Inicialment era una petita família de plantes herbàcies distribuïda per les zones intertropicals i temperades a les altes muntanyes, amb tres gèneres i el model bàsic era el plantago, de fulles basals, el llarg peduncle i la inflorescència en espiga o glomèrul, les flors hermafrodites tetràmeres i el fruit en càpsula. Ara amb el nou model de classificació s’han afegit les famílies de Globulariàcies, Hippuridàcies, Cal·litricàcies i diversos gèneres de la família Escrofulariàcies, que passaran a ser subfamílies.
Globulariàcies
Petita família amb dos gèneres dels quals només en tenim un a les nostres contrades, Globularia, que té quatre espècies. Es tracte de plantes herbàcies o arbustives que no passen dels 60 centímetres, de tija erecta, ramificada amb les fulles enteres, esparses o en roseta i les flors són hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres, agrupant-se en un capítol terminal rodejat per un involucre.
Cal·litricàcies
Petita família estesa per tot el món amb un sol gènere amb més de trenta espècies; es tracta d’herbes anuals o perennes molt ramificades que poden ser terrestres o aquàtiques, submergides totalment o surant, prefereixen les aigües estagnants o de curs lent. Les fulles són oposades, linears, espatulades o ovades i tenen les flors unisexuals axil·lars.
Hippuridàcies
Petita família cosmopolita monotípica amb una sola espècie que viu submergida en aigües dolces i tranquil·les de l’hemisferi boreal, generalment aigües fredes d’alta muntanya. Rarament floreix.