Famílies

Petita família repartida per l’hemisferi boreal en zones subàrtiques humides, mulladius i torberes. Amb quatre gèneres i a prop d’una vintena d’espècies.  Són plantes herbàcies de petita mida i tenen les flors hermafrodites hexàmeres. Una única espècie a Catalunya.

Petita família de plantes herbàcies, gimnospermes i dicotiledònies, estesa per zones tropicals i intertropicals amb tres gèneres. Les flors són axil·lars, pentàmeres i zigomorfes; les fulles són alternes i peltades; el fruit és un esquizocarp. Tot sent una planta ornamental, sovint es pot trobar assilvestrada als voltants de cases i jardins.

Petita família d’angiospermes i dicotiledònies formada per set gèneres amb un total de seixanta espècies d’arbusts i arbres, estesa per l’hemisferi boreal i zones intertropicals. A Catalunya tenim el gènere Ulmus com autòcton i Celtis, cultivat i subespontani o naturalitzat. Són arbres caducifolis de fulles simples i les flors poden ser unisexuals o hermafrodites i els fruits en sàmara i drupa.

Gran família molt característica per les seves inflorescències que li donen el nom.
Està distribuïda per zones temperades i a Catalunya té més de seixanta gèneres.
Són plantes herbàcies, de tija erecta, ramificada i fulles alternes, inserides a la tija per una beina; les flors pentàmeres, actinomorfes i reunides en umbel·la, generalment composta.
El fruit és un esquizocarp en diaqueni anomenat cremocarp.
Colonitzen gairebé tots els hàbitats, de contrades mediterrànies a l'alta muntanya, encara que a les terres seques i eixutes, n'hi ha poques.

Aquesta família pròpia de les regions tropicals i temperades, té dos gèneres a Catalunya (Urtica i Parietaria).
Plantes de caràcter herbaci o arbustiu de tija erecta i fulles oposades o esparses totes enteres. Poden ser perennes o anuals.
Les flors, hermafrodites o unisexuals, poden ser dioiques o monoiques, gens cridaneres; tetràmeres o pentàmeres i s’agrupen en petits raïms o en les axil·les foliars.
L’empipadora Urtica té la tija i fulles plena de pèls hirsuts urticants i la Parietaria amb una pilositat suau. El fruit és en núcula o aqueni.

Estesa per zones càlides i temperades, aquesta família té tres gèneres a Catalunya, que poden ser herbacis o arbustius amb les fulles oposades o verticil·lades, enteres o dividides.
Les flors, tetràmeres o pentàmeres, tenen la corol·la zigomorfa, bilabiada amb els sèpals molt petits. L'espècie Lantana camara, utilitzada en jardineria, a vegades es troba naturalitzada en contrades litorals.
L’espècie Lippia triphylla, popularment coneguda com a marialluïsa, està conreada i utilitzada com medicinal.

Família ben repartida per bona part del món amb una vintena de gèneres i
al nostre país només en tenim un, amb disset espècies (Viola)
Plantes herbàcies (Viola arborescens és arbustiva) perennes o anuals,
ramificades, amb tija o acaules, estipulades; les fulles són simples i alternes.
Les flors són hermafroditres, zigomorfes i pentàmeres, amb un característic esperó on guarda el nèctar.
Els pensaments són molt preuats en jardineria pels seus colors tan cridaners i acostumen a hibridar-se força.

Família d’angiospermes estesa per zones temperades d’Europa i zones tropicals amb set gèneres dels quals a Catalunya en tenim dos, Viscum i Arceuthobium. Són plantes hemiparàsites epífites de flors poc aparents sense corol·la, unisexuals o hermafrodites amb les fulles coriàcies, oposades i el fruit en baia. Abans estava inclosa dins de la família Lorantàcies.

Aquesta família de distribució tropical i de zones temperades té més d'una desena de gèneres, però només un de sol a Catalunya (Vitis).
Són plantes arbustives i enfiladisses, de fulles alternes i lobulades amb les flors tetràmeres o pentàmeres, agrupades en raïms o panícules.
El fruit és una baia.
Un altre gènere es cultivat com ornamental pel color del seu fullatge i sovint en boscos de ribera, (Parthenocissus).