| Nom Científic | Anacyclus clavatus |
| Nom Català | Panigroc |
| Nom Castellà | Manzanilla de campo |
| Família | Compostes |
| Floració | Maig / Juny |
| Hàbitat | Marge de camins, erms. Contr. medit. |
| Alçada | 10 a 40 cm |
| Fruit | Cípsela. |
| Forma vital | Teròfit. |
| Descripció | Planta anual, herbàcia, pubescent amb gran quantitat de tiges erectes ascendents, ramificades gairebé des de la base i les fulles són dividides, 2 vegades pinnatisectes amb els segments el·líptics o lanceolats i les flors reunides en capítols pedunculats amb involucre de diverses fileres de bràctees ovades o el·líptiques estretes i pubescents i el receptacle convex; les flors ligulades o exteriors són blanques (8 a 15) i les flors centrals grogues, completament inodores. El fruit és en cípsela sense vilà. Es fa en conreus, erms i marges. Es diferencia de la camamilla i altres, per la mida dels seus capítols que resulten més grossos. |
| Us culinari | Les fulles es poden menjar tant en amanides, com en sopes o verdura donant un punt amarg o picant. |
| Propietats remeieres | Coneguda planta en medicina tradicional. En l’ús extern es fan cataplasmes de flors com a cicatritzant, per ferides, cremades o nafres i en infusió o decocció té propietats antiinflamatòries, digestives, carminatives i alleuja els dolors articulars i reumàtics. Sovint eclipsada per la camamilla, que és semblant. |
Inici - Contacte - Índex científic - Famílies - Explicacions - Vocabulari





