Morfologia de l’Equiset

Ve referit a l’únic gènere de la família d’Equisetàcies, en l’actualitat (Equisetum), ja que durant l’era Primària, període carbonífer i Permià, es van desenvolupar força formant veritables boscs; es pot dir que és un fòssil vivent, ja que no ha evolucionat morfològicament, dels quals encara hi ha una trentena d’espècies en tot el món i a les nostres terres en tenim vuit. Són plantes vasculars que no fan ni flors ni fruits i estan incloses en els Pteridòfits; la seva singular morfologia és bastant simple, ja que desenvolupen una tija fistulosa que pot estar ramificada en els verticils, té una mena de fulletes fastigiades soldades formant beines i a l’àpex de la tija es troba l’estròbil on es formen els esporangis. Desenvolupa dos tipus de tija, primer surt la tija fèrtil sense ramificacions i quan ha disseminat les espores, creixen les tiges estèrils, ramificades i sense estròbil. Són geòfits rizomatosos i generalment viuen en indrets humits i ombrívols.