Garriga

Es diu de l’hàbitat en què l’espècie predominant és el garric (Quercus coccifera) té un marcat caràcter mediterrani amb els estius secs i els hiverns temperats, que suporta llargs períodes de sequera sense grans precipitacions. Al garric li solen acompanyar el llentiscle, l’estepa, el bruc d’hivern, el romaní, el margalló, etc. Sol ser un hàbitat de transició ja que a causa de la tala de boscs o incendis, manquen arbres com alzines i roures que donaven ombra, llavors prolifera el garric, que molt més baix s’estén més ràpidament.