Formes de la tija

Com a part important, la tija aixeca a tota la planta, desenvolupa les fulles i la inflorescència; per ella circulen tots els principis nutritius transformats necessaris; ens donarà alguns caràcters morfològics per la correcta identificació de la planta.
La seva secció pot ser cilíndrica com una circumferència, aplanada com una el·lipse, tenir quatre cantells delimitant quatre cares (angulosa), o ser trígona i tenir tres cantells delimitant tres cares.
Si ens fixem en el seu indument, pot ser que no tingui pèls i serà glabra o tingui alguns esparsos i serà glabrescent; si en té molts serà pilosa, si en tingués molts de llargs, serà llanosa i si en té pocs serà glabrescent.
Els tricomes poden ser simples, compostos i per la textura poden ser híspids, tomentosos, hirsuts, etc. Alguns per la seva funció de defensa poden ser urticants o glandulosos.
La tija pot ser simple o tenir dues peces que la recorren a ambdós costats, de caràcter foliaci o escariós i ser alada (no confondre amb cantells).
Si està plena serà medul·lar i si està buida serà fistulosa.
També pot tenir la superfície llisa o està recorreguda per petits solcs fins i serà solcada o al contrari tenir uns solcs més marcats amb prominents angles com estries i serà estriada.
Amb tot això vull dir que si barregem tots aquests caràcters, tenim una peça amb una força variabilitat, a tenir en compte per la identificació de la planta.