Lathyrus *

* Aquesta espècie o subespècie, encara està en vies d’estudi i no es troba determinada en Flora Catalana. Cal pensar que no s’assembla gaire amb lathyrus pratensis, propi dels prats de muntanya. Ha estat trobat en tarteres de roca calcària, en la que es desenvolupa mitjançant llargues tiges primes que discorren entre la grava, fent la inflorescència més laxa.

Planteta de 5 a 10 cm, erecte-decumbent, tija pubescent lleugerament angulosa solcada, però sense cantells pronunciats; fulles amb un parell de folíols oblong-el·líptics, aguts amb el pecíol solcat, sense circell; al final del pecíol on surten els folíols hi ha una petita peca aguda que no arriba a desenvolupar el circell; estípules sagitades, amples i agudes tan grans com els folíols, amb els nervis marcats.

Una forma de petites dimensions, sense circell (o amb el circell molt poc desenvolupat) i sovint glaucescent, habita algunes tarteres i pedruscalls del territori. La planta és abundant al Pedraforca (CG97) i també l’hem observada als vessants septentrionals del Cadí (CG98) i del Verd (CG87). Es fa igualment en altres muntanyes properes, com la serra de Queralt (DG06), al Berguedà, i la serra d’Odèn (CG76), a l’Alt Urgell. La constància dels caràcters d’aquestes formes de pedruscall, que es mantenen en poblacions d’àrees allunyades, suggereix una possible diferenciació genètica.

Inflorescència pauciflora (2 flors, a vegades 3) amb el pedicel més curt que el calze; les dents del calze són amplament triangulars agudes més curtes que el tub, les dents inferiors més llargues que les superiors. L’estendard una mica més llarg que l’ungla.

En pedruscall de roca calcària, en herbeis sota l’abric de grans roques i arbres (Pinus mugo), al final de la tartera on comença el sotabosc. 1.800 m