Molses

És el nom popular que se’ls dona als Briòfits en general, encara que hi ha altres grups com, Hepàtiques i Antocerotes. A Catalunya n’hi ha més de sis-cents… i amb això es pot deduir la gran variabilitat que tenim.
Són plantes inferiors, no vasculars, que no fan flors ni llavors, reproduint-se per espores i que generalment es desenvolupen en llocs humits, vores d’aigua, etc; tot i que n’hi ha moltes de tendència més mediterrània que viuen en roques, pradells i arbres, sota insolació directa o amb moltes hores de calor, aguantant la total dessecació, molt típic del clima mediterrani, aprofitant la pluja o boira per aconseguir aigua i reprendre el seu cicle vital; de fet colonitzen gairebé tots els hàbitats tret de les roques marines. Poden tenir una reproducció sexual o vegetativa i ser plantes dioiques o monoiques.
Es poden dividir en dues parts:
Gametòfit. És la part arrapada a terra o substrat, per unes petites arrels anomenades rizoides i d’ell es desenvolupen les branques, formades per un eix anomenat caulidi i envoltat d’unes fulletes disposades de diferents maneres, són els fil·lidis; generalment amb un nervi medial. Les branques poden estar ramificades o ser simples i enlairades.
Esporòfit. És la part més o menys aèria on es formen les espores (òrgans de reproducció sexual); és l’esporangi o càpsula, que pot tenir diverses formes, erecta, pèndula, etc, i aquesta està enlairada per un pedicel estèril, molt prim i filamentós anomenat seta.
La càpsula es troba protegida per una mena de còfia anomenada caliptra, caduca o no i en la seva boca hi ha el perístoma, que és una estructura per alliberar i donar pas a les espores, en lloc de deixar-les anar totes de cop.
La càpsula té una tapa en la boca anomenada opercle i que s’obre espontàniament quan les espores estan madures i la boca, pròpiament dita es diu estoma. De fet, el perístoma és un anell format dents triangulars que regula el pas de les espores. Poden tenir una i a vegades dues files.
Segons el lloc d’origen de l’esporòfit es pot anomenar acrocàrpic quan surt directament de l’àpex del caulidi, en sentit vertical o pleurocàrpic quan surt de les branquetes laterals del caulidi.