Tricoma

Els tricomes (o pèls), poden estar disposats en qualsevol part de la planta formant un indument, generalment a la tija i fulles, encara que en podem trobar a l’involucre, sèpals, bràctees, etc; tenen una gran variabilitat i en molts casos són caràcters a tenir en compte a l’hora de determinar la planta.
Per la seva estructura, poden ser simples, o estar dividits (bifurcats, trifurcats, estrellats); també per la seva punta (o cap), veurem que poden tenir una glàndula (glandulosos), acabar amb una punxa més o menys dura (híspids), altres són més flexibles (hirsuts) o acabar en una punxeta que injecta substàncies urticants.
Per la seva disposició, poden estar aplicats a la tija o fulla, altres estan situats esparsament; també es poden desenvolupar fasciculats, creixent en el mateix punt i anar-se expandint; altres són curts i entortolligats, fent una lleu pubescència. Pel tacte, n’hi ha que són prims i llargs i cobreixen la fulla (o altra part) amb una pubescència sedosa; altres ben junts desenvolupen una capa suau; uns altres poden ser llargs i situar-se separats o només en certes parts; altres creixent més junts fan una coberta semblant a la llana (llanosos).
La seva missió és protegir a la planta per evitar l’evaporació de l’aigua, la insolació directa i del fred, regulant la temperatura; altres alliberen substàncies contra els depredadors, urticants o enganxoses.