Officinalis

En la nomenclatura binomial, que és la manera de referir-se a les plantes (i éssers vius) hi ha dues paraules; la primera és el gènere i la segona és l’espècie, que comparat seria el nom i el cognom. En una gran majoria, el primer nom el va posar la persona que la va identificar per primera vegada, ja fos per la forma, per dedicar-la o pel que creies; generalment la segona paraula o nom específic, sol tenir relació amb algun caràcter diferencial que fa al·lusió a la planta i que està en llatí, per exemple, angustifolia ve a dir que la planta té les fulles estretes (folia-fulla) i (angostus-estret) latifolia vol dir fulla ampla (lati-ample), repens vindrà a dir ajagut o reptant, palustris què es fa en estanys; també pot referir-se als colors, aureum-daurat, flavum-groc, viridis-verd, o nigrum-negre. Alguns tàxons duen la terminologia “officinalis “i això ens diu que aquesta planta s’ha utilitzat en herboristeria o medicina des de temps antics. De fet, el nom específic ens pot donar informació per identificar a la planta.