Morfologia de les gramínies

Família de plantes d’angiospermes, monocotiledònies que generalment són herbàcies, cespitoses o no. Tenen arrels fasciculades i poden desenvolupar rizomes o estolons; les tiges són erectes o procumbents colzades, fistuloses amb els nusos massissos o totes les tiges medul·lars i les fulles estretes, paral·lelinèrvies, alternes, dístiques.  Aquestes queden inserides a la tija per una beina coronada per la lígula, que és una peça membranosa, amb pèls esparsos o amb un serrell més atapeït.

Les flors manques de verticils florals i es disposen en espiguetes, podent ser hermafrodites o unisexuals; són sèssils o pedicel·lades. L’espigueta està formada per dues bràctees estèrils anomenades glumes, una superior i l’altre inferior en la base, que protegeixen a una o diverses flors. La flor té dues (3) bràctees esquamoses molt rudimentàries que simulen un periant, anomenades lodícules i a la vegada les diverses flors es troben protegides per dues peces anomenades glumel·les; la inferior més desenvolupada i anomenada lemma i la superior més petita anomenada pàlea, que poden tenir arestes o no.

Les inflorescències poden ser en espiga (flors sèssils), en raïm (flors pedicel·lades) o en panícula simple o composta. El fruit és una cariopsi.