Els Lycopodis van tenir el seu màxim desenvolupament durant el període Devonià fins al Carbonifer arribant fins als nostres dies, encara que de morfologia diferent; el cas és que són un fòssil vivent emparentat amb Selaginel·la i Isoetes. A Catalunya tenim un sol gènere amb quatre espècies, que es desenvolupen en boscs de coníferes a zones de muntanya. Són plantes vasculars encara que no fan ni flor ni llavors i es troben integrades en Pteridòfits junt amb les falgueres. Tenen la tija erecta ramificada o no, no passen dels trenta centímetres i les fulles són molt petites, lanceolades i agudes, alternes o esparses molt aglomerades a la tija. Es reprodueix per espores.