Silene vulgaris subsp. vulgaris

Nom Científic	Silene vulgaris subsp vulgaris
Nom Català	Esclafidors
Nom Castellà	Collejas
Família	Cariofil·làcies
Floració	Març / Octubre
Hàbitat	Prats, marges, herbassars. Contr. medit. a est. subalpí.
Alçada	10 a 60 cm
Fruit	Càpsula.
Forma vital	Hemicriptòfit.
Descripció	Planta perenne, glabra amb diverses tiges erectes poc ramificades. Les fulles basals són ovat-el·líptiques amb pecíol i les caulinars són oposades, ovat-lanceolades o lanceolades, agudes i glabres; totes de color glauc. Les flors són pedicel·lades reunides en inflorescència laxa, amb cinc pètals llargament bilobats de marge obtús i el calze ovoide-globulós amb cinc petites dents. El fruit és una càpsula denticida i es fa en pradells i herbassars moderadament humits. Podeu veure: Uromyces inaequialtus.
Us culinari	Les fulles es poden menjar en amanida o com verdura.
Propietats remeieres	En l’ús extern té propietats antisèptiques, vulneràries, en cataplasmes alleuja les nafres, cremades i ferides. En l’ús intern, porta vitamina K, B9 (àcid fòlic), moderadament vitamina C I E, flavonoides i oli omega-3. Té propietats depuratives, digestives, diürètiques i antioxidants.