És la família més nombrosa dintre de les dicotiledònies, diversificada en morfologia, habitat i formes vitals, per això, no és d’estranyar que sigui la més estesa.
Aquí tenim més d’un centenar de gèneres, dispersos per tots els hàbitats, des de les platges, a les crestes del Pirineu, passant per molleres, terrenys guixencs, etc.
Són plantes herbàcies sovint ramificades; anuals o perennes, també matolls; tenen fulles esparses, simples o compostes, rarament oposades (Arnica).
Les flors, agrupades en capítols cridaners, poden ser tubuloses o ligulades, sempre envoltades per bràctees que formen l’involucre.
Els capítols poden tenir només flors ligulades (Hieracium, Crepis), flors tubuloses (Carduus, Cirsium, Santolina) o ambdues (Inula, Matricaria) i resten sols al capdamunt de la tija o més habitualment formant inflorescències racemoses. El fruit és una cípsela, encara que sovint i erròniament se li diu aqueni.