Epífit-a

Es diu de la planta que es desenvolupa damunt d’altre organisme (arbre, arbust), sense causar-li cap mal i no sent paràsita. A la nostra flora no en tenim, ja que clarament les heures i altres enfiladisses són d’origen terrestre.
Aquí ve referit als líquens fruticulosos, que es desenvolupen en les branques dels arbres o als briòfits que creixen a les branques o escorça.
A vegades, per l’acció del vent, les llavors acaben dipositades als petits forats i terrassetes que estan al tronc o tija de palmeres i altres; la llavor aconsegueix germinar i la planta creix al tronc de l’arbre com si fos una torreta. És un “epífit casual”.

Segons l'ambient, a l'escorça dels troncs poden desenvolupar-se molses i líquens, però no són flora vascular.

Altres plantes es desenvolupen casualment en certes circumstàncies.

En els boscs tropicals es desenvolupen plantes que els hi és favorable l'hàbitat.