| Nom Científic | Bellis sylvestris |
| Nom Català | Margaridoia silvestre |
| Nom Castellà | Bellorita silvestre |
| Família | Compostes |
| Floració | Setembre / Gener |
| Hàbitat | Prats no massa secs. Contr. medit. marít. |
| Alçada | 10 a 30 cm |
| Fruit | Cípsela. |
| Forma vital | Hemicriptòfit. |
| Descripció | Planta herbàcia perenne i erecta amb el peduncle pilós. Les fulles, totes rosulades, atenuades en el pecíol; tenen el limbe oblanceolat o oblong lanceolat, obtús i piloses. Les flors estan reunides en un capítol solitari, a vegades una mica pèndol amb un llarg peduncle; les lígules són estretament lanceolades amb l’àpex emarginat; de color blanc i tenyides de purpuri pel revers amb les flors tubuloses de color groc amb cinc lòbuls. Involucre amb diverses rengles de bràctees fosques i piloses. El fruit és una cípsela sense vilà plomós o amb un vilà esquamós. |
| Us culinari | Les fulles i les lígules es poden menjar en amanida o com verdura. |
| Propietats remeieres | En l’ús exterior les fulles serveixen com cicatritzant, per netejar nafres (antisèptic) per les inflamacions de boca i gola; en l’ús interior en tisana o decocció és antitussigen, contra la bronquitis, refredats, grip i facilita l’expectoració. |
Inici - Contacte - Índex científic - Famílies - Explicacions - Vocabulari





