| Nom Científic | Stellaria media |
| Nom Català | Morró |
| Nom Castellà | Picagallina |
| Família | Cariofil·làcies |
| Floració | Gener / Desembre |
| Hàbitat | Prats, pastures, vegetació ruderal. Contr. medit. a est. subalpí. |
| Alçada | 5 a 60 cm |
| Fruit | Càpsula. |
| Forma vital | Teròfit. |
| Descripció | Planta anual, decumbent, ramificada i glabrescent o poc pilosa; les tiges tenen una línia de pèls en un costat. Les fulles caulinars són oposades i sèssils, amb el limbe ovat cordiforme, agut o no; les inferiors són peciolades, ovat oblong més grans. Les flors són pedicel·lades i tenen 5 pètals bilobats de color blanc, molt més curts que els sèpals, que són pilosos. El fruit és en càpsula. |
| Us culinari | Es pot consumir crua barrejada en amanida; porta potassi, magnesi, silici i ferro. Tot i que és un bon remineralitzant no s’ha de consumir en excés, ja que també conté saponines. |
| Propietats remeieres | Aquesta planta s’ha utilitzat força en medicina popular; la infusió de fulles i flors és expectorant, diürètica i antiinflamatòria; amb cataplasma (de tota la planta) ajuda a cicatritzar petites ferides i nafres. |
Inici - Contacte - Índex científic - Famílies - Explicacions - Vocabulari





