| Nom Científic | Silene vulgaris subsp vulgaris |
| Nom Català | Esclafidors |
| Nom Castellà | Collejas |
| Família | Cariofil·làcies |
| Floració | Març / Octubre |
| Hàbitat | Prats, marges, herbassars. Contr. medit. a est. subalpí. |
| Alçada | 10 a 60 cm |
| Fruit | Càpsula. |
| Forma vital | Hemicriptòfit. |
| Descripció | Planta perenne, glabra amb diverses tiges erectes poc ramificades. Les fulles basals són ovat-el·líptiques amb pecíol i les caulinars són oposades, ovat-lanceolades o lanceolades, agudes i glabres; totes de color glauc. Les flors són pedicel·lades reunides en inflorescència laxa, amb cinc pètals llargament bilobats de marge obtús i el calze ovoide-globulós amb cinc petites dents. El fruit és una càpsula denticida i es fa en pradells i herbassars moderadament humits. Podeu veure: Uromyces inaequialtus. |
| Us culinari | Les fulles es poden menjar en amanida o com verdura. |
| Propietats remeieres | En l’ús extern té propietats antisèptiques, vulneràries, en cataplasmes alleuja les nafres, cremades i ferides. En l’ús intern, porta vitamina K, B9 (àcid fòlic), moderadament vitamina C I E, flavonoides i oli omega-3. Té propietats depuratives, digestives, diürètiques i antioxidants. |
Inici - Contacte - Índex científic - Famílies - Explicacions - Vocabulari





