Inici

Benvinguts a aquest recull fotogràfic, que intento presentar més o menys ordenat, per donar a conèixer el que alguns saben i molts ignoren.

No em vull presentar com un especialista en aquesta matèria sinó com un fidel amant d’aquest entorn que ens envolta i que sovint ens passa desapercebut.

Després de més de trenta anys de fer escalades i alpinisme en general, un bon dia em vaig adonar que sempre havia guaitat cap amunt, cap al cel i que encara que sempre m’ha agradat la natura i he estimat la muntanya, arran de terra hi havia uns éssers als quals no li havia prestat l’atenció que es mereixien.

Em va sortir la idea passejant pels corriols del nostre estimat Pedraforca i al diumenge següent ja tornava amb la inseparable càmera i vaig començar a fotografiar totes les flors que veia per les roques, prats i boscos.

Volia fer una guia de butxaca de les flors del massís del Pedraforca i des d’aquell dia, no he deixat de guaitar i estudiar totes les flors que he vist i he trobat.

Vaig ampliar coneixements i el següent pas i més feixuc, va ser intentar fer una guia que cobrís tot el nostre Pirineu, des de la Vall d’Aran fins terres de l’Empordà i amb el temps estarà gairebé acabada.

Paral·lelament, també em voltava pel cap, donar a conèixer tot el recull de fotografies que tenia, aprofitar la tecnologia actual i presentar-vos la meva passió envers la natura.

Aquí on entrareu està el treball d’inacabables jornades, de llargues passejades i, de peripècies que no cal comentar, per tal de mostrar aquestes imatges i que si no ho fes així, em sentiria com un lladre furtiu de vides, imatges i moments.

Soc conscient que hi haurà errades que m’han passat per alt, i estaria bé ser corregit per vosaltres que també compartiu la mateixa afició.

M’agradaria que, i és la finalitat principal, mireu aquest recull i us adoneu que totes aquestes plantes i flors formen part d’aquest entorn que oblidem sovint, i que a vegades menyspreem o que d’alguna forma o altra, agredim quotidianament,  ja que són éssers vius.

Les flors, com tants altres éssers vius, viuen i moren, siguin més grans o més boniques o no, però la majoria depenen de l’entorn en el qual també vivim nosaltres; vull dir que d’alguna manera més o menys directa, els nostres fets incideixen directament en la vida de l’entorn.

Us presento a uns éssers sovint petits al que molts ni els hi fan cas ni cuiden, altres ignoren com passem per alt tantes altres coses i als que hem de cuidar per ser més fràgils que nosaltres.

Aquests poden suportar-ho gairebé tot, les llargues sequeres mediterrànies, les dures tempestes que creuen les altes arestes del Pirineu, els incendis que assolen els boscs, molts d’ells fruit de la nostra manca de sensibilitat envers l’entorn.

Pluges, vents, fred, sol extrem, tot ho poden arribar a suportar com porten fent-ho centenars d’anys, tot menys la mà destructiva de l’home.

Penseu que moltes d’aquestes plantes, no aixecaran el cap aquesta primavera per donar-nos la benvinguda, perquè una nova pista forestal ha estat oberta o alguns centenars d’arbres d’algun bosc estan sent talats, una nova urbanització està en construcció o alguna pista d’esquí comença a construir-se; també poden haver-hi més complexos esportius o nous habitatges a la costa.

Noves carreteres que ens duran més ràpidament, i com no, centenars de camps de conreu abandonats per ser substituïts per “bonics” polígons industrials de formigó.

Espero que això serveixi per cridar-vos la curiositat cap aquests éssers callats que ens envolten i si sou capaços d’evitar trepitjar-los, ni llençar la cigarreta per la finestra del cotxe ni fer un ram per tenir-los a les mans una estoneta i després llençar-les o que es morin damunt de qualsevol taula… i prestar-les una mica d’atenció… hem guanyat tots, fins i tot les generacions a les quals els deixem el món……. gràcies.

Agraïments.

Voldria agrair a

– Josep Vigo i Bonada, pels seus ensenyaments, que del tot m’han estat molt útils.

– Al company Pere Barnola, per tots els consells i explicacions en les nostres sortides de recerca.

– Josep Maria Panareda pels seus consells i entusiasme demostrat.

– A Àngel Manuel Hernández Cardona pels seus consells, ensenyant-me amb humilitat tot el que jo desconeixia.

– Al company Pere Espinet, sempre disposat a ajudar i col·laborar.

– A Esteve Sais, coneixedor del Parc Cadi-Moixeró.

– A Josep Barnés, coneixedor de La Selva, tant en minerals com en plantes i ocells.

– A l’amic Rafel Curto, que amb tota la seva modèstia, m’ha obert les portes de “Els Ports”; gran coneixedor d’aquests indrets i de tota la seva flora.

– Al company Jordi Boada expert coneixedor de bolets, per la seva ajuda.

– Al company Miquel Jover, expert briòleg que m’ha ajudat en la identificació d’algunes molses.

– Al company Enric Donadeu  per l’ajuda desinteressada en el tema dels insectes.

-A la companya Anna Pruna per l’ajuda a la correcció dels texts.

– A la meva companya Yolanda per la seva paciència, en les meves hores i dies de recerca, d’estudiar i hores d’ordinador.

A tots els que m’han ajudat, donant-me informació, agents forestals, als veïns dels poblets, als qui m’han cedit fotografies, als que m’han animat i m’han fet costat.

I també als companys Alfred i Anna de Banzais informàtica, S.L. per la seva paciència i voluntat; sense la seva tasca no hauria estat possible presentar-vos aquest recull fotogràfic.

A tots, gràcies pel seu suport.

Gràcies

Joan Altimira i Noguero