Apoteci

Rep aquest nom l’òrgan fructífer d’un liquen (fong liquenitzat) on l’himeni produeix les espores i generalment té forma de copa oberta amb la capa fèrtil lliure per on dissemina les espores; n’hi ha una gran variabilitat, i generalment estan arrapats al tal·lus.
L’apoteci té un marge diferenciat i segons tingui el mateix color que l’himeni que l’envolta, l’anomenarem lecideí o si el marge té el mateix color que el tal·lus direm que té un marge lecanorí. Hi ha líquens que degut a la humitat (o pluja), en tornar a hidratar-se poden canviar de color i a vegades de consistència (gelatinosos), aquí podem veure l’exemple amb Xanthoria parietina. Els apotecis generalment es formen en la part superior del tal·lus, encara que poden haver-hi diferents formes; aquí podem veure un exemple: Peltigera és un liquen foliaci i els apotecis tenen una forma ben característica que ens pot recordar a una sella de muntar; Ramalina és un liquen fruticulós i que desenvolupa els apotecis en les lacínies del tal·lus i podent estar dispersos; Cladonia que acostuma a desenvolupar un tal·lus esquamós en el terra i uns podecis ramificats o no, que s’enlairen de diferents formes (bastó, copa allargada, banya, etc.) i en la part superior desenvolupa els cossos fructífers.
Els caràcters de l’apoteci és una dada que hem de tenir en compte i ens hem de fixar en el seu marge, que pot tenir una mena de cilis (no és el més corrent), o pot ser més gruixut i estar crenat, ondulat; altres apotecis poden tenir el marge del disc, llis i estar més distants entre ells o al contrari, amuntegats i juxtaposats a causa de la pressió. Hi ha apotecis que poden sobresortir una mica més del tal·lus, gairebé separats uns mil·límetres, com és el cas Umbilicaria i altres que en prou feines els podem veure, com és el cas de Verrucaria (endolítics).
Hi ha apotecis, que en lloc de desenvolupar-se per la part superior del tal·lus, ho fan immersos en ell i com una mena de cons o craters; podem veure a Aspicilia calcarea que desenvolupa els apotecis dins de les arèoles irregulars i poligonals i Solorina saccata més arrodonits i immersos en el tal•lus foliós.