Nervadura foliar

El limbe de la fulla (la part plana) no és de caràcter uniforme, sinó que està recorregut per un sistema de venes, anomenades nervis, més prominents en el revers i que en la seva ramificació li donarà consistència a la fulla; del pecíol o de la tija ja ve el nervi principal que recorrerà la fulla i depenent les ramificacions donarà el nom: hi ha tres classes bàsiques de nervadura: Pinnada, Palmada i Paral·lela.
En la nervadura pinnada els nervis secundaris surten del nervi principal, dividint-se durant el seu recorregut fins al marge del limbe; en les fulles palmades, no hi ha cap preponderant, sinó que tots els nervis principals parteixen de l’àpex del pecíol, recorrent els lòbuls fins a l’àpex del limbe (com una mà oberta); la paral·lela, està clar que els nervis parteixen del pecíol i recorren tot el limbe en paral·lel fins a l’àpex.
Dintre d’aquestes hi ha algunes variabilitats; tenim les fulles anomenades uninèrvies i que només tenen un sol nervi prominent i visible.

Tenim unes fulles de limbe arrodonit i que els nervis surten de gairebé el centre i van al marge, fent una nervadura radial o radiada; finalment hi ha una nervadura pinnada, però en la qual els nervis secundaris són bastant prominents, i creen una xarxa com una retícula, i les anomenarem reticulades. A trets generals es podria dir que la nervació palmada i pinnada és més pròpia de les dicotiledònies i la paral·lela, de les monocotiledònies.

Com anècdota podríem fer un comentari de les fulles de Ginkgo biloba, un arbre al·lòcton i plantat en la via pública que té les fulles recorregudes dicotòmicament fins al marge com un ventall.