanticum subsp. athamanticum
Molopospermum peloponnesiacum
Myrrhis odorata
Oenanthe fistulosa
Oenanthe lachenalii
Oenanthe pimpinelloides
Opopanax chironium
Orlaya daucoides
Orlaya grandiflora
Pastinaca sativa subsp. sylvestris
Petroselinum crispum. (Cult)
Peucedanum officinale subsp. stenocarpum
Peucedanum oreoselinum
Pimpinella major
Pimpinella major var. albiflora
Pimpinella saxifraga
Pseudorlaya pumila subsp. pumila
Ptychotis saxifraga
Sanicula europaea
Scandix australis
Scandix pectem-veneris subsp. pectem-veneris
Seseli annuum subsp. annuum
Seseli montanum subsp. montanum
Seseli peucedanoides
Seseli tortuosum
Silaum silaus
Siler montanum
Sison amomum
Smyrnium olosatrum
Thapsia asclepium
Thapsia laciniata
Thapsia nestleri subsp. flabellata
Tordylium maximum
Torilis arvensis subsp. neglecta
Torilis arvensis subsp. purpurea
Torilis arvensis subsp. recta
Torilis japonica
Torilis leptophylla
Torilis nudosa
Trinia glauca
Trocdaris verticillatum
Turgenia latifolia
Visnaga daucoides
Xanthoselinum venetum
Xatardia scabra

Urticàcies

Aquesta família pròpia de les regions tropicals i temperades, té dos gèneres a Catalunya (Urtica i Parietaria).
Plantes de caràcter herbaci o arbustiu de tija erecta i fulles oposades o esparses totes enteres. Poden ser perennes o anuals.
Les flors, hermafrodites o unisexuals, poden ser dioiques o monoiques, gens cridaneres; tetràmeres o pentàmeres i s’agrupen en petits raïms o en les axil·les foliars.
L’empipadora Urtica té la tija i fulles plena de pels hirsuts urticants i la Parietaria amb una pilositat suau. El fruit es en núcula o aqueni.


Parietaria lusitanica subsp. lusitanica
Parietaria officinalis subsp. judaica
Urtica dioica
Urtica membrenacea
Urtica pilulifera
Urtica urens

Verbenàcies

Estesa per zones càlides i temperades, aquesta família té tres gèneres a Catalunya, que poden ser herbacis o arbustius amb les fulles oposades o verticil·lades, enteres o dividides.
Les flors, tetràmeres o pentàmeres, tenen la corol·la zigomorfa, bilabiada amb els sèpals molt petits. L'espècie Lantana camara, utilitzada en jardineria, a vegades es troba naturalitzada en contrades litorals.
L’espècie Lippia triphylla, popularment coneguda com marialluïsa, està conreada i utilitzada com medicinal.


Aloysia citrodora. (Cult.)
Clerodendrom bungei. (Orn)
Duranta erecta var. alba (Orn)
Duranta erecta. (Orn)
Glandularia peruviana. (Orn)
Glandularia pulchella. (Orn)
Lantana camara var goldstone. (Orn)
Lantana camara var. alba (Orn)
Lantana camara var. bandera española. (Orn)
lantana camara var. mutabilis (Orn)
Lantana camara var. victoria (Orn)
Lippia filiformis
Verbena canadensis var. homestead (Orn)
Verbena flagdena. (Orn)
Verbena hybrida. (Orn)
Verbena litoralis. (Nat.)
Verbena officinalis
Verbena officinalis var. albiflora
Verbena rigida. (Orn)
Verbena tenera. (Orn)
Vitex agnus-castus
Vitex agnus-castus var. albiflora

Violàcies

Família ben repartida per bona part del mon amb una vintena de gèneres i
al nostre país només en tenim un, amb disset espècies (Viola)
Plantes herbàcies, (Viola arborescens és arbustiva) perennes o anuals,
ramificades, amb tija o acaules, estipulades; les fulles són simples i alternes.
Les flors són hermafroditres, zigomorfes i pentàmeres, amb un característic esperó on guarda el nèctar.
Els pensaments són molt preuats en jardineria pels seus colors tan cridaners i acostumen a hibridar-se força.


Viola alba subsp. dehnhardtii
Viola arborescens
Viola arvensis
Viola biflora
Viola bubaniii
Viola canina subsp. canina
Viola cornuta
Viola diversifolia
Viola hirta
Viola kitaibeliana
Viola odorata
Viola palustris subsp. palustris
Viola parvula
Viola pyrenaica
Viola reichenbachiana
Viola riviana
Viola rupestris subsp. rupestris
Viola suavis subsp. catalonica
Viola tricolor subsp. subalpina
Viola willkommii
Viola x wittrockiana. (Orn)

Viscàcies

Família d’angiospermes estesa per zones temperades d’Europa i zones tropicals amb set gèneres dels quals a Catalunya en tenim dos, Viscum i Arceuthobium. Són plantes hemiparàsites epífites de flors poc aparents sense corol·la, unisexuals o hermafrodites amb les fulles coriàcies, oposades i el fruit en baia. Abans estava inclosa dins de la família Lorantàcies.


Viscum album subsp. austriacum

Vitàcies

Aquesta família de distribució tropical i de zones temperades té més d'una decena de gèneres, però només un de sol a Catalunya (Vitis).
Són plantes arbustives i enfiladisses, de fulles alternes i lobulades amb les flors tetràmeres o pentàmeres, agrupades en raïms o panícules.
El fruit és una baia.
Un altre gènere es cultivat com ornamental pel color del seu fullatge i sovint en boscos de ribera, (Parthenocissus).


Parthenocissus quinquefolia
Parthenocissus tricuspidata. (Orn)
Vitis vinifera. (Cult)