Camèfit-a

Es diu a les plantes que durant l’època desfavorable tenen les seves gemmes situades entre els 25 i 40  cm i solen tenir un caràcter més arbustiu, ja sigui en la part inferior de la tija o tota sencera; poden estar dividides en grups segons el seu port.

A) Dendroides. Solen tenir forma de petits arbrets ramificats. Tenim l'exemple en els líquens del gènere Cladonia. B) En forma de coixinet, formant mates llenyoses amb les puntes dels branquillons i tiges acabades en espines i forma mig arrodonida per suportar els vents. L'exemple podria ser Erinacea anthyllis i altres socarrells.

C) Suculentes. Petites plantes que desenvolupen la tija o les fulles, crasses o greixoses i guarden aigua pels temps eixuts, s'assequen fàcilment, però a la que la climatologia ho permet, torner a brotar. Tenim l'exemple amb el sedum. D) Volubles. Petites enfiladisses que enlairades, queden protegides per les herbes més altes a les que se subjecten, sigui entre canyes, pals, o murs. L'exemple podria ser Cynanchum acutum

E) Esfagnoides. Molses que es desenvolupen en molleres i que tot i sent bastant altes, fan com una esponja, xuclant molta aigua i resten juntes i atapeïdes. L'exemple pot ser Sphagnum sp. F) Fruticosos. Desenvolupen petits matolls arbustius, amb les tiges sempre seques o gairebé i fulles petites. Tenim exemples en Thymus vulgaris.

G) Espartoides. Fan tofes de gramínies que solen tenir la base cespitosa i molt atapeïda amb restes de beines i fulles seques que les protegeixen; poden semblar plantes mortes, però a la que tenen l'aigua i la calor suficient, tornen a desenvolupar-se. Exemple en Lygeum spartium. H) Reptants. Fan matolls ajaguts i arbustius que creixen gairebé arran de terra, aixecant les tiges, que estan molt lignificades.